La importància de la simpatia

LA IMPORTÀNCIA DE LA SIMPATIA EN LES NOSTRES VIDES

Es defineix la simpatia com la capacitat de percebre i sentir directament, de manera que s’experimenta com sent les emocions una altra persona. La simpatia implica afinitat, inclinació mútua i amabilitat.

Pogués semblar que les persones tímides són antipàtiques. La timidesa pot tenir la seva arrel en un excessiu proteccionisme en la infància, en algun defecte o limitació —habitualment amb poca transcendència objectiva— mal assumida, o en una educació que no ha aconseguit contrarestar suficientment l’amor propi… i de vegades respon directament a la timidesa dels propis pares.

Vèncer la timidesa no és cosa d’un dia. És una batalla difícil en la qual no cal perdre l’esperança i en la qual també cal saber perdre amb esportivitat, perdonar-se a un mateix, donar-se la mà i tirar una altra vegada cap a davant. Per començar, cal renunciar seriosament a tancar-se en els records o imaginacions de les hores felices, perquè els tímids gairebé sempre barregen les seves pors amb la satisfacció gairebé contínua d’aquest desig de replegar-se a la calor de la pròpia solitud.

La simpatia va de la mà de l’èxit en la vida. De fet, moltes persones creuen que la simpatia és una qualitat natural, però en realitat com gairebé totes les qualitats, hi ha algunes persones que estan més predisposades genèticament però unes altres poden adquirir alguns trets de personalitat amb l’experiència.

Se sap que les persones simpàtiques tenen més èxit en una entrevista de treball perquè causen una imatge de grat en l’interlocutor.

Un estudi que ha estat realitzat per la Univesidad de Massachusetts en el qual van participar 133 gerents i responsables de selecció de personal van concloure que un argument donat per una persona agradable i simpàtica és acceptat amb més facilitat per part del seleccionador de recursos humans fins i tot en el cas d’estar en desacord amb aquesta idea. La simpatia d’una persona també genera més confiança.

ALGUNES IDEES PER SER MÉS SIMPÀTIC

Què és el que fa a una persona més popular o simpàtica? Hi ha trets que apareixen constantment en les persones que són reconegudes com a populars, i els que incorporen aquestes característiques a la seva vida quotidiana poden veure’s a si mateixos tenint més èxit.

ESCOLTAR

Escoltar i fer preguntes és fonamental per caure bé. No serem simpàtics si abans de saber el que opina ja estem contestant segons la nostra opinió. L’empatia és clau. Posar-nos en les seves sabates per poder entaular una conversa realment reeixida.

OLVIDATE DEL TELÈFON

Quan estàs amb algú apaga en mòbil i deixa de costat Internet, Whatsapp… Centra’t en la persona que tens al davant i no perdis temps amb els teus contactes cibernètics. Si estàs pendent d’una trucada important o urgent, comenta-ho i t’apartes un moment.

SER GENUÍ I NO DISFRESSAR-SE

Ser genuí i honest és bàsic per ser una persona molt simpàtica, perquè a ningú li agrada la gent falsa. Les persones s’acosten a aquells que senten que són genuïns, perquè senten que poden confiar en ells.

Pensa que és complicat que algú a qui no coneixes et caigui ben i ens faci sentir còmodes. Les disfresses no ajuden mai; intentar imitar no ens ajudarà mai.

NO TENIR PREJUDICIS

Deixa fos els prejudicis. Les persones de mentalitat oberta sempre solen ser interessants pels altres. Pensa-ho d’aquesta manera: Qui vol tenir una conversa amb una persona de ment tancada que ja té una opinió sobre alguna cosa, inclusivament abans d’escoltar-ho?

Aprèn a mirar el món amb els ulls de les altres persones per així eliminar els teus prejudicis. No fa falta que creguis en això o ho aprovis, però sí que entenguis als altres i els respectis. La tolerància és la clau.

Així que recorda, respecta, mira amb els ulls de l’altre i abandona qualsevol prejudici pel temps que sigui suficient per poder connectar-te amb uns altres.

NO BUSCAR L’ATENCIÓ

Les persones solen rebutjar a aquelles altres persones que estan constantment en la cerca d’atenció o massa extrovertidas. Els clàssics graciosillos no solen caure especialment ben com tampoc els que tenen un ego enorme que crea ombra als altres. Quan parles d’una forma amable, confiada i concisa, les persones et prestaran major atenció i podràs ser molt més persuasives i inclusivament contagiar la teva actitud amb rapidesa.

CUIDAR LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Segons diversos estudis la comunicació NO verbal és més del 50% de la nostra comunicació. El seu bon ús és tan important com la utilització d’unes bones paraules.

CUIDAR LA PRIMERA IMPRESSIÓ

Segons diversos estudis, durant els primers 7 segons en què algú ens veu, ja es forma una primera impressió sobre nosaltres. Impressió que haurem de mantenir o millorar segons sigui el cas. Durant la resta de la conversa aquestes persones estaran internament buscant justificar aquesta primera impressió que van tenir sobre la teva persona. Com ens vestim és clau; també cuidar el nostre aspecte físic i higiene.

SALUDAR PEL SEU NOM

El nom és una part essencial de les persones i pot ser molt poderós quan ho utilitzem. Flama pel seu nom a la persones. No utilitzis solament el nom d’una persona per saludar-ho, sinó que també hauries d’utilitzar-ho en alguns moments de la conversa perquè l’altra part se senti a gust i també perquè reprengui i mantingui l’atenció durant la xerrada. Si tens problemes per recordar noms, tracta d’invertir un major temps amb aquesta persona per reconèixer el seu rostre i així buscar associar-ho al nom fins que ho recordis.

SABER OBRIR-SE

Tracta de no compartir temes personals o delicats ràpidament ja que això podria deixar el missatge que ets una persona problemàtica o queixosa. Les persones altament simpàtiques permeten que les altres persones ho vagin guiant fins a reconèixer quan és el moment correcte per obrir-se i tocar aquest tipus de temes.

I SOBRETOT… SEMPRE AMB UN SOMRIURE

El somriure és la clau del carisma i de la simpatia.

Les drogues de síntesis

Encara que són vàries les substàncies englobades en el terme drogues de síntesi, anem a referir-nos a la més usual, la coneguda com a èxtasi o MDMA. Juntament amb altres sutancias de la mateixa família química (Eva, píndola de l’amor, etc.), l’èxtasi va contribuir a popularitzar la química psicoactiva, obrint un camí pel qual després es van colar altres substàncies; ketamina, GHB, etc., les quals, malgrat el tractament mediàtic rebut, no semblen estar tenint especial arrelament a Espanya.

L’èxtasi va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l’exèrcit nord-americà a la cerca d’un fàrmac que forcés als presoners a declarar. Posteriorment, en plena ebullició dels moviments contraculturales i psicodèlics, va ser objecte d’experimentació per alguns psicòlegs i psiquiatres nord-americans que pensaven que aquesta substància tenia capacitat per aixecar algunes de les repressions dels seus pacients.

La dècada dels vuitanta coneix un cert auge d’aquesta i altres substàncies de síntesis. Els clubs de música house d’Estats Units (Detroit, Chicago, etc.), Austràlia i Europa (Regne Unit, Holanda i Alemanya en un primer moment, per estendre’s després a pràcticament tota la Unió Europea) són l’escenari des de mitjan vuitanta del consum d’aquestes drogues.

Amb l’entreu al segle XXI, la seva penetració sembla haver-se frenat i fins i tot es veu una reculada en alguns llocs. A Espanya, per exemple, l’enquesta escolar de 2002 mostra un descens del consum entre els joves de 14 a 18 anys. Aquest fet pot estar relacionat amb l’impacte que han tingut en l’opinió pública les morts vinculades a l’èxtasi habidas a Espanya.
COMBINACIÓ DE DROGUES

Cada droga té la seva mitologia. En el cas de les drogues de síntesis, durant anys es va divulgar la idea que els seus consumidors s’abstenien del consum d’altres drogues, limitant-se a acompanyar les seves pastilles amb quantitats generoses d’aigua. Aquesta conducta va poder ser certa als primers moments d’ús elitista, però va cessar a mesura que el consum de pastilles es va popularitzar. Recerques espanyoles i europees mostren com els consumidors d’aquestes drogues les combinen amb diverses substàncies: alcohol, tabac, haixix i, en no poques ocasions, cocaïna.

EFECTES

Donen lloc a una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada, per la qual cosa les hi ha comparat amb una mescla de anfetaminas i un al·lucinogen anomenat mescalina. En consumir-se en forma de pastilles, la seva absorció en l’aparell digestiu, d’on pansa al torrent sanguini, és més lenta que en el cas d’altres vies d’administració.

Efectes psicobiológicos. Quan va començar a derivar-se al mercat negre, es va plantejar comercialitzar-la amb el nom de empathy, finalment rebutjat. Aquesta denominació reflecteix quins són els seus principals efectes:
Efectes fisiològics. Els efectes més freqüents d’aquestes drogues són:

RISCOS

Gairebé totes les drogues són presentades al moment de la seva comercialització com a compostos completament inofensius. Ha estat el cas del tabac, l’impacte del qual sobre la salut pública només recentment es reconeix com a evidència; va ser també el cas de les anfetaminas, usades en uns altres temps per estudiants o camioners, i és també el cas de l’èxtasi, defensat pels seus promotors com a substància sense cap tipus de risc. No obstant això, la recerca encara incipient ha permès perfilar alguns riscos:
Riscos psicològics. Els més severs són:

§ Crisi d’ansietat
§ Trastorns depressius
§ Alteracions psicóticas

Riscos orgànics. S’associen al context en què se sol consumir l’èxtasi, ambients caldeados en els quals es balla intensament:

§ Augment sever de la temperatura corporal 
(hipertèrmia maligna)
§ Arítmia
§ Convulsions
§ Insuficiència renal
§ Rabdomiólisis
§ Coagulopatía
§ Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
§ Insuficiència hepàtica

S’investiga actualment la capacitat de l’èxtasi per provocar en humans la neurotoxicidad detectada en animals de laboratori, havent-hi evidències respecte al seu impacte negatiu sobre la memòria.
El consum d’èxtasi ja s’ha cobrat vides a Espanya. Al llarg d’una dècada, s’ha detectat la presència d’aquesta substància en, almenys, 140 morts, 38 dels quals no havien combinat aquesta droga amb cap altra.

ALGUNES DADES 

El 4,2% dels espanyols de 15 a 64 anys declara haver provat pastilles almenys una vegada, segons les conclusions d’una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues realitzada en 2001.

Les drogues de síntesis han consolidat la seva presència en determinats llocs de diversió dels joves espanyols les nits dels caps de setmana. Després d’un primer moment de llançament i consegüent auge, el consum d’aquestes substàncies es va ser estabilitzant durant els anys noranta. En els últims anys, no obstant això, ha descendit el consum.

De fet, si ens centrem en els estudiants espanyols de 14 a 18 anys, les dades mostren que el consum habitual d’èxtasi va caure del 2,5% a l’1,7% entre 2000 i 2002.

Com a mitjana, aquest col·lectiu d’estudiants comença a experimentar amb èxtasis als 15,4 anys.

Si creïs que pots tenir problemes amb les drogues contacta amb els nostres psicòlegs especialistes en drogues de Mataró.

Nadal i depressió. Per què?

El Nadal ja és aquí i, malgrat a moltes persones els entusiasmen aquestes dates, moltes altres és quan es senten més tristes en tot l’any. Hi ha diversos factors que ho expliquen, però el que més pes té en aquest assumpte són les expectatives tan elevades que hi ha al voltant del que signifiquen aquestes festes. 
Que el Nadal afecta emocionalment de forma negativa està força demostrat, i és que a diversos estudis s’ha vist que en aquesta època el nombre de suicidis, de depressions i l’ús de fàrmacs antidepressius augmenta notablement respecte la resta de l’any.
Els motius que porten a aquest desànim i aquest malestar emocional al Nadal són 4:
1- Expectatives poc realistes sobre el que significa el Nadal i el que se suposa que un ha de fer, s’ha de sentir o ha de tenir en aquestes festes à sentiments de frustració

2- Sentiments de soledat – el 25% de la gent diu sentir-se sola amb freqüència i el 40% diu no tenir cap amic íntim.

3- Fer balanç a final d’any – L’excés de reflexió sobre la pròpia vida i  ser conscient de les carències personals en comparació amb les altres persones.

4- Pressió per gastar diners en àpats i regals. Sembla que l’amor es mesura per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
Des del Gabinet Psicològic Mataró us volem donar alguns consells sobre com afrontar els problemes emocionals que apareixen al Nadal en funció de què ho provoca:1- No basar el Nadal en els diners – Marcar un pressupost lògic pels regals i els àpats
2- Marcar objectius assolibles i realistes respecte les festes – cadascú ha d’entendre el Nadal a la seva manera
3- No creure’ns el que ens vénen els anuncis de televisió, la societat en general, etc., sobre les famílies perfectes i els Nadals perfectes
4- Agraïr el que tenim i gaudir de cada moment, per petit que sigui
5- Planificar aquestes dates amb activitats agradables
6- Enfocar les diverses situacions que ens donarà el Nadal pel costat positiu
7- Fer el possible perquè les nostres relacions socials siguin el més saludables possibles.
8- No oblidar que el Nadal no porta la tristesa, així com tampoc porta amor, pau i felicitat. La tristesa la porta la persona amb les seves interpretacions negatives d’aquestes dates. Cal doncs aprendre a tenir interpretacions més positives en general, per evitar el desànim.
Si malgrat tots aquests consells et sents desanimat i sense ganes de fer res i no trobes la manera de millorar el teu estat d’ànim, no dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres experts en el tractament de la depressió i l’ansietat. El patiment emocional, quan hi ha solució, no té cap sentit. Cuida’t i disfruta de les festes!
Bon Nadal a tothom!!!
Cristina Martínez VianaDirectora i psicòloga del Gabint Psicològic Mataró

El perdó

Quan una parella discuteix i es tira en cara coses del passat una vegada i una altra és perquè algun dels dos o tots dos no saben com perdonar a l’altre.
Per això, perdonar acaba sent tot un repte, perquè quan una persona t’agredeix emocionalment en forma de traïció, engany, insult, etc., la reacció natural que ens neix és la de defensar-nos i respondre a aquest atac.
I és que perdonar no és cosa fàcil. Per què? Hi ha 4 motius que expliquen perquè perdonar és tan complicat per a algunes persones:
1- El ressentiment: quan algú ens fa mal, especialment si és algú important per a nosaltres, la ferida sol trigar molt temps a guarir-se. El ressentiment apareix quan el “ferit” té necessitat de venjar-se i retornar el dany sofert a qui ho va causar.
2- La manipulació: existeixen algunes persones que decideixen conscientment o inconscientment que no volen perdonar a qui li va danyar amb la finalitat de poder usar aquest dany més endavant al seu favor. Per aquest motiu, en les següents discussions treuen una vegada i una altra el dany ocasionat en el passat.
3- La desil·lusió: algunes persones creixen pensant que la vida és perfecta i meravellosa i que sempre van a mantenir els mateixos amics o que la seva relació de parella serà igual de meravellosa amb el pas dels anys. Aquestes expectatives tan irreals pot provocar que un sigui més crític i menys procliu a perdonar als altres.
4- Les conclusions errònies: Hi ha persones molt orgulloses, i erròniament creuen que si perdonen a l’un altre salin perdent o són els febles en la disputa.
5- Conclusions equivocades. Moltes persones creuen que si perdonen al seu cònjuge, sortiran perdent. Pensen, per exemple:

Perdonar és tremendament avantatjós. Diferents recerques han conclòs que perdonar proporciona beneficis com la disminució de:
– El dolor crònic
– Els problemes cardíacs
– El comportament agressiu i violent
I augmenta:
– L’esperança de vida
– La tolerància a la frustració i la tolerància en general
– La paciència
– El benestar emocional
Per perdonar cal tenir en compte els següents 4 aspectes fonamentals del perdó:
1- Expressar l’emoció
Sigui el que sigui l’ofensa que ens han fet, per poder perdonar necessitem expressar exactament i completament com ens hem sentit. Tant si l’ofensa provoca tristesa com a ràbia, aquestes emoció és han de ser sentides i no bloquejades i expressades i per tant també escoltades per part de l’autor de l’ofensa (si pot ser).
2- Comprendre el per què de l’ofensa
Tendim a buscar sempre l’explicació de les coses que no succeeixen. Aquest no és un cas diferent. Si no comprenem per què ens han agredit, el nostre cervell seguirà buscant incessantment aquest per què fins a trobar la resposta.
3- Recuperar la seguretat
Quan un perdona necessita sentir que aquesta ofensa no tornarà a produir-se. Es necessita per tant una disculpa sincera per part del que ha causat el dany i un compromís ferm que no tornarà a actuar de tal manera.
4- Deixar anar el ressentiment i el dolor
Una vegada s’ha processat i comprès què va passar i per què va passar, i tenint la certesa que no tornarà a ocórrer el dany, cal comprometre’s amb un mateix a deixar anar el dolor i no guardar ressentiment. Cal esforçar-se per no pensar en el fet i el dolor provocat per no alimentar els sentiments negatius i recordar que si un ha decidit perdonar, ha de fer-ho de forma autèntica i sincera.

Si asseguis que tens problemes per perdonar a algú que t’ha ferit, pots posar-te en contacte amb nosaltres. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres a Mataró especialitzats en aquest tipus de problemes emocionals.

Què són els malsons i com afrontar-los

QUÈ SÓN ELS MALSONS?

Tothom té malsons de tant en tant, tant els adults com els nens.

Un malson és un mal somni. És un somni que pot provocar intensa por, ansietat o desconcert, però els malsons no són reals, ni són premonicions de coses dolentes que hagin de passar ni poden fer mal.

Quan dormim, el nostre cervell no deixa de funcionar, tot el contrari. Ocorren diferents fases de somni, incloent el somni REM (de les sigles Rapid Eye Movement). Aquesta fase es denomina d’aquesta manera perquè durant aquesta fase, els ulls es mouen d’un costat a un altre sota les parpelles. Durant el somni REM, es tenen somnis i de vegades aquests somnis poden ser aterridors o inquietants. Aquesta fase del somni ocorre cada 90 minuts aproximadament, i s’alterna aquesta fase amb la fase d’ones lentes. La quantitat de temps que dura el somni REM va augmentant en cada cicle de somni al llarg de la nit, per la qual cosa els períodes més llargs de somni REM ocorren cap al matí. Quan ens despertem en aquesta fase del somni és molt més fàcil que ens acordem del contingut dels somnis.

Els malsons són normals en la infància, no es consideren patològiques, i generalment comencen abans dels 10 anys. Solen ser més comuns en les nenes que en els nens. Els malsons poden desencadenar-se per fets aparentment rutinaris, com iniciar estudis en un nou col·legi, fer un viatge o una malaltia lleu en un dels pares. Els malsons poden continuar fins a l’edat adulta. Poden ser una forma en la qual el nostre cervell maneja les tensions i temors de la vida quotidiana. Una o més malsons durant un breu període de temps poden ser causades per:

– Un fet important de la vida, com la pèrdua d’un ser estimat o un esdeveniment traumàtic.

– Augment de l’estrès en la llar o el treball.

Quan aquests malsons són repetitius, poden resultar molt perturbadoras, per la qual cosa us anem a donar algunes pautes per afrontar els malsons amb èxit:

CONTROL DELS MALSONS

1. Escrigui el malson amb el màxim nombre de detalls possible.
2. Torni a escriure el malson modificant els aspectes negatius. Utilitzi petites modificacions que li donin més sensació de control. Intenti evitar el modificar els aspectes negatius utilitzant contraris (per exemple, si somia que li persegueixen no utilitzi la modificació “em giro i no em persegueix ningú”, utilitzi “em giro i veig que em segueix la meva parella per fer-me una abraçada”). 
3. Aproximadament dues hores abans d’anar a dormir torni a llegir la versió modificada del malson.
4. Quan estigui en el llit, visualitzi la versió modificada del malson com si fos una pel·lícula.
Si tens problemes relacionats amb el somni, no dubtis a consultar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres de Mataró experts en problemes de somni i altres trastorns psicològics. T’ajudarem!

Cristina Martínez Viana

Psicòloga i Directora del Gabinet Psicològic Mataró

La rutina en la relació de parella

  LA RUTINA EN PARELLA Una relació de parella és un nexe, un vincle emocional de caràcter romàntic que es genera entre dues persones. Aquest es concep com un espai o àmbit de complicitat, d’intimitat, d’aprenentatge continu i fins i tot de maduració psicològica. Certament, tot i que poden identificar-se certes característiques comunes, en cadascuna de les que es formen dia a dia hi ha aspectes singulars que fan d’elles una cosa única, no solament per les diferències entre els integrants de la relació, sinó per les particularitats que neixen i evolucionen en l’essència de totes elles. Tot i les diferents concepcions i aspectes positius que cadascun de nosaltres pot destacar de la seva relació, actualment hi ha una preocupació o por més o menys accentuada però molt comú i habitual; es tracta de la rutina, o millor dit, “el caure en la rutina”. En aquest punt és important assenyalar que avui dia aquest concepte conté en si una certa connotació negativa, però l’important és determinar si realment suposa un problema per a la relació, és a dir, si els hàbits establerts o alguns d’ells es conceben de manera negativa i, per tant, susceptibles a canvi o millora. En aquest cas, inicialment cal identificar el grau d’acord existent entre els dos membres de la parella, especificant quins aspectes sobre la relació volen potenciar cada un d’ells. Al costat d’això, també resulta útil descobrir aquelles característiques individuals que agraden i es consideren atraients, facilitant d’aquesta manera l’atenció cap a la part positiva de l’altre i de la relació, reduint així el biaix cap el negatiu. A partir d’aquí, et proposem algunes estratègies generals per enfortir la teva relació: – Saber escoltar: Aquest és un aspecte bàsic, encara que en moltes ocasions menyspreat. Implica estar atent a les demandes tant implícites com explícites, comprendre els sentiments i pensaments de l’altre, i saber transmetre aquesta comprensió mitjançant fets específics que considerem gratificants en base a les nostres experiències amb ella. – Demostrar i rebre afecte: No n’hi ha prou amb dir “t’estimo”, tot i que a vegades aquestes paraules no siguin recurrents i puguin ser en si potencialment útils. Ens hem d’assegurar que la persona rep i interioritza els nostres esforços, i per això cal anar una mica més enllà, ja que d’aquesta manera molt possiblement serem nosaltres els que ens veurem recompensats. – Tenir cura dels detalls: Un bona manera de trobar els punts que marquin la diferència davant l’altra persona és atendre bé i ser minuciós amb els detalls que l’altre considera importants. D’aquesta manera podem aconseguir anticipar-nos a certes demandes i facilitar l’acostament. – Atenció cap el positiu: Resulta inútil focalitzar i ressaltar únicament els aspectes negatius de l’altre i de la nostra relació, dedicant-nos a retreure allò que no ens agrada en lloc de ressaltar el que ens agrada. Així doncs, sol ser molt més eficaç remarcar el positiu, que a priori sembla amagat, per aconseguir d’aquesta manera que s’estableixi com a hàbit. A banda dels destacats, hi ha molts mecanismes que es poden utilitzar per evitar establir una rutina negativa, els quals si consideres necessaris en la teva relació, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró. En aquest els millors especialistes en teràpia de parella de procurar ajudar-te d’una manera professional i sobre la base del coneixement existent sobre el teu problemàtica.

Síndrome d’alienació parental

EL SÍNDROME D’ALIENACIÓ PARENTAL O SAP Richard Gardner (1985) va definir per primera vegada aquest concepte com “una alteració que sorgeix principalment en el context de les disputes per la guàrdia i custòdia dels fills. La seva primera manifestació és una campanya de difamació contra un dels pares per part del nen, campanya que no té justificació “. Segons aquest autor, el fenomen resulta de la combinació de l’adoctrinament d’un dels progenitors i de les pròpies contribucions del nen dirigides a denigrar i desplaçar al progenitor objectiu. Per tant, s’entén que un de les parts exerceix una influència directa sobre el fill a través d’estratègies dirigides a transformar la consciència dels nens a fi d’impedir, obstaculitzar o destruir els seus vincles amb l’altre progenitor. El mateix Gardner parla d’aquest fenomen com “rentat de cervell”. Aquest a més, a part de servir per potenciar de manera més acusada el distanciament entre les parts, en ocasions es crea en el nen un odi patològic cap al progenitor, i en què no s’arriba a assolir aquest punt provoca un deteriorament greu de la imatge i consideració que posseeix el fill del progenitor “alineat”, caracteritzat principalment per sentiments i pensaments d’infravaloració i menyspreu. D’altra banda, tot i no produir danys físics, les conseqüències d’aquesta forma de maltractament infantil poden ser molt greus, ja que repercuteixen en el desenvolupament psicològic posterior del fill manipulat. Així, a més, en no interioritzar els models educatius, socials i emocionals adequats i necessaris per al seu desenvolupament, això repercutirà en la seva forma d’actuar com a pares en l’edat adulta. A continuació s’exposen alguns dels principals símptomes del SAP: –        Febles, absurdes, o frívoles justificacions per al menyspreu: Tal com hem remarcat, el fill manipulat utilitza arguments sense fonament i irracionals inculcats pel progenitor per denigrar l’altra part. –        Absència d’ambivalència: En tota relació hi ha sentiments positius i negatius. En aquest cas ens trobem amb que els nens mostren una dicotomia accentuada; tot és bo i idealitzat en un progenitor, i tot és susceptible a l’odi i al rebuig en l’altre. –        Contradiccions: Sovint apareixen quan comparem els relats històrics i presents del nen. –        Campanya de denigració: És el component principal de la síndrome, el fill es focalitza en “odiar” a un dels pares. –        Fenomen del “pensador independent”: Alguns nens arriben a defensar que la decisió de rebuig d’un dels progenitors és totalment seva, negant la influència de l’altre progenitor precisament pel component d’idealització i admiració que aquests han aconseguit crear. –        Absència de sentiments de culpa cap a la crueltat i explotació del progenitor “alineat”: És tal el convenciment racional del fill que arriba fins i tot a mostrar indiferència. En resum, la importància i gravetat d’aquest fenomen és òbvia, sent crucial el treball psicològic a més de legal en aquests casos. Lamentablement però, hi ha molts més casos no detectats en comparació amb els identificats, per la qual cosa hem de col·laborar conjuntament per prevenir tant la seva aparició com el seu agreujament.

L’activació Conductual (AC)

En alguna ocasió de la nostra vida ens hem sentit tristos, desesperançats, sense ganes de res, abatuts. Aquesta sensació és totalment normal, a part d’habitual, i formarà part gairebé d’una manera totalment segura del nostre cicle vital. L’aparició d’aquestes emocions depèn tant de factors externs o ambientals com problemes familiars, laborals i/o socials, com de components o variables internes. Una de les principals característiques d’aquest estat, la qual tendeix a aflorar de manera gairebé immediata, és la inacció o falta d’activitat. Aquesta inactivitat porta a que l’estat d’ànim i els pensaments empitjorin, la qual cosa dificulta l’acció, generant-se un cercle viciós. En llenguatge col·loquial, aquest és un component crucial per dir que una persona “està deprimida”: li costa complir les seves obligacions, passa molt temps tancada, no sembla gaudir de cap activitat, etc. Tenint en compte això, un dels tractaments que ha demostrat més eficàcia per a la simptomatologia depressiva en els últims anys és l’Activació Conductual (AC). Aquesta s’encara principalment a “activar” a la persona, és a dir, utilitzant principis d’aprenentatge i reforç procura potenciar la realització d’activitats que li resultin agradables, importants, o que li ofereixin una sensació de domini sobre la seva vida, trencant així el circuit “tristesa-inacció-tristesa-inacció”. Per mitjà de l’AC s’identifiquen patrons evitatius que poden estar mantenint l’estat d’ànim depressiu i s’incrementa la presència d’activitats plaents o productives que poden proveir reforç positiu, amb la subseqüent millora en l’estat d’ànim. En aquest sentit s’encara cap a l’augment d’activitats que permetin accedir a fonts de recompensa en la vida de les persones, així com solucionar problemes; per tant, aquelles activitats caracteritzades per l’evitació i l’escapament, que es mantenen per reforç negatiu, són antagòniques amb els objectius d’activació. Són molts els problemes que comparteixen la inactivitat; l’estar deprimit o trist pot aparèixer tant en trastorns depressius, ansiosos, alimentaris, etc. com a problemàtiques en principi més lleus com poden ser problemes de son, d’autoestima o dèficits en habilitats socials. Per tant, aquesta tècnica o tipus d’intervenció pot facilitar o promoure una major eficàcia en el tractament de molts dels problemes que conformen la nostra societat. D’aquesta manera, l’AC és tractament senzill i autònom els principis del qual poden ser integrats fàcilment per altres enfocaments que ja són utilitzats pels terapeutes. Si vols rebre una intervenció especialitzada i individualitzada per dificultats que considereu que puguin englobar les característiques comentades, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. En el nostre centre de psicologia de Mataró procurarem ajudar-te a través de la interrelació entre el coneixement científic existent i de la nostra experiència clínica.

L’insomni: Conceptualització i estratègies per combatre’l.

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), l’insomni es pot definir com una predominant insatisfacció per la qualitat i la quantitat del son, associada a un (o més) dels símptomes següents: 1.      Dificultat per iniciar el son. 2.    Dificultat per mantenir el son, que es caracteritza per despertars freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar. 3.      Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir. Si pensem en alguna època concreta de la nostra vida, és molt probable que trobem algun episodi en el qual haguem estat víctimes d’aquest problema, fins i tot en més d’una ocasió. En aquest sentit, les seves causes poden ser múltiples, fins al punt que alguns autors l’hagin considerat únicament com un símptoma dins d’altres problemàtiques. A nivell general, un ambient físic no propici, una situació fisiològica poc o no adequada, i / o una activació fisiològica i / o cognitiva massa elevada son alguns dels principals elements causals que poden portar a tenir dificultats per dormir. Cal tenir en compte, a més, que la seva presència, gravetat i perpetuació pot precipitar l’aparició d’altres problemes diversos com ansietat o depressió. Per això, la seva millora pot influir de manera crucial en la resolució d’aquest tipus de dificultats. Una de les intervencions que ha rebut més suport per intentar eradicar aquest problema és el Tractament Cognitiu-Conductual (o TCC). Aquest combina tècniques conductuals encarades a modificar les conductes inadequades apreses respecte al son, les quals actuen com a factors que perpetuen o exacerben les seves pertorbacions; i tècniques cognitives amb l’objectiu d’identificar, analitzar i modificar els pensaments i creences errònies relacionats amb el son i amb les conseqüències de l’insomni. Mitjançant aquest treball paral·lel es procura aconseguir a més una reducció en l’ansietat anticipatòria que apareix davant la por a no poder dormir. Així doncs, algunes de les estratègies que s’utilitzen des d’aquest model són: –          El control d’estímuls: Procura condicionar l’ambient per propiciar i facilitar el son. En aquesta línia per exemple, aspectes contextuals com la temperatura de l’habitació, les característiques del llit o el soroll ambiental poden ser facilitadors o impediments bàsics. –          Tècniques de relaxació o respiració: Hi ha moltes tècniques específiques que poden resultar útils per facilitar la conciliació de la son, però totes elles o la majoria busquen rebaixar la tensió muscular i l’ansietat anticipatòria propiciant així reduir l’activació fisiològica. –          La reestructuració cognitiva: Aquesta tècnica busca qüestionar i modificar els pensaments i creences negatives associades amb el son. Per això s’analitza l’objectivitat dels pensaments i la seva utilitat, procurant trobar alternatives més plausibles i realistes. A més d’aquestes, hi ha altres estratègies les quals la seva utilització ha demostrat una eficàcia elevada. Si vols més informació o t’agradaria rebre atenció específica, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró, on els nostres especialistes intentaran oferir un tracte personalitzat i adequat a les teves característiques.

Resiliència i benestar

RESILIÈNCIA I BENESTAR COM POTENCIAR ELS NOSTRES RECURSOS PERSONALS Si fem una mirada enrere de les nostres vides, molt possiblement serem capaços d’identificar algun moment en el qual hàgim estat capaços de sobreposar-nos davant un esdeveniment negatiu o advers. Així, la resiliència s’entén com la capacitat d’assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-se a elles, afavorint l’adaptació positiva i el reajustament psicològic i emocional. És important tenir en compte però, que ser resilient no significa no sentir dolor, malestar o experimentar certes dificultats a l’hora de fer front a les adversitats. Evidentment, la mort d’un ésser estimat, la detecció d’una malaltia greu o la vivència de situacions estressants a nivell familiar o laboral, per exemple, són successos que generen un impacte molt elevat a més de legítim a les nostres vides, produint sentiments de tristesa, ansietat, solitud, ràbia, etc. Tot i això, en general, acostumem a ser capaços de fer front a aquests successos; reinventant-nos, encarant el futur amb optimisme i retrobant el sentit per seguir lluitant pels nostres objectius vitals. D’aquesta manera doncs, hem de tenir en compte que un dels components clau de la resiliència, és en si mateix, el malestar que produeixen els obstacles que afecten el nostre estat emocional. No obstant això, en algunes ocasions sembla que no som capaços d’aconseguir sortir del malestar emocional provocat per aquestes circumstàncies, quedant-nos estancats en pensaments i sentiments pertorbadors. Per això, a continuació s’exposen algunes de les estratègies que podem utilitzar per potenciar els nostres recursos personals, les quals la seva combinació pot potenciar i contribuir a desenvolupar la resiliència: – Rememorar episodis de superació: Revisar situacions en què hàgim estat capaços de gestionar i positivitzar el nostre malestar pot ser un factor clau per encarar els esdeveniments adversos actuals. Tot i que certament cada circumstància és diferent, hi ha components comuns que hem de tenir presents. Preguntes com ¿quines estratègies he utilitzat per fer front a esdeveniments estressants? o ¿què m’ha ajudat a sentir-me més esperançat/da respecte al meu futur? Poden ajudar a descobrir algunes respostes útils per enfrontar-nos de manera efectiva a certs esdeveniments. – Utilitzar la introspecció: Encara que pot resultar incòmode, portar la mirada cap a l’interior de nosaltres mateixos pot afavorir la identificació prematura de certs pensaments i sensacions negatives que precipiten l’arribada de malestar emocional. Així, tant en explorar antics episodis com a l’hora de fer front a esdeveniments actuals, convé identificar què estem sentint o pensant en aquest moment, i on ho estem experimentant. – Plantejar objectius realistes i assolibles: Marcar metes concretes, específiques i temporals pot ser de gran ajuda per mantenir l’atenció en el present i conscienciar-nos de que la nostra vida té un sentit concret pel qual hem de seguir lluitant. A més, els objectius han de ser optimistes, és a dir, que la seva consecució porti en si mateixa una millora en el nostre estat d’ànim. – Adoptar una actitud flexible i tolerant: Hem d’acceptar que hi haurà obstacles, i al costat d’això permetre’ns experimentar certes emocions que, tot i que en un primer moment ens resultaran desagradables, aquestes formen part del procés d’acceptació i superació. Al costat d’això, hem de permetre’ns equivocar-nos i reconèixer que el malestar és en si aprenentatge. – Mantenir i establir relacions: És important que no abandonem i ens mantinguem actius a nivell social. Les nostres relacions personals poden proporcionar-nos el suport que no ens estem permetent donar-nos a nosaltres mateixos, de manera que hem d’intentar continuar a prop d’elles encara preferim apartar i desvincular. A més d’aquestes, hi ha moltes altres estratègies que poden resultar de molta utilitat per potenciar la resiliència. Gairebé totes elles però, busquen afavorir la utilització de recursos personals amagats després del malestar que generen els diferents esdeveniments. Si vols rebre una atenció específica sobre algun d’aquests temes, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs a Mataró, t’ajudarem.