Què és la anosognosia?

El terme que proposem es defineix com l’absència de consciència, per part de la persona, de la seva pròpia malaltia o incapacitat. En un primer moment es va vincular especialment a pacients neurològics, proposant que consistia en una situació patològica que patien alguns d’ells al no tenir percepció dels seus dèficits cognitius. Així, és cert que apareix de manera més prominent o clara en patologies com la Malaltia de l’Alzheimer, la síndrome de Korsakoff, i en diferents trastorns cognitius. Tanmateix, i com a continuació veurem, cada vegada són més les patologies (especialment psicològiques) en què apareix aquesta problemàtica, de manera que convé conèixer les seves característiques i especialment la seva repercussió.

En la línia del anterior comentat, tot i que parlem d’una problemàtica que pot aparèixer en major o menor mesura en moltes complicacions, els trastorns psicològics en els quals es veu reflectida de manera més prominent són l’Esquizofrènia, els Trastorns de Personalitat, l’Autisme (Trastorn de l’Espectre Autista) i fins i tot en certs problemes de conducta. En aquest sentit, els manuals de classificació diagnòstica han començat a afegir especificadors per indicar el grau de consciència de malaltia de la persona. També cal tenir en compte, i com a aspecte molt més comú, que en la majoria d’ocasions, dins de les problemàtiques pot haver certs aspectes dels quals la persona no és conscient, però que poden tenir conseqüències tant per a ella com per als altres . D’aquesta manera, la anosognosia pot aparèixer en problemes molt diversos, en població adulta i infantil, i tant en casos greus com lleus, associant-se més als primers.

Com s’haurà pogut intuir, un dels trets més prominents i alhora constituint gairebé la principal dificultat, és la manca de patiment per part de la persona. Si no em passa res, ¿per a què tractar-me?. Això cal diferenciar-ho de la negació, en la qual hi ha consciència de malaltia, però la persona no admet la situació. És a dir, en aquest cas ens enfrontem a una total absència tant de coneixement, com de patiment. Per això, és important tenir en compte la repercussió que això té tant a nivell individual, com familiar. En el primer dels casos, en no ser conscient de la gravetat, la persona pot dur a terme conductes de risc que posin en perill la seva salut. Al costat d’això, són nombrosos els casos que no es vinculen i fins i tot que no van a tractament, i que quan ho fan, no compleixen amb les recomanacions del terapeuta causa de la creença de que “ja estan bé com estan”. D’altra banda, és clara la repercussió que té a nivell familiar i social. Són bàsicament aquests els que acostumen a patir el problema, procurant (moltes vegades en va), ajudar en la mesura del possible; moltes vegades tractant de convèncer que hi ha un problema o una patologia, altres remarcant com se senten, etc. Tot això genera tensions i sovint discussions per la difícil gestió de la situació.

Per tot el comentat, davant d’aquests casos convé intervenir el més aviat possible, procurant vincular el pacient a un seguiment terapèutic específic i treballant molt amb les famílies i persones properes per tal de dotar d’estratègies per afrontar possibles situacions problemàtiques. Els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre, a Mataró, poden proporcionar-te més informació sobre aquest o qualsevol altre tema que et preocupi o interessi. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, t’ajudarem a resoldre els teus dubtes.

0 Comments

La por al rebuig

Vivim en un món social. Ens trobem immersos en un entorn on les relacions i interaccions amb els altres són constants, i aquestes ens permeten crear-nos una imatge tant de la gent i context que ens envolta, com de nosaltres mateixos i de la nostra competència en relació a ells. De vegades però, apareixen situacions que ens poden dificultar molt iniciar i/o mantenir aquests vincles, sent un dels casos més freqüents, la por al rebuig. Aquesta però, com a continuació es veurà, pot aparèixer “camuflada” en forma de moltes altres pors, preocupacions o problemàtiques.

Aquest temor apareix quan ens sentim avaluats o jutjats pels altres. Així, algunes de les situacions on pot sorgir són per exemple, demanant un favor a algú, quan declarem el nostre amor a una persona, sol·licitant un augment de sou, etc. Entre les situacions més prototípiques convé ressaltar la por a parlar en públic. Això provoca diferents tipus de resposta, i pot fer que la persona sacrifiqui els seus desitjos i necessitats per tal de ser acceptada, o bé que opti per evitar exposar-se a situacions en les que percebi o senti que la poden jutjar o avaluar. En base a això, és possible que ens hagi vingut alguna experiència personal en la qual això hagi passat, la qual cosa reflecteix que en certa manera, i en menor o major intensitat, gairebé tots hem pogut experimentar-ho, pel que podem concloure que tots posseïm una certa necessitat d’aprovació. Tot i això, es transforma en problemàtica quan suposa una limitació important per a la persona, generant malestar i preocupació constant.

Però, d’on prové aquest temor? Perquè apareix? Hi ha diferents hipòtesis al respecte, les quals podem englobar en dos principals: la innata (o evolutiva), i l’adquirida (o apresa). En el primer dels casos, es suggereix que posseïm una certa tendència innata a voler ser acceptats pels altres, ja que en el passat, estar sol podia tenir greus conseqüències. Des d’aquesta perspectiva, també es parla de trets temperamentals i de personalitat que poden predisposar a patir aquest problema, com poden ser l’elevada sensibilitat, o la introversió. En el segon plantejament (més acceptat avui dia), es parla d’aprenentatge, és a dir, es proposa que la vivència de certes experiències socials poden provocar que desenvolupem aquesta por. En aquest sentit, si hem rebut un feedback negatiu (males cares, comentaris negatius, abandonaments …), és possible que ens hàgim format una imatge de la interacció social. Al costat d’això, a més, aquesta por també es relaciona amb el nostre autoconcepte i amb la nostra autoestima. A tots ens agrada sentir-nos aprovats i, en certa manera, admirats. Si ens rebutgen, això xoca amb els nostres esquemes, generant cert conflicte intern, el qual podem evitar deixant de exposar-nos socialment.

Tot això repercuteix en el nostre benestar físic i emocional, i pot generar diferents problemàtiques, sent l’ansietat una de les més característiques. Hem d’adoptar i aprendre certs mecanismes per evitar engrandir-ho o inclús cronificar-ho. En aquest sentit, a continuació s’exposen algunes de les estratègies que poden servir per superar aquesta por:

Comprensió i normalització: Aquest pot ser útil de per si, i convé utilitzar-lo com a primer pas. La por és una emoció com qualsevol altra, i encara que en certs moments desagradable, posseeix un sentit adaptatiu, podent prevenir-nos de vegades d’algun dany o perill real. Així, un dels errors més comuns és considerar que la persona que definim com valent, no té por. Tot el contrari, possiblement també la té però la diferència és que actua per combatre-ho.

Exposició progressiva: És un dels components més importants. Segurament haurem sentit la importància d’afrontar les nostres pors. En el cas de la por al rebuig és particularment important, ja que suposa una de les formes més efectives per desconfirmar les creences de la persona (ex., no agradaré, es riuran de mi, em ignoraran …). Convé fer-ho, però, gradualment i sempre en funció de les dificultats presents.

Interpretacions alternatives: És important considerar altres “hipòtesi” o “alternatives” quan anem a interaccionar, o quan hàgim acabat. El pensament, quan està dominat per la por, pot ser molt catastròfic, de manera que l’entrenament regular en considerar diferents hipòtesis, tot i que a priori siguin difícils de creure, ens pot permetre combatre-ho poc a poc de manera més efectiva.

Tot i que aquests són els components que es consideren claus, hi ha altres eines útils per ajudar-nos a superar aquestes i moltes altres pors. Aquestes es treballen des de diferents perspectives i de forma cada vegada més eficient. Pots sol·licitar informació al nostre centre de psicologia, a Mataró. El nostre equip de psicòlegs et proporcionarà tot allò que necessitis.

0 Comments

L’addicció a les pantalles

El món evoluciona ràpidament, i paral·lelament resulta evident l’ampli desenvolupament de noves eines tecnològiques (mòbils, ordinadors, aplicacions, jocs …), que apareixen amb diferents objectius, sent un d’ells l’”optimitzar” el temps, sigui aquest dedicat al treball, l’oci, o les relacions socials. Per a això, es busca la màxima eficiència, creant plataformes en què la interacció és immediata. Al costat d’això, però, hi ha una altra cara no tan agradable, i és l’excessiu ús que es fa d’elles i les greus conseqüències que aquest produeix en la nostra societat, de les quals hem de conscienciar-nos, sense minimitzar, per tal de prevenir danys encara majors .

L’afectació apareix en tot tipus de població, tant en els més petits com en la gent gran. En aquest sentit, per exemple, la instauració de tablets a les escoles és una realitat. A més, cada vegada es proporcionen telèfons a edats més primerenques. El problema però, no és tant l’existència d’aquests, sinó l’ús que li estem donant. Així, hem de tenir clar que la repercussió és tant a nivell físic com psicològic, i tant personal, com cap als altres. En el primer cas, cada vegada són més els accidents per distracció. Ens vénen a la ment els de trànsit, però són abundants les situacions (i més en aquests mesos) en què mentre un adult està distret, el seu fill es troba sol a la platja o la piscina. Altres problemes físics es relacionen amb els mals de cap, la fatiga, els marejos, els problemes de vista, entre d’altres. Tots ells no han de ser infravalorats, ja que afecten de manera directa a tots els nostres àmbits, disminuint el nostre rendiment i indirectament el nostre benestar emocional.

En concret, els problemes psicoemocionals que poden aparèixer es relacionen amb múltiples aspectes. El primer, i del qual es deriven gairebé tots els altres, és l’addicció en si. Aquesta es defineix com l’ús abusiu de les diferents plataformes, necessitant realitzar un ús cada vegada més gran, i implicant conseqüències significatives per a la persona. En aquest sentit, tot i que sigui una “addicció comportamental”, convé recordar que aquesta posseeix totes les característiques de dependència, abús, tolerància i abstinència, igual que en les addiccions a substàncies. Entre les seves repercussions, a més dels problemes familiars, socials i laborals evidents que comporta, trobem diferents símptomes i alteracions que poden aparèixer derivats i fins i tot com a causa de l’addicció. Així, és molt comú que la persona presenti abús de substàncies, habitualment alcohol, cocaïna o cànnabis. A més, els problemes d’ansietat i depressió són més que comuns. Aquests, comporten problemes de son, d’alimentació, de concentració, entre d’altres. També val la pena esmentar que problemes com els Trastorns de Personalitat (especialment el Antisocial, Narcicista o el Límit), es troben entre els més característics.

En ocasions no està clar si l’addicció és causa o conseqüència de les situacions esmentades, però el que sí sembla evident, és que els avenços tecnològics tenen una influència clara i directa en la nostra societat, sent relativament fàcil caure en un ús excessiu, i sobretot en l’excés de confiança. Aquest últim aspecte és especialment important, ja que es tendeixen a ignorar els aspectes negatius de l’ús i consum diari de totes aquestes eines massives.

Cada vegada són més els casos que demanen intervenció a causa d’aquesta situació. En cas de tenir indicis, dubtes, o de sospitar d’alguna situació perillosa, no dubtis en contactar amb el nostre equip terapèutic especialitzat en psicologia i psiquiatria. Estarem encantats d’atendre’t i de facilitar-te tota la informació que necessitis.