Plasticitat cerebral i cognitiva

A nivell general, podem dir que el nostre cervell i sistema nerviós posseeixen la capacitat de modelar-se, de canviar la seva funcionalitat i estructura en resposta a factors o canvis externs i interns. Aquesta habilitat, resulta determinant no només per a la supervivència, sinó per a l’adaptació constant al nostre medi ambient, mantenint-se al llarg de la vida. Així mateix, i derivat de l’anterior, apareix el concepte de plasticitat o moldejament cognitiu, el qual es refereix a la nostra capacitat per adquirir nous recursos i habilitats, directament relacionats amb les funcions cognitives (memòria, atenció, percepció…); s’emmarcarien aquí els processos i mecanismes interns que permeten augmentar les nostres capacitats.

 

Però, quina implicació té i com pot produir-se aquest fenomen? No som éssers passius; des que naixem, apareixem en un món amb una estimulació constant, inicialment dels nostres pares, familiars propers, i progressivament dels nostres companys i amics, i tot això en constant interacció amb el nostre entorn social i cultural. El cervell no està exempt d’això, i va assimilant i absorbint informació, creant connexions neuronals i sistemes cada vegada més complexos. Aquest fet ens porta clarament a la seva implicació en l’aprenentatge, i per tant, a l’educació. En aquest sentit, s’ha comprovat que a major nombre i diversitat de connexions, augmenta la capacitat per aprendre, entendre i generar noves solucions als problemes. Així doncs, dotar el nen d’un entorn estimulant i enriquidor fomenta que el seu cervell es modeli i les seves habilitats cognitives millorin ràpidament. Si voleu saber més sobre psicologia infantil i juvenil en el nostre centre de Mataró us podem ajudar. 

 

D’altra banda, aquest important mecanisme té una repercussió clara en la prevenció i millora de malalties i trastorns neurocognitius, entesos aquests com alteracions en les funcions cerebrals superiors que involucren la memòria, el llenguatge, l’atenció, l’orientació, etc., juntament a les dificultats emocionals i comportamentals que les acompanyen (depressió, ansietat…). Problemàtiques com la Malaltia d’Alzheimer, el Parkinson, les lesions vasculars o l’Esclerosi Múltiple són exemples d’ells. Aquests acostumen a ser més freqüents en edats tardanes, coincidint amb una menor plasticitat cerebral. Tot i això, si entrenem i estimulem al nostre cervell, aquestes alteracions poden prevenir-se, aminorar i millorar substancialment.

 

Fins aquí s’ha recalcat la importància de la plasticitat cerebral i cognitiva, i de la seva implicació en l’aprenentatge i coneixement en totes les etapes de les nostres vides, per la qual cosa és important ser conscients de la seva repercussió. Branques com la neuropsicologia, dins l’àrea de les neurociències, s’encarreguen de l’estudi i potenciació d’aquest i altres temes. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, t’oferirem informació al respecte, a més d’ajudar-te a resoldre qualsevol altra pregunta que et pugui sorgir. No ho dubtis i contacta amb nosaltres.

Quines són les principals tasques de el dol?

El dol, i el seu afrontament, han estat objecte de nombrosos estudis i investigacions, ja que tot i que suposa una part inevitable de les nostres vides, pot resultar una de les tasques més àrdues d’afrontar. Aquest es defineix com el procés d’adaptació emocional consecutiu a qualsevol pèrdua (p.ex., d’un ésser estimat, d’una relació, d’una feina, d’un objecte …). I resulta summament important puntualitzar que el que marcarà el malestar i la intensitat d’aquest, serà la percepció de la pròpia persona, tant de la importància d’allò perdut, com de la seva capacitat per adaptar-se a això.

D’aquesta manera, William Worden, un dels autors més interessats en aquest tema, va proposar que després d’una pèrdua, la persona elabora una sèrie d’etapes, les quals el seu processament i afrontament permet realitzar un procés sa i adaptatiu, i preveu la cronificació del malestar:

  • Acceptar la realitat de la pèrdua: És freqüent que la nostra primera reacció sigui d’irrealitat, de negació sobre el que ha passat. Això, progressivament dóna pas a una petita transformació, on mitjançant el dubte, la nostra rutina diària i el suport dels altres, es va generant la idea de que el retrobament no és possible.

 

  • Treballar les emocions: el dolor després d’aquest esdeveniment és totalment real, i es manifesta tant mitjançant problemes físics com psicològics o emocionals (ansietat, símptomes depressius…). No tots els vivim amb la mateixa intensitat, però generalment no solem estar preparats pel remolí de sensacions que ens sacsejaran en aquest procés. Per això, reconèixer i processar aquest dolor suposa un dels passos més importants.

 

  • Adaptació a l’absència: adaptar-se a l’entorn sense l’ésser estimat o sense allò apreciat, implica tasques tant externes com internes. És a dir, suposa adaptar-nos a com influeix això a la imatge que tenim de nosaltres, dels nostres valors, creences, etc., i adaptacions relacionades amb els quefers del dia a dia en la persona absent.

 

  • Recol·locar i continuar: Finalment l’autor proposa trobar una connexió duradera amb l’absent o allò perdut, i seguir vivint. Es descriu doncs, la necessitat de trobar un vincle perdurable, de manera que alhora puguin instaurar altres repertoris de comportament adaptats a l’entorn sense aquesta persona.

 

Cadascun de nosaltres seguim el nostre ritme per passar per les diferents fases, i és comú transitar per elles de manera alternada en funció de com ens sentim. El que marca la dificultat o el malestar experimentat, pot ser el temps en què ens passem en una d’elles, quedant-nos ancorats.

Si vols conèixer més, o com treballem aquest o qualsevol altre tema, en el nostre centre de psicologia de Mataró rebràs tota la informació i atenció que necessitis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres.

0 Comments

Passivitat, agressivitat i assertivitat. Podem aprendre a ser assertius?

Per descomptat. L’assertivitat es defineix com aquella habilitat la qual ens permet expressar les nostres opinions i defensar els nostres drets sense vulnerar els dels altres, fent-ho d’una manera empàtica, i educada. Per molt que tinguem la sensació que no ho aconseguirem, i que nosaltres en certa manera, ja “som així”, com tota habilitat social, pot aprendre i modelar a través de la posada en pràctica en diferents situacions.

 

Així doncs, l’assertivitat se situaria en un punt mitjà entre la passivitat i l’agressivitat:

 

  • Actituds passives: Comportaments com evitar la mirada o mirar cap avall, mostrar una parla vacil·lant, un volum de veu baix, gesticulació desvalguda, una postura corporal tensa, retorcernos les mans, negar la importància a la situació, o “rialletes falses”, poden mostrar una actitud submisa o passiva.

 

  • Actituds agressives: Les mirades fixes i intenses, parlar ràpidament, utilitzar un to de veu molt elevat, els gestos amenaçadors, una postura intimidatòria, l’enfrontament, els missatges impersonals, la deshonestedat, i els comentaris rancuniosos poden mostrar un comportament agressiu.

 

  • Actituds assertives: Mantenir un contacte ocular directe, parlar de manera fluïda, utilitzar un volum adequat, una gesticulació fime i postura erecta, tenir les mans soltes, donar missatges en primera persona, mostrar honestedat, utilitzar respostes directes a la situació, i proporcionar verbalitzacions positives.

 

Quan estem malament amb nosaltres mateixos, i principalment quan hi ha certs problemes d’inseguretat o d’autoestima, és comú que apareguin comportaments de passivitat o d’agressivitat com a mecanismes de defensa. L’important és veure que realment podem crear una altra dinàmica i interacció tant amb els altres com amb nosaltres mateixos, tan sols hem de donar-nos l’oportunitat de començar. L’Entrenament en Habilitats Socials, o la Teràpia Cognitiu-Conductual s’han mostrat molt eficaços per a aquest tipus de dificultats.

 

Si vols conèixer més sobre això, en el nostre centre de Psicologia, a Mataró, t’oferirem tota la informació i ajuda que necessitis. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

,

Som molt més que els nostres problemes

“Imagina que ets una casa plena de mobles. Els mobles no són i mai seran la casa. Els mobles són el que conté la casa o el que està dins d’ella. La casa només dóna cabuda o conté als mobles i li dóna el context perquè puguin funcionar com a tal. Ara, si consideréssim als mobles com a bons o dolents això no diria res sobre el valor de la casa, perquè una cosa són els mobles i una altra la casa. De la mateixa manera, el que penses o sents no conformen la teva identitat, no ets tu “.

 

En moltes ocasions, tendim a jutjar-nos i valorar-nos únicament en funció d’allò que ens preocupa, que ens fa sentir malament, que volem arreglar o canviar. Ho fem de manera, que passem fins i tot a “ser” el mateix problema, dient-nos coses com “mai aconseguiré estar bé”, “sóc inútil”, “sóc pitjor que els altres” … atacant directament el nostre autoconcepte i autoestima. Tots aquests missatges denoten que ens hem ficat fins a tal forma en el nostre malestar, que arribem a desmerèixer, ignorar i fins i tot a eliminar tot el positiu i protector que tenim com a persones, i la qual cosa ens pot ajudar a lluitar contra el que ens fa sentir malament .

 

Els símptomes com les preocupacions, la tristesa, l’ansietat, o qualsevol altra dificultat, són reals, i ens molesten, però hem de ser conscients que aquests són una petita part de nosaltres, i que a més, en moltes ocasions, vénen i es van, és a dir, fluctuen en el temps en funció principalment de les situacions que vivim. D’aquesta manera, el problema no és sentir o pensar de forma negativa, ja que això resulta una mica inevitable; la clau es troba en com reaccionem davant aquesta “negativitat” i en el com ens acabem relacionant amb el nostre interior.

 

Valoremnos en funció del que realment som, i del que hem après de nosaltres, no només d’allò que ens preocupa o ens fa sentir malament en l’ara. Som molt més del que ens molesta, i val la pena observar-ho.

 

Orientacions com el Mindfullness o la Teràpia d’Acceptació i Compromís s’encaren a treballar aquest important aspecte, entre molts altres. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, trobaràs professionals formats en aquestes i altres orientacions que t’ajudaran a trobar el teu benestar emocional. Posa’t en contacte amb nosaltres, et facilitarem tota la informació que necessitis.