Les malalties psicosomàtiques es defineixen com aquelles alteracions en les quals apareixen símptomes físics els quals no poden ser explicats, total o parcialment, per una malaltia física o orgànica, i en què els factors psicològics/emocionals juguen un paper crucial en el seu desenvolupament i/o manteniment. En aquest sentit, hi ha una àmplia evidència sobre la relació cos-ment, coneixent-se una gran varietat de patologies causades i amplificades per problemes com l’estrès o l’ansietat.

 

Entre elles el Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) és un trastorn funcional de la motilitat del tracte intestinal, el qual no s’explica per alteracions orgàniques, i caracteritzat per dolor abdominal que millora després de la defecació i alteracions en aquesta última com necessitat urgent de defecar, restrenyiment o diarrea, distensió abdominal, o pesadesa. S’estima que afecta a un 10-20% de persones en països occidentals, apareixent el doble en dones que en homes. A més, sol presentar-se més en joves (abans dels 30 anys), tot i que s’ha evidenciat un segon pic passats els 65-70 anys. D’altra banda, no s’ha aconseguit determinar una única causa que expliqui la seva aparició, parlant-se d’una interacció de factors fisiològics (p.ex., hipersensibilitat visceral, alteracions de la motilitat intestinal o disfuncions en la relació cervell intestí) i psicosocials.

 

Entre aquests últims, l’estrès i l’ansietat juguen un paper crucial, però al costat d’aquests, hi ha variables personals que predisposen a que s’accentuïn certs símptomes: la baixa autoestima, l’autoexigència, la tolerància/intolerància a la incertesa i a la frustració, la necessitat d’aprovació, i la rigidesa a l’hora de complir amb certes normes socials. Així, les persones que reaccionen de manera desproporcionada a les molèsties físiques o mostren una por intensa a desenvolupar una malaltia, o les que han experimentat una situació d’estrès (problemes a la feina, defunció d’un ésser estimat, història d’abusos…), són més propenses a desenvolupar el síndrome.

 

Per tot això, la comprensió i l’abordatge d’aquesta dificultat ha de tenir un caràcter multifactorial i multidisciplinar, el qual se centri tant en els símptomes purament físics o mèdics, i els psicològics. D’aquesta manera, es requerirà un examen mèdic complet juntament amb una avaluació de l’estat mental i emocional de la persona per dissenyar un tractament el més adequat possible. La Teràpia Cognitiu-Conductual o la Teràpia d’Acceptació i Compromís han demostrat àmplia evidència al respecte, utilitzant tècniques com la psicoeducació, la relaxació/respiració, el Mindfulness o la Reestructuració Cognitiva, les quals s’encaren al fet que la persona comprengui i assumeixi més control de la seva malaltia, i alhora aprengui a regular els símptomes desde diferents components: físic, mental i emocional.

 

Totes les patologies, siguin de caire psicògen o física, posseeixen una gran rellevància des del punt de vista emocional. L’impacte que poden generar en la persona i en els éssers propers pot ser realment elevat. Per obtenir més informació, contacta amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres de Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.

Al llarg de la nostra vida, i com a éssers socials que som, anem construint vincles amb diferents persones. Inicialment, i de forma gairebé inevitable, amb els nostres pares, per a posteriorment fer-ho amb altres familiars propers, companys i amics de l’escola… etc. Entre aquests, les relacions de parella són unes de les més atractives i potents, i arriben a poder constituir un pilar fonamental en el nostre dia a dia. Al costat d’això, és potser la comunicació, o millor dit, una bona comunicació, la qual explica gran part del ‘benestar en les nostres relacions, ja que si tenim cura dels seus principals ingredients, ajudem a enfortir aspectes com la confiança, la intimitat o l’empatia.

 

Així, notar que som compresos, escoltats, i que la informació flueix en una balança equilibrada, ens fa estar tranquils, i trobem en l’altre la possibilitat de compartir gairebé qualsevol cosa. Per contra, quan hi ha una comunicació deficitària, explica gran part de les problemàtiques de les relacions de parella, i pot ser tant la principal causa de malestar, com la conseqüència d’altres processos o situacions deficitàries (p.ex., problemes a la feina , malestar en la família d’un o altre, alcoholisme…). Entre els principals errors de comunicació, es troben els següents:

 

  • Lector de ments: Aquest és un dels errors més comuns. Consisteix en interpretar constantment el que estarà pensant o sentint l’altre, donant-ho per veritable i únic, com si tinguéssim una mena de telepatia. Això precipita dues coses; d’una banda que disminuïm el nostre nivell de comunicació ja que “no ho necessitem”, al considerar que ja sabem el que està passant per la ment de l’altre. De l’altra, que construim una imatge distorsionada tant de l’altra persona com de la situació.

 

  • Sordesa psicològica: Aquest error suposa bàsicament la incapacitat d’escoltar l’altre. Estem tan centrats en el nostre discurs, i de vegades, en tenir la raó, que no ens parem a atendre què ens estan dient, i ni de bon tros transmetent. A més, és un dels principals components de l’empatia, ja que sense escolta real, no pot haver empatia.

 

  • Dèficit d’autocontrol: Explica les dificultats en controlar emocions i comentaris significatius, com la ira, l’enuig, o la ràbia. Això es tradueix en aspectes com crits o alçar la veu, mirada fixa i amenaçant, postura tensa o rígida, gests paorosos, intimidació… Això provoca un dany emocional evident, a més de la possibilitat de causar un de físic.

 

  • Assumpció de responsabilitat: De vegades tendim a assumir la responsabilitat de tot el que està succeint, sigui perquè l’altre ens ho fa sentir d’aquesta manera, o perquè tendim a interpretar nosaltres. Hem de procurar tenir presents quins són els nostres límits, fins on podem abastar.

 

  • Unidireccionalitat: Això passa quan acaparem tota la conversa, per estar fermament convençuts de tenir la raó, o per donar més importància al que nosaltres volem transmetre. Això no permet que l’altre retorni el que ha entès del contingut del missatge.

Aquests són alguns dels errors més comuns, tot i que existeixen altres, i fins i tot una gran varietat de “microerrors” en cadascun dels exposats. Cal esmentar, que afecten tant a la comunicació verbal com no verbal, per la qual cosa resulta clau treballar-ho i millorar-ho des de tots dos canals de comunicació. La teràpia de parella, o la Teràpia Sistèmica resulten alternatives molt útils per a això. En el nostre centre de psicologia, de Mataró, rebràs tota la informació que necessitis al respecte. No ho dubtis i truca’ns!

Dediquem gran part del nostre temps a resoldre problemes, i si no és així, a anticipar-los per estar preparats per quan vinguin. Les responsabilitats del dia a dia i les diferents situacions o conflictes laborals i familiars de vegades semblen no donar-nos un respir. Això precipita que ens percebem com a responsables i amb control de tot el que esdevé al nostre voltant, i no ens adonem de la gran càrrega emocional i psicològica que això suposa per al nostre organisme.

D’aquesta manera, encara que sigui comprensible que realitzem aquest procés de “recerca de control”, per tal de guanyar una certa sensació de seguretat, això no treu que pugui ser perjudicial, ja que fomenta estats d’estrès i ansietat accentuats, especialment quan lluitem contra quelcom que té un caràcter incontrolable per nosaltres mateixos. A més, suposa una despesa d’energia molt alta, i es tradueix en frustració al veure que tot el temps i esforç que hem emprat ha estat inútil i fins i tot contraproduent. Però, què entenem per situacions incontrolables? A continuació et proposem un petit llistat de situacions que típicament cometem l’error d’interpretar com controlables:

  • La influència i educació dels teus éssers estimats.
  • Els comportaments i decisions dels altres.
  • Com se sent algú proper i el nivell d’intensitat amb què ho fa.
  • Actituds, pensaments i emocions alienes.
  • Successos amb alta improbabilitat d’ocurrència.
  • El que opinin els altres.

Considerar el contrari, i que nosaltres podem abastar i incidir en tots aquests aspectes, i sobretot, modificar-los, únicament ens portarà a la frustració. Com veiem, la major part de coses es refereixen al passat i/o a estats mentals i emocionals dels altres. Podem oferir el nostre suport, comprensió, escolta… però és important no percebre la totalitat de la millora o canvi com a dependent únicament del que fem nosaltres. Conèixer i tenir presents on estan els nostres límits ens ajuda a desvincular-nos de la responsabilitat, i permet que ens relaxem i respectem. Al costat d’això, permet que desenvolupem una mirada més objectiva sobre les diferents situacions, amb la qual cosa, l’impacte emocional d’aquestes es redueix.

En el nostre centre de psicologia, a Mataró, pots informar-te sobre aquest i molts altres temes que t’interessin. Truca’ns i t’atendrem d’una forma professional i individualitzada.

Les emocions formen part inherent i inevitable de les nostres vides. Ens ajuden a donar color a les diferents situacions que vivim, fins al punt que tendim a recordar molt més a una persona o esdeveniment, quan aquestes són intenses i estan associades a moments o contextos significatius. Tot i que tots nosaltres tenim una concepció de quines es poden catalogar com a positives i com negatives, són les característiques d’intensitat i durada les que marquen el seu caràcter disfuncional (p.ex., alegria o eufòria elevada i permanent és característica de la fase maníaca del Trastorn Bipolar). Per això, acceptar i normalitzar que puguem tenir o passar per sentiments negatius resulta no només imprescindible, sinó també terapèutic.

 

Podem definir la culpa com l’emoció que apareix quan ens atribuïm o ens atribueixen la responsabilitat d’un succés o acció negativa (perjudicial), el qual repercuteix a una situació o persona. És una sensació interna permanent d’haver fet una cosa negativa, de ser mala persona, o d’haver infringit alguna norma o llei, produeix un malestar significatiu, i apareix tant en situacions reals com imaginàries. Aquesta última diferenciació és important, ja que l’efecte negatiu o perjudici pot ser real o objectiu (p.ex., ensopegar i donar un cop a algú sense voler) o subjectiu, el qual és fruit d’una interpretació aliena o personal, i acostuma a aparèixer en situacions de més ambigüitat. En aquest sentit, si ens acostumem a responsabilitzar i castigar pels successos, som persones autoexigents i rígides, i tenim una alta necessitat de control considerant que sempre podem fer alguna cosa per modificar les situacions, fàcilment ens sentirem frustrats, incapaços, desesperançats, i danyarem la nostra autoestima, podent arribar a concloure coses com “sóc mala persona”, o “no sóc capaç”, o “sóc inferior”…

 

Com ho podem afrontar? Aquest incapacitant sentiment únicament pot afrontar, reprocessant, reinterpretant i transformant tots aquells missatges negatius que ens hem inculcat i ens han fet creure que som mereixedors del càstig. Per a això, et proposem un exercici pràctic molt útil, la “Carta de disculpa cap a tu mateix/a o cap a l’altre”. L’“autoperdó” és essencial, disculpar-nos pel possible dany infligit suposa un pas clau cap a l’autoacceptació. I és que són molts i diversos els beneficis inherents:

 

  • Exteriorització: En primer lloc, ens permet descarregar tot el malestar que posseïm d’una manera pausada i ordenada (recordem que la mà va molt més lenta que el nostre cap!).

 

  • Gestió emocional: facilita plasmar, experimentar i disminuir la intensitat de totes aquelles emocions que ens suscita la situació (p.ex., ansietat, pena, ràbia, frustració, tristesa, irritabilitat …).

 

  • Reestructuració: Ajuda a enumerar i reprocessar els autoretrets i automissatges negatius que ens hem anat dient. A l’anar-ho escrivint, podem ser conscients de la magnitud amb la qual ens hem castigat, i fins i tot de la distorsió que hem realitzat a l’analitzar els esdeveniments.

 

  • Autoacceptació: És potser la part més important, i la que repercuteix més en la nostra autoestima. La conclusió d’un bon reprocessament es fa patent en una major acceptació d’un/a mateix/a, un major autorespecte, i per tant, una disminució de l’autocàstig.

 

Al costat d’això, la utilitat de la carta pot anar molt més enllà, ajudant-nos en futures situacions no només a interpretar els fets d’una manera més objectiva, sinó a definir plans d’acció i formes d’afrontament molt més adaptatives. Si vols rebre més informació al respecte, o creus que pot beneficiar la nostra ajuda, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, serà un plaer atendre’t.