Signes d’alarma indicatius que hem de tenir cura de la nostra salut mental

Podem trigar molt a demanar ajuda, de vegades per vergonya, por, o per certes reticències. Però moltes altres vegades, ho retardem bé per no ser-ne conscients o no saber identificar el que ens passa, o per no donar-li prou importància. La nostra salut mental no es mereix que la deixem de banda. Si ho fem, l’únic que provoquem és fer-la malbé, mantenint el patiment. A més, aquesta no dubtarà a enviar-nos senyals continus perquè li prestem atenció com cal.

 

Per això, a continuació us presentem alguns dels signes d’alarma que ens evidencien que hem de tenir cura de la nostra salut mental:

 

  • Pensaments negatius: l’aparició d’aquests de manera repetitiva, i sobretot associats a emocions intenses de tristesa, angoixa, ràbia i/o culpa que no ens deixen viure en pau, suposen un criteri bàsic que cal tenir en compte.

 

  • Símptomes físics: Les molèsties i/o dolors físics poden ser especialment limitants. A més, mereixen una atenció especial quan en aquests es descarta mèdicament un origen orgànic.

 

  • Records del passat: Les imatges intrusives respecte a situacions del passat que ens turmenten i que no ens podem treure del cap són especialment rellevants, ja que ens impedeixen estar connectats i conscients amb el moment present, limitant el nostre dia a dia actual, arrossegant-nos cap enrere .

 

  • Alteracions en el son: Tenir un somni poc reparador, problemes per conciliar-lo, o sentir que el nostre cap va a mil per hora, aixecant-nos esgotats, és un dels senyals més importants que hem d’atendre la nostra salut mental.

 

Aquests són alguns dels senyals d’alarma principals que ens indiquen que és important cuidar-nos. Entre les causes, l’estrès laboral o familiar, haver patit alguna experiència significativa en el passat, o tenir hàbits poc saludables, són algunes que es poden associar a l’aparició de malestar en forma d’algun dels símptomes exposats anteriorment.

 

Si presenteu algun dels esmentats, o simplement voleu rebre més informació sobre això, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró, us proporcionarà tota l’ajuda que necessiteu. Truca’ns! Estarem encantats d’atendre’t.

Què és la Tripofòbia?

La por és un sentiment universal, el qual compartim tots els éssers humans, fins i tot amb altres espècies, i la qual posseeix un valor adaptatiu, ja que actua com a mecanisme de supervivència i de defensa, que ens permet respondre davant de certes situacions amb rapidesa. Algunes poden ser racionals (p.ex., por de suspendre un examen, o de no rendir bé a la cursa…), però d’altres les podem identificar com a irracionals. Aquestes últimes no només es caracteritzen per estar basades en prediccions de molt baixa probabilitat, sinó que ens paralitzen i ens fan patir de manera més accentuada, podent constituir una fòbia.

 

Les fòbies es defineixen com a temors intensos i irracionals cap a un estímul (persona, situació o cosa), que representa poc o cap perill real. Així, es tractaria d’una por que genera una limitació o malestar per la seva intensitat, i en la que solen acompanyar-se símptomes d’ansietat (p.ex., nerviosisme, agitació interior, preocupació constant, tremolor, marejos…) quan la persona és a prop o anticipa l’estímul temut. Entre elles, la tripofòbia o por als forats o al patró repetitiu, és el temor o repulsió que es genera en veure o estar a prop de figures geomètriques molt juntes, especialment davant d’orificis molt petits i aglomerats (p.ex., formiguers, bresques , certs fruits o fongs). A la persona li genera angúnia, fàstic, repulsió presenciar aquests estímuls, i evita mirar-los o apropar-se. A més, entre els seus principals símptomes apareixen el pessigolleig, la picor, la pruïja, i fins i tot les nàusees.

 

Es parla d’una afectació de fins a un 17% a la població, i és més freqüent en dones. A més, Tot i que no se l’ha de confondre amb altres fòbies com la dermatopatofòbia (por a les malalties de la pell), comparteix amb aquesta i algunes altres, certs símptomes. A més, s’han proposat mecanismes comuns entre aquestes, i la fòbia als insectes, les injeccions, i per exemple el Trastorn Obsessiu-Compulsiu amb rituals de neteja. Aquests són la sensibilitat a l’ansietat (por als símptomes propis d’ansietat), la sensibilitat al fàstic (aprensió cap a la brutícia o la contaminació), la sensibilitat al dany (por a estímuls que puguin causar un dany físic) i l’alta necessitat de control.

 

La Desensibilització Sistemàtica (DS) o la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) suposen alternatives eficaces i útils per tractar aquesta fòbia. En totes dues el denominador comú és l’aproximació progressiva cap a l’estímul temut, sent una de les principals diferències el fet que en la DS s’empra alguna estratègia per contrarestar o disminuir els símptomes d’ansietat (sobretot relaxació), i a la TCC o bé no es fan servir, o es fa ús de tècniques més cognitives (p.ex., Reestructuració Cognitiva).

 

Pots obtenir més informació tant sobre aquest com altres problemes, al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró. A més, et podràs beneficiar de la nostra ajuda en cas de necessitar-la. Comptem amb professionals especialitzats en diferents àrees i patologies. No ho dubtis i truca’ns!

Persones Altament Sensibles (PAS)

Dins del món de la psicologia, hi ha constructes que van més enllà de les patologies, i que defineixen perfils i estils de personalitat que ens ajuden a comprendre la gran varietat i complexitat existents en cadascun de nosaltres. Aquest és el cas de l’alta sensibilitat o de les persones altament sensibles (PAS); un concepte que està en ple procés destudi i evolució, el qual s’indica, de moment, que pot afectar fins a un 20% de la població.

 

La seva aparició se sitúa l’any 1991, quan la investigadora Elaine Aron proposa el terme “sensibilitat de procés sensorial”, representant aquest a persones amb un sistema nerviós més sensible, les quals poden percebre i ser conscients de certes subtileses a l’entorn, imperceptibles per a la majoria, i que es mostren aclaparades amb facilitat quan es troben en un context altament estimulant. Així, aquestes persones acostumen a patir un fort impacte emocional davant d’estímuls estressants. Per exemple, una persona sensible es preocupa i empatitza amb el dolor dels altres, mentre que una hipersensible arriba a experimentar el seu dolor. D’aquesta manera, aquestes persones processen i perceben molt més tot allò que els envolta, reflexionant, elaborant i fent associacions contínues. I no pas per ser més febles o inadequades, sinó per la seva genètica.

 

A continuació s’exposen les principals característiques de les persones altament sensibles (PAS):

 

  • Sobreestimulació i sensibilitat cap a subtileses: Perceben una quantitat d’estímuls molt més ampli dins de cada ambient, i a més, ho fan amb més intensitat. A més, tenen facilitat per detectar detalls que poden passar desapercebuts per a la majoria de les persones.

 

  • Processament profund: Aquestes persones no només perceben i capten una quantitat més gran d’estímuls, sinó que duen a terme un processament minuciós i profund de la informació. Avaluen i comparen escenes del passat i presents per prendre la millor decisió.

 

  • Alta emocionalitat i empatia: Connecten amb facilitat amb els estats emocionals propis i aliens, i se solen sentir identificats amb l’expressió “muntanya russa”, ja que viuen tan intensament els sentiments, que solen variar amb facilitat. A més, s’està evidenciant que tenen una major activitat en les zones cerebrals on se situen les neurones mirall.

 

  • Somatització o expressió física: Acostumen a expressar els seus estats emocionals a través del cos, i a més a més refereixen una extrasensibilitat cap a certes textures. Això pot provocar que se sentin incòmodes en algunes circumstàncies, especialment davant de l’excés d’estimulació (sobretot sorolls) o davant de reaccions emocionals intenses.

 

Inicialment aquestes persones eren etiquetades com a tímides, introvertides o inhibides, però tot al contrari. Es comenta que el 30% són en realitat extrovertides, i només semblen inhibits perquè en realitat són molt conscients de totes les possibilitats de cada situació. Per això, s’aturen abans d’actuar, reflexionant i analitzant experiències anteriors.

 

Per acabar, cal esmentar que el PAS no és un trastorn psicològic com ho poden ser els trastorns d’ansietat o depressius, sinó un tret de personalitat, temperamental, el qual ajuda a comprendre el funcionament de moltes persones a la nostra societat.

 

Si et sents identificat i vols conèixer-ne més, o t’interessa qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et brindarem tota la informació i ajuda que necessitis.

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH): Conceptualització i subtipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o TDAH forma part dels trastorns del neurodesenvolupament. Aquests constitueixen un grup d’alteracions heterogènies amb una base neurològica que es caracteritzen per un retard o alteració en l’adquisició, la retenció o l’aplicació d’habilitats en una varietat de dominis del desenvolupament, entre els quals s’inclou el social, el motor, el llenguatge i la cognició (memòria, resolució de problemes, atenció, percepció…). A més, afecta aproximadament un 5% de la població infantil a nivell mundial, té inici a la infància, i es dóna més al sexe masculí.

 

Tot i que tots podem tenir una certa idea sobre les característiques d’aquesta patologia, no es tracta únicament de nens i nenes moguts, o que els costa concentrar-se, ja que aquesta interpretació porta moltes vegades a un sobrediagnòstic, i a l’estigmatització i patologització de certes persones. El TDAH representa un patró persistent (mínim 6 mesos) d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o desenvolupament, que es presenta de manera primerenca a la vida (abans dels 12 anys), i que es dóna de manera generalitzada, és a dir, calen dos o més contextos (p.ex., a casa i a l’escola) per diagnosticar-se. A continuació es diferencien els símptomes principals del trastorn:

 

Símptomes d’Inatenció

 

  • Presta poca atenció a detalls i comet errors per distracció.
  • Dificultats per mantenir atenció.
  • Sembla que no escolta.
  • No segueix instruccions.
  • Dificultats per organitzar tasques/activitats.
  • Evita iniciar tasques que requereixen esforç mental sostingut.
  • Perd coses.
  • Es distreu amb facilitat.
  • Oblida activitats quotidianes.

 

Símptomes d’Hiperactivitat i impulsivitat

 

  • Juga amb mans/peus o es recargola al seu seient.
  • S’aixeca quan s’espera que estigui assegut.
  • Correteja o grimpa (adults: estar inquiet).
  • Incapaç de jugar o realitzar tranquil·lament activitats recreatives.
  • Actúa com si “li impulsés un motor”.
  • Parla excessivament.
  • Respon abans d’acabar la pregunta.
  • Interromp o s’immiscueix amb altres

 

Així doncs, es poden presentar els dèficits d’inatenció o hiperactivitat i impulsivitat de manera aïllada, o de manera combinada. Aquesta darrera presentació comporta més complexitat, tant a nivell de simptomatologia, com a l’hora d’intervenir des de les escoles i des de centres i serveis especialitzats en psicologia i psiquiatria. A més, el trastorn difícilment acostuma a presentar-se sol, és a dir, sovint l’acompanyen altres problemàtiques, de les quals la més recurrent són els trastorns de conducta.

 

Els professionals de la nostra clínica, situada al centre de Mataró, estan formats i especialitzats en aquesta i moltes altres problemàtiques. Truca’ns per rebre més informació i tota l’ajuda que necessitis.