L’anhedònia és la incapacitat per gaudir de les coses agradables i sentir plaer.
Algunes persones que pateixen anhedonia són incapaces d’experimentar plaer i gaudir en cap circumstància, mentre, en altres casos, el problema es redueix a aspectes concrets, com les ganes de menjar, les relacions sexuals, les relacions socials o les activitats d’oci, situacions que abans els resultaven plaents. De qualsevol forma, existeixen graus, per la qual cosa hi ha els qui pateixen una incapacitat total de gaudir i obtenir plaer i uns altres només un descens en aquesta capacitat.

Per exemple, una mare amb anhedònia no gaudeix acariciant al seu bebè; un adolescent no gaudeix sortint amb els seus amics, o un jugador de futbol no està alegre quan el seu equip guanya un partit.
El terme “anhedònia” va ser descrit, per primera vegada, pel psicòleg francès Ribot l’any 1986, quan va publicar el seu llibre sobre la psicologia dels sentiments.

Qui pateix anhedònia?

Pateixen d’anhedònia persones amb malalties com l’esquizofrènia i els addictes a les drogues durant l’abstinència de les mateixes. Però la situació més freqüent és l’anhedònia que es dóna en la depressió. Hem de tenir en compte que uns dos milions d’espanyols pateixen depressió, i que sis milions d’espanyols la patiran al llarg de la seva vida. També és interessant recordar que molts casos de depressió no són diagnosticats, sovint perquè els qui la pateixen senten objeccions a l’hora d’admetre la seva condició.

Quan una persona pateix una depressió profunda, res li motiva ni li alegra o li fa gaudir. La persona deprimida es queda “congelada” emocionalment, fins i tot respecte a les persones que més estima o les activitats que més li feien gaudir.

L’anhedònia de la depressió apareixerà, més freqüentment, després de situacions estressants i disgustos. Segons desapareguin els símptomes de la depressió, també anirà desapareixent l’anhedònia.
L’anhedònia també pot donar-se en els addictes a les drogues i en els malalts amb trastorns d’ansietat.

Quins són les seves causes?

Els investigadors creuen que és a causa d’una alteració del sistema dopaminèrgic, que és el mecanisme pel qual la dopamina (una substància química que es troba en el cervell) produeix sensacions de plaer i satisfacció en menjar, en tenir relacions sexuals o en cuidar d’un fill nounat.
Pel que sembla, aquest sistema dopaminèrgic no és capaç de produir plaer, satisfacció i benestar, en situacions com la depressió, l’esquizofrènia i l’abstinència de l’addicte a les drogues.
En el cas de la pèrdua de desig sexual o el plaer sexual, cal assenyalar que pot ser causat per medicacions utilitzades contra la depressió (alguns antidepressius), per combatre l’esquizofrènia (els antipsicòtics) i altres medicacions (com les benzodiacepines i els estimulants).

Com es pot tractar l’anhedònia?

En primer lloc, cal destacar la importància de diagnosticar-la i conèixer les seves causes. Hem de saber que, en la majoria dels casos, es dóna com a conseqüència de malalties o abús de substàncies.
Quan l’anhedònia està causada per la depressió, l’esquizofrènia, els trastorns d’ansietat o l’abús de drogues, en millorar aquestes malalties també anirà desapareixent l’anhedònia.

En situacions en què la causant sigui una medicació es podrà millorar modificant les dosis, retirant-la o canviant-la per una altra.

En tots els casos, resulta de gran ajuda poder comentar aquest problema, tant amb professionals com amb els familiars o persones amb símptomes similars, per alleujar el malestar que ocasiona.

La capacitat i el desig de formar relacions emocionals estan associats a l’organització i funcionament de parts especifiques del cervell humà, així com de l’equilibri dels neurotransmisores. El cervell és l’òrgan que ens permet fer olor, veure, agradar, pensar i moure’ns, però també ens permet estimar o no estimar.
Aquests sistemes cerebrals que ens permeten formar i mantenir relacions es desenvolupen durant la infància i les experiències d’aquests primers anys influeixen sobre el modelat de les capacitats per construir relacions íntimes i emocionalment saludables. La empatia, l’afecte, el desig de compartir, la capacitat d’estimar i un sense nombre de característiques d’una persona assertiva i feliç, estan associades a les capacitats medul·lars d’inclinació formades durant la infància i infantesa primerenca.
Es pot definir a la Inclinació com a la relació emocional especial i específica que s’estableix entre el nen i la persona que ho cuida, a la qual vulgues. És una relació recíproca, afectuosa i forta. Pot ser evident a partir del primer mes de vida i obeeix a una necessitat vital de reduir l’ansietat que li permet afrontar les situacions que la generen. La inclinació es caracteritza per ser perdurable amb una persona, produir sentiments positius (seguretat, consol, grat, etc.) i la seva pèrdua, o l’amenaça de la mateixa, genera en la persona una gran ansietat.
Aquesta relació ofereix el andamiaje funcional per a totes les relacions subsecuentes que el nen desenvoluparà en la seva vida. Una inclinació segur s’associa amb una alta probabilitat de crear relacions saludables amb uns altres, mentre que la seva absència sembla estar relacionada amb problemes emocionals i conductuals al llarg de la vida.

CREANT UN BON VINCLE: GUIA PER A MARES
En aquest punt es descriu de manera resumida el desenvolupament evolutiu del bebè en les seves diferents etapes al llarg del primer any de vida, com si anés una guia d’orientació destinada a les seves mares o cuidadors primaris, utilitzant-se aquests dos termes indistintament. Per aquest motiu s’ha triat una redacció dirigida a la mare, en primera persona, perquè qui pogués estar interessada en la seva lectura se senti receptora d’aquesta informació, fent més amable la seva comprensió.
La guia s’ha dividit en un apartat per a cadascun dels dotze primers mesos de vida d’un bebè, en els quals es recullen els aspectes diferencials més significatius de cadascun d’ells. S’ha afegit un punt inicial on s’inclou la presa de contacte matern amb la seva nova situació i un altre punt final dedicat a la mare.

L’arribada a casa. Idees generals per conèixer i tractar al teu bebè.
La Mare.
Abans de res, la mare ha d’estar en les millors condicions possibles per atendre al seu bebè, i per això ha de trobar-se ben amb si mateixa. Has de saber que algunes mares experimenten el que es coneix com la depressió postpart. Això succeeix perquè el cos passa per molts canvis hormonals i físics durant l’embaràs. Sentiments de malenconia poden sorgir abans o després que neixi el bebè.
Pot ser que et sentis desanimada o tibant, o que tingui ganes de plorar per coses insignificants que normalment no et molestarien. No et preocupis, aquests sentiments són comuns i són temporals, no duren per sempre.
Pot ser que també tinguis problemes per dormir. Si és així, almenys tracta de descansar. Estàs passant per una etapa de molt estrès, d’adaptació al teu bebè i el teu bebè a tu i al seu nou entorn.
Pot ser-te útil parlar amb altres persones sobre els teus sentiments. Parla amb la teva família i els teus amics. També pots consultar al teu metge. Si tenen familiars o amics que et puguin ajudar amb els menjars, la neteja o les compres, aquest és el moment per demanar-los ajuda. També és un bon moment per deixar que el pare prengui protagonisme respecte al seu fill.
El plor. Com tranquil·litzar-los.
Tots els bebès ploren perquè és l’únic mitjà de comunicació d’un nounat. Ploren per dir-te que volen o necessiten alguna cosa com:
– té gana,
– sent dolor (còlic, gasos),
– té por,
– està molest perquè necessita que li canviïs el bolquer,
– o perquè no se sent bé.
Si pares esment quan vol menjar i quan no, aprendràs a distingir entre el plor que significa que té gana i el que significa que està incòmode o que vol atenció. De vegades, voldrà que el coixes, unes altres voldrà que li canviïs el bolquer i unes altres solament estarà cansat o avorrit.
Atendre al bebè quan plora no és malcriarlo, li ajuda a sentir-se estimat i segur. Somriu-li, toca-ho i parla-li tot el temps que puguis. Fes-ho quan li dónes de menjar, quan li canvies el bolquer o quan li dónes un bany. Aprendrà a confiar que tu ho vas a cuidar.
Si plora perquè necessita consol, agafa-ho en braços. Els estudis demostren que els bebès que s’agafen amb més freqüència no ploren tant com la resta. Però recorda que cada bebè és diferent i hi ha diferents maneres per tractar-ho, intenta buscar el motiu del seu plor:

ü Dóna-li de menjar.
ü Revisa el bolquer.
ü Embolicar-ho en un amanyac no gaire atapeït, perquè es trobi acollit.
ü Bressola-ho en braços o en un balancí.
ü Intenta que expulsi els gasos. Dóna-li palmaditas molt suaus. Acaricia-ho.
ü Murmura-li sons suaus per fer-li saber que estàs aquí i que t’importa el que sent.
ü Parla-li.
ü Canta-li o posa-li música suau.
Si després d’intentar-ho tot el bebè segueix plorant, mantingues la calma. Ells perceben el teu nerviosisme. No has de deixar-ho solament quan està plorant. No sempre podràs consolar al teu fill i això no significa que no sàpigues cuidar-ho. Si el plor del bebè augmenta sense raó durant molt temps i cap mètode és eficaç per tranquil·litzar-ho, porta-ho al seu pediatre per descartar alguna malaltia.
No importa què estiguis molt estressada o esgotada, mai maltractis al teu bebè. Pegar-li pot ocasionar-li danys irreversibles com a ceguesa, dany cerebral o fins i tot la mort. Si necessites descansar, flama a un familiar, a un amic o a un veí perquè t’ajudi.
Reflexos del nounat.
Els bebès tenen reflexos especials que duren només uns mesos. És bé conèixer-los perquè no t’espantis quan els vegis:
• Reflex de Moro o de sobresalt: aquest reflex ocorre quan el cap del bebè canvia de posició ràpidament, quan el cap cau cap a enrere o quan el bebè s’espanta a causa d’un soroll fort. El bebè reacciona estenent els braços i les cames i estirant el coll. Després, uneix els braços ràpidament. Pot ser que plori quan ho fa. Aquest reflex ha de desaparèixer després de dos mesos.
• Reflex de cerca: és el reflex que usa el bebè per buscar el pit de la seva mare. Si toques suaument la seva galta amb el dit, el bebè girarà el cap cap al teu dit. Aquest reflex es manté de tres a quatre mesos.
• Reflex de prensió: el bebè agarra qualsevol cosa que se li posi en el palmell de la mà i estreny el puny. Aquest reflex desapareix al cap de cinc o sis mesos.
• Reflex de marxa: si sosté al bebè per sota de les aixelles i ho manté aturat sobre una superfície dura, donarà pasitos en l’aire. Això succeeix encara que encara falti molt perquè aprengui a caminar. Aquest reflex generalment dura un parell de mesos.
No dubtis a consultar al teu pediatre si tens algun dubte o si observes alguna cosa anòmal.

Coneixent al teu bebè.
Es coneix com a període sensible-matern al breu espai de temps immediatament després del naixement. És just ara quan aflora la inclinació, vincle matern filial, al nen. Axial doncs els bebès mostren obertament i de manera regular als set minuts del naixement un viu interès i alt grau d’atenció del que ocorre a la seva al voltant, mantenint-se per un període d’aproximadament una hora, passat aquest temps el nen no aconsegueix tal grau d’atenció fins a passat vuit o deu dies, per la qual cosa és fonamental el contacte immediat amb el teu fill. El teu fill et reconeixerà per la teva olor. És molt important el contacte amb la pell mare-fill.
Com veus, encara que el teu bebè no pugui parlar, ha començat a comunicar-se amb tu. Ja hauràs notat que si li somrius ell et somriu, significa que li agrada que li paris esment. Està aprenent a reaccionar davant altres persones i a comunicar el que li agrada i el que no.
Al mateix temps està aprenent a esperar el seu torn, la qual cosa és una part molt important en la comunicació entre les persones.
També sap mostrar sentiments de malestar o incomoditat. Para-li esment quan estigui inquiet. Això li ensenya que pot comunicar-se per obtenir l’atenció que necessita.
Aviat sabràs com es troba en mirar-li a la cara. També sabràs el que sent per la postura, els moviments i els sons que faci.
Parla amb ell molt abans que pugui entendre el significat de les teves paraules. Quan li parlis usa solament un parell de paraules o oracions curtes i repeteix-les diverses vegades, fes-ho més a poc a poc del que faries amb un adult. Pronuncia algunes paraules suaument i unes altres amb molta emoció, usa tons una mica més alts, a ells els agrada que els parlin d’aquesta manera. El bebè para esment perquè sap que li estan parlant solament a ell, li agrada sentir el seu nom, escoltar la teva veu, sentir coses que li fan somriure i riure. Més endavant li agradarà parlar amb tu.
El desenvolupament del cervell. Com estimular-ho.
El cervell creix més ràpidament durant els primers tres anys de vida d’un ésser humà. Per això es veuen tants canvis en els nens petits.
Des del dia en què neix el cervell del bebè està llest per absorbir tot tipus d’informació. Cada dia el seu cervell creix i canvia de manera significativa. Les experiències que viuen són essencials per al seu desenvolupament. Aprèn del que observa, escolta, fa olor i toca i això estimula el seu interès pels objectes d’al voltant.

Cada bebè és únic, creix de forma diferent i aprèn al seu propi ritme, a la seva manera. Uns són més ràpids, uns altres més lents. Si et preocupa alguna cosa, parla amb el teu pediatre. Has de ser la seva mestra en aquest procés d’aprenentatge. Per exemple:

ü Parla-li i canta-li. És bé fer-ho molt abans que ell pugui parlar, perquè això li ajuda a desenvolupar les habilitats del llenguatge. Parla-li en tot moment: quan ho portis a caminar, quan li canviïs el bolquer, quan ho alimentis, etc.
ü Anima al teu bebè quan tracta d’aprendre alguna cosa. Emociona’t amb ell i repeteix l’activitat diverses vegades perquè li resulti divertit i ho assimili, així s’atrevirà amb nous reptes. Se sentirà bé.
ü Fins a en aquesta edat tan petita, el nen s’adona quant ho vols. És un fet que aprenen millor quan se li tracta amb atenció i afecte.
ü Proporciona-li una varietat d’experiències que li ajudin a explorar el seu món de manera segura, ells no distingeixen el ben del mal i no saben el que és perillós.
ü Protegeix-los de crítiques i burles.
ü Molts bebès i nens petits tenen problemes amb els canvis sobtats, així doncs tracta de donar-li temps per adaptar-se a llocs i persones noves.
ü Llegeix-li al teu fill des dels primers dies de vida i segueix-ho

Antecedents: Els pares juguen un paper important a l’hora de determinar el risc del consum de drogues dels seus fills. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar com la permissivitat cap al consum de drogues i control i afecte del pare i mare estaven relacionades amb el consum d’alcohol, tabac i cànnabis.

Mètode: La mostra va estar composta per 1.428 joves (51,8% homes) d’entre 11 i 19 anys de Mallorca.

Resultats: Aquells joves que percebien als seus pares més permissius, amb menor control per part de la mare i majors nivells d’afecte tant matern com a patern, tenien més probabilitats de consumir alcohol, tabac i cànnabis. Es van trobar diferències en funció del sexe dins d’aquest patró. Les variables d’afecte i control per part de la mare no van ser influents en el cas dels homes, mentre que el patró general es va mantenir en el cas de les dones.

Conclusions: Aquest estudi ressalta la importància de la permissivitat percebuda i és necessari tenir en compte el sexe de pares i fills a l’hora de proporcionar afecte i control, ja que són els pares els que influeixen en els fills homes i les mares en les dones.

Autor-s: Elisardo Becoña; Úrsula Martínez; Amador Calafat…(et.al)
Paraules claus: Permisividad, Control, Afecto, Drogas, Familia, Jóvenes.
Keywords: Permissiveness, Control, Affect, Drugs, Family, Young people.)

Presentem un document amb finalitats essencialment preventives que busca orientar a les parelles en procés de ruptura, perquè aquesta sigui el menys traumàtica possible per als adults i especialment per als nens.

Habitualment, s’oblida que sota el delicat procés de la ruptura hi ha un component emocional, psicològic i social que afecta tant a la parella i els fills, com a la resta de la societat. Per això, aquest document pretén abordar el tema del divorci des d’una altra perspectiva, més enllà de l’enfocament jurídic-legal.

Les claus per a una separació no traumàtica
“Tota ruptura familiar comporta a més d’un procés legal, un procés emocional, personal i psicològic que viuen tant els adults com els fills de la parella”. Es pretén orientar als adults perquè el pas a la nova etapa familiar no sigui dolorós ni traumàtic.

Sense oblidar-se de les qüestions que sorgeixen amb més freqüència en els divorcis, es recomana fomentar el diàleg amb els fills o afavorir la relació entre els pares. Així mateix, apunta aquelles conductes que han d’evitar-se, com implicar als menors en el procés judicial o criticar a l’altre progenitor davant d’aquests.

Aquesta és una de les patologies més habituals en els casos de divorci, la síndrome d’alienació parental. Segons el psicòleg Benito Peral, “el pitjor que li pot ocórrer a un nen és que un dels pares, conscient o inconscientment, indueixi al nen a odiar a l’altre”.
S’ha de fer reflexionar als adults i explicar-los quins són les seves responsabilitats envers els fills. Una custòdia no implica únicament donar de menjar al fill, sinó també fomentar la figura de l’altre progenitor.

Els programes de mediació, un èxit

La mediació familiar intrajudicial és una alternativa a la via judicial, i la seva fi és que la separació sigui de mutu acord i el menys traumàtica per als fills. Els pares han de fixar els punts de la separació, amb l’ajuda d’un mediador, sempre que aquests s’ajustin a les necessitats dels fills.

Gràcies a aquestes mesures, s’evita als menors un patiment emocional, inseguretats o sentiment de culpa habituals en les separacions conflictives. Però sobretot, i gairebé el més important, es garanteix als nens el seu dret i necessitat de tenir a tots dos pares.

Diumenge, a partir de les 8.45, TV3 i el 3/24 emetran conjuntament el sorteig de la loteria de Nadal que se celebra a Madrid.
La conducció anirà a càrrec de Lídia Pràdanos i Josep M. Soro des dels estudis de Sant Joan Despí, i de Josep Capella des del Saló de Sortejos i Apostes de l’Estat a Madrid.

Un ampli desplegament de reporters i tècnics estarà a punt per desplaçar-se i oferir, en directe, informació des de les administracions que hagin estat afavorides amb els premis més importants.

El programa comptarà també amb la col·laboració d’Emili Garcia, propietari de l’administració de loteria La Bruixa de Drap de Barcelona, l’economista Carles Torrecilla i la psicòloga especialista en patologies del joc Cristina Martínez Viana.

La transmissió està previst que s’allargui fins a dos quarts d’una del migdia, que és quan segons les previsions s’acabarà el sorteig.

Durant les festes nadalenques hi ha qui gasta més del que pot, però existeix una part de la població pels quals aquestes dates només són una excusa perfecta per comprar de tot i a tota hora. El fet de comprar una mica més del compte és una cosa normal, donada la societat en la qual ens movem, però aquesta activitat es pot convertir en alguna cosa perillosa i fins i tot patològica.

S’entén per compra compulsiva un trastorn que es caracteritza, bàsicament, per una urgència irresistible de compra massiva d’objectes superflus. Aquesta adquisició s’acompanya de sentiments d’ansietat, irritabilitat i nerviosisme. Després d’un breu període d’alleujament temporal de la tensió, la persona experimenta un sentiment de culpa que no li impedeix, no obstant això, tornar a comprar, ja que no hi ha cap control sobre els impulsos i no es distingeix entre desig i necessitat.

La compra compulsiva la sofreixen aquelles persones que compren només pel plaure de comprar, no perquè necessiten el que adquireixen. El perfil de la persona que pateix addicció a la compra és molt similar al del ludópata. Per a molts compradors compulsius, la compra els atorga el poder de decisió negat en el seu entorn familiar o laboral.?El sector de la població que destaca com a compradors compulsius són dones joves, amb un nivell econòmic, cultural i professional elevat. La compra compulsiva sol començar als 18 anys i es manifesta com un problema entre 7 i 10 anys més tard, pels deutes acumulats, sensació de ser rebutjat, sentiments de culpa, dificultats financeres, legals, problemes conjugals i familiars.?

Pel que fa a l’origen o etiologia d’aquesta problemàtica es desconeix la causa de la compra compulsiva, però en l’àmbit professional s’esgrimeix com a raons que provoquen aquest trastorn el tipus de vida de les societats consumistes i les possibles manques afectives i descompensacions personals o professionals, a les quals es dóna sortida amb compres excessives d’objectes per a un mateix o pels altres.?

Podria dir-se, que les principals causes de l’addicció al consum són les següents:?
a) Preexistència de trets psicològics específics (ser capritxós i impulsiu, un nivell alt d’ansietat en relació amb la compra, etc.)
b) Insatisfacció personal?
c) Atracció pels estímuls de consum ?
d) Major acceptació de valors consumistes i vulnerabilitat psicològica cap als missatges que relacionen el consum amb la felicitat i l’èxit social
i) Baix nivell d’autoestima i desconfiança cap a les pròpies aptituds o habilitats.?

La compra compulsiva és com qualsevol altre comportament obsessiu. És un trastorn d’una conducta normal que, en aquest cas, a força de repetir-se i de provocar una sensació agradable, pansa a ser buscada amb ansietat. ?

L’objectiu del tractament és aconseguir una conducta controlada. Per a això, inicialment es prenen una sèrie de restriccions, així per exemple, s’impedeix l’ús de targetes de crèdit, o portar efectiu, per gradualment, permetre un accés al consum controlat.

La intervenció sol ser de tipus multidisciplinari i busca un enfocament integral de la problemàtica. Sobre la base d’això, el tractament pot contemplar tractament farmacològic, educació individual i familiar, teràpia ocupacional, teràpia familiar i psicoterapia amb les variacions necessàries segons la gravetat del cas.

La Generalitat impulsa un Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) i a les seves famílies
El nombre de pacients d’autisme augmenta un 340% en sis anys i s’atenen 3.876 casos a Catalunya durant el 2012.
A Catalunya, l’any 2012 es van atendre des dels Centres de Salut mental Infantil i Juvenil 3.876 casos d’autisme, que suposen una taxa de 26,5 casos per cada 10.000 menors de 18 anys. Aquesta dada suposa un increment del 340% entre els anys 2006 i 2012 en el nombre de pacients amb TEA atesos en aquests centres. La directora general d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament, Alba Espot ha explicat que degut a aquest “creixement en progressió geomètrica” la Generalitat ha decidit impulsar un Pla d’atenció integral a les persones autistes i a les seves famílies que coordinarà esforços del Departament de Salut, Benestar Social i Família i Educació.
Els pacients atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) amb TEA l’any 2006 eren 881, mentre que l’any 2012 es van atendre un total de 3.876 casos. Això suposa un increment del 340% entre els anys 2006 i 2012 en el nombre de pacients atesos amb aquest trastorn.
Pel que fa als casos atesos en els CDIAPS, d’un total de 9.875 infants que han iniciat l’atenció, un 6,77%, 669 casos suposen trastorns de la relació i la comunicació on s’hi engloba el TEA. I les dades aportades pels EAPs constaten que l’any 2012 van estar escolaritzats un total de 2.173 alumnes amb Trastorn generalitzat del desenvolupament, dels quals 745 en Centres Ordinaris i 1.428 en Centres d’Educació Especial.
Segons la Generalitat, les causes d’aquest increment poden atribuir-se a diferents factors, entre els quals possiblement hi ha una millor detecció, tant per part dels professionals sanitaris com de les mateixes famílies. També cal destacar l’avenç important en les tècniques de diagnòstic i la posada en marxa el 2004 del programa específic d’atenció als trastorns mentals greus.
És per això que el Departament de Salut, el Departament de Benestar Social i Família i el Departament d’Educació sumaran esforços per impulsar un Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) i a les seves famílies. El Pla estableix un circuit per millorar la detecció precoç de l’autisme, el tractament especialitzat, el model organitzatiu assistencial, el sistema de derivació i el treball amb les escoles. També crea un marc d’actuació per facilitar la cohesió i complementarietat entre els diversos serveis de què disposa la Generalitat.
La peça fonamental del Pla seran les unitats funcionals que es crearan a cada territori on hi treballaran conjuntament professionals dels diferents àmbits: salut, social i educatiu, per afavorir el diagnòstic interdisciplinari. S’espera, d’aquest manera, millorar la detecció precoç, establir un diagnòstic pluridimensional i pluriprofessional i millorar l’atenció i garantir la continuïtat assistencial.

Amb els mateixos recursos.
“No estem posant més recursos humans sinó que els hi demanem que facin un valor afegit” ha especificat Carmela Fortuny. En aquest sentit Alba Espot també ha remarcat que no s’afegiran recursos sinó que es tractarà de coordinar d’una millor manera els que ja es tenen. Seran els millors professionals especialitzats en autisme els encarregats de donar una millor atenció a aquests pacients i a les seves famílies en cada un dels territoris corresponents. Els directors han remarcat el benefici que suposarà pels pacients i les famílies el fet d’ajuntar professionals dels tres àmbits diferents. D’aquesta manera, els infants seran tractats conjuntament des d’una perspectiva social, educativa i sanitària.

Inici de les proves pilot.
Aquest 2013 s’han iniciat proves pilot d’aquest Pla a 7 territoris: Gironès, Tarragonès, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cerdanyola, Terrassa i districtes de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. En la posada en marxa d’aquesta prova pilot hi participen 89 professionals dels diversos recursos dels tres departaments que s’encarregaran d’elaborar un pla d’atenció integral individualitzat per a cada infant.
Amb aquestes proves pilot es cobreix una població, menor de 18 anys, de 203.574 persones, que representa un 14,5% de la població total de Catalunya.

Enllaç directe a la noticia:
http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2013/07/el_nombre_de_pacients_d_autisme_augmenta_un_340_en_sis_anys_i_s_atenen_3_876_casos_a_catalunya_dura_31133.php

PAUTES BÀSIQUES PER A LA SUPERACIÓ DEL XOC EMOCIONAL

ADONAR-SE DEL TIPUS DE RESPOSTA INICIAL: PASSIVA-ACTIVA:

Un dels desafiaments inicials que ha de vèncer durant les primeres etapes del xoc sentimental consisteix a comprendre que, encara que la relació s’hagi acabat, la vida continua.

En aquest moment és important que valoris la teva resposta davant la crisi del xoc sentimental. La majoria de persones responen de manera extrema, ja sigui passiva o activament. El teu objectiu en aquest moment hauria de ser el de controlar la teva conducta de tal manera que puguis dominar el teu sofriment i mantenir l’equilibri en la teva vida.

Si la resposta és passiva, la persona afectada es tanca en si mateixa i s’aïlla. L’aïllament es converteix en una xarxa de seguretat i la persona queda atrapada en una segona etapa de pena. Víctima de la por, pot quedar aclaparada pel temor del que li oferirà el futur. Omple de dubtes pel que fa a si mateixa, es preguntarà una vegada i una altra: “Què ocorrerà ara? Alguna vegada algú tornarà a estimar-me? Com tiraré endavant?”. En refugiar-se en un mateix la persona pot sentir que la pena és el lloc més segur per a ella.

Per contra, quan la resposta davant el xoc sentimental és activa, la persona expressa el seu dolor davant si mateixa i davant els altres. En lloc d’aïllar-se i tancar-se, és molt probable que actuï de manera impulsiva i irregular: excés en els menjars, abús de l’alcohol i drogues, la promiscuïtat… són conductes típiques cap a les quals un se sent arrossegat. Tan gran és el sofriment i tan escàs l’amor propi, que es pot portar la resposta activa fins a l’extrem de prendre un rumb autodestructivo. 

En general, quan la persona s’adona que pansa més d’un parell de setmanes actuant segons una pauta passiva o activa extrema, és quan hauria de buscar ajuda professional. 

D’aquesta forma, si bé és normal passar algun temps responent passiva o activament, també és important avaluar el grau i la freqüència d’aquestes conductes, dia després de dia.
Una manera eficaç de fer-ho és mitjançant el que es denomina el “autocontrol” (veure, més endavant, l’apartat: TÈCNIQUES DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL). Has de contemplar l’autocontrol com una oportunitat de sortir fora de tu mateix/a i observar el que ocorre. La autoconciencia i l’autoconeixement que aconsegueixis amb això pot augmentar el teu desenvolupament personal durant el xoc sentimental. I si ets honest/a amb tu mateix/a, l’autocontrol et posarà en alerta davant qualsevol pauta o hàbit destructiu que pugui sorgir. Aquest exercici no té la intenció que et sentis malament pel que fa a tu mateix/a; té la intenció d’ajudar-te a madurar a partir dels teus errors i a superar el xoc sentimental amb el menor sofriment possible (encara que a curt termini et pugui semblar que reaviva o intensifica el teu malestar). Per exemple, l’escriure un diari en l’etapa de pena sol resultar molt constructiu i ajudar a passar d’aquesta etapa a la següent. L’escriure-ho és una espècie de catarsi (alliberament del dolor), a més de ser d’ajuda per determinar amb precisió els temors sobre el que t’oferirà el futur (que, concretament, en molts casos és el temor que mai tornaràs a ser estimat/a). 
Quan la persona coneix els seus propis temors, aquests es tornen menys amenaçadors, i és quan es poden començar a treballar per vèncer-los. 

AFRONTAR ELS TEMORS DEL XOC EMOCIONAL:

Quan una persona cau per primera vegada en un xoc sentimental, la paràlisi inicial del xoc li protegeix de l’impacte emocional que acaba de rebre. És com si la ment es preparés per enfrontar-se a una realitat aclaparant i tràgica. Aquesta pausa inicial permet a la ment ordenar els seus recursos i defenses abans d’afrontar realment el sofriment emocional…, una espècie de reculada psicològica prèvia a l’avanç.

A mesura que el procés avança, el xoc comença a atenuar-se i la persona passa a la segona etapa: la PENA, és quan els temors comencen a sorgir i poden resultar aclaparadors. En aquesta etapa comences a afrontar la realitat de la teva situació: una important relació amorosa ha deixat de ser part de la teva vida. És important que acceptis els teus temors com la dinàmica natural i normal del xoc sentimental. Has de saber que cada persona que experimenta un xoc sentimental ha de suportar certs temors. És previsible qualsevol ansietat, pànic o desesperació en relació amb els teus temors. Recorda que no ets l’únic al que li passa… no significa que et vagis a tornar boig/a. 

A continuació es descriuen una sèrie de temors comuns en la majoria de persones que sofreixen un xoc sentimental. Tal vegada descobreixis que experimentes només un o dos d’aquests temors, o pot ser que tots ells. 

En aquest sentit, el conèixer el tipus de temors més habituals que poden aparèixer en una crisi sentimental, pot preparar-te i descobrir que et resulta més fàcil afrontar la situació. El fet de saber el que pot arribar a ocórrer no disminuirà el sofriment, però et proporcionarà un major control, perquè comprendràs el que està succeint (és normal). 
Mantenir els teus temors baix control t’ajudarà a dominar el sofriment més eficaçment. Utilitza el teu coneixement per dirigir un “simulacre d’incendi” mental en el qual assajaràs el que has de fer, reflexionaràs sobre el que serveix i el que no serveix, i anticiparàs el que podria ocórrer després. 

1. “EL MAJOR DE TOTS ELS TEMORS: PENSAR QUE EL SOFRIMENT SERÀ ETERN” :

El primer i més notable dels temors que hauràs d’afrontar es presenta en la segona etapa (pena): sentir-te aterrorizado davant la possibilitat de sentir sempre el que estàs sentint en aquest moment, que l’intens sofriment emocional que estàs experimentant mai t’abandonarà, i que el terrible buit de solitud que asseguis et mantindrà atrapat per sempre. És comú que temes que a causa d’això mai seràs capaç d’avançar per seguir vivint i estimar realment de nou. T’asseguis ple/a de dubtes i obsessionat per pensaments com “Mai trobaré a una altra persona”, o “No tinc capacitat per aconseguir que funcioni una relació amorosa”.

Què fer: El que has de fer durant aquests períodes d’intens temor és viure cada moment, relaxant-te a través de les rutines diàries, i confiar que amb el temps el sofriment emocional perdrà intensitat. La majoria de persones que sofreixen el xoc sentimental consideren que aquests períodes d’intens temor són els moments més difícils del procés, moments en els quals senten que es tornen bojos, que han perdut el control i que no poden seguir endavant. No obstant això, la capacitat de la ment per recuperar-se és sorprenent: la ment humana, com a mecanisme protector, disminueix de manera natural, amb el pas del temps, els records dolorosos; en cas contrari, seria impossible funcionar. Has de confiar en aquest procés natural i adaptatiu de la ment humana.

2. “PERDRE L’EIX EMOCIONAL”:

En les primeres etapes del xoc sentimental –la segona: pena, i la tercera: adjudicació de la culpa- poden produir-se esclats emocionals i fins i tot d’histèria. Atès que la persona afectada és emocionalment vulnerable en aquest moment (hipersensibilitat), pot posar-se a plorar incontroladament sense cap motiu aparent, o pot ocórrer que una música que sona en la ràdio, un programa de televisió, o fins i tot alguns moments del dia originin aquests esclats. La seva intensitat pot resultar realment alarmants: les reaccions emocionals poden ser molt intenses. 
Molts dels pacients inicien la teràpia en aquest moment, perquè senten que estan perdent l’eix sobre el qual giren les seves vides. Temen quedar emocionalment destrossats perquè són incapaços de mantenir el seu autocontrol. 

Què fer: Mentre t’asseguis emocionalment esgotat, pertorbat i fora de control, el millor és no afegir noves tensions a la teva vida. Si pots permetre’t el luxe, contracta a una persona que t’ajudi (p.i. a arreglar la casa, si és el cas) per llevar-te de damunt parteix de la càrrega. 
És el moment de demanar ajuda a familiars i amics. Convida’ls a menjar o a sopar. Permet-los que t’ajudin, si s’ofereixen a fer-ho. Pregunta’ls si pots cridar-los quan et sentis solament/a, temorós/a, o simplement quan necessitis xerrar.
Pot resultar difícil en aquestes etapes, però fes un esforç per mantenir qualsevol hàbit positiu que ja tinguessis (programa d’exercicis físics, meditació, o qualsevol passatemps relaxant amb el qual gaudis). Si els hàbits positius no formaven part de la teva rutina quotidiana, pot ser un bon moment per incorporar-los en la teva vida. Una rutina positiva proporcionarà una estructura allí on hi ha caos emocional i t’ajudarà a recuperar el rumb de la teva vida. 
D’altra banda, has de mantenir-te caut pel que fa a la possibilitat d’altres pèrdues: p.i. perdre el treball després de perdre l’amor només agreujaria els temors i ansietats; de manera que has d’obligar-te a funcionar en el treball i mantenir la rutina habitual en la mesura del possible. 
Si creïs que no pots superar solament aquest moment tan difícil, no et sentis avergonyit/a ni t’aïllis: busca ajuda professional.
La importància de les DISTRACCIONS: En aquest punt és convenient assenyalar l’útils que poden resultar les distraccions durant totes les etapes del xoc sentimental, per ajudar a controlar els temors. Una distracció és qualsevol objecte o activitat constructiva en la qual puguis bolcar la teva energia, la mateixa energia que abans havies dedicat a la relació amorosa. Així com un automòbil necessita amortidors per lliscar-se més suaument per una superfície desigual, durant el xoc sentimental tu necessites una reserva de distraccions per absorbir part del sofriment emocional. 

3. “AFRONTAR EL SILENCI DE LA SOLITUD”:

Mentre superes les primeres etapes, és de suposar que et sentiràs aclaparat/a per cert temor o pànic en afrontar la perspectiva de viure solament/a. Aquesta readaptació que té lloc mentre aprens a viure pel teu compte, és el que es denomina “el silenci de la solitud”. Quan comencis a viure solament/a és natural que et vegis afectat per la solitud i fins i tot que la detestis. La teva solitud probablement serà més profunda durant els caps de setmana, en ficar-te al llit a la nit i durant les vacances. Hauràs de ser pacient amb tu mateix/a; l’experiència d’adaptació a una nova vida mai és instantània i sempre es produeix algun contratemps. 
Què fer per contrarestar la solitud: Inicialment, durant l’etapa de la pena, quan la teva solitud i el teu sofriment emocional siguin més aguts, fes qualsevol cosa que t’ajudi a sentir-te millor… Accepta que les primeres setmanes, o potser fins i tot durant alguns mesos, et resultarà difícil. Creu en tu mateix/a, tens la força necessària per superar-ho. De totes maneres, si p.i. l’anar-te a dormir et resulta especialment difícil, intenta prendre un bany calent per relaxar-te; si sentir veus et resulta reconfortant, dorm amb el televisor o la ràdio encesos… Utilitza el remei que et vagi millor, sigui com anàs. No et preocupis per si és o no una ximpleria, ni t’obsessionis per si és normal o anormal. Per afrontar els caps de setmana, pugues ser-te útil organitzar excursions, anar al cinema o inscriure’t en un curset. 

4. “LA TEVA IMPOTÈNCIA”:

Moltes persones afligides del xoc sentimental tenen dificultats per acceptar que són impotents pel que fa a la seva situació i per enfrontar-se al temor de no poder dominar els canvis que s’estan produint en les seves vides. 
Quan la relació amorosa ha acabat, et sentiràs impotent per aferrar-se a ella. Pot ser que elaboris fantasies pel que fa a que encara existeix; però la realitat no canvia i continuar amb aquesta fantasia en lloc d’afrontar i acceptar la realitat només serveix per retardar la superació de la crisi sentimental, convertint especialment difícil el pas a l’etapa fonamental de la resignació. 

“ELS ASPECTES TERAPÈUTICS DEL TEMOR”:

Quan afrontes obertament els teus temors, és com si et miressis detingudament en el mirall: els defectes es fan visibles. Els temors que surten a la superfície durant les diferents etapes sovint indiquen vulnerabilitat i una debilitat general que pots corregir. 
Per exemple, pot ser que arribis a ser conscient que l’ansietat està impregnant tots els aspectes de la teva vida, tornant-te extremadament aprensiva sobre possibles problemes, preocupant-te per tot… Això ha de fer que t’adonis que has d’aprendre a controlar la teva ansietat, i comprendre l’important que és concentrar-te primordialment en tu mateix/a. 

Per tant, l’atendre als teus temors t’ha de servir per emprendre accions que corregeixin les deficiències. 

Resulta dolorós enfrontar-se a les debilitats personals, però quan ho facis adquiriràs consciència de la manera en què el xoc sentimental pot ajudar-te a créixer i a desenvolupar una millor opinió de tu mateix/a.

Si el procés es fa de manera saludable, identificant i analitzant els temors a la recerca de solucions (en lloc de negar-los o obsessionar-se amb ells), notaràs com t’envaeix una agradable sensació d’autodomini i autoeficacia, amb els beneficis que això comporta en la teva autoestima i estat emocional en general.

LLISTAT DE LES PRINCIPALS TÈCNIQUES DE SUPERVIVÈNCIA EMOCIONAL:

1. “L’AUTOCONTROL” :
Mentre analitzes la teva conducta i els teus actes diàriament, l’autocontrol et proporciona l’oportunitat de sortir fora de tu mateix i observar el que ocorre; constituint una manera eficaç d’analitzar la teva resposta al xoc sentimental. L’autocontrol es pot realitzar escrivint un diari, o mitjançant l’enregistrament dels sentiments en una cassette, o fent una llista de les activitats del dia i del que s’asseguis en realitzar-les,… o simplement es pot mantenir un diàleg intern dues vegades al dia durant deu minuts, sobre el que es fa, del que se sent, i de com consideres que estàs actuant. Has de contemplar l’autocontrol com una oportunitat de sortir fora de tu mateix/a i observar el que ocorre. La autoconciencia i l’autoconeixement que aconsegueixis amb això pot augmentar el teu desenvolupament personal durant el xoc sentimental. I si ets honest/a amb tu mateix/a, l’autocontrol et posarà en alerta davant qualsevol pauta o hàbit destructiu que pugui sorgir. Aquest exercici no té la intenció que et sentis malament pel que fa a tu mateix/a; té la intenció d’ajudar-te a madurar a partir dels teus errors i a superar el xoc sentimental amb el menor sofriment possible (encara que a curt termini et pugui semblar que reaviva o intensifica el teu malestar). Per exemple, l’escriure un diari en l’etapa de pena sol resultar molt constructiu i ajudar a passar d’aquesta etapa a la següent (adjudicació de la culpa). L’escriure-ho és una espècie de catarsi (alliberament del dolor), a mesura que la persona es veu alliberada dels seus sentiments escrivint pàgines i pàgines sobre, per exemple, el dany i la humiliació que s’hagi pogut suportar. Portar un diari també ajuda a determinar amb precisió els temors sobre el que li oferiria el futur, concretament en molts casos és el temor que mai tornaria a ser estimada. Quan la persona coneix els seus propis temors, aquests es tornen menys amenaçadors, i és quan es poden començar a treballar per vèncer-los. 
L’analitzar el què estàs fent, com t’asseguis, i com creïs estar progressant, et proporcionarà una perspectiva de la manera en què es produeix el teu canvi afectiu en el xoc sentimental. 

2. “LA TÈCNICA DEL BLOQUEIG DEL PENSAMENT” :
Cada vegada que comencis a pensar en el teu anterior parella o que sentis que t’enfonses en la autocompasión, has de dir-te immediatament: “PROU!”. Després dirigeix els teus pensaments cap a alguna cosa igualment important, o dedica’t a alguna activitat que distregui la teva atenció, per molt que et costi. Com més practiquis aquesta tècnica, més eficaç et resultarà. Al principi sol no ser efectiva, és difícil de controlar i detenir els pensaments obsessius sobre la relació i la persona perduda, però com més s’insisteix més fàcil resulta d’aconseguir (com qualsevol nova habilitat, la pràctica i perseverança és fonamental).

3. “DISTRACCIONS NECESSÀRIES” :
Qualsevol activitat o interès constructiu en el qual puguis centrar la teva energia –la mateixa energia que fins ara has dedicat a la teva relació amorosa- pot representar una distracció eficaç. Les distraccions necessàries poden ser els amortidors del xoc sentimental i a més suposen una gratificació: al final del procés del xoc sentimental pots haver desenvolupat una nova habilitat; per exemple, après un nou esport, aconseguit un treball millor, o millorat el teu aspecte.

4. “TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ: EL CONTROL DE L’ANSIETAT” :
És important que desenvolupis maneres segures i que no produeixin addicció per superar la forta tensió, el pànic i els períodes d’ansietat. Alguns dels quals utilitzen moltes persones són: exercici físic, banys perllongats i calents amb música suau, massatges, ball, exercicis de respiració; o qualsevol altra activitat que resulti gratificant i relaxant (a més de distractor) per a la persona, com per exemple: el cinema, la pintura, la interpretació d’algun instrument musical, manualitats, brodat, etc.

5. “EL PODER DELS SUGGERIMENTS POSITIUS” :
A mesura que tu repeteixis una vegada i una altra diferents afirmacions, tals com: “El meu xoc sentimental està acabant”, “Em torno cada dia més fort”, “Sigues controlar-me”,… aquestes es graven en el teu subsconciente, que finalment començarà a recolzar l’afirmació (tornant-se més automàtica), modificant els teus pensaments negatius. Cada vegada que comencis a pensar: “Em sento molt desgraciat/a”, reemplaça la frase per: “Cada dia estic una mica més fort”.

6. “RECORDATORIS” :
Les notes d’afirmació, estratègicament col·locades, també seran molt beneficioses. Per exemple, la frase: “PROU! NO CRIDIS!”, col·locada al costat del teu telèfon t’ajudarà a mantenir l’autocontrol quan sentis la temptació d’aixecar l’auricular i tornar a comunicar-se amb l’altra persona. 
També és important que facis una LLISTA DELS ASPECTES POSITIUS DE LA TEVA VIDA, i penjar-la en un lloc visible o portar-la damunt, de tal forma que estigui preparada perquè la llegeixis mentre et recordes a tu mateix/a quant has avançat pels teus propis mitjans.

7. “DEIXA QUE ALGÚ SIGUI EL TEU TELÈFON D’URGÈNCIES: EL SUPORT SOCIAL” :
Crea un sistema de suport personal amb amics i membres de la teva família que estiguin d’acord en què els cridis quan sentis la temptació de cridar al teu anterior parella, o simplement quan et sentis trista o solament/a. 
No et sàpiga greu utilitzar als teus amics, si són amics veritables segur que no els importarà, al contrari: els amics estan para això, ajudar quan fa falta. No et sentis culpable.
Si bé has d’anar amb compte de no abusar de la comprensió i compassió d’amics i/o familiars, assegurant-te que realment no els molesta que els cridis a qualsevol hora, has de valorar el fet que ells estan aquí per ajudar-te. En la mesura en què es posin a la teva disposició, retribueix la seva generositat, agraint el seu oferiment d’ajuda. Igualment important és que no oblidis la importància d’una compensació, convida a la teva/s amic/s a sopar, o a anar al cinema, etc… Fes l’esforç de deixar de costat els teus propis problemes, en algun moment, preguntant-te què pots fer per ells. Intenta controlar també el no repetir massa vegades el mateix tema… Fes l’esforç de parlar també dels interessos i preocupacions de l’altre, quan p.i. surti amb algun amic. A més de distreure’t, això fomentarà l’amistat.
També pot ser útil comptar amb una organització/associació on pots trobar suport emocional i/o distracció, si és el cas que pertanyis a una associació o organització; sinó pots intentar utilitzar aquest recurs. 

8. “QUAN DUBTIS, BUSCA AJUDA” :
Si t’asseguis totalment fora de control i tems cometre algun acte autodestructivo o desesperat, cerca ajuda immediatament. Recorre a un professional de la salut mental (terapeuta, psicòleg, psiquiatre…).

La fòbia específica

Aquest tipus de trastorn es caracteritza per una por intensa i persistent a certs objectes o situacions.
El fet d’haver d’enfrontar-se a aquests estímul fòbics provoca una resposta immediata d’ansietat. Aquesta resposta pot adquirir la forma d’una crisi d’angoixa.
En molts casos, els adolescent i adults que pateixen aquest trastorn si són capaços de reconèixer que aquest temor és excessiu i irracional, cosa que no succeeix de vegades en el cas dels nens. En la majoria de les ocasions l’afectat evita haver d’enfrontar-se a la situació temuda, si ben de vegades pot experimentar-se, encara que amb summe terror.
Per poder parlar de Fòbia Específica com a tal, la problemàtica ha d’interferir significativament amb les activitats quotidianes de l’individu, amb les seves relacions laborals o socials, i provocar un malestar evident.
Aquelles persones afectades, experimenten un terror marcat, persistent i excessiu o irracional quan es troba en presència de l’objecte o situació temut, o bé quan anticipen la seva aparició. L’objecte de la por pot ser la pròpia anticipació del perill o dany inherent a l’objecte o situació (ex. l’individu pot témer viatjar amb avió a causa de la por d’estavellar-se, pot témer als gossos per por de ser mossegat o pot témer conduir un cotxe per por de tenir un accident).
Les fòbies específiques també poden fer referència a la possibilitat de perdre el control, angoixar-se i desmaiar-se en exposar-se a l’objecte temut.?Per exemple, els individus temorosos de la sang i les ferides poden estar preocupats així mateix per la possibilitat de desmaiar-se, els que tenen por a les altures també poden sentir inquietud pels marejos i els que tenen por a les aglomeracions poden preocupar-se així mateix per la possibilitat de perdre el control i començar a cridar entre la gent.
L’aparició d’ansietat en enfrontar a la persona a la situació o objecte temut és immediata i gairebé?invariable, encara que el nivell d’ansietat o temor sol variar en funció del grau de proximitat a l’estímul fòbic i al grau en què la fugida es vegi limitada.
No obstant això, la intensitat del temor no sempre es relaciona de forma tan previsible amb l’estímul fòbic. 
Existeixen diferents subtipus de fòbies específiques, i la classificació més freqüent d’aquests és:
TIPUS ANIMAL: La por fa referència a animals o insectes. Aquest subtipo sol iniciar-se en la infància.
TIPUS AMBIENTAL: la por fa referència a situacions relacionada amb la naturalesa i els fenòmens atmosfèrics com a tempestes, precipicis o aigua. Aquest subtipo sol iniciar-se en la infància.
TIPUS SANG – INJECCIONS – DANYS: La por fa referència a la visió de sang o ferides, o a rebre injeccions o altres intervencions mèdiques de caràcter invasiu. Aquest subtipo presenta una incidència marcadament familiar i sol caracteritzar-se per una intensa resposta vasovagal.
TIPUS SITUACIONAL: La por fa referència a situacions específiques com a transport públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxe o recintes tancats. L’inici d’aquest trastorn segueix una distribució bimodal, amb un bec de major incidència en la segona infància i un altre a meitat de la tercera dècada de la vida. La seva incidència en funció del sexe, el seu patró d’incidència familiar i la seva edat d’inici són similars als de trastorns d’angoixa amb agorafòbia.
ALTRES TIPUS: La por fa referència a un altre tipus d’estímuls entre els quals s’inclouen les situacions que poden conduir al atragantamiento, al vòmit, a l’adquisició d’una malaltia; fòbia als espais, als sons alts o a les persones disfressades… 

EN L’ACTUALITAT ES TROBEN DESCRITS MÉS DE 7000 TIPUS O FORMES DE FÒBIA ESPECIFICA

Un estudi demostra que la combinació de tots dos incrementa el desig de beure més i, per tant, les possibilitats d’intoxicació.

En els últims anys els investigadors no només s’han preocupat pel consum de begudes energètiques, sinó sobretot pel seu efecte juntament amb l’alcohol, una cosa bastant freqüent entre els joves. Un nou estudi publicat aquest dijous en la revista científica ‘Alcoholism: Clinical & Experimental Research’, revela que les begudes energètiques poden augmentar els efectes de l’alcohol ja que la seva combinació augmenta el desig de seguir bevent més que si prenem l’alcohol sol o amb un altre tipus de begudes.

“Les persones que barregen alcohol amb begudes energètiques tenen nivells més alts d’alcohol en sang que els que no els combinen, per la qual cosa augmentarà el risc de ‘borratxeres’ entre els joves”, explica Rebecca McKetin, científica del Centre de la Universitat Nacional Australiana per a la Recerca sobre l’Envelliment, Salut i Benestar.

Més desinhibits

En l’experiment els participants van haver de beure un còctel que contenia, per a uns, 60 mil·lilitres de vodka i Xarxa Bull i, per a uns altres, 60 mil·lilitres de vodka amb aigua. Primer es va lliurar un qüestionari sobre la necessitat de continuar bevent i 20 minutos després, un segon test sobre els efectes i sobre la concentració d’alcohol en sang. No obstant això, la investigadora assenyala que l’estudi no conclou que les persones que acostumen a prendre aquest tipus de còctels beguin més que els seus amics, ja que “poden incloure molts altres factors”.

Per la seva banda, Peter G. Miller, professor de Psicologia a la Universitat de Deakin (Austràlia), destaca les conseqüències d’aquesta combinació, ja que a mesura que les persones s’intoxiquen, mostren menys inhibicions i són propensos a beure més. Això augmenta les possibilitats que pateixin una lesió, siguin víctimes d’algun accident o condueixin en estat d’embriaguesa.

“La conseqüència més important dels resultats és que la venda de begudes energètiques en els bars i clubs nocturns s’hauria de limitar”, assenyala McKetin. “Encara que el nostre estudi per si sol no proporciona suficients evidències per advocar per la limitació de la disponibilitat de begudes energètiques en els bars, és un pas important”, recorda l’investigador.