Exercici per m illorar l’autoestima

Des del Gabinet Psicològic Mataró et proposem un exercici per millorar la teva autoestima. Si tens problemes d’autoestima, posa’t en contacte amb nosaltres. Som psicòlegs especialistes a millorar l’autoestima en poques sessions.

L’autoestima és una experiència íntima, és el que jo penso i sento sobre mi mateix.
La nostra capacitat per desenvolupar l’autoestima és innata, ja que estem dotats de pensament i tenim dret a esforçar-nos per aconseguir el benestar propi.

• Quin grau d’autoestima creus que posseeixes? ( Valora d’1 a 10)
• Quin grau d’autoestima creus que pots aconseguir? ( Valora d’1 a 10)
• Cadascun de nosaltres busquem l’autoestima constantment. Unes vegades de forma adequada, unes altres no. On cerques tu la teva autoestima? ( Fes 5 anotacions breus)
• Imagina’t ara contemplant una foto teva de la qual et sentis satisfet, reconeix amb satisfacció els aspectes positius. Escriu un slogan publicitari sobre tu mateix.
• Descriu aquells aspectes de la teva persona que et desagraden. Revela’ls a una persona propera. Dialogueu sobre ells i fixa’t si:
• Són percepcions pròpies, o és alguna cosa que els altres opinen de tu.
• Són determinants o només són defectes comuns
• Si els coneixes, què pots fer per modificar-los
• Si no es poden modificar, quina actitud prendràs ja que has de conviure amb ells?

• Tots, en ocasions, cometem errors. Quan cometis un error i et sentis malament, premia’t fent alguna cosa que t’agradi. No es tracta de reforçar una conducta inadequada, sinó de reforçar el teu sentit de dignitat personal malgrat l’inadequat de la teva conducta. Fes-ho sobretot si després de l’error et sents inclinat a l’autoreprovació.
• Descriu alguna situació en la qual no et vas perdonar un error, explica com et vas sentir.
• Descriu una situació en la qual vas ser comprensiu amb tu mateix després d’haver comès un error.
• Mira’t en el teu interior i identifica quines característiques de les aquí exposades no posseeixes. Anota els canvis que estàs disposat/a a realitzar per millorar la teva autoestima:

A) T’aprecies i et respectes com a persona.
B) T’acceptes malgrat les teves limitacions. Tens desitjos de millorar i t’esforces però sense angoixar-te
C) Et vols i acceptes els teus pensaments i sentiments. Et mires amb humor i amb amor
D) Et cuides i atens les teves necessitats reals, siguin de caràcter físic, psíquic, intel·lectual…
I) Et coneixes i vius adonant-te del teu món interior
F) Et relaciones amb els altres i respectes als que t’envolten.

Si ja has localitzat aquells aspectes personals que desitjaries adquirir o millorar, i has anotat els canvis que estàs disposat/a a realitzar en termes generals, ara has de concretar. Anota pas a pas la conducta a seguir i els teus objectius (recorda que han de ser funcionals i concrets).

El bullying o assetjament escolar

Quan parlem d’assetjament escolar o bullying estem fent referència al maltractament psicològic i de vegades, també físic que pateixen estudiants de diferents edats per part d’altres companys i fins i tot, en algunes ocasions, es compta amb la complicitat del professor.QUÈ ÉS EL BULLYING?El bullying o assetjament escolar és un problema creixent a les aules que consisteix en un maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d’un temps determinat. L’objectiu majoritari del bullying és el de sotmetre i espantar a les víctimes.

Hi ha diferents tipus d’assetjament escolar, de vegades pot donar-se un de forma aïllada però en la majoria dels casos solen compaginar-se i un mateix nen és víctima de diversos tipus d’assetjament escolar. Hi ha diverses classificacions:• Físic: Pegar puntades, cops de puny, mossegades, empentes, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència en primària que en secundària.• Verbal: Posar malnoms, insults, menyspreus en públic, ressaltar defectes físics, usar el mòbil per intimidar a la víctima, treure-li fotos mentre se li pega i posar-les en Internet, etc. És el més habitual.• Psicològic: Minen l’autoestima de l’individu i fomenten la seva sensació de temor.• Social: Pretén aïllar al jove de la resta del grup i companys.D’altra banda, també trobaríem una altra classificació que pot resultar-vos més concreta: bloqueig social, fustigació, manipulació, exclusió social, intimidació, agressions, amenaces contra la seva integritat, coacció.DADES SOBRE EL BULLIYNG• A Espanya l’1,6% dels nens i joves sofreixen bullying de forma constant i un 5,7% ho viu de forma esporàdica.• Una enquesta de l’Institut de la Joventut (*INJUVE) eleva el percentatge de víctimes de violència física o psicològica habitual al 3% dels alumnes. Al seu torn, aquesta revela que un 16% de nens i joves enquestats reconeix haver participat en burles o agressions psicològiques a altres companys. El Defensor del poble assenyala que en un 5% els alumnes que reconeix que algun company li pega.• L’Institut d’Avaluació i Assessorament Educatiu (IDEA), indica que un 49% dels estudiants diu ser insultat o criticat en el col·legi i que un 13,4% reconeix haver pegat als seus companys.

PERFILS DE LES VÍCTIMES I AGRESSORSAssetjat: Sol ser una persona solitària, que sent vergonya i culpa, aïllat amb molt pocs amics ja que no és popular en el grup, sol passar desapercebut, se li considera tímid i temorós, nerviós i preocupat, una persona que no sap posar el límit.Acosador: És una persona agressiva, dominant, desconfiança i sense la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, amb poc control emocional i que necessita cridar l’atenció constantment, no sap resoldre els conflictes sense violència.

COM ES PRODUEIX EL BULLYING?El bullying com qualsevol assetjament implica la repetició continuada d’agressions, burles per aïllar a la víctima i fer-la sentir malament amb si mateixa fins al punt de no suportar-se en la seva pròpia pell.Sol estar provocat per un alumne que es recolza en un grup contra la víctima que es troba en minoria i indefensa, en la majoria dels casos és una persona que acaba quedant-se sola o que els amics / coneguts no solen fer gens davant les agressions que sofreix per por de que els ocorri el mateix.Com sol succeir amb els assetjaments, aquest es manté per la passivitat i la ignorància de les persones que envolten tant a la víctima com als agressors.En l’assetjament escolar o bullying els agressors veuen disminuïda la seva capacitat d’empatia, actuen sense posar-se en el lloc de la mata a la qual ataquen. Es produeix una conducta violenta d’agressió i ràbia cap a una altra persona. TREBALL AMB ADOLESCENTS: VÍCTIMES I AGRESSORSEn xerrades sobre prevenció de l’assetjament escolar en adolescents es poden obtenir dades rellevants que poden servir-nos com un clar exemple de la problemàtica actual, de la forma que pensen sobre l’assetjament escolar.Aquests adolescents en concret, consideraven que els agressors solen sofrir maltractaments a casa o han vist com els seus pares pegaven a les seves mares, accepten i validen el pegar a un fill com l’única manera en la qual tenen els pares si es fes entendre, uns altres consideraven que era una manera de cridar l’atenció davant els altres i ser el guay.D’altra banda, els adolescents mateixos qualifiquen a l’agressor com una persona que per dins està buida, algú que es creu superior i que deu tenir algun tipus de problema per actuar d’aquesta manera.CONSELLS PER FER FRONT Al BULLYING Els següents consells poden ser de gran ajuda si estàs intentant solucionar l’assetjament verbal pel teu compte.Quan sigui possible, ignora l’acosador. Ignorar-ho pot ser útil, especialment en casos d’assetjament que només ocorren una sola vegada. Els acosadors volen provocar una reacció en tu i amb freqüència perden l’interès si no els dónes la satisfacció de veure’t molest.Suggeriments per ignorar l’acosador:• Allunya’t quan el acosador s’apropa a tu. Tracta d’imaginar que t’allunyes d’un amic. Això pot ser una forma d’assegurar-te que el teu llenguatge corporal (el que en general desconeixes) no et delati mostrant que tens por.• Concentra’t en una altra cosa. Tracta de pensar en el que vas a fer el cap de setmana vinent, compte fins a 100, o planifica la teva tasca;• Tingues a mà un refrany o una declaració que pots repetir en la teva ment quan l’acosador s’apropi, per així poder bloquejar qualsevol sentiment de temor.* Construeix un mur al teu al voltant. Pot ser útil construir un mur invisible al teu al voltant, visualitzant-ho en la teva ment. D’aquesta manera, qualsevol abús verbal simplement rebota en la paret.*Utilitza la visualització. Els assetjadors poden ser bastant aterridors. Imaginar que aquesta persona es veu ridícula podria ajudar-te al fet que sigui menys problemàtica per a tu. Per exemple, imagina’t que el cap de l’assetjador s’encongeix, o imagina’t l’assetjador amb la seva roba interior.*Mantingues una actitud positiva. Pot ser difícil recordar totes les teves virtuts quan algú està fent tot el possible per ser negatiu. Tracta de pensar en totes les coses que fas bé, i recorda que ets una persona valuosa. Pensar en el malament que deu estar sentint-se l’acosador també pot ajudar-te a mantenir una actitud positiva.*Ajunta’t amb altres persones. És possible que estiguis més segur si romans en grups. Si estàs solament, tracta d’identificar a persones que et puguin oferir seguretat.*Tingues confiança en tu mateix. Els *acosadores solen molestar a persones que ells pensen que són més febles que ells, així és que tal vegada seria bé que els enfrontis.Suggeriments sobre com enfrontar a un assetjador:• Dir-li que et deixi tranquil pot ajudar-te a llevar-t’ho de damunt;• Has escoltat la frase “mata’ls amb amabilitat”? Ser amable amb un *acosador pot confondre-ho;• Usar l’humor també pot confondre a un *acosador;

• Utilitza diàlegs interns positius. Tracta de dir-te a tu mateix alguna cosa així com: “sé que sóc millor que això. Jo no sóc així. Jo no haig de molestar a altres persones per sentir-me bé”;• Recorda que els teus amics t’accepten tal com ets.*Mantinga’t lluny de l’abast d’un assetjador. És possible que puguis evitar trobar-te’l. En evitar trobar-te amb un assetjador, no t’estàs donant per vençut, sinó que estàs cuidant-te i assegurant-te d’estar feliç i més còmode.

COM DEMANAR AJUDA A ALTRES PERSONESPer detenir l’assetjament escolar, ja sigui verbal, per escrit o cibernètic, pot ser útil dir-li a algú que estàs sent assetjat. Això pot fer por al principi, però dir-li a algú pot alleugerir la teva càrrega i ajudar-te a trobar la manera de resoldre el problema. Parlar amb algú és especialment important si t’asseguis insegur o espantat, o si no tens molts amics. Demanar ajuda o parlar amb algú sobre la teva situació no és ser feble ni “donar-te per vençut”. De fet, dir-li a algú requereix molta força i valor.Hi ha moltes persones que podrien ajudar-te, incloent amics, germans i germanes majors, mestres, familiars, consellers o pares. Els mestres i consellers estan especialment capacitats per ajudar-te. En el lloc de treball, també pots parlar amb un gerent de recursos humans o el representant sindical.Alguns consells per obtenir ajuda• Podria ser més fàcil si parles amb algú que coneixes bé i a qui li tens confiança. Aquesta persona et pot donar el suport que necessites i podria tenir suggeriments per fer front a la situació que tal vegada tu no has considerat.• Si decideixes parlar amb un mestre o conseller, és possible que et sentis més còmode tenint a un amic al teu costat. Si asseguis que podries estar massa nerviós per parlar, escriu el que vulguis dir en un paper o en un correu electrònic.• Si penses que la persona amb la qual estàs parlant no et creu, o no t’està prenent de debò, o si aquesta persona no t’ajuda a prendre les mesures necessàries, això no significa que els teus sentiments no són vàlids o que l’assetjament escolar ha de continuar. És important que parlis amb algú més i que segueixis fent-ho fins que obtinguis l’ajuda que necessites.• Ser assetjat pot ser molest i *estresante, i pot afectar la teva vida de moltes maneres diferents, incloent la teva autoestima, relacions, treball i educació.ELS TEUS DRETSRecorda que totes les persones tenen dret a viure, treballar, estudiar i divertir-se en un ambient lliure d’assetjament escolar, persecució, discriminació i violència. Ningú mereix ni demana ser assetjat.

Tamany del cervell i TDAH

Les persones amb trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) tenen el cervell més petit i menys matèria grisa que les que no ho sofreixen, mentre que els germans sense TDAH en famílies afectades tenen un volum cerebral intermedi, va revelar un estudi.

“Les diferències volumètriques similars detectades en els participants amb TDAH, versus un grup control, també apareixien en els germans sense el trastorn, encara que eren més petites”, va dir la doctora Corina O. Greven, del InstitutoDonders del Cervell, la Funció Cognitiva i la Conducta del Centre Mèdic de la Universitat de Radboud, Nimega, Països Baixos.

“Per tant, aquests volums cerebrals podrien ser marcadors de risc potencials de la vulnerabilitat familiar al TDAH”, va indicar.

L’estudi és el primer que “inclou germans sense TDAH, és a dir, germans i germanes dels participants amb TDAH sense el trastorn”.

El seu equip va analitzar les dades del braç holandès de l’Estudi Multicéntrico Internacional sobre la Genètica del TDAH (IMAGE, pel seu nom en anglès), que es va realitzar entre el 2003 i el 2006.

Els participants provenien de famílies amb almenys un nen amb TDAH i un germà biològic sense TDAH o de famílies amb almenys un nen i un germà biològic sense TDAH (grupocontrol) d’entre 8 i 30 anys.

Els autors del IMAGE van usar imatges per ressonància magnètica de dues regions cerebrals amb escáneres i protocols similars per mesurar la grandària cerebral i el volum subcortical.

A més, van reunir informació de l’ús acumulatiu de fàrmacs (temps corregit per edat i multiplicat per la dosi diària mitjana).

L’equip de Greven va analitzar informació de 307 participants amb TDAH, de 169 germans sense TDAH i de 196 nens del grup control. L’edat mitjana era 17 anys. El 68 per cent del grup amb TDAH era home, però la relació de gèneres en els altres dos grups era més equilibrada.

Els autors van detectar que el volum total del cervell dels participants amb TDAH era un 2,5 per cent més petit que el grup control, amb un 3 per cent de diferència en la quantitat de matèria grisa (p=0,0005).

Aquestes diferències es van mantenir estables després de considerar l’edat i el sexe, publica l’equip en JAMA Psychiatry.

El cervell dels germans sense TDAH era 1,6 per cent més gran que el dels seus germans amb TDAH, amb una diferència de l’1,8 per cent a l’àrea total de matèria grisa (p=0,03).

Les diferències volumètriques del cervell i la matèria grisa entre els germans sense TDAH i el grup control van disminuir, respectivament, a un 0,9 i un 1,3 per cent (valors no significatius).

A més, l’equip no va detectar una relació entre l’ús acumulatiu de medicaments i el volum cerebral en els participants amb TDAH.

Això, per als autors, demostra la necessitat d’investigar si els estimulants tindrien un efecte normalitzador en les alteracions estructurals del cervell.

Els Instituts Nacionals de Salut d’Estats Units, l’Organització per a la Recerca Científica de Països Baixos i la Universitat de Radboud van finançar l’estudi.

Què és el mobbing?

El mobbing o assetjament laboral és un greu problema que afecta a una gran proporció de treballadors, pels quals anar al seu lloc de treball acaba resultant un autèntic malson. Aquestes persones es troben a sovint aïllades, humiliades i amenaçades per l’assetjador i el seu grup de seguidors i no són capaços de trobar una solució a aquesta situació.
El desconeixement d’aquesta problemàtica per gran part de la societat i la ignorància sobre la seva gravetat i conseqüències fan que les víctimes d’aquest problema no siguin cregudes pels seus familiars i amics o que es consideri que exageren. Altres vegades, tot i adonant-se de la gravetat de la situació, la víctima i els seus afins no saben què fer ni a qui acudir.
Per això, hem creat aquesta pàgina amb l’objectiu que, tant les persones que estan patint assetjament laboral, com els seus familiars o els empresaris que han de salvaguardar el benestar dels seus empleats, puguin aconseguir tota la informació que precisen.

Estratègies personals per superar el mobbing:

1. Identificar el problema del mobbing com a tal: formar-se i informar-se sobre el problema.

2. Documentar i registrar les agressions que s’és objecte des de l’inici.

3. Fer públiques les agressions que es reben ala intimitat i en el secret cap a companys, caps, directius, assessors, amics, família, etc.

4. Desactivar-se emocionalment: evitar reaccionar als atacs.

5. Controlar i canalitzar la ira i el ressentiment (la ira és l’aliada de dl’aseetjador): evitar explotar la ira.

6. Fer front al mobbing: l’afrontamento fa recular a l’assetjador, que és covard en el fons.

7. Donar resposta a les calúmnies i crítiques destructives amb assertivitat (sense passivitat ni agressivitat).

8. Protegir les dades, documents, arxius del propi treball, i guardar tot sota clau, desconfiant de les capacitats manipuladores dels assetjadors.

9. Evitar l’aïllament social: donar la resposta .

10. Rebutjar la inculpació, sense acceptació ni justificació.

11. No intentar canviar o quedar bé amb l’assetjador (la naturalesa psicopàtica del qual li impossibilita l’examen de consciència o recapacitar moralment).

12. Incrementar els propis graus de llibertat: recuperar els marges d’actuació i les possibilitats d’elecció.

13. Desenvolupar la empleabilitat pròpia: incrementar la formació i capacitació professional.

14. Demanar la baixa laboral o a la renúncia voluntària abans de permetre que es destrueixi psíquicament a la persona.

15. Sol·licitar des del principi assessorament psicològic especialitzat.

16. Sol·licitar consell legal per fer valer i defensar els propis drets.

17. Desenvolupar una potent autoestima a prova d’assetjadors.

18. Desenvolupar el poder curatiu de l’humor (no sarcàstic).

19. Permetre’s plorar pel dany propi.

20. Perdonar a l’assetjador com a forma d’alliberament final.

Superar la depressió després de vacances

1 Què és?

La depressió post-vacacional és una síndrome que experimenta molta gent en finalitzar les seves vacances i reincorporar-se als seus llocs de treball. Encara que els psicòlegs i psiquiatres no es posen d’acord sobre si ha de considerar-se com a tal, es tracta d’una síndrome que sol presentar uns símptomes molt semblats als d’una depressió clínica: sensació d’apatia, descoratjament, irritabilitat, dificultat per relacionar-se amb els altres, insomni, etc. En casos greus pot arribar a provocar estats d’ansietat, trastorns digestius i taquicàrdies.

2 Per què es produeix?

El principal causant de la depressió post-vacacional és la volta al treball després d’un perllongat període de vacances, encara que el canvi en els horaris i la modificació de les hores de somni contribueixen també. Els dies d’oci i gaudi donen pas a les llargues jornades laborals i a les responsabilitats, per la qual cosa és lògic i normal que una persona se senti una mica desanimada. El veritable problema sorgeix quan aquesta sensació de descoratjament generalitzat es perllonga massa en el temps, per norma general durant més de dues setmanes.

3 Pren-te el primer dia amb filosofia

De res et servirà lamentar-te i amargar-te sense sentit. En lloc de pensar en el ben que t’ho vas passar en vacances i el dur i trist que resulta estar de tornada en el treball pren-te el teu primer dia de treball com una jornada laboral més. Així aconseguiràs llevar-li dramatisme a l’assumpte. D’altra banda, no oblidis que la volta al treball no només suposa una volta a les responsabilitats i a les exigències, sinó que també és un retrobament amb els companys i amics. Pregunta’ls sobre les seves vacances i explica’ls com t’ha anat a tu en les teves. Et sentiràs molt millor i estrenyeràs llaços amb ells.

4 A poc a poc.

No esperis arribar al treball i començar a treballar a preu fet des del primer moment, pren-te el teu temps per posar-te al dia amb el que vas deixar pendent abans d’anar-te de vacances i del que ha ocorregut mentre estaves fos. Fet això organitza’t, marca’t una línia de treball i uns objectius a aconseguir en la teva primera setmana de treball. Veuràs que, a poc a poc, aniràs recuperant el ritme de treball al que estaves acostumat abans d’anar-te de vacances. Si encara així veus que et costa una mica acostumar-te una altra vegada al treball, no desesperis, no ets l’únic que està passant per aquesta situació. Quan et vulguis adonar ja no sentiràs aquesta sensació de desassossec cada vegada que hagis d’anar a treballar.

5 Marca’t nous objectius i il·lusions.

Tornar al treball i caure en la dissort que encara et queden molts mesos per a les properes vacances és un error que només farà que et deprimeixis encara més. Pensa que pots aprofitar els caps de setmana, que el calendari laboral està poblat de dies festius i que pot ser que fins i tot et quedi algun que un altre dia lliure per gaudir. Marca’t projectes i metes que aconseguir a través del treball, faran que acudeixis al teu lloc de treball amb la il·lusió pròpia de qui persegueix un somni.

6 Intenta millorar les coses al treball.

Un cap despòtic, un company al que no suportes, una cadira sobre la qual asseure’s que et destrossa l’esquena, etc. Encara si un té la immensa sort d’estar enamorat del seu treball sempre hi haurà coses que no siguin del seu grat. Si aquest és el teu cas posa’t a la feina per canviar allò que no t’agrada. Ningú et garanteix que ho vagis a aconseguir, però almenys et quedarà la satisfacció d’haver-ho intentat. Estableix fluxos de comunicació més fluïts, fes que el teu punt de vista sigui escoltat i tingut en compte, si alguna cosa no et sembla ben fes-ho saber. Et sentiràs molt més implicat en el teu treball, i això farà que la volta al mateix no es faci tan costosa.

7 El dia té moltes hores!

Has de comprendre que el dia té 24 hores, i que el teu treball només t’ocupa una tercera part del mateix. Així que quan hagis acabat la teva jornada laboral, dedica la resta del dia a practicar activitats que són del teu grat o per estar amb els amics o amb la família. És necessari complir amb les responsabilitats, però també ho és satisfer les necessitats d’oci i descans. Si tens això en compte al llarg dels primers dies després de la teva volta al treball aconseguiràs que aquesta es faci molt més suportable. També és important que sàpigues no portar-te el treball a casa. Passar-te la tarda atabalat pel que t’espera en el treball l’endemà és igualment inútil i estresante.

8 Has pensat a practicar esport?

Està demostrat: practicar esport de manera regular no només és bo per a la salut sinó que també contribueix a combatre l’estrès. Sortint a córrer en les teves estones lliures o apuntant-te a un gimnàs aconseguiràs trencar amb la monotonia que puguis experimentar en el teu treball i guanyaràs en salut i energia. No hi ha dubte, l’esport és un dels teus millors aliats per combatre la depressió post-vacacional.

9 Què és per a tu el treball?

Molta gent no s’adona de la veritable importància del treball. És una manera de realitzar-se personalment, una forma de prestar un servei útil a la societat a la qual es pertany i un procés en el qual mai es deixa d’aprendre. Si un és capaç de comprendre això deixarà de contemplar la volta al treball com una obligació. D’altra banda, també és important adonar-se que la vida no només és treballar, és més, el treball, en el fons, no és més que un mitjà per guanyar-se la vida. No estàs ‘lligat’ al teu treball, no ets un esclau del mateix, treballes per poder viure i para, a més d’altres coses, poder pagar-te les vacances que acabes de gaudir.

10 Adopta una mentalitat positiva.

Aquest pot ser que sigui el pas més important de tots. Accepta la realitat, accepta el fet que ja has tingut el teu temps per descansar i que ara toca treballar. Pensa que hi ha moltes persones que no tenen la sort de tenir un lloc de treball esperant-los a la volta de les vacances. Afronta les responsabilitats i intenta realitzar-te personalment fent el teu treball tan bé com sigui possible, i fes-ho tot amb un somriure. Somrient no només seràs feliç, sinó que a més faràs més feliços als quals t’envolten i crearàs un millor ambient de treball.

La disfunció erèctil i el seu tractament

Què és la disfunció erèctil?
La impotència sexual masculina o disfunció eréctil és la incapacitat persistent per aconseguir o mantenir una erecció que permeti una relació sexual satisfactòria. Ha de diferenciar-se d’altres problemes de l’esfera sexual com són la falta de desig, les alteracions de l’ejaculació (ejaculació prematura, ejaculació retardada, absència d’ejaculació) o els trastorns de l’orgasme. La impotència o disfunció eréctil és una malaltia molt freqüent que pot afectar les relacions de qui la pateix amb la seva parella, amb la família, així com amb l’entorn laboral i social. Existeixen una sèrie de factors de risc que poden afavorir la impotència o disfunció eréctil: diabetis, hipertensió arterial, consum de tabac i alcohol, nivells alts de colesterol, presa de determinats fàrmacs i depressió.

Causes
La impotència o disfunció eréctil pot ser causada per:

Causes psicològiques: el penis no té cap alteració física, però problemes psicològics com l’ansietat(provocada amb freqüència per la por a no aconseguir una erecció o a defraudar a la dona), la depressió, els problemes amb la parella i fins i tot l’estrès poden afectar a l’acte sexual. També la preocupació excessiva pels problemes laborals, socials o familiars impliquen que no es dediqui l’atenció necessària a l’acte sexual. La fatiga, la inapetencia, la falta d’exercici, l’insomni o un fracàs laboral també desequilibren els reflexos sexuals.
Causes vasculars: són molt habituals. El penis no pot acumular la sang necessària perquè es doni una erecció, generalment perquè no arriba en suficient quantitat. Fumar, sofrir hipertensió arterial, diabetis, algunes malalties cardíaques i variacions en els nivells de colesterol en sang poden provocar trastorns vasculars que dificultin l’erecció.
Causes neurològiques: en aquests casos es produeix una interrupció en la transferència de missatges del cervell al penis perquè existeix una lesió en els nervis implicats. Això ocorre amb les lesions de la medul·la espinal, laesclerosis múltiple o les intervencions quirúrgiques en la pelvis.
Causes hormonals: són poc freqüents. Generalment es deuen a una falta d’hormones sexuals masculines.
Causes farmacològiques: existeixen diversos medicaments que tenen com a efecte secundari disminuir la capacitat de tenir una erecció. Entre ells hi ha alguns fàrmacs per tractar la hipertensió, les malalties cardíaques i els trastorns psiquiàtrics.

Tractaments
Molts metges suggereixen que l’elecció dels tractaments contra la impotència o disfunció eréctil que han de seguir-se, haurien d’anar del menys al més invasiu. Primer, l’abandó de drogues; segon, psicoteràpia i modificació de comportaments; després, aparells de buit o fàrmacs; i, finalment, cirurgia.

L’ajuda psicològica és recomanable en homes de menys de 40 anys, ja que en aquests casos la causa de la malaltia sol ser mental. Fins i tot en casos d’impotència per problemes físics, molts homes necessiten ajuda psicològica per poder superar problemes d’autoestima derivats d’aquesta malaltia.

El paper de l’home:

En lloc de caure en el descoratjament, la persona a la qual se li diagnostiqui impotència o disfunció eréctil ha de prendre mesures de caràcter personal per contribuir a superar amb èxit aquesta condició:

Preparar-se psicològicament i mentalizarse que a partir d’aquell moment deixarà de ser impotent.
Dialogar amb la seva parella sobre els problemes emocionals.
Mantenir-se en bones condicions físiques i en un pes normal.
Assegurar-se que la impotència no és conseqüència d’una malaltia: diabetis, esclerosi múltiple o arterosclerosis.
No ingerir alcohol ni consumir tabac, pastilles per dormir, tranquilizantes, calmants, etc.
Intentar el coit encara que el penis no estigui erecto (el coit és l’estimulant sexual més poderós).
Fer una prova amb algun dispositiu mecànic estimulant.
Consultar sempre amb especialistes.

El paper de la dona:

La dona que la seva parella sofreixi una disfunció eréctil també ha de col·laborar en el procés de superació. Entre altres coses, és aconsellable actuar de la següent manera:

Realitzar massatges i contactes suaus en els genitals del seu company, que ajudin a l’home a aconseguir una estimulació suficient.
Qualificar positivament el comportament sexual de l’home si aconsegueix la penetració, encara que sigui breu, per augmentar la seva autoestima.
El joc previ apassionat provoca gairebé sempre una resposta eréctil en el penis de l’home.
Esment a part mereix també el trastorn de la impotència o disfunció eréctil en la tercera edat, ja que existeixen molts malentesos. Com a resultat del procés d’envelliment, sol haver-hi un període refractari major (temps necessari per a una nova erecció després d’un orgasme). L’edat també sembla afectar al temps necessari per excitar-se, per a l’erecció i l’ejaculació. Tot això es considera completament normal.

Noves investigacions sobre les causes de l’esquizofrènia

MADRID, 4 Juny (EUROPA PRESS) – Un equip internacional de científics dirigit per investigadors de la Universitat de Cardiff, al Regne Unit, ha proporcionat l’evidència més forta fins ara de les causes de l’esquizofrènia, un trastorn que afecta a al voltant de l’1 per cent de la població mundial. Publicat aquest dimecres a la revista ‘Neuron’, el seu treball presenta una forta evidència que la interrupció d’un delicat equilibri químic en el cervell està fortament implicada en el trastorn.

A l’estudi cada vegada més gran del seu tipus, l’equip va trobar que les mutacions lligades a malalties pertorben conjunts específics de gens que contribueixen a la senyalització excitatòria i inhibitòria, el balanç de la qual juga un paper crucial en el desenvolupament saludable del cervell i les seves funcions. L’avanç es basa en dos estudis de referència dirigits per membres de l’equip de la Universitat de Cardiff, publicats l’any passat a la revista ‘Nature’.

“Finalment, estem començant a entendre què va malament a l’esquizofrènia”, afirma l’autor principal, Andrew Pocklington, del Centre MRC de Neuropsiquiatría Genètica i Genòmica de la Universitat de Cardiff. “El nostre estudi és un pas important cap a la comprensió de la biologia de l’esquizofrènia, que és una malaltia molt complexa i ha tingut fins fa molt poc als científics perplexos pel que fa als seus orígens”, afegeix.

“Ara, tenim el que creiem que és una peça molt important del trencaclosques que ens ajudarà a desenvolupar un model coherent de la malaltia, mentre que ens ajuda a descartar algunes de les alternatives.

Es necessita amb urgència un model fiable de la malaltia per dirigir els esforços futurs en el desenvolupament de nous tractaments, que no han millorat realment molt des de la dècada de 1970?, lamenta.

El professor Hugh Perry, que presideix el Consell de Recerca Mèdica en Neurociencia i Salut Mental, subratlla: “Aquest treball es basa en la nostra comprensió de les causes genètiques de l’esquizofrènia, desentranyant com una combinació de defectes genètics poden alterar l’equilibri químic del cervell. Científics a Regne Unit, com a part d’un consorci internacional, estan descobrint les causes genètiques d’una àmplia gamma de problemes de salut mental, com l’esquizofrènia”.

“En el futur, aquest treball podria conduir a noves maneres de predir el risc d’un individu a desenvolupar esquizofrènia i formar la base de nous tractaments dirigits que es basin en la composició genètica d’un individu”, postul·la.

Un cervell sa és capaç de funcionar correctament gràcies a un equilibri precís entre els senyals químics que exciten i inhibeixen l’activitat de les cèl·lules nervioses. Els investigadors que estudien els trastorns psiquiàtrics han sospitat prèviament que la interrupció d’aquest equilibri contribueix a l’esquizofrènia.

La primera evidència que les mutacions en l’esquizofrènia interfereixen amb la senyalització excitatòria va ser descoberta el 2011 pel mateix equip, amb seu al Centre MRC de Neuropsiquiatria Genètica i Genòmica de la Universitat de Cardiff. Aquest treball no només confirma les troballes prèvies, sinó que també proporciona la primera evidència genètica forta que la interrupció de la senyalització inhibitòria contribueix al trastorn.

Per arribar a les seves conclusions, els científics van comparar les dades genètiques d’11.355 pacients amb esquizofrènia enfront d’un grup de control de 16.416 persones sense la patologia. Van buscar tipus de mutacions conegudes com a variants de nombre de còpies (CNV), mutacions en les quals grans trams d’ADN són eliminats o duplicats.

Comparant els CNVs que es troben en les persones amb esquizofrènia amb els oposats en les persones afectades, l’equip d’experts va demostrar que les mutacions en individus amb aquest trastorn tendeixen a alterar els gens implicats en aspectes específics de la funció cerebral. Els efectes que causen malalties de CNVs també són sospitosos d’estar involucrats en altres trastorns del desenvolupament neurològic, com a retard mental, trastorn de l’espectre autista i Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).

Els símptomes de l’esquizofrènia poden ser extremadament perjudicials i tenen un gran impacte en la capacitat d’una persona per dur a terme les tasques quotidianes, com anar al treball, el manteniment de les relacions socials i la cura de si mateixos o a uns altres.

Augmenta l’anorèxia masculina entre adolescents

Els casos d’anorèxia masculina estan en augment. Cada vegada hi ha més nois adolescents que mostren símptomes d’un trastorn que és majoritàriament femení i que també es presenta a edats primerenques. Un repunt que els pediatres comencen a detectar i volen posar sobre avís a les famílies per ajudar-los a frenar conductes de risc i que posin límits a l’ús de les xarxes socials i a Internet, on es poden trobar pàgines que fan apologia de l’anorèxia i bulímia.

L’anorèxia entre els homes és minoritària (amb prou feines un 10% dels casos) i pasa més inadvertida que entre les dones (nenes, adolescents, joves, fonamentalment). Però malgrat haver estat un trastorn ignorat durant anys, no solament existeix; sinó que té les seves particularitats respecte a les noies. Per exemple, destaca la proporció d’homosexuals, que és superior entre els pacients homes. També hi ha diferències en les estratègies emprades per perdre pes per les víctimes d’aquesta disfunció de la conducta alimentària: en lloc (o a més) de recórrer a pràctiques com els vòmits, ells tendeixen a desenvolupar altres comportaments com l’obsessió per l’exercici. I fins i tot hi ha més casos de comportaments creuats amb la depressió i l’abús de drogues.

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals han arribat investigadors de la Universitat de Mont-real que s’han submergit en 24 estudis elaborats al llarg de 15 anys sobre les històries clíniques de 279 pacients d’entre 11 i 36 anys per detectar els denominadors comuns entre homes i dones amb anorèxia, i, sobretot, identificar les diferències.

La recerca dirigida per l’equip canadenc i publicada en la revista Neuropsychiatrie de l’Enfance et de l’adolescence destaca que els afectats de tots dos sexes comparteixen el mateix terror per guanyar pes o l’obcecació malaltissa per portar el compte de les calories ingerides. Però incideixen en les discordances i reflexionen sobre elles. Per exemple, respecte a la major taxa d’homosexuals, els investigadors llancen diverses hipòtesis. Entre elles, suggereixen que està relacionat amb la importància que es dóna en la comunitat gai a l’aparença física, però també comenten que l’anorèxia podria ser un refugi enfront dels conflictes derivats de la necessitat d’afrontar la identitat sexual del pacient. “L’anorèxia nerviosa seria una forma de retardar decisions o d’evitar afrontar dubtes sobre l’orientació homosexual”, planteja Laurence Corbeil-Serre, director de la recerca.

“És cert que aquests nois són un grup de risc”, comenta Gonzalo Morandé, cap de la unitat de Trastorns de l’Alimentació de l’Hospital Nen Jesús de Madrid. “La tendència homosexual és un clàssic”, afegeix Enric Armengol, director mèdic del Centre de prevenció i tractament de l’anorèxia i bulímia (Centre ABB) de Barcelona. “D’una banda, per les exigències de l’aspecte físic de la comunitat gai i els seus estereotips de primesa”, insisteix Armengol. “Per un altre, perquè aquests comportaments se solen donar en l’adolescència, durant unes etapes de desenvolupament personal en els quals estan definint la seva orientació sexual, i pateixen una tensió emocional que els fa més vulnerables a aquest tipus de comportaments”.

Morandé, per la consulta del qual han passat durant els últims 20 anys “una mica més de 2.000 noies i més de 200 nois” afegeix un altre grup de risc entre ells. Aquest especialista assenyala a nens amb sobrepès “que se senten rebutjats i passen d’un extrem al contrari, especialment si tenen un caràcter obsessiu”. I també apunta cap als esportistes infantils d’alt nivell, alguns dels quals ha tractat: “es crea una expectativa elevada respecte a ells, i si no estan a l’altura del nivell d’exigència que se’ls ha posat, se senten fracassats, i ho paguen amb el menjar i amb l’exercici compulsiu”.

Hi ha altres diferències als quals no al·ludeix l’estudi però sobre les quals es detenen tant Morandé com Armengol. Per exemple, les relacionades amb la reacció d’uns i unes altres davant els tractaments per fer front a la malaltia. “En homes la resposta és una mica més ràpida que entre les dones”, relata Armengol. “Sobretot en la primera fase de la teràpia, que és conductual [després es treballa més la personalitat], en la qual tractem d’aconseguir que el pacient recuperi una ingesta saludable i deixi de menjar en funció de com se sent emocionalment”. A què es deuen aquests comportaments diferenciats? “Potser tingui a veure amb el cervell emocional de l’home, que respon millor als missatges més directes i concrets”, comenta el psiquiatre del centre ABB. Hi ha una altra possible explicació: és freqüent que les nenes amb anorèxia siguin molt bones alumnes, mentre els nois no són igual d’estudiosos, com comenta Morandé. Solen ser noies perfeccionistes i tenaces, ”la qual cosa es converteix en un inconvenient a l’hora de canviar els hàbits”.

Recerques prèvies ja havien identificat problemes a l’hora de diagnosticar l’anorèxia o la bulímia en homes, a causa de la percepció generalitzada que existeix que es tracta de malalties de dones, la qual cosa confon tant a les víctimes com als metges encarregats de detectar els símptomes. La conseqüència d’ells és una falta de tractament i suport adequat, com apunta un treball de les universitats d’Oxford i Glasgow publicat en el British Medical Journal a l’abril. Aquest aspecte, que en la majoria de les vegades juga en contra dels nois amb anorèxia, no obstant això, en ocasions pot ajudar-los en la recuperació. “De vegades els nois que arriben amb una consciència de malaltia baixa responen bé al tractament quan s’adonen que el seu problema no tenen res a veure amb ser feble o rar, sinó amb un trastorn alimentari. Aclareixen les seves idees, es relaxen i reaccionen millor”.

En termes generals, dos terços dels malalts es recuperen, pel que necessiten un llarg tractament d’entre tres i cinc anys. El terç restant segueix amb algun tipus de símptomes i en el 5% dels casos, la malaltia es cronifica. “Aquests nombres es mantenen per igual entre homes i dones”, comenta el psiquiatre de l’hospital madrileny.

El bullying o assetjament escolar

QUÈ ÉS EL BULLYING?
Aquest anglicisme fa referència a l’assetjament escolar i tota forma de maltracte físic, verbal o psicològic que té lloc entre nens i nenes en edat escolar de forma reiterada i al llarg del temps.
Bullying és agredir o humiliar a una altra persona, mitjançant insults, burles, divulgant rumors falsos, agressions físiques o fer el buit a algú de forma intencionada. Aquest assetjament es pot fer en persona, per escrit, a través de les xarxes socials, etc.
Generalment l’assetjament escolar afecta a nens i nenes d’entre 12 i 15 anys, tot i que es pot donar òbviament en altre sedats inferiors o superiors.
L’assetjador assetja a la víctima als lavabos, als passadissos, al menjador, al pati, etc., reservant les seves accions quan els adults no estan presents.
El bullying és una de les principals preocupacions entre els pares respecte els seus fills, per la qual cosa aquests han d’estar molt alerta dels signes d’alerta que poden indicar que l’adolescent està siguent víctima d’assetjament a l’escola tals com:
–     L’adolescent té por d’anar a l’escola i posa excuses per faltar a l’escola o inventa malalties que no pateix.
–        Té canvis d’humor molt bruscos.
–        Baix rendiment escolar que es dóna de cop sense cap raó aparent.
–        Negativa a explicar res del seu dia a dia a l’escola.
Aquest tipus de violència entre iguals té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels nens, especialment si aquesta violència es repeteix en el temps o es severa.
A Espanya, el bullying afecta al 2% dels nens i joves de forma repetida i constant, mentre que el 6% ho pateix de forma esporàdica. De fet, existeixen estadístiques que indiquen que el 49% dels estudiants al nostre país diuen haver estat insultats o criticats per companys alguna vegada i el 14% reconeixen haver agredit físicament alguna vegada algun company de l’escola.
El bullying acaba afectant negativament en l’autoestima de les víctimes i fomenta la sensació de por i d’indefensió que acaben fent impossible una relació normal i estable amb la resta de companys. Tot això pot acabar provocant una situació d’aïllament que pot conduir en els casos més greus en l’aparició d’una depressió que pot portar al seu temps al suïcidi
A La Unió Europea, l’any 2014, l’assetjament escolar i el maltracte a nens i joves va superar els 24 milions de casos dels que es calcula que uns 200.000 es van acabar suïcidant per aquest motiu..
No es una broma o un joc, és del tot inacceptable.
 SENYALS D’ALARMA
Hi ha moltes senyals que ens poden alertar que el nostre fill està patint assetjament a l’escola o bé al contrari, que està assetjant altres nens.
 Generalment els nens no expliquen que són víctimes de bullying als seus pares o mestres per diverses raons com les que citem a continuació:
1)     El nen té por de dir-ho per por a tenir més represàlies del nen que l’està assetjant.
2)     El nen té por de ser vist com una persona dèbil i pretén solucionar el problema per ell mateix per sentir que tenen el control de la situació.
3)     L’assetjament pot ser una experiència humiliant, i sovint el nen no vol que els pares o els mestres sàpiguen que es diu sobre ells, ja sigui cert o fals.
4)  Els nens víctima de bullying poden acabar aïllant-se fins al punt de creure erròniament que no importa a ningú o que ningú els podrà comprendre.
 
Reconèixer aquestes senyals és el pas principal per poder adoptar les mesures necessàries contra l’assetjament escolar.
 
Senyals que indiquen que un nen és víctima de bullying
1.      La presència de lesions inexplicables.
2.     El nen perd roba, llibres, el telèfon, les claus i altres pertinences o bé les porta deteriorades.
3.     Mals de cap, mals de panxa i marejos freqüents, o comença a fingir que té malalties per evitar anar a l’escola.
4.     Malsons freqüents i dificultats per dormir.
5.     Canvis en els hàbits alimentaris.
6.     Pèrdua de l’interès per les tasques escolars.
7.     Pèrdua sobtada d’amistats.
8.     Sentiments de baixa autoestima.
9.     Sentiments depressius i verbalitzacions que es vol morir o suïcidar.

 
Senyals que indiquen quan un fill està assetjant altres nens
 1.     S’involucra en baralles físiques o verbals sovint.
2.     Té amics que assetgen altres nens.
3.     Comportament cada vegada més agressiu i dominant.
4.     Sovint és castigat a l’escola per mal comportament.
5.     Té diners o propietats noves sense cap explicació lògica.
6.     No accepta la seva responsabilitat per les seves accions.
7.     Culpa als altres dels seus problemes.
8.     És cada vegada més competitiu i es preocupa per la seva reputació i popularitat.
 CARACTERÍSTIQUES DE LA VÍCTIMA D’ASSETJAMENT ESCOLAR
Acostumen a ser nens que no tenen recursos o habilitats per reaccionar, són poc sociables, són sensibles i fràgils i no es saben defensar dels atacs perquè senten vergonya o perquè es senten inferiors als altres, amb escassa autoestima. Les constants amenaces i agressions deterioren cada vegada més la seva fràgil autoestima arribant a deprimir-se profundament en els casos més greus.
A nivell de personalitat acostumen a tenir una personalitat insegura i amb baixa autoestima. Presenten alts nivells d’ansietat, són febles, submissos, introvertits, tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials, inmadurs per a la seva edat.
Tota l’agressivitat que pateixen els provoca trastorns psicològics i intenten escapar de l’agressió protegint-se amb malalties imaginàries o somatitzacions. Es mostren agressius amb els seus pares o mestres per la pròpia frustració que senten per la situació que injustament viuen.
A nivell social acostumen a ser nens que els costa fer amics i que quan ho fan generen una forta dependència emocional que els causa una gran vulnerabilitat social i els predisposa a la submissió per part de l’agressor. Sovint tenen una escassa xarxa social i es troben força aïllats.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSETJADOR
Els assetjadors molesten als més petits o als més indefensos o vulnerables. Trien com a víctimes aquells que són diferents, que són d’una altra raça, d’una altra classe social o que no utilitzen la roba que està de moda. Agredeixen també aquells que són menys hàbils a nivell físic o que tenen sobrepès, o fins i tot s’hi posen amb els més estudiosos o els més tímids.
L’assetjador acostuma a tenir un comportament provocador i intimidatori permanentment. És molt agressiu en el seu estil de comunicació i en el seu estil de  resolució de problemes. Presenta moltes dificultats per ser empàtic pel que no es sap posar a la pell de l’altre i soviet provenen de famílies desestructurades i/o amb carències afectives importants. Sovint els agrada sentir la sensació de poder perquè generalment tenen una autoestima molt fràgil que necessiten reforçar a través de sotmetre i dominar als altres.
Si a una dinàmica familiar competitiva o basada en la comparació amb l’altre se li afegeix el fet que el nen té una baixa autoestima, poden aparèixer les complicacions. Una baixa autoestima juntament amb una tendència del nen a respondre de forma agressiva quan se sent atacat el resultat és un nen assetjador que minusvalora i menysprea als altres.  és importantíssim, en lloc de comparar al fill amb altres nens, potenciar els seus punt forts perquè es senti més capaç d’assolir reptes i dificultats.
 CONSELLS PER A PARES I MARES
Per ajudar als pares i mares a detectar un possible cas d’assetjament cap als seus fills i a ajudar-los a superar-ho, aquests són alguns dels consells que poden seguir:
1- Observar al nen o la nena. Procurar estar pendents dels canvis d’humor i de comportament, la motivació pels l’estudi, freqüents malalties lleus com a mal de panxa o mals de cap.
2- Escoltar i dialogar amb ells. Els nens i les nenes gairebé mai menteixen en aquests temes. És important escoltar el que ha viscut i com se sent, sense jutjar-lo.
3- Mantenir la calma. És important estar serè i adoptar una actitud de comprensió i atenció, transmetent seguretat i tranquil·litat.
4- Dir-li que no és culpable de res. Totes les persones tenim dret a ser protegides contra qualsevol forma de violència i a ser tractats amb respecte.
5- Reforçar la seva autoestima. Ajudar-los a reconèixer les seves capacitats, habilitats i el gran esforç que ha fet en haver demanat ajuda.
6- Comunicar la situació a l’escola. És important que el centre escolar conegui la situació i mantingui una comunicació contínua i de col·laboració amb ells.
7- Donar-los l’oportunitat d’ampliar el seu grup d’amics i amigues. Les activitats fora del centre escolar li donen l’oportunitat per relacionar-se amb altres nois i noies de la seva edat.
8- Mantenir una bona comunicació basada en la confiança. Això facilitarà que acudeixi a tu en cas de rebre algun missatge que li provoqui malestar o incomoditat.
9- Recomana al fill o filla que no respongui a les agressions i en cas de sospitar que s’està donant una situació de ciberassetjament, tractar de guardar els missatges com a prova, de bloquejar al remitent o de denunciar el cas.
 QUÈ ES POT FER DES DE L’ESCOLA?
El millor tractament pel bullying és la prevenció, i per tant s’ha de treballar des de l’escola tan bon punt es percebi el mínim senyal de violència per part d’algun alumne.
Cal tenir en compte els 3 elements que intervenen en l’assetjament escolar:
1)     L’assetjador
2)     L’assetjat
3)     L’espectador passiu

Cal inculcar als nens i joves valors relacionats amb la igualtat, la solidaritat i el respecte i rebutjar activament el racisme i el sexisme i les diferències.

Fomentar l’amistat i la integració social, doncs protegeixen contra l’assetjament, milloren la qualitat de vida escolar i permeten desenvolupar unes habilitats socials efectives.
 FASES EN L’AFRONTAMENT DEL BULLYING A LES ESCOLES
1- DETECTAR
Pot ser difícil tant per pares com per professors, doncs s’acostuma a donar fora de la presència dels adults.
Direcció i mestres han d’identificar les zones, els llocs i les situacions de risc com el pati, els vestuaris, passadissos, etc., i observar entre classes i a l’hora de descans el comportament dels alumnes els uns amb els altres.
Cal tenir estructures al centre educatiu on expressar denúncies o reclamacions com una bústia de suggeriments.
 2- AVALUAR NECESSITATS I RECURSOS
Cal identificar als alumnes involucrats i valorar les seves necessitats i els recursos dels que es disposa a nivell de la pròpia escola, de la família i de la xarxa social de l’alumne afectat.
 3- ACTUAR
AMB LA VÍCTIMA
Cal protegir la víctima durant tot el procés d’intervenció, evitant parlar del tema públicament si això l’ha de fer sentir-se encara més humiliada o avergonyida i protegir-la de possibles situacions de risc, augmentant la supervisió i vigilància per part d’adults en moments i llocs de risc, creant grups de companys solidaris que estiguin formats prèviament i puguin acompanyar la víctima en els moments de major risc.
Cal fomentar la comunicació i expressió de sentiments de la víctima amb adults i amb iguals i desenvolupar programes d’habilitats socials fomentant l’assertivitat i la defensa dels drets bàsics.
 AMB L’AGRESSOR
Cal assegurar-se que l’agressor rep l’ajuda que necessita, doncs les agressions poden ser el resultat d’una mancança a nivell d’habilitats socials o a carències afectives que manifesten a través d ela submissió als altres.
Cal assegurar-se que l’agressor entén que el seu comportament és incorrecte i causa gran dolor a la víctima i quines són els límits que no es poden sobrepassar de cap manera. És imprescindible treballar l’empatia i fer un entrenament en habilitats socials (assertivitat).
Utilitzar tècniques de modificació de conducta com instaurar conseqüències negatives dels seus mals actes, pèrdua d’activitats gratificants com fer excursions o anar de colònies, etc.
 AMB ELS ESPECTADORS
Cal definir clarament el paper que té ser espectador passiu d’aquestes situacions i ensenyar-los a diferenciar entre ser empàtic i ser solidari davant la injustícia o ser un xivato i ensenyar-los a demanar ajuda informant sobre la possibilitat de denunciar agressions garantint la confidencialitat.
  PARES
Cal que els pares analitzin la situació de forma objectiva sense minimitzar els fets ni sobredimensionar les conseqüències.
Cal que els pares fomentin el diàleg permanent pares-fills. Els fills han de poder confiar en els pares i han de sentir que els pares els escoltaran sense jutjar-los i menys encara, sense renyar-los. L’escolta activa facilitarà la comunicació.
És vital que els pares i l’escola estiguin en permanent comunicació per coordinar adequadament les intervencions.
 UN MATEIX
Cal eliminar el silenci i parlar amb els pares, els mestres o algun adult de confiança. Cal posar en marxa les mesures necessàries per protegir-se de les agressions.
Cal expressar com et sents, què t’està passant, les teves inquietuds o pors i no oblidar mai que vals tant com els demés i per tant no has de permetre que ningú t’agredeixi de cap manera.
4- SEGUIMENT
És important fer reunions a l’escola entre víctima, agressor i espectadors, així com reunions amb les famílies afectades per tal de poder valorar les mesures adoptades i modificar-les en cas de ser insuficients.
CRISTINA MARTÍNEZ VIANA
Directora i PsicòlogaGabinet Psicològic Mataró

Avenços en el tractament farmacològic de la depressió

Investigadors catalans han dissenyat amb èxit una nova estratègia de fàrmacs que permet escurçar a una setmana l’efectivitat de la medicació en contra de la depressió, enfront de la teràpia convencional que aconsegueix resultats entre les primeres sis i vuit setmanes.

El treball, publicat per la revista Molecular *Psychiatry ha estat liderat per investigadors del *Institut d’*Investigacions *Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior de Recerques Científiques (*IIBB-CSIC) i el *Institut d’*Investigacions *Biomèdiques *August *Pi i Sunyer (*Idibaps) i, en un futur, permetrà tractar de forma més ràpida i eficaç aquest trastorn mental.

La clau per poder tractar la depressió de forma més ràpida i efectiva que amb els fàrmacs convencionals està en els *oligonucleótidos inhibitoris dirigits cap a un tipus específic de neurones.

Aquests *oligonucleótidos, molècules formades per una seqüència curta de *ARN, bloquegen la transcripció del transportador de serotonina, la diana terapèutica d’altres antidepressius.

Els *cietíficos han comparat en ratolins l’eficàcia d’aquest tractament de *ARN *interferente amb la d’un antidepressiu convencional, la *fluoxetina, el conegut ‘*Prozac’.

“Els resultats mostren que amb només una setmana de tractament amb el *oligonucleótido s’aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l’obtingut després de quatre setmanes de tractament amb *fluoxetina”, ha explicat *Bortolozzi, investigadora del *Idibaps i autora principal de l’estudi.

TERÀPIA ACTUAL

Encara que la recerca amb aquest tractament està encara en fase *preclínica els investigadors manifesten que “els resultats mostren com les noves estratègies terapèutiques podrien permetre superar les limitacions dels fàrmacs actuals”.

Liderat pels científics Francesc Artigas (CSIC) i *Analía *Bortolozzi (*Idibaps), l’estudi ha realitzat en col·laboració amb altres centres de recerca espanyols, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (*Cibersam), dependent de l’Institut de Salut Carlos III, així com l’empresa *nLifeTherapeutics.

Els investigadors han destacat la gran repercussió social i econòmica de la depressió, i han subratllat la necessitat de trobar noves teràpies que aconsegueixin efectivitat en un període més curt que sis i vuit setmanes.