Intervenció en Addicció a les Noves Tecnologies (NNTT) en adolescents amb TDAH

Les Noves Tecnologies (NNTT) són una variada gamma d’instruments, eines, canals i suports dedicats exclusivament a l’ús, maneig, presentació, comunicació, emmagatzematge i recuperació d’informació, tant analògica com a digital.

Utilitzats de manera adequada són una eina molt valuosa en el desenvolupament quotidià de la vida, però l’ús incorrecte de les mateixes pot implicar una sèrie de problemes de gran repercussió en la vida d’aquell que la sofreix. 

En el cas dels adolescents amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) com a conseqüència de la baixa motivació cap a l’estudi, els aspectes acadèmiques i les tasques que suposen un esforç cognitiu perllongat, les noves tecnologies representa alternatives gratificants, ocioses, fàcils, atractives, a l’esforç, la qual cosa fan que els cridin especialment l’atenció.
Aquestes activitats usades de forma contínua fomenten la passivitat, l’aïllament, l’apatia, l’aversió a l’estudi, la cerca de gratificacions immediates i la intolerància a la frustració.

És per això, que en el cas dels adolescents amb TDAH hem de tenir especial cura quant a vigilar i supervisar l’ús de les NNTT:

Evitar horaris nocturns i no sobrepassar el temps limitat al joc.
Conèixer els continguts als quals s’accedeixen.
Conèixer el tipus d’informació que recapten o intercanvien.
Tipus d’Addiccions a les NNTT en adolescents:

• Addicció a internet
• Addicció al telèfon mòbil
• Addicció als videojocs
• Addició a les xarxes socials

En ocasions, l’addició a les NNTT pot tenir per origen que l’adolescent present dificultats a l’hora de relacionar-se amb els iguals, per rebuig social, com a conseqüència de l’aïllament, per baixa autoestima o com a mètode per *enconderse de la realitat social.

Procés d’Intervenció en addicció a les NNTT

1) Prevenir

Abans que es desenvolupi el problema, a través de mesures preventives. Necessitat de normes i límits que regulin el seu ús:

Fixar un temps límit d’ús.
Determinar que s’ha de passar el mateix temps jugant i estant amb els seus amics o germans.
Insistir que si necessiten l’ordinador i Internet per realitzar activitats escolars ha de limitar-se al fet que el seu ús sigui només per a això. 
Prioritzar els moments en família abans que les NNTT.
Romandre al costat d’ells mentre usen els dispositius.
2) Intervenir:

Quan?
Quan el problema ja és una realitat, o la prevenció ha fracassat:
El temps gastat consumeix el que hauria d’usar per a altres activitats.
Abandona altres entreteniments que solien ser divertits per a ell.
Es retira de moments familiars i amistats.
Demanda l’ús de les NNTT mentre es menja.(Whatsapp, Facebook,etc.)
Gasta molt temps en elles sense cap propòsit (Navegar per *interenet sense objectiu concret)
Les seves emocions es tornen incontrolables en posar-li límits sobre el seu ús.
Presenta ansietat i canvis bruscs d’estat d’ànim en separar-li d’elles. 
La intervenció s’haurà de realitzar sobre l’afectat i sobre l’entorn.

La família com a principal eina d’intervenció en addició a NNTT

Els propis pares i educadors han de ser un model d’ús responsable i són ells a més els qui han de deixar o rebaixar considerablement l’ús de les NNTT (evitant l’ús en els horaris del menjar, les conversa, o mentre es duen a terme altres tasques).
Els pares han d’establir límits de temps i ús de les NNTT: Establir regles sobre quan se li permet i quan no l’ús de les mateixes. (No podem usar les NNTT com a `amic substitut`, però si com a eina educativa, de coneixement i informació)
Explorar alternatives al costat d’ell: Quan existeix un risc d’addicció la família ha de propiciar la participació en activitats de tipus social, esportiu, cultural en un horari incompatible amb l’ús de les NNT: D’aquesta forma ajudarà al *adolecente a desenvolupar habilitats artístiques, destreses esportives i/o habilitats socials, especialment per a aquells que empren les NNTT com a via per evitar el contacte social amb els iguals.
Fer la transició a poc a poc: Algú que és addicte a les NNTT necessitarà desconnectar-se progressivament. Si se li elimina bruscament, alimentarem l’ansietat infantil en comptes de millorar-la.
Si té problemes de rendiment i aprenentatge com a conseqüència, no se li ha de desafiar amb activitats molt difícils ni molt fàcils, perquè s’empitjorarà l’estat d’ànim.
Intervenció especialitzada professional

Quan les mesures preventives des de la llar han fallat.
Si malgrat les eines bàsiques d’intervenció en la llar el problema segueix persistint.
Si s’aprecien canvis cridaners en l’estat anímic o conductual de l’adolescent.
Si la situació s’ha tornat incontrolable, no hi ha bona comunicació patern-filial i l’ansietat és molt alta.
El recomanable en aquests casos, és buscar un professional en salut mental juvenil (psicòleg, psiquiatre, metge…) que a través de psicoteràpia, ajudi a l’adolescent i la família a esbrinar:
– Quin és l’arrel del problema, 
– Com es pot resoldre a través de pautes més específiques,
– Monitoritzi els canvis i l’evolució.

Problemes psicològics associats al Nadal

COM ENS AFECTA EL NADAL A NIVELL EMOCIONAL
El Nadal és l’època de l’any en que la gent es deprimeix més. Època en que apareixen més sentiments de solitud, estrès, l’ansietat i depressió.

En aquesta època de l’any la depressió i els suicidis augmenten un 40%, així com la venda d’antidepressius, que també augmenta un 40% respecte la resta de l’any.

Quins són els principals motius?

1- Expectatives poc realistes sobre el que significa el Nadal i el que se suposa que un ha de fer, s’ha de sentir o ha de tenir en aquestes festes à sentiments de frustració

2- Sentiments de soledat – el 25% de la gent diu sentir-se sola amb freqüència i el 40% diu no tenir cap amic íntim.

3- Fer balanç a final d’any – L’excés de reflexió sobre la pròpia vida i  ser conscient de les carències personals en comparació amb les altres persones.

4- Pressió per gastar diners en àpats i regals. Sembla que l’amor es mesura per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
 QUÈ ES POT FER?

1- No basar el Nadal en els diners – Marcar un pressupost lògic pels regals i els àpats
2- Marcar objectius assolibles i realistes respecte les festes – cadascú ha d’entendre el Nadal a la seva manera
3- No creure’ns el que ens vénen els anuncis de televisió, la societat en general, etc., sobre les famílies perfectes i els Nadals perfectes
4- Agraïr el que tenim i gaudir de cada moment, per petit que sigui
5- Planificar aquestes dates amb activitats agradables
6- Enfocar les diverses situacions que ens donarà el Nadal pel costat positiu
7- Fer el possible perquè les nostres relacions socials siguin el més saludables possibles.
8- No oblidar que el Nadal no porta la tristesa, així com tampoc porta amor, pau i felicitat. La tristesa la porta la persona amb les seves interpretacions negatives d’aquestes dates. Cal doncs aprendre a tenir interpretacions més positives en general, per evitar el desànim. QUINS SÓN ELS PROBLEMES MÉS COMUNS EN AQUESTES DATES I CONSELLS PER AFRONTAR-LOS

LA PÈRDUA D’UNA ÉSSER ESTIMAT

El Nadal és l’època en que “se suposa” que ens hem de reunir amb les persones que estimem. Patir una pèrdua d’un familiar o un amic s’agreuja en aquestes dates perquè és on els podem trobar més a faltar.

Què podem fer?

· Concedir-nos un temps de dol, d’adaptació a la situació, de recolliment i maduració del que ha passat.
· Recolzar-se en la resta de familiars, que d’una manera o una altra estan passant la mateixa tristesa. Això farà que ens sentim més protegits.
· No tancar-se a casa i en la tristesa, ja que això no farà més que agreujar la situació.
· No obligar-se a celebrar si no ve de gust. Ser autèntic i coherent amb els nostres recursos i necessitats.

LA LLUNYANIA

El Nadal és l’època en que “se suposa” que ens hem de reunir amb les persones que estimem. Trobar-nos lluny de casa o tenir un familiar o amic lluny de casa farà que aquestes dates els trobem més a faltar que la resta de l’any.

Què podem fer?

· Fer ús de les tecnologies per connectar-nos amb els éssers estimats.
. Acceptar la situació, no centrar-se en el malestar i buscar alternatives per gaudir de les festes. No donar excessiva importància al fet d’estar sols al Nadal, ja que hi ha altres moments importants durant l’any en que estem sols i no passa res, tot depèn del valor que donem al Nadal. Cal buscar alternatives   positives.
· Recordar que les coses no sempre succeeixen quan les volem. Potser no podrem celebrar el Nadal el 25 de desembre, però podem pensar que aquest any ens han ajornat les vacances i les celebrarem quan sigui el nostre moment.
· Buscar moments que ens facin sentir bé en el nostre lloc de residència, no tancar-nos ni aïllar-nos, sempre hi haurà algú amb qui celebrar les festes. 

ELS CONFLICTES FAMILIARS

A la majoria de famílies hi ha algun membre problemàtic o conflictiu. La família ens ve imposada i és difícil que tothom ens caigui bé.

Molta gent es reuneix doncs, no perquè li vingui de gust, sinó per obligació, per tradicions “imposades”.  Anem a algunes reunions socials per no sentir-nos culpables i per evitar que la resta de la família ens jutgi.

Què podem fer?

· Intentar trobar en aquestes dates, no un problema, sinó una oportunitat per millorar les relacions amb la família.
. Intentar arribar a un acord si el problema és on passar les festes: més val un mal acord que un mal Nadal.
· La flexibilitat i adaptació a les dinàmiques familiars ens ajudarà a gaudir d’aquestes reunions.
· Negociar i quan s’hagi acabat de negociar, gaudir. No hi ha res pitjor que, després d’haver negociat, donar-li voltes al resultat intentat buscar guanyadors i perdedors.
 ELS CONFLICTES DE PARELLA:
Els mesos on hi ha més divorcis són el setembre i el gener. El 33% dels divorcis es donen després de les vacances d’estiu, que són les més llargues de l’any. Moltes parelles culpen els seus problemes a la manca de temps, l’estrès i l’excés de feina, però molt sovint és el contrari.

Si la relació de parella és bona, el Nadal és una oportunitat per compartir temps i moments amb la parella, i per tant de sortir-ne reforçat, però si les relacions estan tenses i portem arrossegant problemes tot l’any, en l’època de Nadal i per tant de vacances és quan passem més temps del que és habitual amb la parella i es posen a prova les nostres habilitats comunicatives i de resolució de conflictes. A més convivència, més fricció.

Què podem fer?

. Planificar junts i arribant a un consens les activitats que es faran durant les festes.
. Fer una llista conjunta amb la parella de totes les coses que durant l’any hem volgut fer amb la parella i la família però no hem tingut temps per la rutina del dia a dia.
. Donar importància a les relacions sexuals, ja que creen un fort vincle en la parella.
. Equilibrar el temps per estar junts amb temps propi per a cadascú.
. Potenciar una comunicació saludable basada en l’empatia, l’assertivitat, el respecte i les negociacions win-win que són aquelles que produeixen un benefici mutu pels dos membres de la parella.

ELS PROBLEMES ECONÒMICS:

Sembla que l’amor i la felicitat es mesuren per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
Hi ha moltes famílies que no podran ni fer un gran àpat ni fer regals als seus familiars per les dificultats econòmiques per les que estan passant.

Què podem fer?

· Recordar que la felicitat no s’associa amb la quantitat/qualitat de regals que fem, lo bonic és la intenció i passar temps al costat dels nostres amics i familiars. Val més regalar moments que regalar objectes materials.
· Buscar maneres de gaudir amb els nostres éssers estimats sense gastar diners: un passeig pels carrers de la nostra ciutat per veure la decoració nadalenca o una tarda en el sofà de casa envoltats de la nostra família veient una pel·lícula, o jugant a un joc de taula divertit. Són moments especials de reunió que no impliquen afluixar la butxaca.
. Si no tenim prou diners per parar una taula com ens agradaria, parlar obertament amb la família i compartir despeses per fer una celebració en la que tots es trobin a gust.
Cristina Martínez Viana
Psicòloga i directora del Gabinet Psicològic Mataró

Tractament amb realitat virtual

Es tracta d’una iniciativa pionera que pretén oferir noves alternatives de tractament als pacients per afrontar les fòbies i els trastorns d’ansietat.

Trastorns d’ansietat i tractament en Realitat Virtual (RV)

Avui dia, els trastorns d’ansietat s’han establert com un dels trastorns mentals més freqüents entre la població. Segons recents estudis epidemiològics la seva taxa de prevalença se situa entorn al 31% (National Comorbidity Survey-R, 2007) o, dit d’una altra manera, pràcticament una de cada tres persones té o tindrà en algun moment de la seva vida un quadre d’aquest tipus. Això els converteix en un seriós problema de salut pública.

En aquest punt el lector es pot estar preguntant què és exactament un trastorn d’ansietat? Encara que resulta complicat proporcionar una definició completa (i, naturalment, això està molt lluny dels objectius del present article) existeix consens a considerar l’ansietat com una resposta que es dóna en aquelles situacions en les quals la persona percep algun tipus de perill o amenaça. Tal resposta es manifesta en un triple sistema: cognitiu (solen aparèixer pensaments negatius tals com: per molt que estudiï suspendré l’examen, l’avió s’estavellarà, l’ascensor s’espatllarà, etc.), fisiològic (sensació d’ofec, taquicàrdia, sudoració, etc.) i motor (conductes d’evitació o fugida de la situació ansiògena, per ex.: no utilitzar ascensors, no presentar-se a un examen, etc.). Per a la persona que la pateix, l’ansietat sol tenir fortes repercussions en la seva vida familiar, laboral i/o social (APA, 1994). Això fa que sigui molt recomanable iniciar un procés psicoterapèutic ja que, en cas contrari, el problema tendeix a ser crònic.

En aquest context, una poderosa alternativa que resulta molt més atractiva pels pacients (Garcia-Palacios, Botella, Hoffman i Fabregat, 2007) consisteix a dur a terme sessions d’exposició basades en l’ús de la RV.

Què és la realitat virtual i com s’utilitza a teràpia?

La RV ofereix un nou paradigma d’Interacció Persona-Ordinador (IPO) en la qual l’usuari, lluny de ser un espectador passiu d’imatges o dades en la pantalla, es converteix en un agent actiu capaç d’interactuar en temps real i en una perspectiva de primera persona en els entorns tridimensionals. A més, solen emprar-se diferents dispositius especials (per exemple: cascos de RV, data-gloves, sintetitzadors d’olors, etc.) dirigits a estimular els canals sensorials de l’usuari. D’aquesta manera la RV, mitjançant l’estimulació multisensorial i la possibilitat d’interacció, permet induir en l’usuari una sensació d’estar físicament dins dels entorns virtuals. Aquesta il·lusió es denomina Sentit de Presència (Steuer, 1992) és, precisament, el que converteix la RV en una eina terapèutica d’enorme potencial. La principal conseqüència d’un elevat nivell de presència serà que el pacient experimentarà al món virtual pensaments, emocions i reaccions fisiològiques molt semblants als quals es donarien en una situació veritable (per ex.: Alsina-Jurnet, Gutiérrez-Maldonado i Rangel-Gómez, 2011). Així, per exemple, un pacient amb por a parlar en públic sentirà el mateix temor en enfrontar-se a una audiència virtual que enfront d’una audiència real. Això ofereix el marc ideal per dur a terme sessions de teràpia d’una forma controlada, segura i sense sortir del propi despatx del psicoterapeuta.

La teràpia en RV està especialment indicada per a pacients amb nivells d’ansietat tan elevats que es neguen a realitzar un tractament en viu (representen el 25% dels pacients fòbics).

Avantatges de la Realitat Virtual 

1. És molt més atractiva, augmentant el nombre de pacients que poden beneficiar-se de la teràpia psicològica.

2. És molt indicada per tractar aquells trastorns de difícil exposició al món real. Bons exemples poden ser la fòbia a volar (és econòmicament inviable realitzar sessions d’exposició en viu), l’ansietat davant els exàmens (els exàmens es realitzen en períodes molt concrets de l’any), la por a parlar en públic (el terapeuta hauria de preparar situacions en les quals el pacient pogués donar una xerrada enfront d’una audiència) o bé el trastorn per estrès postraumátic (no seria èticament correcte representar el trauma al món real).

3. És molt més efectiva ja que nombrosos estudis controlats mostren l’efectivitat de la RV com una tècnica per tractar els trastorns d’ansietat. Les revisions d’estudis i metaanálisis aporten una buena prova d’això i contenen estudis indpendents que demostren que la RV és més efectiva que la imaginción i tan efectiva com la presentació en viu (tractament recomanat per a fòbies).

4. Millor acceptada pels pacients. El 25% dels pacients amb fòbia rebutja usar la teràpia d’exposició ja que la consideren massa aversiva, cosa que no ocorre en la majoria de casos amb la RV. Això suggereix que la RV pot incrementar el nombre de pacients que decideixen sotmetre’s a un tractament per superar els seus trastorns d’ansietat. Els estudis indiquen, a més, que en pacients crònics, el nivell d’abandó de la teràpia amb RV és molt menor que usant les teràpies convencionals.

5. Tractament més personalitzat. Amb la RV el professional mèdic pot controlar totalment l’entorn al que el pacient s’exposa, permetent-li configurar els seus paràmetres, disparar esdeveniments i accions o escollir el grau de confrontació adequat a les necessitats del pacient i a l’etapa del tractament.

Les noves tecnologies estan afavorint la dependència emocional

La membre de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD), Rosa Fernández Marcote, ha avisat que les noves tecnologies com per exemple, les xarxes socials i el WhatsApp, estan afavorint l’aparició de casos de dependència emocional.
Es tracta d’una patologia que fa referència a una necessitat malaltissa de cura i protecció en contextos diversos (familiar, relacional, laboral o acadèmic), el resultat del qual provoca una falta de funcionalitat i autonomia en la persona. En aquest sentit, l’experta ha lamentat l’augment de casos que s’estan produint en els últims anys.

“Possiblement hi hagi casos anteriors, però en els últims cinc anys el nombre de diagnòstics, la seva intensitat i complexitat ha crescut bastant. Abans quan es perdia la relació amb un amic o s’acabava un festeig es complia un període de dol, sense contacte, que afavoria la reconstrucció de la vida d’una manera raonable. Ara, sempre existeix la possibilitat de saber una mica de l’altra persona, ‘espiar’ la seva Facebook, revisar la seva última connexió a WhatsApp o mirar les seves fotos de les vacances”, ha asseverat la psicòloga clínica.

I és que, la dependència emocional compleix amb tots els criteris de qualsevol altre tipus d’addicció, sent que l’objecte no és una substància sinó una persona: desig irrefrenable, necessitat de contacte, pèrdua de control o modificació dels patrons estables de personalitat, etcètera.

“Distorsiona a la persona que la pateix i varia el seu comportament normal en l’entorn laboral, familiar, social i emocional. La persona sol adonar-se que té una relació perjudicial i reconeix a la persona tòxica, però quan intenta trencar el vincle sent que no pot”, ha puntualitzat Fernández.

ASSOCIACIÓ AMB ALTRES TRASTORNS

Així mateix, els especialistes en patologia dual estan avançant en la cerca de connexions entre la dependència emocional i altres trastorns de personalitat. De fet, tal com ha comentat l’especialista, “molts” estudis mostren com la dependència emocional apareix lligada a certs trets de personalitat i associat a simptomatologia depressiva i ansiosa que ens fa pensar en uns patrons anteriors facilitadors de l’aparició del problema.

A més, la dependència emocional està relacionada també amb la violència de gènere. “És un component freqüent i s’aborda en les consultes com les addiccions directament lligades a la violència de gènere. La intervenció tracta de distanciar la persona i ensenyar autocontrol en situacions de risc per evitar recaigudes”, ha recalcat.

Davant això, prossegueix, les xarxes socials estan suposant una dificultat afegida en la “deshabituació” de les persones, atès que la possibilitat de contactar per mòbil, Internet, xat i altres xarxes socials fan que la dependència emocional es converteixi en alguna cosa “més impulsiva” per la facilitat en el contacte amb la persona tòxica.

D’altra banda, i encara que de moment no es pot definir un prototip, Fernández ha comentat que, pel que sembla, la dependència emocional és més freqüent entre les dones. Un fet que, al seu judici, es relaciona amb determinats trets de personalitat de les dones que ho faciliten a nivell cognitiu i emocional.

“Cultural i històricament moltes dones han autoritzat a les seves parelles per portar les regnes de la seva vida i han perdut la seva capacitat de ser autosuficients, creient que necessiten a una altra persona per tirar endavant. Té fins a una part romàntica en la qual la dona pensa que la seva parella ho és tot per a ella”, ha explicat.

En relació a l’edat, els primers casos que s’han registrat en les consultes se situen entorn dels 16 anys, ja que les adolescents són més vulnerables a la dependència i tenen major accés a les xarxes socials.

Augmenta l’anorèxia masculina entre adolescents

Els casos d’anorèxia masculina estan en augment. Cada vegada hi ha més nois adolescents que mostren símptomes d’un trastorn que és majoritàriament femení i que també es presenta a edats primerenques. Un repunt que els pediatres comencen a detectar i volen posar sobre avís a les famílies per ajudar-los a frenar conductes de risc i que posin límits a l’ús de les xarxes socials i a Internet, on es poden trobar pàgines que fan apologia de l’anorèxia i bulímia.

L’anorèxia entre els homes és minoritària (amb prou feines un 10% dels casos) i pasa més inadvertida que entre les dones (nenes, adolescents, joves, fonamentalment). Però malgrat haver estat un trastorn ignorat durant anys, no solament existeix; sinó que té les seves particularitats respecte a les noies. Per exemple, destaca la proporció d’homosexuals, que és superior entre els pacients homes. També hi ha diferències en les estratègies emprades per perdre pes per les víctimes d’aquesta disfunció de la conducta alimentària: en lloc (o a més) de recórrer a pràctiques com els vòmits, ells tendeixen a desenvolupar altres comportaments com l’obsessió per l’exercici. I fins i tot hi ha més casos de comportaments creuats amb la depressió i l’abús de drogues.

Aquestes són algunes de les conclusions a les quals han arribat investigadors de la Universitat de Mont-real que s’han submergit en 24 estudis elaborats al llarg de 15 anys sobre les històries clíniques de 279 pacients d’entre 11 i 36 anys per detectar els denominadors comuns entre homes i dones amb anorèxia, i, sobretot, identificar les diferències.

La recerca dirigida per l’equip canadenc i publicada en la revista Neuropsychiatrie de l’Enfance et de l’adolescence destaca que els afectats de tots dos sexes comparteixen el mateix terror per guanyar pes o l’obcecació malaltissa per portar el compte de les calories ingerides. Però incideixen en les discordances i reflexionen sobre elles. Per exemple, respecte a la major taxa d’homosexuals, els investigadors llancen diverses hipòtesis. Entre elles, suggereixen que està relacionat amb la importància que es dóna en la comunitat gai a l’aparença física, però també comenten que l’anorèxia podria ser un refugi enfront dels conflictes derivats de la necessitat d’afrontar la identitat sexual del pacient. “L’anorèxia nerviosa seria una forma de retardar decisions o d’evitar afrontar dubtes sobre l’orientació homosexual”, planteja Laurence Corbeil-Serre, director de la recerca.

“És cert que aquests nois són un grup de risc”, comenta Gonzalo Morandé, cap de la unitat de Trastorns de l’Alimentació de l’Hospital Nen Jesús de Madrid. “La tendència homosexual és un clàssic”, afegeix Enric Armengol, director mèdic del Centre de prevenció i tractament de l’anorèxia i bulímia (Centre ABB) de Barcelona. “D’una banda, per les exigències de l’aspecte físic de la comunitat gai i els seus estereotips de primesa”, insisteix Armengol. “Per un altre, perquè aquests comportaments se solen donar en l’adolescència, durant unes etapes de desenvolupament personal en els quals estan definint la seva orientació sexual, i pateixen una tensió emocional que els fa més vulnerables a aquest tipus de comportaments”.

Morandé, per la consulta del qual han passat durant els últims 20 anys “una mica més de 2.000 noies i més de 200 nois” afegeix un altre grup de risc entre ells. Aquest especialista assenyala a nens amb sobrepès “que se senten rebutjats i passen d’un extrem al contrari, especialment si tenen un caràcter obsessiu”. I també apunta cap als esportistes infantils d’alt nivell, alguns dels quals ha tractat: “es crea una expectativa elevada respecte a ells, i si no estan a l’altura del nivell d’exigència que se’ls ha posat, se senten fracassats, i ho paguen amb el menjar i amb l’exercici compulsiu”.

Hi ha altres diferències als quals no al·ludeix l’estudi però sobre les quals es detenen tant Morandé com Armengol. Per exemple, les relacionades amb la reacció d’uns i unes altres davant els tractaments per fer front a la malaltia. “En homes la resposta és una mica més ràpida que entre les dones”, relata Armengol. “Sobretot en la primera fase de la teràpia, que és conductual [després es treballa més la personalitat], en la qual tractem d’aconseguir que el pacient recuperi una ingesta saludable i deixi de menjar en funció de com se sent emocionalment”. A què es deuen aquests comportaments diferenciats? “Potser tingui a veure amb el cervell emocional de l’home, que respon millor als missatges més directes i concrets”, comenta el psiquiatre del centre ABB. Hi ha una altra possible explicació: és freqüent que les nenes amb anorèxia siguin molt bones alumnes, mentre els nois no són igual d’estudiosos, com comenta Morandé. Solen ser noies perfeccionistes i tenaces, ”la qual cosa es converteix en un inconvenient a l’hora de canviar els hàbits”.

Recerques prèvies ja havien identificat problemes a l’hora de diagnosticar l’anorèxia o la bulímia en homes, a causa de la percepció generalitzada que existeix que es tracta de malalties de dones, la qual cosa confon tant a les víctimes com als metges encarregats de detectar els símptomes. La conseqüència d’ells és una falta de tractament i suport adequat, com apunta un treball de les universitats d’Oxford i Glasgow publicat en el British Medical Journal a l’abril. Aquest aspecte, que en la majoria de les vegades juga en contra dels nois amb anorèxia, no obstant això, en ocasions pot ajudar-los en la recuperació. “De vegades els nois que arriben amb una consciència de malaltia baixa responen bé al tractament quan s’adonen que el seu problema no tenen res a veure amb ser feble o rar, sinó amb un trastorn alimentari. Aclareixen les seves idees, es relaxen i reaccionen millor”.

En termes generals, dos terços dels malalts es recuperen, pel que necessiten un llarg tractament d’entre tres i cinc anys. El terç restant segueix amb algun tipus de símptomes i en el 5% dels casos, la malaltia es cronifica. “Aquests nombres es mantenen per igual entre homes i dones”, comenta el psiquiatre de l’hospital madrileny.

El bullying o assetjament escolar

QUÈ ÉS EL BULLYING?
Aquest anglicisme fa referència a l’assetjament escolar i tota forma de maltracte físic, verbal o psicològic que té lloc entre nens i nenes en edat escolar de forma reiterada i al llarg del temps.
Bullying és agredir o humiliar a una altra persona, mitjançant insults, burles, divulgant rumors falsos, agressions físiques o fer el buit a algú de forma intencionada. Aquest assetjament es pot fer en persona, per escrit, a través de les xarxes socials, etc.
Generalment l’assetjament escolar afecta a nens i nenes d’entre 12 i 15 anys, tot i que es pot donar òbviament en altre sedats inferiors o superiors.
L’assetjador assetja a la víctima als lavabos, als passadissos, al menjador, al pati, etc., reservant les seves accions quan els adults no estan presents.
El bullying és una de les principals preocupacions entre els pares respecte els seus fills, per la qual cosa aquests han d’estar molt alerta dels signes d’alerta que poden indicar que l’adolescent està siguent víctima d’assetjament a l’escola tals com:
–     L’adolescent té por d’anar a l’escola i posa excuses per faltar a l’escola o inventa malalties que no pateix.
–        Té canvis d’humor molt bruscos.
–        Baix rendiment escolar que es dóna de cop sense cap raó aparent.
–        Negativa a explicar res del seu dia a dia a l’escola.
Aquest tipus de violència entre iguals té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels nens, especialment si aquesta violència es repeteix en el temps o es severa.
A Espanya, el bullying afecta al 2% dels nens i joves de forma repetida i constant, mentre que el 6% ho pateix de forma esporàdica. De fet, existeixen estadístiques que indiquen que el 49% dels estudiants al nostre país diuen haver estat insultats o criticats per companys alguna vegada i el 14% reconeixen haver agredit físicament alguna vegada algun company de l’escola.
El bullying acaba afectant negativament en l’autoestima de les víctimes i fomenta la sensació de por i d’indefensió que acaben fent impossible una relació normal i estable amb la resta de companys. Tot això pot acabar provocant una situació d’aïllament que pot conduir en els casos més greus en l’aparició d’una depressió que pot portar al seu temps al suïcidi
A La Unió Europea, l’any 2014, l’assetjament escolar i el maltracte a nens i joves va superar els 24 milions de casos dels que es calcula que uns 200.000 es van acabar suïcidant per aquest motiu..
No es una broma o un joc, és del tot inacceptable.
 SENYALS D’ALARMA
Hi ha moltes senyals que ens poden alertar que el nostre fill està patint assetjament a l’escola o bé al contrari, que està assetjant altres nens.
 Generalment els nens no expliquen que són víctimes de bullying als seus pares o mestres per diverses raons com les que citem a continuació:
1)     El nen té por de dir-ho per por a tenir més represàlies del nen que l’està assetjant.
2)     El nen té por de ser vist com una persona dèbil i pretén solucionar el problema per ell mateix per sentir que tenen el control de la situació.
3)     L’assetjament pot ser una experiència humiliant, i sovint el nen no vol que els pares o els mestres sàpiguen que es diu sobre ells, ja sigui cert o fals.
4)  Els nens víctima de bullying poden acabar aïllant-se fins al punt de creure erròniament que no importa a ningú o que ningú els podrà comprendre.
 
Reconèixer aquestes senyals és el pas principal per poder adoptar les mesures necessàries contra l’assetjament escolar.
 
Senyals que indiquen que un nen és víctima de bullying
1.      La presència de lesions inexplicables.
2.     El nen perd roba, llibres, el telèfon, les claus i altres pertinences o bé les porta deteriorades.
3.     Mals de cap, mals de panxa i marejos freqüents, o comença a fingir que té malalties per evitar anar a l’escola.
4.     Malsons freqüents i dificultats per dormir.
5.     Canvis en els hàbits alimentaris.
6.     Pèrdua de l’interès per les tasques escolars.
7.     Pèrdua sobtada d’amistats.
8.     Sentiments de baixa autoestima.
9.     Sentiments depressius i verbalitzacions que es vol morir o suïcidar.

 
Senyals que indiquen quan un fill està assetjant altres nens
 1.     S’involucra en baralles físiques o verbals sovint.
2.     Té amics que assetgen altres nens.
3.     Comportament cada vegada més agressiu i dominant.
4.     Sovint és castigat a l’escola per mal comportament.
5.     Té diners o propietats noves sense cap explicació lògica.
6.     No accepta la seva responsabilitat per les seves accions.
7.     Culpa als altres dels seus problemes.
8.     És cada vegada més competitiu i es preocupa per la seva reputació i popularitat.
 CARACTERÍSTIQUES DE LA VÍCTIMA D’ASSETJAMENT ESCOLAR
Acostumen a ser nens que no tenen recursos o habilitats per reaccionar, són poc sociables, són sensibles i fràgils i no es saben defensar dels atacs perquè senten vergonya o perquè es senten inferiors als altres, amb escassa autoestima. Les constants amenaces i agressions deterioren cada vegada més la seva fràgil autoestima arribant a deprimir-se profundament en els casos més greus.
A nivell de personalitat acostumen a tenir una personalitat insegura i amb baixa autoestima. Presenten alts nivells d’ansietat, són febles, submissos, introvertits, tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials, inmadurs per a la seva edat.
Tota l’agressivitat que pateixen els provoca trastorns psicològics i intenten escapar de l’agressió protegint-se amb malalties imaginàries o somatitzacions. Es mostren agressius amb els seus pares o mestres per la pròpia frustració que senten per la situació que injustament viuen.
A nivell social acostumen a ser nens que els costa fer amics i que quan ho fan generen una forta dependència emocional que els causa una gran vulnerabilitat social i els predisposa a la submissió per part de l’agressor. Sovint tenen una escassa xarxa social i es troben força aïllats.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSETJADOR
Els assetjadors molesten als més petits o als més indefensos o vulnerables. Trien com a víctimes aquells que són diferents, que són d’una altra raça, d’una altra classe social o que no utilitzen la roba que està de moda. Agredeixen també aquells que són menys hàbils a nivell físic o que tenen sobrepès, o fins i tot s’hi posen amb els més estudiosos o els més tímids.
L’assetjador acostuma a tenir un comportament provocador i intimidatori permanentment. És molt agressiu en el seu estil de comunicació i en el seu estil de  resolució de problemes. Presenta moltes dificultats per ser empàtic pel que no es sap posar a la pell de l’altre i soviet provenen de famílies desestructurades i/o amb carències afectives importants. Sovint els agrada sentir la sensació de poder perquè generalment tenen una autoestima molt fràgil que necessiten reforçar a través de sotmetre i dominar als altres.
Si a una dinàmica familiar competitiva o basada en la comparació amb l’altre se li afegeix el fet que el nen té una baixa autoestima, poden aparèixer les complicacions. Una baixa autoestima juntament amb una tendència del nen a respondre de forma agressiva quan se sent atacat el resultat és un nen assetjador que minusvalora i menysprea als altres.  és importantíssim, en lloc de comparar al fill amb altres nens, potenciar els seus punt forts perquè es senti més capaç d’assolir reptes i dificultats.
 CONSELLS PER A PARES I MARES
Per ajudar als pares i mares a detectar un possible cas d’assetjament cap als seus fills i a ajudar-los a superar-ho, aquests són alguns dels consells que poden seguir:
1- Observar al nen o la nena. Procurar estar pendents dels canvis d’humor i de comportament, la motivació pels l’estudi, freqüents malalties lleus com a mal de panxa o mals de cap.
2- Escoltar i dialogar amb ells. Els nens i les nenes gairebé mai menteixen en aquests temes. És important escoltar el que ha viscut i com se sent, sense jutjar-lo.
3- Mantenir la calma. És important estar serè i adoptar una actitud de comprensió i atenció, transmetent seguretat i tranquil·litat.
4- Dir-li que no és culpable de res. Totes les persones tenim dret a ser protegides contra qualsevol forma de violència i a ser tractats amb respecte.
5- Reforçar la seva autoestima. Ajudar-los a reconèixer les seves capacitats, habilitats i el gran esforç que ha fet en haver demanat ajuda.
6- Comunicar la situació a l’escola. És important que el centre escolar conegui la situació i mantingui una comunicació contínua i de col·laboració amb ells.
7- Donar-los l’oportunitat d’ampliar el seu grup d’amics i amigues. Les activitats fora del centre escolar li donen l’oportunitat per relacionar-se amb altres nois i noies de la seva edat.
8- Mantenir una bona comunicació basada en la confiança. Això facilitarà que acudeixi a tu en cas de rebre algun missatge que li provoqui malestar o incomoditat.
9- Recomana al fill o filla que no respongui a les agressions i en cas de sospitar que s’està donant una situació de ciberassetjament, tractar de guardar els missatges com a prova, de bloquejar al remitent o de denunciar el cas.
 QUÈ ES POT FER DES DE L’ESCOLA?
El millor tractament pel bullying és la prevenció, i per tant s’ha de treballar des de l’escola tan bon punt es percebi el mínim senyal de violència per part d’algun alumne.
Cal tenir en compte els 3 elements que intervenen en l’assetjament escolar:
1)     L’assetjador
2)     L’assetjat
3)     L’espectador passiu

Cal inculcar als nens i joves valors relacionats amb la igualtat, la solidaritat i el respecte i rebutjar activament el racisme i el sexisme i les diferències.

Fomentar l’amistat i la integració social, doncs protegeixen contra l’assetjament, milloren la qualitat de vida escolar i permeten desenvolupar unes habilitats socials efectives.
 FASES EN L’AFRONTAMENT DEL BULLYING A LES ESCOLES
1- DETECTAR
Pot ser difícil tant per pares com per professors, doncs s’acostuma a donar fora de la presència dels adults.
Direcció i mestres han d’identificar les zones, els llocs i les situacions de risc com el pati, els vestuaris, passadissos, etc., i observar entre classes i a l’hora de descans el comportament dels alumnes els uns amb els altres.
Cal tenir estructures al centre educatiu on expressar denúncies o reclamacions com una bústia de suggeriments.
 2- AVALUAR NECESSITATS I RECURSOS
Cal identificar als alumnes involucrats i valorar les seves necessitats i els recursos dels que es disposa a nivell de la pròpia escola, de la família i de la xarxa social de l’alumne afectat.
 3- ACTUAR
AMB LA VÍCTIMA
Cal protegir la víctima durant tot el procés d’intervenció, evitant parlar del tema públicament si això l’ha de fer sentir-se encara més humiliada o avergonyida i protegir-la de possibles situacions de risc, augmentant la supervisió i vigilància per part d’adults en moments i llocs de risc, creant grups de companys solidaris que estiguin formats prèviament i puguin acompanyar la víctima en els moments de major risc.
Cal fomentar la comunicació i expressió de sentiments de la víctima amb adults i amb iguals i desenvolupar programes d’habilitats socials fomentant l’assertivitat i la defensa dels drets bàsics.
 AMB L’AGRESSOR
Cal assegurar-se que l’agressor rep l’ajuda que necessita, doncs les agressions poden ser el resultat d’una mancança a nivell d’habilitats socials o a carències afectives que manifesten a través d ela submissió als altres.
Cal assegurar-se que l’agressor entén que el seu comportament és incorrecte i causa gran dolor a la víctima i quines són els límits que no es poden sobrepassar de cap manera. És imprescindible treballar l’empatia i fer un entrenament en habilitats socials (assertivitat).
Utilitzar tècniques de modificació de conducta com instaurar conseqüències negatives dels seus mals actes, pèrdua d’activitats gratificants com fer excursions o anar de colònies, etc.
 AMB ELS ESPECTADORS
Cal definir clarament el paper que té ser espectador passiu d’aquestes situacions i ensenyar-los a diferenciar entre ser empàtic i ser solidari davant la injustícia o ser un xivato i ensenyar-los a demanar ajuda informant sobre la possibilitat de denunciar agressions garantint la confidencialitat.
  PARES
Cal que els pares analitzin la situació de forma objectiva sense minimitzar els fets ni sobredimensionar les conseqüències.
Cal que els pares fomentin el diàleg permanent pares-fills. Els fills han de poder confiar en els pares i han de sentir que els pares els escoltaran sense jutjar-los i menys encara, sense renyar-los. L’escolta activa facilitarà la comunicació.
És vital que els pares i l’escola estiguin en permanent comunicació per coordinar adequadament les intervencions.
 UN MATEIX
Cal eliminar el silenci i parlar amb els pares, els mestres o algun adult de confiança. Cal posar en marxa les mesures necessàries per protegir-se de les agressions.
Cal expressar com et sents, què t’està passant, les teves inquietuds o pors i no oblidar mai que vals tant com els demés i per tant no has de permetre que ningú t’agredeixi de cap manera.
4- SEGUIMENT
És important fer reunions a l’escola entre víctima, agressor i espectadors, així com reunions amb les famílies afectades per tal de poder valorar les mesures adoptades i modificar-les en cas de ser insuficients.
CRISTINA MARTÍNEZ VIANA
Directora i PsicòlogaGabinet Psicològic Mataró

Avenços en el tractament farmacològic de la depressió

Investigadors catalans han dissenyat amb èxit una nova estratègia de fàrmacs que permet escurçar a una setmana l’efectivitat de la medicació en contra de la depressió, enfront de la teràpia convencional que aconsegueix resultats entre les primeres sis i vuit setmanes.

El treball, publicat per la revista Molecular *Psychiatry ha estat liderat per investigadors del *Institut d’*Investigacions *Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior de Recerques Científiques (*IIBB-CSIC) i el *Institut d’*Investigacions *Biomèdiques *August *Pi i Sunyer (*Idibaps) i, en un futur, permetrà tractar de forma més ràpida i eficaç aquest trastorn mental.

La clau per poder tractar la depressió de forma més ràpida i efectiva que amb els fàrmacs convencionals està en els *oligonucleótidos inhibitoris dirigits cap a un tipus específic de neurones.

Aquests *oligonucleótidos, molècules formades per una seqüència curta de *ARN, bloquegen la transcripció del transportador de serotonina, la diana terapèutica d’altres antidepressius.

Els *cietíficos han comparat en ratolins l’eficàcia d’aquest tractament de *ARN *interferente amb la d’un antidepressiu convencional, la *fluoxetina, el conegut ‘*Prozac’.

“Els resultats mostren que amb només una setmana de tractament amb el *oligonucleótido s’aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l’obtingut després de quatre setmanes de tractament amb *fluoxetina”, ha explicat *Bortolozzi, investigadora del *Idibaps i autora principal de l’estudi.

TERÀPIA ACTUAL

Encara que la recerca amb aquest tractament està encara en fase *preclínica els investigadors manifesten que “els resultats mostren com les noves estratègies terapèutiques podrien permetre superar les limitacions dels fàrmacs actuals”.

Liderat pels científics Francesc Artigas (CSIC) i *Analía *Bortolozzi (*Idibaps), l’estudi ha realitzat en col·laboració amb altres centres de recerca espanyols, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (*Cibersam), dependent de l’Institut de Salut Carlos III, així com l’empresa *nLifeTherapeutics.

Els investigadors han destacat la gran repercussió social i econòmica de la depressió, i han subratllat la necessitat de trobar noves teràpies que aconsegueixin efectivitat en un període més curt que sis i vuit setmanes.

Intel·ligència emocional en la parella

És ben sabuda la importància de la Intel·ligència Emocional en les relacions socials com a mitjà per poder expressar els nostres sentiments i emocions i comprendre les dels altres.

Resulta enterament lògic afirmar que l’ús de la IE en una relació de parella pretén ser de summa importància per al feliç progrés de la mateixa.

Tampoc resultaria inadequat predir que la majoria de les ruptures es produeixen per un ús ineficaç de les habilitats emocionals per part d’un o tots dos membres de la parella.

Desbordament emocional

Una de les circumstàncies que més afebleix les relacions fent molt probable la seva ruptura és el que denomina Gottman i cita Daniel Goleman en el seu llibre “Intel·ligència emocional”, com el desbordament; sinònim de segrest emocional que es autoperpetua i que dificulta la cicatrització de les ferides provocades per la ira.

Específicament, el desbordament ve a ser una sobrecàrrega emocional que resulta impossible de controlar i que arrossega amb si als qui es veuen superats per la negatividad de la seva parella i per la seva pròpia resposta davant ella.

Aquest fenomen distorsiona el missatge rebut, impedeix respondre a est amb el cap buidat i acaba deslligant les respostes més primitives i desafortunades. El pensament es torna confús i no existeix la menor possibilitat de empatizar amb la parella i tractar de solucionar les coses a través del consens.

Els problemes comencen quan un dels membres se sent contínuament desbordat, mantenint-se constantment en guàrdia quan es troba amb la seva parella amb la finalitat de respondre davant qualsevol agressió emocional, saltant a la menor provocació i veient discussions i conflictes on no n’hi ha.

Amb el pas del temps, si aquest fenomen no es veu resolt, la parella desbordada comença a considerar que tots i cadascun dels problemes que té la relació són impossibles de resoldre a causa de la seva interpretació negativa de la realitat.

Aquests desbordaments, generalment solen produir-se per queixes reprimides o crítiques realitzades amb afany destructiu cap a la pròpia persona.

En una parella emocionalment sana ambdues parts se senten prou lliures com per formular obertament les seves queixes atenent al comportament de l’altre i no a la seva persona.

No obstant això, sol ocórrer que les queixes es formulin en to destructiu, sota la forma d’un atac en tot regla contra la pròpia identitat de la persona, per exemple “ets un pasota, no t’importa res el que faig o sento” quan es podria dir “el teu comportament distant fa que em senti desatesa i infravalorada, m’agradaria que fessis una mica més per poder sentir-me valorada per tu”.

Les crítiques cap a la pròpia persona tenen un efecte i impacte emocional molt més greu i corrosiu que, acumulant-se, arriben a produir un desbordament emocional.

Diferències individuals

En aquest context, també hem de tenir en compte que homes i dones no senten i expressen les seves emocions de la mateixa manera. Ja sigui per l’educació rebuda o pel propi caràcter. Abans d’establir una estratègia emocional s’hauria de conèixer de quina manera sent i expressa les emocions cada membre de la parella. Seria convenient fer un exercici d’autoconeixement i introspecció en parella.

Així i tot i tenint en compte que cada persona és un món i que no és útil generalitzar, diverses recerques han conclòs que la major part dels homes tenen una especial aversió a les disputes mentre que per a les dones no suposa un gran problema.

Ara bé, mentre que els homes tendeixen a tancar-se en si mateixos per protegir-se de les queixes de la dona, en ells és on es produeix un desbordament emocional amb més facilitat. Imaginem com una olla de pressió que esclata a causa del cúmul d’emocions reprimides.

A més, podem intuir que encara resulta més dificultoso el abordamiento intel·ligent dels conflictes en parella si tenim en compte que cadascun dels membres busca la pau d’una manera diferent i amb tàctiques contraposades, de manera que els homes tendeixen a evitar l’enfrontament tancant-se en si mateixos mentre que les dones tendeixen a expressar-ho vivament.

D’aquesta manera es produeix un cercle viciós que porta a una acalorada discussió i espiral de violència descontrolada, conforme l’home més es tanca la dona més es frustra i irrita amb la conseqüència que el marit acaba sent presa del desbordament emocional ja esmentat.

Remedios emocionals

Parlant en termes generals i deixant clar que tot té una excepció, sembla clar que homes i dones necessiten de remeis emocionals diferents:
?Els homes haurien de comprendre que les dones necessiten expressar les seves queixes i emocions incòmodes i intentar no tancar-se en si mateixos i tractar d’entaular una conversa coherent en pro de la resolució del conflicte.
?Les dones deixar de personalitzar les queixes i no atacar a la pròpia persona, sinó tractar d’explicar el seu malestar i sentiments ocasionats pel comportament de la seva parella i, a més i més important, dir el que vulgues i no esperar al fet que sigui endevinat. N’hi ha prou de creure que si et vol o et coneix hauria de saber el que vols.

I tots dos haurien de:
?Escoltar-se mútuament i posar-se en el lloc de l’altre.
?Acceptar les queixes i buscar una solució conjunta, crear un consens.
?Si es preveu que es pot donar un desbordament emocional, tranquil·litzar-se abans que es produeixi o gestionar-ho al més aviat possible.
?Cenyir-se a fets concrets i no generalitats que només porten a confusió i crítiques destructives.
?Permetre que l’altre membre sàpiga que ets capaç de comprendre el seu punt de vista i acceptar la seva possible validesa, encara que no coincideixi plenament amb el teu.
?Assumir la teva pròpia responsabilitat o fins i tot disculpar-te si reconeixes que t’has equivocat.

En conclusió, fer ús de la Intel·ligència Emocional i practicar les habilitats com a empatia, autoconeixement i gestió de conflictes i sobretot, veure a aquella persona de la qual un dia et vas enamorar, saber que segueix aquí, acceptar-la i respectar-la tal com és, centrar-se en les qualitats que té i en el molt que et vol.

Font: Psicopedia.org

L’ansietat per menjar. Com controlar-la.

Els trastorns de conducta alimentària estan associats sempre o gairebé sempre a problemes emocionals. 

Aquests problemes emocionals solen traduir-se en la presència d’ANSIETAT. 

Però no solament les persones amb un trastorn alimentari pateixen ansietat,. L’ansietat és una cosa que en algun moment qualsevol persona pot experimentar, però encara que no hi ha un tractament que ho elimini d’un dia per a un altre, sí es pot controlar per complet.

Normalment, quan una persona sent ansietat per menjar, acostuma a  “necessitar” menjar alguna cosa dolça. Això és així perquè quan sentim ansietat per menjar és quan han una baixada dels nivells de sucre i el nostre cos ens impulsa a ingerir dosi de sucre. Atès que el sucre és l’aliment que es digereix amb més facilitat i a major velocitat, solem sentir més predilecció pels aliments dolços.

L’ansietat per menjar pot ser controlada. Superar l’ansietat per menjar pot suposar un gran esforç, doncs implica que es canviïn alguns aspectes de l’estil de vida.
A continuació us donem algunes idees per aprendre a controlar l’ansietat per menjar:


Cal menjar diverses vegades al dia (cada 3-4 hores)
S’aconsella no saltar-se cap dels tres menjars principals, ja que si es deixa de menjar un d’aquests aliments, en el següent menjar desitjarà menjar el doble, la qual cosa resulta en l’augment de pes. A més entre aquests tres menjars s’han de menjar dos o tres tentempiés i s’ha de procurar que siguin saludables, com per exemple fruites o cereals.
MAI saltar-nos l’esmorzar. L’esmorzar ha de ser el menjar principal, per tant ha de ser el més completa possible, ja que d’això depèn que el metabolisme sigui correcte; si per contra l’esmorzar s’omet o es menja alguna cosa que no nodreixi prou, en arribar la nit s’haurà de menjar el doble perquè l’organisme així ho requereix. Cal tenir en compte que durant la nit no s’ingereix cap tipus de menjar, per aquesta raó en el matí s’ha de compensar aquesta falta d’aliment.

Fer exercici tots els dies
Aquesta és una de les millors maneres de controlar l’ansietat de menjar. L’exercici físic és alguna cosa que no ha de faltar en la vida de cap persona, ja que és la millor manera de viure saludable, tant física com mentalment, sobretot quan volem deixar a un costat alguns problemes emocionals, com en el cas de l’ansietat. L’exercici ens proporcionarà un cos més bonic i per tant major motivació per mantenir una dieta sana i equilibrada sense excessos. D’altra banda, l’exercici ens alliberarà de males tensions i ocuparà un temps que podríem ocupar menjant. Així matem tres ocells d’un tir.


Distreure la ment
Al moment que se senti la imperiosa necessitat de menjar un dolç o qualsevol altre aliment que sigui poc saludable, el millor serà tractar de distreure la ment d’alguna manera. 
Es tracta de desviar l’atenció i enfocar-la en altres coses més positives com pot ser sortir a fer una passejada, llegir una bona novel·la, escoltar música, xerrar amb una amiga per telèfon, fer alguna manualitat, dedicar-nos a cura de la nostra imatge (manicura, tractament facial, etc.) o senzillament alguna cosa que allunyi la ment dels desitjos de buscar menjar.


Augmentar el consum d’aigua
Es recomana en general un consum mínim de 1’5 litres d’aigua diaris, o el que és el mateix, el consum de, almenys, sis gots d’aigua durant el dia. És molt important seguir al peu de la lletra aquest savi consell, a més si s’agafa per costum prendre aigua abans de cada menjar es pot sentir menys gana.


Consumir més proteïnes
Si a l’hora de l’esmorzar es consumeix una major quantitat de proteïnes l’organisme se sentirà satisfet durant la resta del dia, la qual cosa redueix el desig de menjar fora dels horaris normals.


Estudiar la nostra rutina
És important estar pendent de tots els esdeveniments que poden succeir en el dia a dia, i descobrir quin de punts és el que provoca aquest atac d’ansietat que desencadena la necessitat de menjar exageradament. Amb tota seguretat si es descobreix la causa, serà molt més senzill trobar la solució adequada.


Eliminar les temptacions
Indubtablement la millor forma d’evitar caure en temptacions és fer el possible per allunyar-les, per això cada vegada que es compra menjar, cal procurar només adquirir els aliments indispensables i no comprar antulls, dolços i altres capritxos que tant abunden en els supermercats. El millor serà comprar fruites i altres aliments baixos en greixos i en calories per evitar caure en temptacions innecessàries.

Relaxar-se
Existeixen moltes tècniques de relaxació que poden usar-se per relaxar cos i ment, com els exercicis de relaxació progressiva de Jacobson, els exercicis de respiració diafragmàtica, exercicis de meditació, el ioga, etc.
D’altra banda, hi ha algunes herbes (fitoteràpia) que poden ser de gran ajuda per prevenir i millorar la tensió que pot ser provocada per un innombrable nombre de contratemps que es presenten freqüentment en la vida de totes les persones, aquestes plantes són: la camamilla, la valeriana i la tila; amb elles es poden preparar infusions que es prenen a l’hora d’anar a dormir i en el matí, d’aquesta manera es redueix molt l’ansietat.


Dormir com a mínim 8 hores
Quan la son és de bona qualitat i suficient, s’estimula una hormona, la leptina. Aquesta hormona és l’encarregada d’indicar-li al cervell que el cos està totalment satisfet i que no requereix de cap altre aliment per sentir-se bé.

Reduir el consum de sucre
Cal fer tot el possible per reduir o, millor encara, eliminar el sucre de l’alimentació diària. Això farà que el desig de menjar a tota hora desaparegui, doncs com més dolços menja una persona, més necessitat sent de menjar altres aliments dolços.

Seguir aquests trucs que us donem des del Gabinet Psicològic Mataró pot ajudar-vos a reduir de forma notable l’ansietat per menjar compulsivament. No oblideu que el més important és ser constant i esforçar-se per aconseguir els objectius que t’hagis marcat. Si t’esforces i de debò ho desitges, ho pots aconseguir. Ànims!!!

Cristina Martínez Viana
Directora del Gabinet Psicològic Mataró

Pautes per deixar de fumar

Avui 31 de maig és el dia mundial del tabac. Cada vegada són més les persones que decideixen deixar de fumar, però moltes de les quals fumen ni l’hi plantegen perquè temen que sofriran excessivament en el seu intent d’abandonar el tabac. Deixa de fumar no és difícil si saps què pautes has de dur a terme. Avui us volem donar les pautes bàsiques per deixar el tabac i si ho desitgeu podeu concertar una visita amb els nostres psicòlegs especialistes en addiccions amb els quals sens dubte aconseguireu deixar de fumar amb èxit en molt poques sessions.

COM TRACTAREM EL TABAQUISME?

Hem vist que hi ha un sd. d’abstinència amb símptomes físics, però també hi ha una “dependència psicològica” que es manifesta en aquest estat d’insatisfacció, irritabilitat… i que vindrà determinat en cada fumador pels seus propis factors somatopsíquicos, per la seva interacció en el seu grup social concret, per l’educació rebuda cap al fet de fumar,… Així mateix també existeix la “força de l’hàbit”, el costum, l’associació conscient i inconscient de l’acte de fumar davant múltiples estímuls que seran diferents per a cada fumador. Doncs tots ens iniciem en el tabaquisme per circumstàncies molt semblants, però després el cigarret té un valor diferent per a cada persona, per això el procés de deixar de fumar mai podrà ser igual per a cada fumador .

Ja ens hem referit al TABAQUISME com un procés, però concretem més sobre el procés de deixar de fumar: Es dóna en 5 fases:

fase de precontemplació

fase de contemplació

fase de preparació

fase d’acció

fase de manteniment o consolidació

– la fase I (precontemplación) és quan el fumador fuma a gust, sense interès de deixar de fumar, és un fumador “consonant”.

– la fase II (contemplació) el fumador comença a pensar que és una bona idea deixar de fumar. Es converteix en un fumador “assonant”: fuma però està pensant a deixar-ho (una gran majoria estaria en aquesta fase).

– la fase III (preparació). És quan DECIDEIX intentar-ho. Ja està més volta (és just on ens trobem ara). 

– la fase IV (acció) és quan efectivament HO INTENTA, ja ha fet el pas.ç

– la fase V (manteniment o consolidació) és realment la difícil, i va a dependre la molt de:

– la motivació

– el grau de dependència a la nicotina

– fonamentalment, i no cal oblidar-ho, d’aprendre a utilitzar i engegar els recursos que l’ex-fumador disposa.

Així podem concloure que el tractament es va a basar en els següents recursos de suport:

– teràpia substitutiva de la nicotina per a la fàrmac-dependència

– teràpia cognitiu-conductual per a l’abordatge de l’aspecte psicològic i de la força de l’hàbit 

BENEFICIS DE DEIXAR EL TABAC

– Deixarà d’estar sotmès a una addicció (nicotina).

– Millorarà la seva salut en general.

– Es normalitzaran la seva tensió arterial i freqüència cardíaca i es normalitzarà la temperatura de mans i peus als 20 minutos de l’últim cigarret.

– Els nivells de monòxid de carboni i oxigen es normalitzaran passades 8 hores.

– Disminueix el risc de mort sobtada passades 24 hores.

– Es normalitzen els sentits del gust i olfacte passades 48 hores.

– Millora la funció respiratòria passades 72 hores.

– Augmentarà la capacitat física i es cansarà menys amb qualsevol activitat passats 1-3 mesos.

– Millora el drenatge bronquial i es redueix el risc d’infeccions passats 1-9 mesos.

– S’iguala el risc de patir infart i altres malalties cardiovasculars al dels no fumadors, passats 5 anys sense fumar.

– S’iguala el risc de patir càncer de pulmó al dels no fumadors, passats 10-15 anys sense fumar.

– Sofrirà menys catarros i molèsties de gola.

– Tindrà menys probabilitats de patir un càncer.

– Disminueix el risc de trombosi o embòlies cerebrals.

– En les dones que prenen anticonceptius es redueix molt el risc d’infart o embòlies.

– Si està embarassada, s’eliminen alguns riscos de malalties greus per al seu fill.

– Millorarà la seva economia. Amb el que s’estalviarà de tabac podrà donar-se un capritx.

– Millorarà la seva seguretat pel menor risc d’incendis o d’accidents de trànsit.

– Millorarà el seu aspecte físic i estètic.

– Desapareixerà el mal alè.

– Millorarà l’olor de la seva roba i de la casa en general.

– Desapareixerà el color groguenc de mans i ungles.

– Millorarà la hidratació de la seva pell, millorarà la seva tersura i tindrà menys arrugues.

– Si té fills, serà bon exemple per a ells i no perjudicarà la seva salut (fumadors passius).

INSTRUCCIONS PER DEIXAR DE FUMAR

Preparació

1. Pensa per què fumes cada vegada que encens un cigarret. Informa’t sobre el

tabac.

2. Escriu una llista amb els teus motius per deixar de fumar.

3. Evita les situacions que associes amb fumar. Tria ambients sense fum.

4. Decideix el dia que vas a deixar de fumar. Comunica-li-ho als teus afins i busca suport.

Pla d’acció

5. Aixeca’t una mica abans, fes exercici físic; beu suc i/o aigua.

6. Roman el més actiu que puguis durant tot el dia.

7. Decideix-te a no fumar, encara que només sigui el dia d’avui.

8. Busca trencar la rutina associada als cigars mecànics. Ej: fa una passejada havent dinat

9.Renti’s les dents diverses vegades al dia.

Manteniment sense fumar

10. Mantingues les indicacions de la fase anterior.

11. Recompensi’s cada dia per no fumar amb alguna activitat agradable. Acaroni’s d’una manera sana.

12. Practica esport (millor en grup). Pren dieta rica en fibra (fruites, verdures).

Rellegeix la llista de motius per no fumar.

13. Si asseguis desitjos de fumar, relaxa’t, respira profundament i concentra’t en

el que fas / Espera al fet que passi el desig (efecte ona)/ Distreu-te / Cerca recolzo, comunica-li-ho a algú.

14. No es preocupi pel fet que durant uns dies hagi de canviar moltes dels seus costums diaris, no serà per sempre, no s’alarmi.

15. No cedeixis ni per un sol cigarret. Una sola calada, un sol cigarret et portarà al punt de partida. Recorda que el desig de fumar disminueix despuésde la segona o tercera setmana; et pots felicitar per cada dia que passes sense fumar.

CONSELLS BÀSICS QUE LI FARAN MÉS FÀCIL DEIXAR DE FUMAR. PER POSAR EN PRÀCTICA UNA VEGADA ARRIBAT EL DIA TRIAT PER

DEIXAR DE FUMAR

Aquests consells, o almenys alguns d’ells, poden ser-li útils durant els primers dies sense fumar.

• Repassi freqüentment els seus motius per deixar de fumar. Són més importants que els motius que li inciten a fumar.

• Identifiqui les situacions en les quals més solia agradar-li fumar. Anoti-les i intenti evitar-les.

• Demani als seus afins que no fumin en la seva presència, o si ho fan, que sigui només en llocs concrets de la casa.

• Rebutgi tots els cigarrets que li ofereixin.

• Cuidi la seva alimentació i ingereixi abundants líquids.

• Havent dinat, després de rentar-se les dents, passegi o realitzi alguna activitat que li sigui agradable.

• Realitzi exercici físic diàriament.

• Si sent desitjos de fumar, ingereixi aigua o fruita, emprengui alguna activitat i segueixi els consells del seu metge. Aquests desitjos duraran pocs minuts.

• En cas de presentar tos, provi amb infusions i abundants líquids. 

• En cas de restrenyiment faci una dieta rica en fibra, begui abundants líquids i si no cedeix, consulti al seu metge.

• Si li costa concentrar-se, paciència. No s’exigeixi molt durant les primeres setmanes.

• En cas de nerviosisme o irritabilitat, passegi, prengui un bany, faci alguna cosa relaxant.

• En cas de gana ingereixi aigua, sucs, fruita o xiclet sense sucre.

• En cas d’insomni eviti les begudes excitants, relaxi’s abans de ficar-se al llit. Si no se soluciona, consulti al seu metge.

• Si es troba cansat, augmenti les hores de somni.

• Si presenta baix estat d’ànim contacti amb persones en la seva mateixa situació o que hagin passat per aquesta experiència. Això li ajudarà a superar els moments més difícils.

• Si malgrat tot li segueix venint de gust fumar, canviï d’activitat

QUÈ FER EL PRIMER DIA SENSE FUMAR?

Procura aixecar-te una mica abans de l’hora habitual i fes-te el ferm propòsit de deixar de fumar només per avui. Fes una mica d’exercici respirant aire pur. Nota com l’aire pur i oxigenat envaeix els teus pulmons. Aire pur, no fumis. 

Procura no menjar abundantment i sobretot havent dinat no et prenguis un descans per llegir o veure la televisió.

No se t’ocorri quedar-te quiet… Fes alguna cosa. 

Pensa que aquest canvi dels teus hàbits diaris no durarà tota la vida.

Una dotzena de consells que no has d’oblidar:

1. Pensa a deixar de fumar només pel dia present.

2. Deixar de fumar és difícil però no impossible. Mereix la pena que li dediquis un temps i esforç addicional.

3. Procura menjar moltes vegades i poc cada vegada. Evita el consum de begudes alcohòliques i excitants (cafè, te, etc.). Els sucs naturals, les verdures, les fruites i el pa integral seran els teus millors aliments durant aquest període.

4. Durant els primers dies sentiràs un desig intermitent i molt fort de fumar. Però no et preocupis, existeix una forma d’enfrontar-se i vèncer aquest desig:

“Relaxa’t… respira profundament… sent com l’aire pur i net envaeix els teus pulmons… retenlo tot el temps que puguis en el teu interior… treu-ho lentament,

concentra’t en el que estàs fent. Repeteix això diverses vegades. 

5. Tingues present que el desig imperiós de fumar disminueix considerablement després de la segona a tercera setmana.

6. El teu risc de patir malalties com el càncer de pulmó, l’infart de miocardi i la bronquitis aquesta disminuint vertiginosament cada dia que superes sense fumar.

7. L’estat de la teva pell i la teva capacitat per distingir els sabors i olors milloraran notablement amb l’abandó del consum de tabac.

8. Descobreix que en les situacions de tensió ets tu l’únic capaç de dominar-les, no necessites pel res el cigarret. Ara ets tu qui domina al tabac.

9. Estalvia tots els diners que abans malbarataves en el tabac. Quan tinguis una bona quantitat regala’t això que tantes vegades has volgut comprar.

10. Vés amb compte, pots engreixar; no obstant això, si vigiles la teva dieta només guanyaràs escassos quilos que després pots eliminar fàcilment.

11. Felicita’t cada dia que passa perquè aquesta vegada segur que vas a aconseguir deixar el tabac.

12. No cedeixis mai, ni tan sols per un sol cigarret.

SÍMPTOMES DE LA SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA

Aquests efectes els succeeixen a la majoria dels qui intenten deixar de fumar i són la principalcausa de recaiguda. NO són signes de feblesa o que no es pot deixar el tabac. Aquests efectes són desagradables però passatgers.

En tot cas, mereix la pena suportar aquests símptomes, comparat amb els avantatges

que obtindrem en aconseguir deixar de fumar.

Si algun d’aquests símptomes és tan molest com per posar en perill l’èxit de

la seva deshabituació tabáquica, CONSULTI A l’ESPECIALISTA.

S’ha demostrat que la intensitat d’aquests símptomes depèn en major mesura del factor mental que d’abstinència biològica a la nicotina. (importància dels pensaments i creences/expectatives)

Símptomes psíquics Símptomes somàtics

• Craving (desig de fumar) • Restrenyiment
• Intranquil·litat, ansietat • Cefalea
• Irritabilitat, nerviosisme • Alteracions del EEG
• Frustració, ràbia • Bradicàrdia
• Tristesa, malenconia- Hipotensió
• Dificulteu de concentració
• Augmento de l’apetit
• Cansament, inapetencia per les
• Guany de pes
• Insomni

SITUACIONS AMB MAJOR RISC DE FUMAR

En aquestes situacions és més fàcil caure en la temptació de fumar. No són les mateixes per a totes les persones. Cadascun ha d’identificar en quines situacions és més probable sentirdesitjos de fumar, per evitar-les o per estar previnguts i tenir prevista la resposta o l’actitud alternativa. Poden afegir-se unes altres no reflectides en la llista.

• Prenent te o cafè.

• Prenent begudes alcohòliques.

• En aixecar-se o després de desdejunar.

• Havent dinat.

• Veient la televisió.

• Conduint.

• En presència d’altres fumadors.

• Quan li ofereixen tabac.

• Llegint.

• Esperant alguna cosa o a algú.

• En situacions de tensió o nerviosisme.

• Estant avorrit.

• Treballant (per concentrar-se).

• Estant enfadat o irritable.

• Quan s’està en grup o de festa.

CONSELLS PER MANTENIR L’ABSTINÈNCIA TABÁQUICA

• No és rar que durant molt temps senti en ocasions desitjos de fumar. Recordi que són sensacions temporals que acabaran per desaparèixer. Cada vegada els desitjos de fumar duraran menys i li serà més fàcil controlar-les.

• Retiri del seu entorn tot el que li recordi el tabac (encenedors, cendrers…).

• Quan senti desitjos de fumar ingereixi fruita o líquids, emprengui alguna activitat que li distregui, busqui suport, relaxi’s o bé simplement esperi al fet que passada.

• Recordi que la seva salut i el seu ànim milloraran progressivament. Cada dia se sentirà millor que l’anterior.

• No oblidi vigilar la seva alimentació i el seu temps d’exercici físic diari.

• No es preocupi de viure d’ara endavant sense tabac. Al cap i a la fi deixant de fumar no es renuncia a res important de la vida, al contrari, adquireix vida!!!

• A certs moments rebrà pressions perquè fumi, però ara ja està capacitat per rebutjar-les. Recordi que els equivocats són els qui continuen fumant.

• Si en algun moment sent dubtes o feblesa, consulti i busqui suport. No tiri per la broda l’esforç realitzat ara que té al seu abast deixar el tabac per sempre.

• Si finalment fuma algun cigarret se sentirà malament i a més li sabrà greu. Analitzi per què ha fumat aquest cigarret i si ha merescut la pena. En tot cas consideri-ho alguna cosa aïllat que no es repetirà.

• Una relliscada NO és una recaiguda però alguna cosa no marxa bé del tot. Analitzi les causes i eviti-les en el futur. Consideri-ho com una lliçó. Un cigarret o diversos aïllats no tenen capacitat per convertir-li de nou en addicte.

• Ja s’ha demostrat a si mateix que pot viure sense fumar. El continuar depèn de vostè però no dubti a sol·licitar ajuda de nou si creu que la precisa.

CONSELLS PER A SITUACIONS PARTICULARS

A més dels consells exposats en els annexos anteriors, que serveixen generalment per a totes les circumstàncies, els següents s’adapten a les característiques del consum de diferents tipus de fumadors. Identifiqui el seu model predominant de consum i llegeixi els consells proposats.

Pels qui usen el tabac fonamentalment com tranqui·litzant:

• Identifiqui les situacions que li provoquen major tensió per evitar-les o estar previngut.

• Miri sempre el costat positiu de les coses. Pensi què és el pitjor que pot passar si alguna cosa surt malament (segur que no és tan dolent). 

• Respiri profundament en sentir desitjos de fumar.

• Si li és possible, en sentir tensió descarregui l’ansietat amb algun exercici improvisat (recórrer el passadís, breu passeig, flexions de cames…).

• Si se li ha receptat nicotina en forma de comprimits de xuclar, xiclets, spray nasal o inhalador bucal, usi-ho segons les recomanacions que li han donat.

• Segueixi aquests consells més els de els annexos 12 i 13 en sentir desitjos de fumar.

Pels qui usen el tabac fonamentalment com un hàbit o costum:

• Estigui atent per no fumar de forma inconscient.

• El millor és no tenir tabac a mà.

• En canvi tingui altres objectes que pugui manipular (pipa de mentol, claus, pilota de goma…).

Pels qui usen el tabac fonamentalment com a objecte de manipulació plaent:

• Tingui sempre a mà petits objectes per manipular quan senti desitjos de fumar (bolígraf, clauer…).

• No deixi les mans desocupades fins que no li vingui de gust fumar.

ALGUNA COSA A TENIR EN COMPTE…

El fum del tabac porta un alt contingut de substàncies tòxiques per a la salut. Els quitrans, que causen càncer en múltiples òrgans vitals. El monòxid de carboni, que danya les artèries del cos humà. Moltes substancies oxidants que produeixen bronquitis crònica i irritació d’ulls, nas i gola. El TABAQUISME ha de ser considerat com una autèntica epidèmia del món modern. Ell és la primera causa evitable de mort als països desenvolupats. A Espanya és causant de 45.000 morts anuals, la qual cosa equival a dir que al nostre país moren més persones al cap d’un any per consum de cigarrets que per accidents de trànsit o per accidents de treball o SIDA.