Archive for category: Notícies

L’ADICCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES
L’aparició de les noves tecnologies en els darrers anys ha anat acompanyat de l’aparició d’una nova addicció, l’addicció a les noves tecnologies. Aquesta addicció fa referència a la necessitat d’estar connectat al telèfon, al whatsapp, a les xarxes socials, als videojocs, a Internet, a xats, etc.
Aquestes conductes, a l’inici produeixen plaer en la persona, però acaben convertint-se en una necessitat i la persona s’acaba descontrolant.
Com succeeix amb les altres addiccions, com l’addicció a les drogues, al joc, al sexe o a les compres, entre d’altres, la persona no realitza la conducta de connectar-se al telèfon o al xat per sentir plaer, sinó que ho fa per eliminar la disfòria i l’ansietat que li provoca no poder realitzar l’esmentada conducta.
L’addicció a les tecnologies, per tant, és una addicció comportamental que genera gran patiment a qui ho pateix i a tot el seu entorn.
SÓN PERILLOSES LES NOVES TECNOLOGIES?
Les noves tecnologies tenen una gran utilitat que ningú pot negar, tant pel que fa als diversos canals de comunicació que s’han obert com pel que fa als canals d’informació. Mai abans la gent havia pogut obtenir tanta informació en tan poc temps, la qual cosa ha suposat un gran avenç per a tothom, a un cost baix i des de diversos dispositius que es poden dur a sobre en qualsevol moment del dia. Tota la informació és a les nostres mans en qualsevol moment.
Les noves tecnologies han eliminat distàncies geogràfiques i ens han acostat a les persones que viuen lluny.
No obstant això, aquests avantatges no estan lliures de possibles perills de caràcter psicològic per a persones que poden caure en l’utilització abusiva dels aparells tecnològics.
–                     A QUINA EDAT HEM DE COMENÇAR A UTILITZAR APARELLS TECNOLÒGICS?
Sovint els pares es pregunten a quina edat és adequat o recomanable que els seus fills tinguin accés a aparells tecnològics. No hi ha una resposta única ni una edat exacta, ja que depèn del nivell de maduresa dels fills (i també dels pares) i d’altres circumstàncies. Cadascú ha d’establir, segons els seus valors i principis, quin és el moment adequat per donar accés al fill a un aparell tecnològic com un telèfon mòbil o una tablet.            
L’Acadèmia Americana de Pediatria estableix que:
1-         Els menors de 2 anys no haurien d’exposar-se a cap tipus de pantalla, doncs és una edat en la que els infants han d’experimentar amb objectes físics adequats a l’edat per desenvolupar correctament el seu cervell.
2-         Dels 2 als 7 anys es recomana que no vegin la televisió més d’1-2 hores diàries i que només utilitzin altres aparells tecnològics supervisats per adults i amb finalitats educatives.
3-         Dels 7 als 12 anys es recomana que no superin l’exposició a qualsevol tipus de pantalla (TV, ordinador, tablet, mòbil, consoles, etc.) les 2 hores diàries. Cal que el menor tingui controls parentals estrictes i adequats.
4-         A partir dels 13 anys es recomana no sobrepassar les 3 hores d’exposició a qualsevol tipus de pantalla on-line i off-line. Cal mantenir la supervisió per part dels pares pel que fa al contingut i només permetre els jocs online a aquells nens que tenen una maduresa suficient.
LES NOVES TECNOLOGIES ESTAN CANVIANT LA FORMA EN QUE ENS RELACIONEM AMB ELS ALTRES?
Les tecnologies de la informació i de la comunicació han tingut un paper clau en la configuració de l’actual societat. Per la història de la humanitat, l’escriptura, la imprempta, el telèfon, la ràdio, el cinema o la televisió, han suposat un abans i un després. De la mateixa manera, Internet, els telèfons intel·ligents, els ordinadors i les videoconsoles també han suposat un canvi radical no només en la forma que ens comuniquem amb els altres, sinó també la forma com gestionem el temps d’oci, les compres que realitzem, la forma d’obtenir informació, etc.
Internet s’ha convertit en el número 1 pel que fa a entreteniment en tots els grups socials. De fet, en promig, la gent ocupa més temps a Internet que a cap altra activitat, i això significa que la gent passa menys temps fent activitats amb gent per passar més temps a soles connectat a Internet.
Actualment la gent està més connectada que mai amb familiars i amics a través de whatsapp, xarxes socials, xats, correu electrònit, skype, messenger i d’altres aplicacions, però això també està canviant la forma que tenim de relacionar-nos amb el nostre entorn.
Des de la irrupció de les xarxes socials, la dinàmica en les relacions socials ha canviat fins al punt en que una relació es pot acabar per culpa d’un like. Un comentari a una fotografia o un like o l’absència d’un like esperat pot provocar greus discussions en la parella i amb els amics. Així com ho pot ocasionar el double check en color blau del whatsapp, pel que fa a “m’ha llegit i no m’ha contestat” o estar online al whatsapp a hores en que la parella no espera que estiguis connectat i a més, no és per parlar amb la ella, sino amb algú altre.
L’status del perfil de facebook pot generar nombrosos problemes, doncs si poses que “estàs en una relació” probablement la gent pensarà que la relació no es important o si no poses que “estàs casat” significa que no ho estàs. El canvi d’estatus s’ha convertit un un generador de problemes i estrès en les relacions, doncs s’ha de triar el moment amb cautela per no ofendre a l’altre.
Una gran quantitat de gent pretén mostrar la seva felicitat a través de fotos molt afavoridores de la seva realitat, convertint-se aquesta felicitat en un producte i no pas en una vivència de plenitud.
La gran majoria de la gent sap més de la vida dels altres a través de les xarxes socials que a través del propi relat de l’amic. Amb l’excusa que veiem les fotos de l’altre i estem al dia de les seves vides, la gent s’esforça menys en buscar temps per compartir amb aquests amics, i passen una quantitat important d’hores al dia en revisar tot el que han publicar els amics a les xarxes socials, perdent l’essència de compartir una estona davant d’un cafè o veient una pel·lícula plegats al cinema.
Un grandíssim nombre de persones opta com a primera opció amb Internet per fer noves amistats o trobar parella. Aquest món virtual en el que les persones estan protegides per l’anonimat fa que a molts els resulti molt més fàcil relacionar-se amb els altres a través d’una pantalla que fer-ho cara a cara.
CONDUCTA NORMAL O ADDICCIÓ?
La diferència entre una conducta normal pel que fa a l’ús de les noves tecnologies i una conducta addictiva, radica en 4 característiques bàsiques:
1-         Pèrdua de control.
2-         La utilització de les tecnologies passa de ser un entreteniment a ser una necessitat. La persona experimenta una forta dependència emocional.
3-         Es perd tot l’interès per altres activitats que abans produïen plaer i es centra completament en l’ús de les tecnologies.
4-         La persona continua utilitzant les tecnologies tot i els inconvenients que comença a experimentar, com són el baix rendiment acadèmic, discussions familiars, aïllament social, dificultats de concentració, etc.
Parlaríem d’abús de les noves tecnologies quan es dóna un augment progressiu del temps que es passa utilitzant aparells tecnològics i comença a aparèixer malestar quan no es pot fer ús d’elles, la qual cosa indicaria que la persona està començant a desenvolupar una certa dependència psicològica. Si la persona no corregeix el seu comportament i cada vegada dedica més temps i s’interessa més per l’ús d’aquest aparells, pot caure en l’addicció.
Parlaríem doncs d’addicció quan la persona perd el control i arriba un punt en que la vida de la persona gira al voltant de l’ús de les noves tecnologies, sent una forta necessita d’utilitzar aparells tecnològics, no té interès en res més que no sigui la realització d’aquesta conducta i segueix amb aquest comportament tot i la repercussió negativa que pateix a tots els àmbits de la seva vida a causa de la utilització de les noves tecnologies.
SENYALS D’ALARMA
–          Privar-se de son (<5 hores) per estar connectat a la xarxa. -          Descuida altres activitats importants com el contacte i el compartir amb la família, les relacions socials, l'estudi o la cura de la salut. -          Rep queixes en relació amb l'ús d’Internet per part d'algú proper, com els pares o els germans, negant l'ús desmesurat. -          Pensa en connectar-se constantment. Quan no està connectat es sent irritat o quan la connexió falla o resulta molt lenta. -          Intenta limitar el temps de connexió, però no ho aconsegueix i perd la noció del temps. -          Menteix sobre el temps real que està connectat. -          Aïllament social, irritablitat i baix rendiment escolar o laboral. -          Sentiments d’eufòria i activació anòmales quan s'està davant de l’ordinador. TIPUS D’ADDICCIONS A LES NOVES TECNOLOGIES Segons la OMS, el 25% de la població (1 de cada 4 persones) pateix una addicció a les noves tecnologies, és a dir, quan una afició o un interès es converteix en una necessitat que en cas de no veure’s satisfeta desperta angoixa, irritabilitat, agressivitat, pèrdua d’interès per la resta de coses, aïllament, desànim, etc. Símptomes principals: -          Intens desig irrefrenable de realitzar l'activitat plaent (connexió al telèfon, al whatsapp, a les xarxes socials, als videojocs, a Internet, a xats, etc.). -          Pèrdua progressiva del control sobre la mateixa, fins a arribar al descontrol. -          Descuit de les activitats habituals prèvies, tant les familiars, com les acadèmiques, laborals o de temps lliure. -          Les conseqüències negatives solen ser advertides per l’entorn que l'hi comuniquen a l'addicte, qui, malgrat això, no deté l'activitat, es posa a la defensiva, negant el problema que pateix. -          Progressiva focalització de les relacions, activitats i interessos entorn de l'addicció, amb descuit o abandonament dels interessos i relacions previs. -          Irritabilitat i malestar davant la impossibilitat de realitzar la conducta (abstinència) i impossibilitat de deixar de fer-ho, malgrat els esforços. -          No es realitza la conducta per sentir plaer, sinó per eliminar la disfòria i l’ansietat. Factors de risc: -          Ser home -          Joves d’entre 16 i 18 anys -          Pares amb nivells d’estudis baixos o mitjos -          Baixa tolerància a la frustració: utilitzen la conducta com a distracció de les preocupacions o les pors, com a mecanisme de fugida -          Escassos recursos per resoldre problemes -          Baixa autoestima -          Impulsivitat -          Elevada cerca de sensacions -          Comorbiditat: TDAH, addiccions a substàncies, fòbia social, depressió major, etc. -          Aïllament social: senten que els manca suport social i recorren a xarxes socials, jocs en línia, etc., com una manera segura d’establir noves relacions -          Adolescència: etapa d’insatisfacció amb el món que els envolta i de falta de control dels impulsos ADDICCIÓ A INTERNET -          Quan la utilització d’Internet es converteix en un hàbit compulsiu i interfereix amb la vida quotidiana, la feina, els estudis o les relacions personals. -          L’addicte es sent més còmode amb els ciberamics que amb els amics de tota la vida o navega compulsivament malgrat les conseqüències negatives que pugui tenir. -          L’addicció pot prendre vàries formes: o       Addicció al cibersexe o       A les ciberrelacions (xarxes socials, sales de xat…) o       Compulsions a la xarxa (subhastes a llocs com eBay, pàgines de segona mà, webs de viatges…) - Temps de connexió molt llargs amb finalitats recreatives al llarg de cada dia, que poden portar a descuidar altres àrees importants de la seva vida com la feina, les relacions socials, l'alimentació, el descans, inversió dels ristmes circadians, etc. - Experimenten símptomes ansiosos, irritabilitat, problemes emocionals i problemes en la interacció social. La majoria admet que teclejant davant la pantalla s'expressa molt millor que amb la comunicació verbal presencial. - Més que el nombre d'hores connectat a la xarxa, el determinant és el grau d'interferència i alteració en la vida quotidiana. - Prevalença del 6 al 9% (OMS). - Risc de desenvolupar addicció del 21,3% dels adolescentes espanyols, degut al temps que dedica a navegar per la xarxa. - Els adolescents de 14 a 17 anys principal grup d’ús diari de xarxes socials a  Europa, amb un 91,6% de l’ús. El 39,2% passa més de 2 hores diàries. ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS -          Part lúdica i educativa. -          Estimulen la coordinació viso-motora, el raonament deductiu, la memòria a curt i llarg termini i milloren el raonament abstracte, l’atenció i l’autocontrol. -          El 77% dels nens d’11 a 13 anys són jugadors habituals de videojocs. -          Els nens són molt vulnerables perquè es pot convertir en la principal font d’entreteniment. -          L’addicció apareix quan la persona dedica un temps excessiu (més de 4-5 hores diàries) i es manté tot i que apareixen conseqüències negatives. -          Passen hores i hores davant la pantalla i troben en el menjar ràpid una bona solució per no deixar de jugar. -          Símptomes: o       Aïllament social i familiar o       Baix rendiment acadèmic o       Descuida altres activitats lúdiques o       Ansietat, irritabilitat i ira quan no pot jugar o       Incapacitat de respectar els horaris pactats amb els pares o       Descuiden la higiene personal, l’alimentació i la son o       Són el 20-25% de la demanda de tractament per addicció a les TIC. o       En els darrers 5 anys s’ha TRIPLICAT els casos d’addicció als videojocs o       Joves d’entre 14 i 18 anys que van començar als 9-14 anys. - Prevalença: o       Ús problemàtic entre el 15% i el 40% o       Addicció entre l’1,5% y el 8%. ADDICCIÓ AL TELÈFON I ALTRES APARELLS MÒBILS -                            Conegut com a nomofòbia (no-mobile-phone-phobia). -                            Excessiu consum diari  dels temps que s’utilitza el telèfon. -                            El 46% dels nens entre 11 i 14 anys tenen telèfon mòbil. -                            El 38% dels adolescents reconeixen sentir-se malament quan han de deixar el seu telèfon mòbil. -                            Algunes estudis destaquen que el 53% de la població pateix addicció al telèfon mòbil. -                            El 40% dels joves entre 18 i 30 anys no poden viure sense el seu smartphone -                            Cada usuari consulta el telèfon un promig de 34 vegades al dia. -          Símptomes: o             El preu de la factura del telèfon augmenta d'una forma desorbitada. o             Està permanentment “vigilant” el telèfon, comprovant de forma compulsiva i descontrolada qualsevol senyal, consultant el telèfon encara que estigui fent qualsevol altra cosa. o             No deixa el mòbil per a res, ni tan sols, quan està amb els amics. És incapaç de centrar-se en la conversa perquè solament se centra en l'aparell. o             No es separa del telèfon mòbil per menjar, anar a classe o anar al bany. Es tracta d'una obsessió que altera la seva vida. o             El mòbil es converteix en un entreteniment constant més que en un objecte d'ús pràctic per trucar per un motiu concret. o             No és capaç de sortir de casa sense el telèfon. o             Sent ansietat, irritabilitat i ira quan no pot tenir el telèfon, es queda sense saldo, quan no té connexió a Internet, cobertura o quan es queda sense bateria. o             Aïllament social. passen hores xatejant en lloc de relacionar-se amb altres joves de la seva edat. o             Comportament alterat o             Alteracions de l'estat d'ànim o             Comportament compulsiu o             Perill de fer contactes amb desconeguts, que poden portar conseqüències negatives. o             Baix rendiment escolar, arribant al fracàs escolar degut a l’absentisme escolar o a no respecten els horaris d'estudi o             En els casos més greus, es pot arribar a robar i a mentir amb tal de tenir un mòbil. ADDICCIÓ A LA TELEVISIÓ -          A Espanya, la gent dedica més de 3 hores diàries a veure la televisió (la meitat del seu temps d’oci). -          La persona abusa de la televisió, no perquè no sàpiga què fer, sinó perquè es sent nerviosa i irritable quan no pot veure la televisió. -          La conducta es manté tot i les conseqüències negatives: arribar tard a la feina, baix rendiment escolar, perdre la parella, negativa a fer plans amb els amics o la família, etc. -          Conseqüències: Irritabilitat, agressivitat, cansament, aïllament, depressió, baix rendiment escolar, etc. -          La persona anteposa veure la TV per davant de qualsevol altra activitat que abans sí li despertava interès. -          Poca gent demanda ajuda per presentar aquesta addicció. QUÈ PODEN FER ELS PARES? - Prohibir no seria la solució. Es tracta de regular l’ús dels aparells tecnològics de forma negociada i consensuada amb els fills. Cal contemplar el temps que han de dedicar a l’estudi i a l’oci d’acord amb la seva edat i acordar Aixa el temps que podran estar connectats a Internet al dia. - Procurar tenir els ordinadors i aparells tecnològics en sales comuns de la casa, com el menjador o la sala d’estar per tal de poder supervisar els continguts als que accedeixen els menors. - Parlar amb els fills sobre els perills que tenen determinats comportaments que estan “protegits” per l’anonimat que ofereix Internet, com són el cyberbulling (assetjament virtual a menors mitjançant atacs personals, divulgació d’informació personal confidencial o falsa, insults i amenaces entre d’altres) i el grooming (assetjament d’un adults cap a un menor amb la intenció de guanyar-se l’amistat per tal de poder abusar sexualment d’ell). Tots aquest comportaments poden constituir un delicte penal i cal advertir doncs als menors d’aquest perills. - Regular el temps que els fills estan connectat amb aparells tecnològics i animar-los  a fer altres activitats que no requereixen d’aquests aparells tan dins de casa com fora. - Cal que els pares siguin un model de conducta. Seria del tot il•lògic que els pares prohibissin tenir el telèfon mòbil a taula mentre es menja i que els pares sí ho fessin. TRACTAMENT DE LES ADDICCIONS A LES NOVES TECNOLOGIES -          Tot i que per a una addicció s'estableix l’abstinència completa d’aquella conducta o substància, a les noves tecnologies, això és més difícil ja que són eines utilitzades a la vida quotidiana, acadèmica i laboral. -          OBJECTIU ÚS CONTROLAT. -          Intervenció destinada a factors de protecció: o       Fomentar la capacitat de resolució de problemes o       Tècniques de millora de l'autoestima o       Entrenament en habilitats socials o       Planificació del temps lliure -          Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHBB, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.) -          Tècniques de control d’estímuls §         Controlar els temps d’exposició pactant amb el pacient. §         Comunicar als amics i familiars els canvis en el seu comportament. §         Limitar l’accés al router, tv, telèfon, etc. §         La família supervisa el bon compliment de les pautes. o       S’ha demostrat com una eina molt efectiva al principi del tractament, per assolir l’abstinència o el control, sempre que es realitzi correctament amb la supervisió d’un coterapeuta à Pautes a la família -          Identificació de les SITUACIONS DE RISC. -          PLANIFICACIÓ d’activitats gratificants. -          ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT DE L’ANSIETAT o       Tècniques de relaxació o       Tècniques de distracció o       Programació d’activitats incompatibles o       Tècniques d’imaginació o       Autoverbalitzacions positives o       Acceptació del malestar -          REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA o       Objectiu: Aprendre a fer front als estats emocionals negatius (ansietat i irritabilitat entre d’altres) i als pensaments irracionals relacionats amb la conducta addictiva i substituir-los per pensaments més realistes. -          PREVENCIÓ DE RECAIGUDES o       Objectiu: Identificar les situacions de risc i entrenament en l’afrontament d’aquestes. o       Detecció de situacions d’alt risc o       Practicar activitats gratificants alternatives. o       Canvi en l’estil de vida. o       Reestructurar els pensaments erronis sobre els efectes negatius del seu comportament, ja que amb el temps l’addicte pot minimitzar els conseqüències de tornar al seu comportament amb les TIC. o       Afrontament de la pressió social. Entrenament en HHSS. o       Solució de conflictes personals i interpersonals. o       Afrontament d’estats emocionals negatius mitjançant tècniques cognitives. o       Informació sobre caiguda i recaiguda i l’efecte EVA o       Abordar els problemes específics que presenti cada jugador. Cristina Martínez Viana Psicòloga núm. 13.803 Directora Gabinet Psicològic Mataró

TENS PROBLEMES A l’HORA DE PRENDRE DECISIONS?

La incapacitat per prendre decisions pot comportar importants interferències en la teva vida social i laboral. No siguis insegur, descobreix com agafar el toro per les banyes i aprendre a prendre les teves pròpies decisions.

Quan estem enfront d’una situació que considerem difícil en la nostra vida personal o professional, moltes vegades la presa de decisions pot causar estrès, ansietat i confusió fins i tot depressió.

Per això, en estar enfront d’una decisió difícil que hem de prendre busquem formes d’evitar prendre-la o la posterguem i preferim enfocar-nos en coses sobre les quals sí tenim control o sí ens sentim còmodes.

Quan parlo de prendre decisions difícils em refereixo a prendre decisions en les quals:
• No sabem com de totes les opcions és la millor. (Totes té coses bones i coses dolentes, són diferents però no hi ha objectivament una opció millor que una altra)
• El rumb de la nostra vida i/o de la vida de persones importants va a canviar molt en funció de l’opció que triem.
• Ens fem una idea de qual seria l’opció mes encertada no obstant això si surt malament tindria conseqüències que no ens agradaria assumir.

La presa de decisions és una tasca implícita en la vida de l’ésser humà des dels seus orígens. En tots els temps i cultures l’ésser humà ha hagut de fer eleccions sobre diferents aspectes de la seva vida quotidiana. En el nostre dia a dia la presa de decisions és una tasca que hem d’assumir. No fer-ho pot portar repercussions importants posat que la presa d’una o una altra decisió deixa de ser el problema per ser-ho el fet de no haver-la pres.

Però, quins són les raons per les quals és tan difícil prendre decisions?

1. La por
Moltes persones senten por que prendran una mala decisió però tu has de recordar que el veritable fracàs és no estar en control de les teves pròpies decisions.
Inevitablement tu has de prendre aquesta decisió i postergar-la no canviarà gens. Has de reconèixer que la part més complicada de prendre una decisió és prendre-la però que, una vegada presa, tot la resta és senzill.

2. La inseguretat
Moltes persones creuen que les decisions han de ser preses amb completa seguretat. Creuen que abans de prendre una decisió s’han de saber totes les possibles conseqüències i opcions i aquesta creença evita que prenguin una decisió.
La veritat és que la decisió ha de ser presa en base en les millors o majors probabilitats. Si esperes al fet que ho sàpigues tot o tinguis totes les opcions, serà molt tarda.

3. La falta de costum
Això es converteix en un cercle viciososo del com és complicat sortir pel que si no estàs acostumat a prendre decisions has de començar a prendre-les més seguit. Per què? Perquè l’única forma de ser bé o ser bona en prendre decisions és prenent-les.
El que pots fer és començar a prendre decisions petites però amb freqüència. Comença a decidir ràpidament quina roba posar-te, a quin restaurant anar a menjar, quina ruta prendre.
D’aquesta forma enforteixes el teu múscul de la presa de decisions i aviat se’t farà més senzill prendre decisions més complicades com ascendeixo a aquesta persona o no? contracte a aquesta persona? em mudo? acabo aquesta relació? renuncio?

4. L’estrès
En la societat actual, quan la informació ens bombardeja per tots costats, en el nostre correu electrònic, en el nostre cel·lular, als carrers, és comú que ens causi estrès no saber si més no per on començar.
De fet, quan estem enfront d’una decisió no sabem què fer o com començar i aquest sentiment creix conforme passa el temps.
Per aquesta raó és summament important que tinguem un sistema de presa de decisions que ens faciliti el procés i que ens permeti aprendre més de cada decisió que prenguem.

COM PRENDRE DECISIONS?
Les estratègies bàsiques de presa de decisions són les següents:

1. Què és el que faries si no tinguessis por?
No estic dient que ho facis, la por serveix per protegir-nos i si no tinguéssim por el mes probable és que ja estiguéssim morts. Però probablement reflexionar sobre el que faries si la por no estigués en el teu repertori d’emocions pot ajudar-te a veure que adreça aquesta l’opció mes adequada.

2. Quins són els teus valors?
On et veus dins de 5 anys? És molt important que la decisió que prenguis aquest alineada amb els teus valors ja que si no el més probable és que no et faci feliç. Si prenem una decisió contrària al que volem ser i fer amb la nostra vida probablement estigui determinada per alguna por que sigui important treballar i detectar abans de prendre la decisió.Creïs que et farà feliç treballar 12 hores al dia si un dels teus valors és la importància de compartir temps amb la teva família?

3. Què és el pitjor que et pot passar?
Sí, posa’t en el pitjor que et pugui passar i recrea’t en això. Realment seria tan horrible? Seria per sempre o solament implicaria un sot dolent? Creïs que podries superar-ho? Sobreviuries? Li ha passat a algú abans que a tu? Ha sobreviscut? El mes probable és que després de fer-te aquestes preguntes arribis a la conclusió que el pitjor que et pot passar si bé és desagradable no seria una catàstrofe que acabés en apocalipsi.

4. No ignoris a la teva intuïció.
Tampoc m’atreviria a dir que et deixis guiar per ella. No s’exactament què és, ni si sempre et va a portar pel camí adequat. Però escoltar-la probablement te de alguna pista de qual és la direcció a seguir.

5. No esperis a estar massa segur.
No tens perquè estar 100% segur que una opció va a ser la millor ja que si esperes a estar-ho el mes probable és que mai facis res. En la vida no hi ha gens 100% segur i sí, sempre existeix possibilitat que t’equivoquis, però recorda que ets humà i que no ets perfecte així que no et llevis el teu dret a equivocar-te.

Si tot i havent llegit aquest article, sents que no tens les eines per superar la teva dificultat per prendre decisions, no ho dubtis i truca’ns. Els nostres psicòlegs a Mataró, amb la seva àmplia experiència, t’ajudaran a superar aquesta dificultat que probablement tant temps porta causant-te problemes a la teva vida.

Cristina Martínez Viana
Directora i psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró

És ben sabuda la importància de la Intel·ligència Emocional en les relacions socials com a mitjà per poder expressar els nostres sentiments i emocions i comprendre les dels altres.

Resulta enterament lògic afirmar que l’ús de la IE en una relació de parella pretén ser de summa importància per al feliç progrés de la mateixa.

Tampoc resultaria inadequat predir que la majoria de les ruptures es produeixen per un ús ineficaç de les habilitats emocionals per part d’un o tots dos membres de la parella.

Desbordament emocional

Una de les circumstàncies que més afebleix les relacions fent molt probable la seva ruptura és el que denomina Gottman i cita Daniel Goleman en el seu llibre “Intel·ligència emocional”, com el desbordament; sinònim de segrest emocional que es autoperpetua i que dificulta la cicatrització de les ferides provocades per la ira.

Específicament, el desbordament ve a ser una sobrecàrrega emocional que resulta impossible de controlar i que arrossega amb si als qui es veuen superats per la negatividad de la seva parella i per la seva pròpia resposta davant ella.

Aquest fenomen distorsiona el missatge rebut, impedeix respondre a est amb el cap buidat i acaba deslligant les respostes més primitives i desafortunades. El pensament es torna confús i no existeix la menor possibilitat de empatizar amb la parella i tractar de solucionar les coses a través del consens.

Els problemes comencen quan un dels membres se sent contínuament desbordat, mantenint-se constantment en guàrdia quan es troba amb la seva parella amb la finalitat de respondre davant qualsevol agressió emocional, saltant a la menor provocació i veient discussions i conflictes on no n’hi ha.

Amb el pas del temps, si aquest fenomen no es veu resolt, la parella desbordada comença a considerar que tots i cadascun dels problemes que té la relació són impossibles de resoldre a causa de la seva interpretació negativa de la realitat.

Aquests desbordaments, generalment solen produir-se per queixes reprimides o crítiques realitzades amb afany destructiu cap a la pròpia persona.

En una parella emocionalment sana ambdues parts se senten prou lliures com per formular obertament les seves queixes atenent al comportament de l’altre i no a la seva persona.

No obstant això, sol ocórrer que les queixes es formulin en to destructiu, sota la forma d’un atac en tot regla contra la pròpia identitat de la persona, per exemple “ets un pasota, no t’importa res el que faig o sento” quan es podria dir “el teu comportament distant fa que em senti desatesa i infravalorada, m’agradaria que fessis una mica més per poder sentir-me valorada per tu”.

Les crítiques cap a la pròpia persona tenen un efecte i impacte emocional molt més greu i corrosiu que, acumulant-se, arriben a produir un desbordament emocional.

Diferències individuals

En aquest context, també hem de tenir en compte que homes i dones no senten i expressen les seves emocions de la mateixa manera. Ja sigui per l’educació rebuda o pel propi caràcter. Abans d’establir una estratègia emocional s’hauria de conèixer de quina manera sent i expressa les emocions cada membre de la parella. Seria convenient fer un exercici d’autoconeixement i introspecció en parella.

Així i tot i tenint en compte que cada persona és un món i que no és útil generalitzar, diverses recerques han conclòs que la major part dels homes tenen una especial aversió a les disputes mentre que per a les dones no suposa un gran problema.

Ara bé, mentre que els homes tendeixen a tancar-se en si mateixos per protegir-se de les queixes de la dona, en ells és on es produeix un desbordament emocional amb més facilitat. Imaginem com una olla de pressió que esclata a causa del cúmul d’emocions reprimides.

A més, podem intuir que encara resulta més dificultoso el abordamiento intel·ligent dels conflictes en parella si tenim en compte que cadascun dels membres busca la pau d’una manera diferent i amb tàctiques contraposades, de manera que els homes tendeixen a evitar l’enfrontament tancant-se en si mateixos mentre que les dones tendeixen a expressar-ho vivament.

D’aquesta manera es produeix un cercle viciós que porta a una acalorada discussió i espiral de violència descontrolada, conforme l’home més es tanca la dona més es frustra i irrita amb la conseqüència que el marit acaba sent presa del desbordament emocional ja esmentat.

Remedios emocionals

Parlant en termes generals i deixant clar que tot té una excepció, sembla clar que homes i dones necessiten de remeis emocionals diferents:
?Els homes haurien de comprendre que les dones necessiten expressar les seves queixes i emocions incòmodes i intentar no tancar-se en si mateixos i tractar d’entaular una conversa coherent en pro de la resolució del conflicte.
?Les dones deixar de personalitzar les queixes i no atacar a la pròpia persona, sinó tractar d’explicar el seu malestar i sentiments ocasionats pel comportament de la seva parella i, a més i més important, dir el que vulgues i no esperar al fet que sigui endevinat. N’hi ha prou de creure que si et vol o et coneix hauria de saber el que vols.

I tots dos haurien de:
?Escoltar-se mútuament i posar-se en el lloc de l’altre.
?Acceptar les queixes i buscar una solució conjunta, crear un consens.
?Si es preveu que es pot donar un desbordament emocional, tranquil·litzar-se abans que es produeixi o gestionar-ho al més aviat possible.
?Cenyir-se a fets concrets i no generalitats que només porten a confusió i crítiques destructives.
?Permetre que l’altre membre sàpiga que ets capaç de comprendre el seu punt de vista i acceptar la seva possible validesa, encara que no coincideixi plenament amb el teu.
?Assumir la teva pròpia responsabilitat o fins i tot disculpar-te si reconeixes que t’has equivocat.

En conclusió, fer ús de la Intel·ligència Emocional i practicar les habilitats com a empatia, autoconeixement i gestió de conflictes i sobretot, veure a aquella persona de la qual un dia et vas enamorar, saber que segueix aquí, acceptar-la i respectar-la tal com és, centrar-se en les qualitats que té i en el molt que et vol.

Font: Psicopedia.org

El joc d’atzar és legal a Espanya des de 1977.Espanya i Alemanya són els països que ocupen el primer lloc de despesa per càpita en joc (Becoña, 1996)La prevalença cada vegada és més elevada ja que la legalització ha anat acompanyada de condicions afavoridores:Gran varietat i oferta de jocsAlta disponibilitat i accessibilitatGran permissivitat i acceptació socialPotenciació governamentalIntensa publicitatJoc Patològic à Pèrdua de control sobre el joc Passa de ser un entreteniment a una necessitat.El joc patològic pot afectar a qualsevol persona, de qualsevol edat, gènere, orígen i situació socioeconòmica. Prevalença 1-2% de la població general.TIPUS  DE JUGADORS
Jugador recreatius. La majoria de persones són jugadores no problemàtiques, que juguen amb poca freqüència o bé no juguen mai. El joc no sol provocar conseqüències negatives: perdin o guanyin, aquestes persones rarament dediquen més temps i diners al joc del que han planificat i dels que es poden permetre.Jugadors de risc. Han experimentat dificultats a causa del joc, però majoritàriament han pogut controlar-se i evitar més conseqüències negatives, tenen més risc de caure en el joc problemàtic.Jugadors problemàtics. Destinen al joc més temps i/o diners dels que es poden permetre. Jugar comporta conseqüències negatives. Ex. comencen a jugar en solitari en lloc de fer-ho en companyia, minimitzen o encobreixen l’abast del seu joc, dificultats per arribara  final de mes, etc. Jugadors patològics. El joc es converteix en una necessitat i assoleixen al menys 5 símptomes específics per ser diagnosticats. El joc patològic és un trastorn psiquiàtric.Trets essencials:Durant un període de temps continuat es perd el control sobre el joc;Va augmentant la freqüència de joc i la quantitat apostada;La preocupació per jugar i obtenir diners per seguir-ho fent esdevé constant; iLes alteracions en la conducta en relació al joc continuen malgrat les conseqüències adverses (deteriorament de la vida individual, familiar, laboral, acadèmica i social).Pensaments irracionals en relació al joc Il·lusió de controlFreqüències absolutesSupersticions Etc.MITES I REALITATS SOBRE EL JOC
Hi ha moltes creences i supersticions relacionades amb el món del joc
               Quines són certes i a quines són falses?
1-     Recordar les jugades anteriors pot fer-te guanyar en la següent
No hi ha un patró quan es tracta de jocs d’atzar. Si n’hi hagués, tothom ho sabria i ningú podria perdre. Si ningú perd no hi ha diners per pagar als guanyadors i generar beneficis per a les empreses del joc.
2-     Si continues jugant, al final acabes recuperant els diners invertits
Com més es juga més diners es poden perdre. Les probabilitats sempre estan a favor de la banca, així és com funciona el joc. Els operadors de joc calculen que algunes persones guanyaran, però òbviament ha d’haver-hi més gent que perdi perquè el negoci sigui rendible.
3-     A la ruleta, després de 5 jugades en vermell la probabilitat que la bola caigui al negre és més alta
Fins i tot quan la bola ha caigut 5 vegades consecutives al vermell, la probabilitat que la següent vegada caigui en negre és un 50%. Ni més ni menys. Cada volta de la ruleta és independent, impredictible i aleatòria. Oblida’t d’expressions com que el joc “està calent”.
4-     Una bona estratègia és imprescindible per guanyar a les màquines dels bars
Les màquines estan programades per donar premis en un percentatge preestablert. No té res a veure si fa molt que no donen premi. No hi ha res que es pugui fer per canviar l’atzar.
5-     Fa dos anys em van faltar dos números i l’any passat només em va fallar un; està clar, aquest any em toca!
Aquest any, com l’anterior i com fa dos, la probabilitat de premi en el joc és la mateixa. Res ha canviat.
6-     Si compro el meu dècim a “La Bruixa d’Or” és segur que em tocarà el premi gros. Aquí sempre toca!
Si a “La Bruixa d’Or” sempre toca (i això no és segur) és perquè sol oferir una major varietat de números als clients. Per tant, hi ha més probabilitat que un números premiat hagi estat venut a aqeusta administració perquè ven més números diferents; però la probabilitat que el teu dècim estigui premiat és sempre la mateixa i és independent d’on l’hagis comprat.
7-     Quantes més vegades juguis, major probabilitat tens de guanyar més diners
El joc està directament relacionat amb l’atzar. Cada nou resultat és independent dels anteriors o posteriors. Per exemple, tornar a jugar a la loteria o la ruleta el mateix número no fa que tinguis més possibilitats de guanyar. Invertir més temps en el joc només farà que hagis de pagar més per aquest temps d’oci.
8-     Conèixer molt bé un joc fa que tinguis més probabilitats de guanyar
Tot es redueix a la sort. Els jocs com el pòquer i les apostes esportives poden beneficiar-se dels coneixements addicionals, però el resultat segueix sent una incògnita. Pots creure que ets el millor jugador de pòquer de la zona, però mai podràs controlar que un altre tingui millors cartes. El teu equip de futbol podria haver guanyat els dos últims partits, però això no assegura que guanyi el proper.
9-     12.345 és un número horrorós per a la loteria i segur que no toca mai
El número 12345 té exactament la mateixa probabilitat de guanyar que el 15351 o el 00200. La loteria és pur atzar.
10-  Avui és el meu dia de sort. Segur que puc aconseguir un gran premi
L’atzar no distingeix entre dies ni té especial sensibilitat cap a esdeveniments o successos externs. Tampoc té preferència per colors, utensilis o persones. Si has obtingut un premi mitjançant un joc d’atzar, res assegura que tornis a aconseguir-ho.
 PER QUÈ AVUI DIA ES JUGA TANT ONLINE?
§  Fàcil accés
§  Anonimat – entorn íntim
§  Percepció alterada dels diners en un entorn virtual
§  Bombardeig de la publicitat a tots els mitjans
QUÈ ES POT FER?
Control d’estímuls: Estratègies encaminades a dificultar l’accés als videojocs i al joc. Ex. Autoprohibició de jocs d’atzar, limitar la connexió a internet, identificar situacions de risc, planificació d’activitats alternatives al joc, etc. Comunicar a familiars i amics canvis en el comportament. Autolimitar-se  el temps que es passa davant de la pantalla a un màxim de  3 hores diàries i els videojocs mai abans d’anar a dormir (Associació Espanyola de Pediatria).Fomentar altres activitats lúdiques amb la família i els amics. Procurar que l’ordinador i/o el videojoc estigui en un lloc visible de la casa per evitar l’aïllament i el pas de les hores. L’objectiu final del tractament és:Jocs d’atzar: abstinènciaVideojocs: ús controlat En cas d’addicció més greu cal iniciar un tractament psicològic especialitzat.Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHSS, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.)En principi es descarta el tractament farmacològic donat que la psicologia té les eines necessàries per afrontar el problema. Gabinet psicològic Mataró
93 790 85 96
C/ La Riera, 14 5è 1r (Mataró)