Pautes per fer front als jocs d’atzar

PAUTES PER FER FRONT AL PROBLEMA AMB EL JOC
Per resoldre i superar un problema amb els jocs d’atzar, cal tenir voluntat ferma de canviar el comportament. Aquesta secció us ofereix algunes claus i recomanacions per mantenir el problema a ratlla.
Consells per mantenir els jocs d’atzar sota control
Adquirir certs hàbits saludables, adoptar determinades actituds o fer-vos algunes normes en relació amb el joc us pot ajudar a mantenir sota control el comportament amb els jocs d’atzar. Alguns dels consells següents poden ser-vos útils.
·                         Sigueu sincer amb la vostra família i amics sobre quant jugueu.
·                         Poseu un límit en la quantitat que voleu gastar en els jocs d’atzar, i manteniu-lo.
·                         Limiteu quant de temps voleu passar apostant en els jocs d’atzar.
·                         Limiteu la quantitat de diners en efectiu que us emporteu quan aneu a apostar en jocs d’atzar.
·                         Deixeu les targetes de crèdit, talonaris (i altres) a casa.
·                         Recordeu que els jocs d’atzar són una despesa en entreteniment: l’entreteniment costa diners i, per tant, també els jocs d’atzar.
·                         Recordeu que els guanys són vostres: us els podeu posar a la butxaca i endur-vos-els a casa.
·                         Abans de començar a jugar, parleu amb algú durant mitja hora.
·                         Manteniu un registre de tots els diners guanyats i perduts.
·                         No jugueu mai fins que no hàgiu pagat les factures.
·                         Mai no demaneu diners per jugar a jocs d’atzar.
·                         No jugueu a jocs d’atzar si esteu enfadat, preocupat o deprimit.
·                         Quan sigui que sentiu l’impuls de jugar a jocs d’atzar i alhora realment no ho voleu fer, busqueu algú en qui confieu i amb qui pugueu parlar, i parleu del que sigui, no necessàriament sobre jocs d’atzar.
·                         Poseu alguns objectius per als diners que utilitzàveu en el joc.
·                         Recompenseu-vos per tots els passos que feu en la direcció desitjada.
 
No intenteu canviar-ho tot en un període curt de temps. És molt millor fer petits passos en la direcció correcta, que no pas pretendre canvis immediats i radicals. Reflexioneu amb sinceritat sobre el vostre comportament amb els jocs d’atzar.
Control dels diners
Les conseqüències que el joc patològic té en l’economia personal i familiar del jugador poden ser greus. Per això és important prendre mesures per recuperar el control de les finances. A continuació s’exposen alguns suggeriments per a les persones que juguen i les seves famílies.
Per a jugadors: controleu el deute
 
Responsabilitzeu-vos de la vostra situació econòmica. Feu una proposta als creditors i comprometeu-vos a pagar el deute pendent, establint un pla. Això ajudarà les vostres finances i també a reconstruir l’autoestima.
No proveu de jugar per resoldre els vostres problemes econòmics.

Procureu-vos més feina, si és necessari, per ocupar el temps lliure: us ajudarà a evitar una nova ocasió de joc. Pot ser dur, però a llarg termini serà bo per a la vostra situació econòmica i us farà sentir millor.

Designeu algú de confiança per fer-se càrrec, almenys temporalment, de les vostres targetes de dèbit i crèdit, i dels talonaris; o destruïu-los.

Protegiu els vostres actius transferint-ne la titularitat a nom del vostre cònjuge o company. Feu que calguin dues signatures per treure diners, en lloc de només la vostra. Un assessor financer us pot ajudar en el procés.

Eviteu cobrar i pagar en efectiu: domicilieu la nòmina i les factures al vostre compte corrent.

Limiteu la quantitat d’efectiu disponible, en general.

Busqueu ajuda professional amb especialistes en joc patològic i especialistes en gestió de finances.

Per a familiars: protegiu els diners
Estigueu al corrent de tots els diners que es gasten i es deuen.

Protegiu els actius. Considereu canviar comptes bancaris, hipoteques i altres actius de manera que el jugador no hi pugui accedir. Un assessor financer us pot ajudar en el procés.

Negocieu el control de la gestió de les finances familiars. Intenteu assumir la responsabilitat sobre les targetes de crèdit i dèbit del jugador. Doneu-los diners només per a les necessitats diàries fins que la situació millori.

No “rescateu” el jugador oferint-li diners per pagar els deutes. Això només allargaria el problema.

Cerqueu ajuda professional, tant per als consells financers com per al suport emocional.
Canviar el comportament
Canviar el comportament mai no és fàcil, però es pot fer. Una de les claus és fer-ho pas a pas, sense pretendre canviar-ho tot de cop.

Senyals de recaiguda
És important que pugueu identificar una recaiguda quan està passant. Només si us adoneu podeu triar una opció diferent i sana.
Eleccions no saludables
·                         Fer una aposta.
·                         Fer una altra aposta.
·                         Perseguir les pèrdues.
·                         Aconseguir més diners en efectiu (demanar-ne, robar-ne…).
 Eleccions sanes
·                         Afrontar les emocions pròpies (truqueu a un amic, parleu-ne).
·                         Trobar alguna altra cosa per fer.
·                         Parar les pèrdues: torneu a casa i expliqueu-ho a algú.
·                         Fer-hi alguna cosa: buscar ajuda.
 Com més aviat trieu una opció saludable, més èxit tindreu a l’hora de deixar l’hàbit dels jocs d’atzar.

Relació entre anatomia cerebral i anorèxia

La disfunció d’àrees específiques del cervell podria explicar la distorsió de la imatge corporal en els pacients amb anorèxia nerviosa. El present estudi va ser dissenyat per revelar les regions del cervell que són anormals en l’estructura i la funció en els pacients amb aquest trastorn. La nostra hipòtesi es basa en el fet que existeixen àrees cerebrals d’activitat alterada en pacients amb anorèxia nerviosa i regions implicades en el processament del dolor, una interrelació d’aberracions estructurals de la xarxa frontoparietal-cingulada i l’activació funcional aberrant durant el processament del dolor tèrmic en els pacients amb el trastorn.

Es van determinar els llindars de dolor fora de l’escàner de ressonància magnètica en pacients amb anorèxia nerviosa i controls sans. A partir de llavors, es van aplicar estímuls tèrmics de dolor durant la projecció d’imatges de ressonància magnètica funcional. L’anàlisi estructural amb volums ponderats T1 estructurals d’alta resolució es va realitzar utilitzant morfometria basada en voxel i un enfocament basat en la superfície.

Vint-i-sis pacients i 26 controls van participar en el nostre estudi, i a causa de les dificultats tècniques, els 15 participants en cada grup es van incloure en el nostre anàlisi de ressonància magnètica funcional. Els anàlisis estructurals van revelar que el volum de la matèria grisa i la gruixudesa cortical a la xarxa frontoparietal-cingulada disminuïen significativament en pacients amb anorèxia nerviosa. Hem detectat un increment del senyal depenent del nivell d’oxigen en sang en els pacients durant la condició dolorosa a 45 ° C en l’escorça cingulada posterior i mitjana cingulada, que es va correlacionar positivament amb l’augment dels llindars del dolor. La disminució de la matèria grisa i la guixudessa cortical van correlacionar negativament amb els llindars del dolor, gravetat dels símptomes i la durada de la malaltia, però no amb l’índex de massa corporal. Una limitació oposada en aquest estudi és la falta d’una quantificació específica de la distorsió de la imatge corporal.

Aquest estudi proporciona més evidència per a les confinades anomalies estructurals i funcionals del cervell en pacients amb anorèxia nerviosa a les regions del cervell que estan implicades en la percepció i la integració dels estímuls corporals. L’associació de les desviacions estructurals i funcionals amb llindars tèrmics, així com les característiques clíniques podria indicar un origen neuronal comú.

Avenços en la síndrome de Tourette

Una substància química en el cervell podria potencialment ser aprofitada per ajudar als joves amb Síndrome de Tourette (TS, per les seves sigles en anglès) a superar els tics físics i vocals associats amb el trastorn neurològic, segons revelen els autors d’una nova recerca, publicada a la revista ‘Trends in Cognitive Sciences’.

Acadèmics de la Universitat de Nottingham, a Regne Unit, van revisar l’evidència recent que el neuroquímic conegut com a àcid gamma-aminobutírico (GABA) és el responsable d’esmorteir la hiperactivitat que causa els moviments i sorolls repetitius i involuntaris en aquesta patologia.

Aquests experts van trobar que augments en la producció del GABA, com a resultat de canvis en el cervell durant l’adolescència, poden contribuir a una millora en els símptomes de la majoria de les persones amb TS i podrien oferir una nova via per a tractaments que portin a increments selectius de la substància química a les àrees del cervell que controlen la funció motora.
“Això és potencialment una troballa molt important. Una opinió generalitzada ha estat que els moviments no desitjats, com els tics en la síndrome de Tourette, se suprimeixen activament mitjançant el control de les àrees frontals del cervell involucrades en l’acció volitiva i el control cognitiu”, explica el professor Stephen Jackson, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Nottingham.

“La troballa que les persones amb síndrome de Tourette presenten un augment de GABA a les àrees del cervell vinculades amb la planificació i selecció de moviments ofereix una explicació de com es poden controlar els tics en la síndrome de Tourette”, agrega aquest expert, qui assenyala que s’ha de replicar la troballa en més estudis però que si es demostra que la troballa és consistent, pot tenir importants implicacions per a les teràpies dels trastorns del neurodesenvolupament. 

El TS és un trastorn neurològic que afecta a al voltant d’un 1 per cent de tots els nens en edat escolar, que es veuen afectats per una sèrie evolutiva de tics físics i vocals crònics que es desenvolupen amb el temps i es tornen cada vegada pitjors. Encara que els nens amb TS sovint poden suprimir els seus tics, es necessita un gran esforç i pot ser alhora incòmode i estresant i, finalment, s’acumula fins que l’ànsia del tic es torna incontrolable.

Els tics es manifesten amb més intensitat en la TS en edats compreses entre els 11 i 14 anys, però per a la majoria comencen a millorar al llarg de l’adolescència i en l’edat adulta primerenca. Per a una minoria substancial (al voltant d’entre el 20 i el 30 per cent), els tics continuen i per a alguns es tornen cada vegada més greus i resistents al tractament.

Anteriorment, alguns investigadors han pensat que l’èxit en el control dels tics es produeix amb el temps gràcies a l’esforç decidit i continu de suprimir-los. No obstant això, l’equip d’aquest treball creu que és més probable que els tics millorin com a resultat de canvis en l’estructura i la funció cerebral que es produeixen durant l’adolescència.

Concretament, aquests experts consideren que això pot atribuir-se en gran part al neuroquímic GABA, el principal transmissor inhibitori que es troba en el sistema nerviós central, que exerceix el paper principal en el control de la ‘excitabilidad’ de les neurones.

Els circuits neuronals del cervell s’estableixen d’hora durant el desenvolupament, amb fites com la creació i la migració de les neurones, la formació de sinapsi –les vies per les quals les neurones transporten els seus senyals elèctrics– i l’enfortiment d’aquestes connexions sináptiques.
Aquests desenvolupaments primerencs produeixen xarxes cerebrals amb un equilibri d’influències per activar o inhibir el cervell, per la qual cosa s’ha vinculat una interrupció d’aquest ordre natural amb una sèrie de trastorns comuns del neurodesenvolupament, incloent TS. El GABA és el principal neurotransmissor inhibitori en el cervell i contribueix a gairebé totes les funcions.

Les troballes de recerques anteriors recolzen la idea que el TS està vinculat a canvis en els nivells i la funció del GABA en el cervell. Estudis de ressonància magnètica han demostrat consistentment un nivell reduït de GABA en el cervell de les persones amb TS i els estudis ‘post mortem’ han mostrat que aquesta disminució pot ser de fins a un 50 per cent.

Es creu que el GABA té una funció inhibidora a les àrees del cervell associades amb la funció motora superior i que una disminució en la inhibició d’aquest factor condueix als tics experimentats per les persones amb Síndrome de Tourette.

Una teoria desenvolupada des de fa molt temps és que els individus aconsegueixen controlar els seus tics mitjançant el desenvolupament de tècniques d’autorregulació, la qual cosa al seu torn condueix a un ‘re-cablejat’ físic dins de les vies nervioses del cervell.

No obstant això, els experts de Nottingham creuen que aquest nou control pot venir com a resultat d’una major quantitat de GABA, que s’allibera en el cervell durant l’adolescència, i que inhibeix regions motores com l’àrea motora suplementària.

Les troballes podrien oferir una nova via per a tractaments que imitin aquesta inhibició dins de les àrees de funció motora del cervell i podria oferir una nova esperança per a les persones amb TS,trastorn que continua a l’edat adulta i té un impacte devastador en la seva qualitat de vida i la seva capacitat per fer amics i mantenir relacions.

Exercici per m illorar l’autoestima

Des del Gabinet Psicològic Mataró et proposem un exercici per millorar la teva autoestima. Si tens problemes d’autoestima, posa’t en contacte amb nosaltres. Som psicòlegs especialistes a millorar l’autoestima en poques sessions.

L’autoestima és una experiència íntima, és el que jo penso i sento sobre mi mateix.
La nostra capacitat per desenvolupar l’autoestima és innata, ja que estem dotats de pensament i tenim dret a esforçar-nos per aconseguir el benestar propi.

• Quin grau d’autoestima creus que posseeixes? ( Valora d’1 a 10)
• Quin grau d’autoestima creus que pots aconseguir? ( Valora d’1 a 10)
• Cadascun de nosaltres busquem l’autoestima constantment. Unes vegades de forma adequada, unes altres no. On cerques tu la teva autoestima? ( Fes 5 anotacions breus)
• Imagina’t ara contemplant una foto teva de la qual et sentis satisfet, reconeix amb satisfacció els aspectes positius. Escriu un slogan publicitari sobre tu mateix.
• Descriu aquells aspectes de la teva persona que et desagraden. Revela’ls a una persona propera. Dialogueu sobre ells i fixa’t si:
• Són percepcions pròpies, o és alguna cosa que els altres opinen de tu.
• Són determinants o només són defectes comuns
• Si els coneixes, què pots fer per modificar-los
• Si no es poden modificar, quina actitud prendràs ja que has de conviure amb ells?

• Tots, en ocasions, cometem errors. Quan cometis un error i et sentis malament, premia’t fent alguna cosa que t’agradi. No es tracta de reforçar una conducta inadequada, sinó de reforçar el teu sentit de dignitat personal malgrat l’inadequat de la teva conducta. Fes-ho sobretot si després de l’error et sents inclinat a l’autoreprovació.
• Descriu alguna situació en la qual no et vas perdonar un error, explica com et vas sentir.
• Descriu una situació en la qual vas ser comprensiu amb tu mateix després d’haver comès un error.
• Mira’t en el teu interior i identifica quines característiques de les aquí exposades no posseeixes. Anota els canvis que estàs disposat/a a realitzar per millorar la teva autoestima:

A) T’aprecies i et respectes com a persona.
B) T’acceptes malgrat les teves limitacions. Tens desitjos de millorar i t’esforces però sense angoixar-te
C) Et vols i acceptes els teus pensaments i sentiments. Et mires amb humor i amb amor
D) Et cuides i atens les teves necessitats reals, siguin de caràcter físic, psíquic, intel·lectual…
I) Et coneixes i vius adonant-te del teu món interior
F) Et relaciones amb els altres i respectes als que t’envolten.

Si ja has localitzat aquells aspectes personals que desitjaries adquirir o millorar, i has anotat els canvis que estàs disposat/a a realitzar en termes generals, ara has de concretar. Anota pas a pas la conducta a seguir i els teus objectius (recorda que han de ser funcionals i concrets).

El bullying o assetjament escolar

Quan parlem d’assetjament escolar o bullying estem fent referència al maltractament psicològic i de vegades, també físic que pateixen estudiants de diferents edats per part d’altres companys i fins i tot, en algunes ocasions, es compta amb la complicitat del professor.QUÈ ÉS EL BULLYING?El bullying o assetjament escolar és un problema creixent a les aules que consisteix en un maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d’un temps determinat. L’objectiu majoritari del bullying és el de sotmetre i espantar a les víctimes.

Hi ha diferents tipus d’assetjament escolar, de vegades pot donar-se un de forma aïllada però en la majoria dels casos solen compaginar-se i un mateix nen és víctima de diversos tipus d’assetjament escolar. Hi ha diverses classificacions:• Físic: Pegar puntades, cops de puny, mossegades, empentes, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència en primària que en secundària.• Verbal: Posar malnoms, insults, menyspreus en públic, ressaltar defectes físics, usar el mòbil per intimidar a la víctima, treure-li fotos mentre se li pega i posar-les en Internet, etc. És el més habitual.• Psicològic: Minen l’autoestima de l’individu i fomenten la seva sensació de temor.• Social: Pretén aïllar al jove de la resta del grup i companys.D’altra banda, també trobaríem una altra classificació que pot resultar-vos més concreta: bloqueig social, fustigació, manipulació, exclusió social, intimidació, agressions, amenaces contra la seva integritat, coacció.DADES SOBRE EL BULLIYNG• A Espanya l’1,6% dels nens i joves sofreixen bullying de forma constant i un 5,7% ho viu de forma esporàdica.• Una enquesta de l’Institut de la Joventut (*INJUVE) eleva el percentatge de víctimes de violència física o psicològica habitual al 3% dels alumnes. Al seu torn, aquesta revela que un 16% de nens i joves enquestats reconeix haver participat en burles o agressions psicològiques a altres companys. El Defensor del poble assenyala que en un 5% els alumnes que reconeix que algun company li pega.• L’Institut d’Avaluació i Assessorament Educatiu (IDEA), indica que un 49% dels estudiants diu ser insultat o criticat en el col·legi i que un 13,4% reconeix haver pegat als seus companys.

PERFILS DE LES VÍCTIMES I AGRESSORSAssetjat: Sol ser una persona solitària, que sent vergonya i culpa, aïllat amb molt pocs amics ja que no és popular en el grup, sol passar desapercebut, se li considera tímid i temorós, nerviós i preocupat, una persona que no sap posar el límit.Acosador: És una persona agressiva, dominant, desconfiança i sense la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, amb poc control emocional i que necessita cridar l’atenció constantment, no sap resoldre els conflictes sense violència.

COM ES PRODUEIX EL BULLYING?El bullying com qualsevol assetjament implica la repetició continuada d’agressions, burles per aïllar a la víctima i fer-la sentir malament amb si mateixa fins al punt de no suportar-se en la seva pròpia pell.Sol estar provocat per un alumne que es recolza en un grup contra la víctima que es troba en minoria i indefensa, en la majoria dels casos és una persona que acaba quedant-se sola o que els amics / coneguts no solen fer gens davant les agressions que sofreix per por de que els ocorri el mateix.Com sol succeir amb els assetjaments, aquest es manté per la passivitat i la ignorància de les persones que envolten tant a la víctima com als agressors.En l’assetjament escolar o bullying els agressors veuen disminuïda la seva capacitat d’empatia, actuen sense posar-se en el lloc de la mata a la qual ataquen. Es produeix una conducta violenta d’agressió i ràbia cap a una altra persona. TREBALL AMB ADOLESCENTS: VÍCTIMES I AGRESSORSEn xerrades sobre prevenció de l’assetjament escolar en adolescents es poden obtenir dades rellevants que poden servir-nos com un clar exemple de la problemàtica actual, de la forma que pensen sobre l’assetjament escolar.Aquests adolescents en concret, consideraven que els agressors solen sofrir maltractaments a casa o han vist com els seus pares pegaven a les seves mares, accepten i validen el pegar a un fill com l’única manera en la qual tenen els pares si es fes entendre, uns altres consideraven que era una manera de cridar l’atenció davant els altres i ser el guay.D’altra banda, els adolescents mateixos qualifiquen a l’agressor com una persona que per dins està buida, algú que es creu superior i que deu tenir algun tipus de problema per actuar d’aquesta manera.CONSELLS PER FER FRONT Al BULLYING Els següents consells poden ser de gran ajuda si estàs intentant solucionar l’assetjament verbal pel teu compte.Quan sigui possible, ignora l’acosador. Ignorar-ho pot ser útil, especialment en casos d’assetjament que només ocorren una sola vegada. Els acosadors volen provocar una reacció en tu i amb freqüència perden l’interès si no els dónes la satisfacció de veure’t molest.Suggeriments per ignorar l’acosador:• Allunya’t quan el acosador s’apropa a tu. Tracta d’imaginar que t’allunyes d’un amic. Això pot ser una forma d’assegurar-te que el teu llenguatge corporal (el que en general desconeixes) no et delati mostrant que tens por.• Concentra’t en una altra cosa. Tracta de pensar en el que vas a fer el cap de setmana vinent, compte fins a 100, o planifica la teva tasca;• Tingues a mà un refrany o una declaració que pots repetir en la teva ment quan l’acosador s’apropi, per així poder bloquejar qualsevol sentiment de temor.* Construeix un mur al teu al voltant. Pot ser útil construir un mur invisible al teu al voltant, visualitzant-ho en la teva ment. D’aquesta manera, qualsevol abús verbal simplement rebota en la paret.*Utilitza la visualització. Els assetjadors poden ser bastant aterridors. Imaginar que aquesta persona es veu ridícula podria ajudar-te al fet que sigui menys problemàtica per a tu. Per exemple, imagina’t que el cap de l’assetjador s’encongeix, o imagina’t l’assetjador amb la seva roba interior.*Mantingues una actitud positiva. Pot ser difícil recordar totes les teves virtuts quan algú està fent tot el possible per ser negatiu. Tracta de pensar en totes les coses que fas bé, i recorda que ets una persona valuosa. Pensar en el malament que deu estar sentint-se l’acosador també pot ajudar-te a mantenir una actitud positiva.*Ajunta’t amb altres persones. És possible que estiguis més segur si romans en grups. Si estàs solament, tracta d’identificar a persones que et puguin oferir seguretat.*Tingues confiança en tu mateix. Els *acosadores solen molestar a persones que ells pensen que són més febles que ells, així és que tal vegada seria bé que els enfrontis.Suggeriments sobre com enfrontar a un assetjador:• Dir-li que et deixi tranquil pot ajudar-te a llevar-t’ho de damunt;• Has escoltat la frase “mata’ls amb amabilitat”? Ser amable amb un *acosador pot confondre-ho;• Usar l’humor també pot confondre a un *acosador;

• Utilitza diàlegs interns positius. Tracta de dir-te a tu mateix alguna cosa així com: “sé que sóc millor que això. Jo no sóc així. Jo no haig de molestar a altres persones per sentir-me bé”;• Recorda que els teus amics t’accepten tal com ets.*Mantinga’t lluny de l’abast d’un assetjador. És possible que puguis evitar trobar-te’l. En evitar trobar-te amb un assetjador, no t’estàs donant per vençut, sinó que estàs cuidant-te i assegurant-te d’estar feliç i més còmode.

COM DEMANAR AJUDA A ALTRES PERSONESPer detenir l’assetjament escolar, ja sigui verbal, per escrit o cibernètic, pot ser útil dir-li a algú que estàs sent assetjat. Això pot fer por al principi, però dir-li a algú pot alleugerir la teva càrrega i ajudar-te a trobar la manera de resoldre el problema. Parlar amb algú és especialment important si t’asseguis insegur o espantat, o si no tens molts amics. Demanar ajuda o parlar amb algú sobre la teva situació no és ser feble ni “donar-te per vençut”. De fet, dir-li a algú requereix molta força i valor.Hi ha moltes persones que podrien ajudar-te, incloent amics, germans i germanes majors, mestres, familiars, consellers o pares. Els mestres i consellers estan especialment capacitats per ajudar-te. En el lloc de treball, també pots parlar amb un gerent de recursos humans o el representant sindical.Alguns consells per obtenir ajuda• Podria ser més fàcil si parles amb algú que coneixes bé i a qui li tens confiança. Aquesta persona et pot donar el suport que necessites i podria tenir suggeriments per fer front a la situació que tal vegada tu no has considerat.• Si decideixes parlar amb un mestre o conseller, és possible que et sentis més còmode tenint a un amic al teu costat. Si asseguis que podries estar massa nerviós per parlar, escriu el que vulguis dir en un paper o en un correu electrònic.• Si penses que la persona amb la qual estàs parlant no et creu, o no t’està prenent de debò, o si aquesta persona no t’ajuda a prendre les mesures necessàries, això no significa que els teus sentiments no són vàlids o que l’assetjament escolar ha de continuar. És important que parlis amb algú més i que segueixis fent-ho fins que obtinguis l’ajuda que necessites.• Ser assetjat pot ser molest i *estresante, i pot afectar la teva vida de moltes maneres diferents, incloent la teva autoestima, relacions, treball i educació.ELS TEUS DRETSRecorda que totes les persones tenen dret a viure, treballar, estudiar i divertir-se en un ambient lliure d’assetjament escolar, persecució, discriminació i violència. Ningú mereix ni demana ser assetjat.

Tamany del cervell i TDAH

Les persones amb trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) tenen el cervell més petit i menys matèria grisa que les que no ho sofreixen, mentre que els germans sense TDAH en famílies afectades tenen un volum cerebral intermedi, va revelar un estudi.

“Les diferències volumètriques similars detectades en els participants amb TDAH, versus un grup control, també apareixien en els germans sense el trastorn, encara que eren més petites”, va dir la doctora Corina O. Greven, del InstitutoDonders del Cervell, la Funció Cognitiva i la Conducta del Centre Mèdic de la Universitat de Radboud, Nimega, Països Baixos.

“Per tant, aquests volums cerebrals podrien ser marcadors de risc potencials de la vulnerabilitat familiar al TDAH”, va indicar.

L’estudi és el primer que “inclou germans sense TDAH, és a dir, germans i germanes dels participants amb TDAH sense el trastorn”.

El seu equip va analitzar les dades del braç holandès de l’Estudi Multicéntrico Internacional sobre la Genètica del TDAH (IMAGE, pel seu nom en anglès), que es va realitzar entre el 2003 i el 2006.

Els participants provenien de famílies amb almenys un nen amb TDAH i un germà biològic sense TDAH o de famílies amb almenys un nen i un germà biològic sense TDAH (grupocontrol) d’entre 8 i 30 anys.

Els autors del IMAGE van usar imatges per ressonància magnètica de dues regions cerebrals amb escáneres i protocols similars per mesurar la grandària cerebral i el volum subcortical.

A més, van reunir informació de l’ús acumulatiu de fàrmacs (temps corregit per edat i multiplicat per la dosi diària mitjana).

L’equip de Greven va analitzar informació de 307 participants amb TDAH, de 169 germans sense TDAH i de 196 nens del grup control. L’edat mitjana era 17 anys. El 68 per cent del grup amb TDAH era home, però la relació de gèneres en els altres dos grups era més equilibrada.

Els autors van detectar que el volum total del cervell dels participants amb TDAH era un 2,5 per cent més petit que el grup control, amb un 3 per cent de diferència en la quantitat de matèria grisa (p=0,0005).

Aquestes diferències es van mantenir estables després de considerar l’edat i el sexe, publica l’equip en JAMA Psychiatry.

El cervell dels germans sense TDAH era 1,6 per cent més gran que el dels seus germans amb TDAH, amb una diferència de l’1,8 per cent a l’àrea total de matèria grisa (p=0,03).

Les diferències volumètriques del cervell i la matèria grisa entre els germans sense TDAH i el grup control van disminuir, respectivament, a un 0,9 i un 1,3 per cent (valors no significatius).

A més, l’equip no va detectar una relació entre l’ús acumulatiu de medicaments i el volum cerebral en els participants amb TDAH.

Això, per als autors, demostra la necessitat d’investigar si els estimulants tindrien un efecte normalitzador en les alteracions estructurals del cervell.

Els Instituts Nacionals de Salut d’Estats Units, l’Organització per a la Recerca Científica de Països Baixos i la Universitat de Radboud van finançar l’estudi.

Què és el mobbing?

El mobbing o assetjament laboral és un greu problema que afecta a una gran proporció de treballadors, pels quals anar al seu lloc de treball acaba resultant un autèntic malson. Aquestes persones es troben a sovint aïllades, humiliades i amenaçades per l’assetjador i el seu grup de seguidors i no són capaços de trobar una solució a aquesta situació.
El desconeixement d’aquesta problemàtica per gran part de la societat i la ignorància sobre la seva gravetat i conseqüències fan que les víctimes d’aquest problema no siguin cregudes pels seus familiars i amics o que es consideri que exageren. Altres vegades, tot i adonant-se de la gravetat de la situació, la víctima i els seus afins no saben què fer ni a qui acudir.
Per això, hem creat aquesta pàgina amb l’objectiu que, tant les persones que estan patint assetjament laboral, com els seus familiars o els empresaris que han de salvaguardar el benestar dels seus empleats, puguin aconseguir tota la informació que precisen.

Estratègies personals per superar el mobbing:

1. Identificar el problema del mobbing com a tal: formar-se i informar-se sobre el problema.

2. Documentar i registrar les agressions que s’és objecte des de l’inici.

3. Fer públiques les agressions que es reben ala intimitat i en el secret cap a companys, caps, directius, assessors, amics, família, etc.

4. Desactivar-se emocionalment: evitar reaccionar als atacs.

5. Controlar i canalitzar la ira i el ressentiment (la ira és l’aliada de dl’aseetjador): evitar explotar la ira.

6. Fer front al mobbing: l’afrontamento fa recular a l’assetjador, que és covard en el fons.

7. Donar resposta a les calúmnies i crítiques destructives amb assertivitat (sense passivitat ni agressivitat).

8. Protegir les dades, documents, arxius del propi treball, i guardar tot sota clau, desconfiant de les capacitats manipuladores dels assetjadors.

9. Evitar l’aïllament social: donar la resposta .

10. Rebutjar la inculpació, sense acceptació ni justificació.

11. No intentar canviar o quedar bé amb l’assetjador (la naturalesa psicopàtica del qual li impossibilita l’examen de consciència o recapacitar moralment).

12. Incrementar els propis graus de llibertat: recuperar els marges d’actuació i les possibilitats d’elecció.

13. Desenvolupar la empleabilitat pròpia: incrementar la formació i capacitació professional.

14. Demanar la baixa laboral o a la renúncia voluntària abans de permetre que es destrueixi psíquicament a la persona.

15. Sol·licitar des del principi assessorament psicològic especialitzat.

16. Sol·licitar consell legal per fer valer i defensar els propis drets.

17. Desenvolupar una potent autoestima a prova d’assetjadors.

18. Desenvolupar el poder curatiu de l’humor (no sarcàstic).

19. Permetre’s plorar pel dany propi.

20. Perdonar a l’assetjador com a forma d’alliberament final.

Superar la depressió després de vacances

1 Què és?

La depressió post-vacacional és una síndrome que experimenta molta gent en finalitzar les seves vacances i reincorporar-se als seus llocs de treball. Encara que els psicòlegs i psiquiatres no es posen d’acord sobre si ha de considerar-se com a tal, es tracta d’una síndrome que sol presentar uns símptomes molt semblats als d’una depressió clínica: sensació d’apatia, descoratjament, irritabilitat, dificultat per relacionar-se amb els altres, insomni, etc. En casos greus pot arribar a provocar estats d’ansietat, trastorns digestius i taquicàrdies.

2 Per què es produeix?

El principal causant de la depressió post-vacacional és la volta al treball després d’un perllongat període de vacances, encara que el canvi en els horaris i la modificació de les hores de somni contribueixen també. Els dies d’oci i gaudi donen pas a les llargues jornades laborals i a les responsabilitats, per la qual cosa és lògic i normal que una persona se senti una mica desanimada. El veritable problema sorgeix quan aquesta sensació de descoratjament generalitzat es perllonga massa en el temps, per norma general durant més de dues setmanes.

3 Pren-te el primer dia amb filosofia

De res et servirà lamentar-te i amargar-te sense sentit. En lloc de pensar en el ben que t’ho vas passar en vacances i el dur i trist que resulta estar de tornada en el treball pren-te el teu primer dia de treball com una jornada laboral més. Així aconseguiràs llevar-li dramatisme a l’assumpte. D’altra banda, no oblidis que la volta al treball no només suposa una volta a les responsabilitats i a les exigències, sinó que també és un retrobament amb els companys i amics. Pregunta’ls sobre les seves vacances i explica’ls com t’ha anat a tu en les teves. Et sentiràs molt millor i estrenyeràs llaços amb ells.

4 A poc a poc.

No esperis arribar al treball i començar a treballar a preu fet des del primer moment, pren-te el teu temps per posar-te al dia amb el que vas deixar pendent abans d’anar-te de vacances i del que ha ocorregut mentre estaves fos. Fet això organitza’t, marca’t una línia de treball i uns objectius a aconseguir en la teva primera setmana de treball. Veuràs que, a poc a poc, aniràs recuperant el ritme de treball al que estaves acostumat abans d’anar-te de vacances. Si encara així veus que et costa una mica acostumar-te una altra vegada al treball, no desesperis, no ets l’únic que està passant per aquesta situació. Quan et vulguis adonar ja no sentiràs aquesta sensació de desassossec cada vegada que hagis d’anar a treballar.

5 Marca’t nous objectius i il·lusions.

Tornar al treball i caure en la dissort que encara et queden molts mesos per a les properes vacances és un error que només farà que et deprimeixis encara més. Pensa que pots aprofitar els caps de setmana, que el calendari laboral està poblat de dies festius i que pot ser que fins i tot et quedi algun que un altre dia lliure per gaudir. Marca’t projectes i metes que aconseguir a través del treball, faran que acudeixis al teu lloc de treball amb la il·lusió pròpia de qui persegueix un somni.

6 Intenta millorar les coses al treball.

Un cap despòtic, un company al que no suportes, una cadira sobre la qual asseure’s que et destrossa l’esquena, etc. Encara si un té la immensa sort d’estar enamorat del seu treball sempre hi haurà coses que no siguin del seu grat. Si aquest és el teu cas posa’t a la feina per canviar allò que no t’agrada. Ningú et garanteix que ho vagis a aconseguir, però almenys et quedarà la satisfacció d’haver-ho intentat. Estableix fluxos de comunicació més fluïts, fes que el teu punt de vista sigui escoltat i tingut en compte, si alguna cosa no et sembla ben fes-ho saber. Et sentiràs molt més implicat en el teu treball, i això farà que la volta al mateix no es faci tan costosa.

7 El dia té moltes hores!

Has de comprendre que el dia té 24 hores, i que el teu treball només t’ocupa una tercera part del mateix. Així que quan hagis acabat la teva jornada laboral, dedica la resta del dia a practicar activitats que són del teu grat o per estar amb els amics o amb la família. És necessari complir amb les responsabilitats, però també ho és satisfer les necessitats d’oci i descans. Si tens això en compte al llarg dels primers dies després de la teva volta al treball aconseguiràs que aquesta es faci molt més suportable. També és important que sàpigues no portar-te el treball a casa. Passar-te la tarda atabalat pel que t’espera en el treball l’endemà és igualment inútil i estresante.

8 Has pensat a practicar esport?

Està demostrat: practicar esport de manera regular no només és bo per a la salut sinó que també contribueix a combatre l’estrès. Sortint a córrer en les teves estones lliures o apuntant-te a un gimnàs aconseguiràs trencar amb la monotonia que puguis experimentar en el teu treball i guanyaràs en salut i energia. No hi ha dubte, l’esport és un dels teus millors aliats per combatre la depressió post-vacacional.

9 Què és per a tu el treball?

Molta gent no s’adona de la veritable importància del treball. És una manera de realitzar-se personalment, una forma de prestar un servei útil a la societat a la qual es pertany i un procés en el qual mai es deixa d’aprendre. Si un és capaç de comprendre això deixarà de contemplar la volta al treball com una obligació. D’altra banda, també és important adonar-se que la vida no només és treballar, és més, el treball, en el fons, no és més que un mitjà per guanyar-se la vida. No estàs ‘lligat’ al teu treball, no ets un esclau del mateix, treballes per poder viure i para, a més d’altres coses, poder pagar-te les vacances que acabes de gaudir.

10 Adopta una mentalitat positiva.

Aquest pot ser que sigui el pas més important de tots. Accepta la realitat, accepta el fet que ja has tingut el teu temps per descansar i que ara toca treballar. Pensa que hi ha moltes persones que no tenen la sort de tenir un lloc de treball esperant-los a la volta de les vacances. Afronta les responsabilitats i intenta realitzar-te personalment fent el teu treball tan bé com sigui possible, i fes-ho tot amb un somriure. Somrient no només seràs feliç, sinó que a més faràs més feliços als quals t’envolten i crearàs un millor ambient de treball.

Tractament amb realitat virtual

Es tracta d’una iniciativa pionera que pretén oferir noves alternatives de tractament als pacients per afrontar les fòbies i els trastorns d’ansietat.

Trastorns d’ansietat i tractament en Realitat Virtual (RV)

Avui dia, els trastorns d’ansietat s’han establert com un dels trastorns mentals més freqüents entre la població. Segons recents estudis epidemiològics la seva taxa de prevalença se situa entorn al 31% (National Comorbidity Survey-R, 2007) o, dit d’una altra manera, pràcticament una de cada tres persones té o tindrà en algun moment de la seva vida un quadre d’aquest tipus. Això els converteix en un seriós problema de salut pública.

En aquest punt el lector es pot estar preguntant què és exactament un trastorn d’ansietat? Encara que resulta complicat proporcionar una definició completa (i, naturalment, això està molt lluny dels objectius del present article) existeix consens a considerar l’ansietat com una resposta que es dóna en aquelles situacions en les quals la persona percep algun tipus de perill o amenaça. Tal resposta es manifesta en un triple sistema: cognitiu (solen aparèixer pensaments negatius tals com: per molt que estudiï suspendré l’examen, l’avió s’estavellarà, l’ascensor s’espatllarà, etc.), fisiològic (sensació d’ofec, taquicàrdia, sudoració, etc.) i motor (conductes d’evitació o fugida de la situació ansiògena, per ex.: no utilitzar ascensors, no presentar-se a un examen, etc.). Per a la persona que la pateix, l’ansietat sol tenir fortes repercussions en la seva vida familiar, laboral i/o social (APA, 1994). Això fa que sigui molt recomanable iniciar un procés psicoterapèutic ja que, en cas contrari, el problema tendeix a ser crònic.

En aquest context, una poderosa alternativa que resulta molt més atractiva pels pacients (Garcia-Palacios, Botella, Hoffman i Fabregat, 2007) consisteix a dur a terme sessions d’exposició basades en l’ús de la RV.

Què és la realitat virtual i com s’utilitza a teràpia?

La RV ofereix un nou paradigma d’Interacció Persona-Ordinador (IPO) en la qual l’usuari, lluny de ser un espectador passiu d’imatges o dades en la pantalla, es converteix en un agent actiu capaç d’interactuar en temps real i en una perspectiva de primera persona en els entorns tridimensionals. A més, solen emprar-se diferents dispositius especials (per exemple: cascos de RV, data-gloves, sintetitzadors d’olors, etc.) dirigits a estimular els canals sensorials de l’usuari. D’aquesta manera la RV, mitjançant l’estimulació multisensorial i la possibilitat d’interacció, permet induir en l’usuari una sensació d’estar físicament dins dels entorns virtuals. Aquesta il·lusió es denomina Sentit de Presència (Steuer, 1992) és, precisament, el que converteix la RV en una eina terapèutica d’enorme potencial. La principal conseqüència d’un elevat nivell de presència serà que el pacient experimentarà al món virtual pensaments, emocions i reaccions fisiològiques molt semblants als quals es donarien en una situació veritable (per ex.: Alsina-Jurnet, Gutiérrez-Maldonado i Rangel-Gómez, 2011). Així, per exemple, un pacient amb por a parlar en públic sentirà el mateix temor en enfrontar-se a una audiència virtual que enfront d’una audiència real. Això ofereix el marc ideal per dur a terme sessions de teràpia d’una forma controlada, segura i sense sortir del propi despatx del psicoterapeuta.

La teràpia en RV està especialment indicada per a pacients amb nivells d’ansietat tan elevats que es neguen a realitzar un tractament en viu (representen el 25% dels pacients fòbics).

Avantatges de la Realitat Virtual 

1. És molt més atractiva, augmentant el nombre de pacients que poden beneficiar-se de la teràpia psicològica.

2. És molt indicada per tractar aquells trastorns de difícil exposició al món real. Bons exemples poden ser la fòbia a volar (és econòmicament inviable realitzar sessions d’exposició en viu), l’ansietat davant els exàmens (els exàmens es realitzen en períodes molt concrets de l’any), la por a parlar en públic (el terapeuta hauria de preparar situacions en les quals el pacient pogués donar una xerrada enfront d’una audiència) o bé el trastorn per estrès postraumátic (no seria èticament correcte representar el trauma al món real).

3. És molt més efectiva ja que nombrosos estudis controlats mostren l’efectivitat de la RV com una tècnica per tractar els trastorns d’ansietat. Les revisions d’estudis i metaanálisis aporten una buena prova d’això i contenen estudis indpendents que demostren que la RV és més efectiva que la imaginción i tan efectiva com la presentació en viu (tractament recomanat per a fòbies).

4. Millor acceptada pels pacients. El 25% dels pacients amb fòbia rebutja usar la teràpia d’exposició ja que la consideren massa aversiva, cosa que no ocorre en la majoria de casos amb la RV. Això suggereix que la RV pot incrementar el nombre de pacients que decideixen sotmetre’s a un tractament per superar els seus trastorns d’ansietat. Els estudis indiquen, a més, que en pacients crònics, el nivell d’abandó de la teràpia amb RV és molt menor que usant les teràpies convencionals.

5. Tractament més personalitzat. Amb la RV el professional mèdic pot controlar totalment l’entorn al que el pacient s’exposa, permetent-li configurar els seus paràmetres, disparar esdeveniments i accions o escollir el grau de confrontació adequat a les necessitats del pacient i a l’etapa del tractament.

Les noves tecnologies estan afavorint la dependència emocional

La membre de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD), Rosa Fernández Marcote, ha avisat que les noves tecnologies com per exemple, les xarxes socials i el WhatsApp, estan afavorint l’aparició de casos de dependència emocional.
Es tracta d’una patologia que fa referència a una necessitat malaltissa de cura i protecció en contextos diversos (familiar, relacional, laboral o acadèmic), el resultat del qual provoca una falta de funcionalitat i autonomia en la persona. En aquest sentit, l’experta ha lamentat l’augment de casos que s’estan produint en els últims anys.

“Possiblement hi hagi casos anteriors, però en els últims cinc anys el nombre de diagnòstics, la seva intensitat i complexitat ha crescut bastant. Abans quan es perdia la relació amb un amic o s’acabava un festeig es complia un període de dol, sense contacte, que afavoria la reconstrucció de la vida d’una manera raonable. Ara, sempre existeix la possibilitat de saber una mica de l’altra persona, ‘espiar’ la seva Facebook, revisar la seva última connexió a WhatsApp o mirar les seves fotos de les vacances”, ha asseverat la psicòloga clínica.

I és que, la dependència emocional compleix amb tots els criteris de qualsevol altre tipus d’addicció, sent que l’objecte no és una substància sinó una persona: desig irrefrenable, necessitat de contacte, pèrdua de control o modificació dels patrons estables de personalitat, etcètera.

“Distorsiona a la persona que la pateix i varia el seu comportament normal en l’entorn laboral, familiar, social i emocional. La persona sol adonar-se que té una relació perjudicial i reconeix a la persona tòxica, però quan intenta trencar el vincle sent que no pot”, ha puntualitzat Fernández.

ASSOCIACIÓ AMB ALTRES TRASTORNS

Així mateix, els especialistes en patologia dual estan avançant en la cerca de connexions entre la dependència emocional i altres trastorns de personalitat. De fet, tal com ha comentat l’especialista, “molts” estudis mostren com la dependència emocional apareix lligada a certs trets de personalitat i associat a simptomatologia depressiva i ansiosa que ens fa pensar en uns patrons anteriors facilitadors de l’aparició del problema.

A més, la dependència emocional està relacionada també amb la violència de gènere. “És un component freqüent i s’aborda en les consultes com les addiccions directament lligades a la violència de gènere. La intervenció tracta de distanciar la persona i ensenyar autocontrol en situacions de risc per evitar recaigudes”, ha recalcat.

Davant això, prossegueix, les xarxes socials estan suposant una dificultat afegida en la “deshabituació” de les persones, atès que la possibilitat de contactar per mòbil, Internet, xat i altres xarxes socials fan que la dependència emocional es converteixi en alguna cosa “més impulsiva” per la facilitat en el contacte amb la persona tòxica.

D’altra banda, i encara que de moment no es pot definir un prototip, Fernández ha comentat que, pel que sembla, la dependència emocional és més freqüent entre les dones. Un fet que, al seu judici, es relaciona amb determinats trets de personalitat de les dones que ho faciliten a nivell cognitiu i emocional.

“Cultural i històricament moltes dones han autoritzat a les seves parelles per portar les regnes de la seva vida i han perdut la seva capacitat de ser autosuficients, creient que necessiten a una altra persona per tirar endavant. Té fins a una part romàntica en la qual la dona pensa que la seva parella ho és tot per a ella”, ha explicat.

En relació a l’edat, els primers casos que s’han registrat en les consultes se situen entorn dels 16 anys, ja que les adolescents són més vulnerables a la dependència i tenen major accés a les xarxes socials.