Archive for category: Notícies

La procrastinació es pot definir com el mecanisme segons el qual posposem o retardem la realització de certes tasques, situacions o activitats, i les substituïm per altres “aparentment” més rellevants i  sobretot agradables. Tot i que es tracta d’un fenomen que en major o menor mesura tots haurem experimentat o utilitzat en algun moment de la nostra vida, en ocasions pot arribar a constituir una estratègia habitual, creant-se un patró de comportament que pot tenir una repercussió molt significativa a tots els nivells; personal, laboral/acadèmic, social i familiar.

D’entre les possibles causes o motius que poden facilitar la seva aparició, i tot i que en moltes ocasions apareixen interrelacionats, podem diferenciar aquells que pertanyen a la mateixa persona, és a dir interns o personals, i altres externs a aquesta o contextuals. Així, pel que fa als primers, destaquen sobretot la impulsivitat, l’orientació al benestar immediat o el dèficit d’autocontrol. Aquestes característiques es troben relacionades amb certs mecanismes cerebrals; la major activació del sistema límbic (encarregat sobretot de la regulació emocional) i la menor aparició del sistema executiu o prefrontal (regulació de la conducta), fet que promou que apareguin en major grau els components esmentats. En relació als estímuls o situacions exteriors que poden influir en la procrastinació, podem citar el fet que el benefici per realitzar la tasca s’obtingui a llarg termini, el nivell de dificultat o esforç que implica la pròpia tasca, o el significat personal que li donem a realitzar-la. D’aquesta manera, davant aquelles activitats que ens exigeixin més, que la gratificació estigui més lluny, o que no suposi alguna cosa significativa per a nosaltres, utilitzarem arguments que justifiquin el seu retràs, com ara “ja ho faré”, “tinc temps”, “tinc el temps molt ocupat “, etc.

Totes aquestes justificacions únicament ens serviran per desviar l’atenció d’allò realment important, provocant que quan s’acostin els diferents terminis puguem sentir-nos aclaparats i fins i tot fatigats, ja que tot i que ens haguem dedicat a altres “assumptes” que en un primer moment hem considerat més importants, en moltes ocasions haurem seguit connectats mentalment a les diferents tasques realment significatives. Per això, a continuació s’expliquen algunes de les estratègies que poden ser útils per reduir aquesta tendència:

–    Interpretacions realistes: Un primer pas important requereix que identifiquem aquells pensaments erronis i les justificacions utilitzades i les canviem per altres plausibles i que ens acostin a la consecució de la nostra meta o metes importants. Els missatges citats més amunt s’han de flexibilitzar i substituir-se per altres. En aquest sentit, focalitzar-se en els aspectes positius d’aconseguir l’objectiu, i en els negatius de no fer-ho pot facilitar que ens posem a treballar en allò important.

–    Planificació: L’estructuració i organització de les tasques i del temps resulten crucials. En aquest sentit, el crear un calendari a curt termini amb objectius específics pot ajudar-nos a apropar-nos pas a pas a allò que volem aconseguir. D’aquesta manera impedim sentir-nos aclaparats pensant en “tot” el que cal fer, desglossant-ho en petites parts o passos petits.

–    Eliminar distraccions: Quan estiguem realitzant-ho, és important procurar ser rígids i suprimir tots aquells elements que poden afavorir que ens desviem de la tasca important. Per exemple, guardar i amagar lluny el mòbil, apagar l’ordinador si no ho necessitem, agafar la quantitat de menjar justa, no encendre la televisió, etc. Això afavorirà el següent punt.

–    Estar en el present: La concentració i atenció en el “ara” és un dels mètodes més útils per augmentar l’eficiència. Quan estiguem realitzant una tasca concreta, hem de posar tots els sentits en aquesta, i en l’aquí i ara. Com hem dit, els objectius són a curt termini, i si aconseguim realment atendre en tota la seva plenitud al que estem executant, el nostre rendiment millorarà. Això també s’ha d’aplicar als descansos, és a dir, hem de respectar tant el temps de treball com les pauses.

–    Utilitzar el reforç: Parlar amb nosaltres mateixos i felicitar-nos pels èxits que anem aconseguint pot ser una ajuda molt important. En base al que fem, no hem d’oblidar valorar-ho i reforçar la nostra autoestima, ja que això pot suposar un gran suplement d’energia i motivació. A més de les autoverbalitzacions, també podem utilitzar certs elements com menjar o realitzar activitats que ens agradin.

Existeixen molts altres mecanismes per impedir que la procrastinació s’apoderi de nosaltres. Cal esmentar a més, que tot i que aquesta acostuma a aparèixer inicialment de manera esporàdica, poc a poc es va tornant més crònica, i més si tot i utilitzar-la i del sofriment i la abrumació que ens fa passar, aconseguim arribar més o menys a l’objectiu. Al costat d’això, val la pena indicar també que pot ser un símptoma de diferents problemes psicològics, conformant en moltes ocasions un dels més significatius. Per exemple, en problemes d’autoestima, TDAH, por al fracàs o depressió, sol aparèixer aquesta estratègia per seguir ancorats en les seves diferents zones de confort.

Si volem alguna cosa, hem d’anar i lluitar per aconseguir-ho. Només així ens aconseguirem sentir bé amb nosaltres mateixos i assolirem els nostres objectius d’una manera molt més favorable. En cas de tenir alguna pregunta sobre el que s’ha comentat, o sobre qualsevol altra qüestió que consideris rellevant, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, situat a Mataró, t’ajudarem.

A causa de l’alteració a les àrees cerebrals que regulen el control de la conducta i de l’atenció, és freqüent que el TDAH vagi associat amb problemes de conducta que varien en intensitat i freqüència en funció d’altres factors, un d’ells els nostres estils educatius. Per això, és interessant “entrenar-nos” com a pares per aplicar conseqüències de forma efectiva, així com per adaptar l’entorn i les rutines per poder ajudar al nostre/a fill/a a funcionar de forma més efectiva i, conseqüentment, a sentir-se millor amb ell mateix i amb el seu entorn.
Pautes educatives generals:
    Proporcionarem al nostre/a  fill/a una vida endreçada organitzant els seus horaris i establint moments de pauses, descansos i activitat física.    Actuarem (i ens referim a aplicar conseqüències) quan es doni una conducta no desitjable, més que queixar-se o criticar-la.    Anticiparem i planificarem com actuarem davant possibles situacions problemàtiques (quines conseqüències aplicarem), això ens ajudarà a mantenir-nos serens, no perdre el control i aplicar conseqüències de forma més efectiva i raonable.    Reforçarem/castigarem la conducta desitjada o a eliminar de forma immediata; no cal demorar-se en el temps per felicitar ni per aplicar conseqüències.    Serem coherents i conseqüents en els pactes sobre els reforçadors i en les conductes que es premien i les que no són acceptables o s’han de corregir. En aquest punt és important assenyalar que tots dos pares han de posar-se d’acord en quines conductes són permeses o no, i com premiar-les o castigar-les.    Li proporcionarem un feedback freqüent; això vol dir que li farem comentaris continus i de forma positiva sobre el que està fent bé o el que encara ha de millorar i com fer-ho (sempre en to positiu i sense caure en la crítica, hem de tenir en compte que són nens amb tendència a presentar una baixa autoestima); d’aquesta manera, li servirem de guia externa sobre com actuar o resoldre les diferents situacions i tasques que se li plantegen.    Dedicarem un temps estipulat i que servirà com reforçador per compartir amb ell/ella alguna activitat que li agradi amb nosaltres. Si són nens més grans, podem dedicar un temps del dia a parlar amb ell/ella sobre com es sent, què li preocupa…Ha de ser una estona exclusiva per a ell/ella, en la que puguem centrar la nostra atenció sense interrupcions.    Reforçarem el contacte ocular durant la comunicació i esperarem a que estigui receptiu per escoltar-nos amb atenció (que no estigui distret amb alguna cosa que li agradi ni enfadat/da).    Les nostres normes han de ser poques i clares. Els nens de vegades no les compleixen perquè no les recorden o no les comprenen.•    Les ordres o instruccions han de ser senzilles, directes i concises. Evitarem que vagin carregades d’emocions negatives i fomentarem el to emocional neutre.    No pararem atenció quan interrompi i farem evident el moment en el qual pot intervenir; tot seguit, li felicitarem per intervenir en el moment adequat (tot i que abans hagi interromput).    Especificarem perquè l’estem felicitant: “molt bé, estic molt content/a perquè has aconseguit vestir-te molt més ràpid que ahir i t’he hagut d’ajudar menys”.    Establirem rutines en aquelles tasques que menys li motivin (per exemple, els deures o recollir la seva habitació) i les dividirem en subtaques que impliquin poc temps,  establint descansos i recompensant-li verbal i/o afectivament (amb  elogis, abraçades, petons…).    És convenient fer referències temporals ja que solen perdre la noció del temps amb facilitat. Per exemple, avisar de quant temps queda per jugar i per començar a fer els deures i anar anticipant la següent tasca.    Li recordarem la conseqüència positiva que tindrà el realitzar la tasca (el reforçador).    Farem de guia verbal perquè parin esment als detalls importants de la tasca. Per exemple “què hem de fer? Hem d’aconseguir recollir la cambra…però com ho anem a fer?, primer recollirem la roba que està en la cadira (deixar-li temps perquè ho faci i reforçar-li), ara les joguines del sòl…fixa’t que no hi hagi algun sota el llit…”.    Ens esforçarem a trobar contínuament virtuts (encara que siguin petits detalls o millores), les hi assenyalarem verbalment i evitarem criticar contínuament el que fa malament.    Excepte en situacions límit, evitarem el càstig; els nens/as amb TDAH funcionen millor reforçant-los que castigant-los. Evitarem perdre el control emocional i caure en la confrontació.
En el proper article farem esmena i detallarem diferents tècniques a aplicar tant quan es donin situacions no acceptables o límit, com a per a reforçar les conductes que desitgem instaurar en nens amb TDAH.

Quantes vegades hem sentit la necessitat de dir alguna cosa i no ho hem fet per por? En quins d’aquestes ocasions ens hem conformat i resignat? Hauré actuat de forma massa directa i fins i tot agressiva? O pel contrari, He estat potser massa passiu?
Això és una font principal de malestar, ja que repercuteix en el nostre estat d’ànim i en la nostra vida social, familiar i laboral. En la majoria d’ocasions acceptem passivament aquestes situacions, encara que de vegades podem arribar al límit i esclatar d’ira. Tot això simplement pel fet de no haver sabut gestionar i formular de manera correcta el que sentíem i esperàvem d’aquesta situació o persona. 
Avui dia l’assertivitat es defineix com la capacitat o habilitat d’expressar les nostres opinions i desitjos, defensar els nostres drets i realitzar suggeriments sense vulnerar les dels altres, fent-ho de forma respectuosa, educada i honesta. D’aquesta forma, se suggereix trobar un punt mitjà entre la passivitat i l’agressivitat que permeti obtenir un resultat, en principi, molt més beneficiós i gratificant. 

Dit així pot semblar senzill, però en la pràctica sabem que resulta més complicat. Les nostres experiències davant certes situacions i persones dicten la nostra forma d’afrontar les següents trobades, i fins i tot arribem a generalitzar sobre la base de característiques que considerem comunes. Per això, et proposem una sèrie de pautes perquè no et deixis portar ni per la por ni per la ira, i siguis capaç de manifestar el que creïs i penses de la millor manera: –        Els altres no poden llegir la teva ment: Pot semblar un aspecte banal però has de comprendre que els altres no saben el que penses ni el que vols tret que l’hi diguis. Per a això no serveix enfadar-nos i recriminar-los que haurien de saber-ho! Sinó que hem d’especificar quins són els nostres interessos. –        Reformula els teus pensaments negatius: No et deixis portar pels teus prejudicis, i procura positivizar allò que et suscitin els altres. De vegades podem estar molt convençuts d’alguna cosa i quan posem a prova les nostres creences ens adonem que no era per res així! –        Justifica les teves peticions: Donar motius és la millor forma de reduir les probabilitats que ens rebutgin, ja que l’altra persona es percatará que existeix una raó real que sustenta els teus interessos. –        Entén el punt de vista dels altres: En moltes ocasions, la millor manera d’aconseguir els nostres objectius o simplement que ens comprenguin, és començant per escoltar als altres i demostrar-los que tenim en compte la seva opinió. No siguem egoistes! Ells també necessiten sentir-se compresos. 
Al nostre centre de psicologia de Mataró et proporcionem una atenció individualitzada perquè potenciïs i millors aquesta crucial habilitat interpersonal. Per a això et posarem en mà dels nostres millors especialistes en habilitats socials.

QUÈ SÓN ELS TRAUMES I COM SUPERAR-LOS

Generalment es denomina trauma psíquic o trauma psicològic tant a un esdeveniment que amenaça profundament el benestar o la vida d’un individu, com a la conseqüència d’aquest esdeveniment en l’aparell o estructura mental o vida emocional del mateix.

En els termes de la psiquiatria un trauma és definit, indirectament, com a “exposició personal directa a un succés que embolica amenaça real o potencial de mort o greu dany o altres amenaces a la integritat física personal, o ser testimoni d’un succés que embolica mort, dany o amenaça a la integritat física d’una altra persona, o assabentar-se de la mort no esperada o violenta, dany seriós, amenaça de mort o dany experimentats per un membre de la família o una altra relació propera. La resposta de la persona al succés ha d’embolicar por intensa, sentit d’incapacitat d’exercir control o horror. En nens, la reacció ha d’embolicar comportaments agitats o desorganitzats.

El que fa el trauma és desequilibrar el sistema mental del subjecte i la seva existència des del punt de vista de les emocions.
El trauma sorgeix a causa d’una por de gran intensitat (terror) o la falta de capacitat per controlar un perill real o potencial. És habitual que aparegui quan el pacient és testimoni d’un fet vinculat al dany o la mort d’un altre ésser humà, o quan rep una notícia inesperada i tràgica relacionada amb un ser estimat.

Quan ocorre un succés traumàtic, pot afectar-te a nivell mental, emocional i fins i tot físic. A llarg termini, pot convertir-se en problemes com a ansietat, depressió o trastorn d’estrès postraumático (TEPT). Però amb les estratègies adequades, el temps i un bon sistema de suport, podràs superar amb èxit un succés traumàtic.

El problema dels traumes és que malgrat haver ocorregut molts anys enrere, tenen tal impacte emocional i causen tal pertorbació emocional, que se segueixen manifestant les seves seqüeles la resta de les nostres vides. Per això és tan important abordar i superar els traumes del nostre passat, per alliberar-nos de les seqüeles que ens han provocat.

La teràpia d’elecció per superar els traumes és el EMDR, de les sigles de l’anglès eye movement desensitization and reprocessing. La teràpia EMDR està avalada per l’Organització Mundial de la Salut i les Guies Clíniques Internacionals per al tractament del trauma. Es basa en la comprensió de l’efecte de les experiències vitals adverses i traumàtiques sobre la patologia i en el processament d’aquestes experiències a través de procediments estructurats que inclouen moviments oculars o altres formes d’estimulació bilateral. La seva aplicació s’ha estès a un ampli rang de problemes clínics

En el procés amb EMDR, el terapeuta treballa amb el pacient per identificar un problema específic que serà el focus del tractament. El pacient descriu l’incident traumàtic, a partir del com és ajudat pel terapeuta perquè seleccioni els aspectes més importants i que més ho angoixen d’aquest incident. Mentre el pacient fa moviments oculars (o qualsevol altra estimulació bilateral) li vénen a la ment altres parts del record traumàtic o altres records. El terapeuta interromp els moviments oculars cada tant per assegurar-se que el pacient estigui processant adequadament.

El tractament amb EMDR pot ser des de 3 sessions per a un trauma simple fins a més d’un any per a problemes complexos.

Al nostre centre de psicologia de Mataró estem àmpliament formats en la teràpia EMDR, tant en adults com en nens. Si has sofert un trauma no dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs experts en trauma per alliberar-te del dolor que aquest trauma t’ha produït.

La por, definit en la seva essència, és una alteració emocional caracteritzada principalment per angoixa generada per la presència o anticipació d’un perill real o imaginari. Tot i resultar desagradable, al igual que totes les emocions que experimentem posseeix un caràcter adaptatiu bàsic, ja que funciona com a mètode de supervivència al posar-nos en alerta i preparar-nos per combatre una possible amenaça.

Són moltes les situacions que ens poden generar aquest tipus de resposta, i en la gran majoria la trobem acompanyada del que avui dia es coneix com ansietat. Aquesta es caracteritza per provocar agitació, inquietud, nerviosisme, preocupació i anar acompanyada d’una sèrie de símptomes físics que poden experimentar-se en major o menor grau: sudoració, tremolors, mareig, visió borrosa, dolor toràcic i/o estomacal, entre d’altres. Habitualment, en la major part de les problemàtiques on l’ansietat juga un paper important, a part dels símptomes exposats els quals poden confluir en un atac de pànic, podem distingir diferents components: evitació de les situacions temudes, conductes defensives (p.ex: prendre medicació, anar acompanyat), ansietat anticipatòria (preocupació o inquietud en anticipar possibles conseqüències), i interferència en la vida de la persona.

A més d’aquests, en alguns casos pot aparèixer un altre component, la por a la por. Quan a més d’existir por a les situacions específiques (ansietat fòbica), apareix la por a les reaccions somàtiques associades amb l’ansietat al costat de pensaments catastròfics, parlem de por a la por. Així, per exemple, en alguns trastorns d’ansietat com l’agorafòbia, el trastorn de pànic, o la fòbia social les persones tenen por de les situacions en què consideren que poden aparèixer certes sensacions físiques o en les que creuen que pot passar quelcom perjudicial o catastròfic. Dins d’aquest element, hi ha dos components importants:

–    La por a les reaccions somàtiques (símptomes físics) associades amb l’ansietat: Encara que generalment sorgeix en les situacions externes que es temen, pot aparèixer com a conseqüència de la calor, la fatiga, la falta de son, l’estrès o altres factors que produeixin activació. Les respostes fisiològiques que acostumen a témer són el dolor o malestar a l’estómac, la visió borrosa o distorsionada, la rigidesa i la tensió. A més d’això, cal tenir en compte que les sensacions poden variar en funció de la situació. Per exemple marejar en conduir o tenir la sensació d’ennuegament en un restaurant.

–    Pensaments sobre que experimentar certes sensacions físiques d’ansietat tindrà conseqüències catastròfiques o nocives de tipus físic (atac de cor, mort, desmai, ofec …), social (que els altres pensin que un estem bojos o que som incompetents, que es riguin de nosaltres, ser incapaç d’actuar de manera competent…), o mental (tornar-se boig, perdre el control, quedar-se paralitzat …).

D’altra banda, sota les anticipacions negatives temudes, de vegades hi ha subjacents altres pors. Per exemple, la por a desmaiar-se pot incloure donar-se un cop al cap, caure en coma i no recuperar-se o quedar exposat al possible dany dels altres.

Quan hi ha un malestar important, majoritàriament associat amb l’ansietat, les persones acostumen a creure fortament en les conseqüències temudes, sobreestimant la probabilitat d’ocurrència d’aquestes i adoptant un punt de vista catastrofista, magnificant els possibles resultats negatius. D’aquesta manera, algunes de les estratègies aconsellables per gestionar aquest malestar són:

–    Reconèixer i acceptar el malestar i l’ansietat: Hem d’aprendre a identificar les situacions que realment ens generen aquests símptomes, procurant adoptar una visió realista de la situació. A banda, sent conscients que hi ha un cert grau d’ansietat adaptatiu, pot ser útil aprendre a tolerar la seva presència en situacions que ho requereixin.

–    Detectar i reinterpretar els pensaments desadaptatius: Una component clau per potenciar la millora recau en l’anàlisi i invalidació dels pensaments que reforcen l’aparició d’ansietat. Habitualment emetem judicis del que ens passa, de manera que hem d’identificar aquests biaixos i canviar-los per arguments més objectius sobre el que experimentem en aquest moment.

–    Respiració i/o relaxació: Les tècniques de respiració i relaxació ajuden a reduir l’activació fisiològica, i per tant, les sensacions físiques associades a certes situacions. Establir una rutina on es treballin aquests components pot facilitar un millor estat físic i emocional.

Existeixen altres estratègies encarades a reduir i gestionar el malestar que genera l’ansietat i altres emocions, que experimentades intensament, limiten les nostres vides. Per altra banda, cal tenir en compte, que aquesta por pot aparèixer en tot tipus de població, podent ser necessari treballar des de la psicologia d’adults o infanto-juvenil. A més, si el malestar és molt accentuat pot requerir una intervenció paral·lela des de l’àmbit de la psiquiatria per tal de potenciar la reducció de la simptomatologia.

Si vols rebre més informació, el nostre equip de professionals situat a Mataró posseeix la formació i experiència necessàries per ajudar-te en aquesta, o qualsevol altra demanda que consideris important per a millorar el teu benestar.