Coaching personal: definició i utilitat

Què és el coaching? A qui va dirigit? Pot ser-me útil? Quina diferència hi ha entre aquest i la psicologia?

Aquestes i altres preguntes sorgeixen constantment al parlar de la figura del coach i de la seva metodologia de treball. A grans trets, aquesta nova disciplina se centra en el desenvolupament personal, establint un espai de conversa planificat en el qual principalment s’acompanya a la persona per facilitar la consecució de les metes que aquesta mateixa planifiqui. Així, aquest professional, capacitat mitjançant certes tècniques i aptituds de comunicació, és un company de camí que procura ajudar-nos a aconseguir el nostre màxim potencial, actuant com un catalitzador.

Hi ha diferents modalitats dins d’aquesta disciplina: empresarial, executiu, ontològic, integral, entre altres. Un dels més utilitzats però, és el coaching personal. Aquest, per definició, es troba gairebé sempre immiscit en tots els altres subtipus. D’aquesta manera, s’entén com la persona que s’encarrega d’acompanyar-te i guiar-te en els teus objectius personals. El teu entrenador particular en eines vitals i de comunicació que busca generar un seguit de canvis per potenciar el teu benestar, sent un suport incondicional cap als teus èxits i errors. Tot això mitjançant un treball basat en la col·laboració, la comunicació, la detecció d’obstacles i la focalització en el futur més que en els errors del passat.

És important tenir en compte que, tot i que el coaching pot produir efectes terapèutics i estar el professional format en les dues disciplines, no és un procés psicoterapèutic. En aquest sentit, tot i que és un procés transformacional i comunicacional, no treballa directament amb psicopatologies. Certament però, pot servir com a complement per a diferents problemàtiques com trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim, addiccions, problemes d’autoestima, entre d’altres. Caldrà tenir present però, que el grau de profunditat serà menor comparat amb el treball terapèutic. El coach se centrarà en establir metes a curt termini utilitzant com a eina el qüestionament adequat perquè el client vagi discriminant la seva interpretació dels fets i modificant el seu punt de vista, per posteriorment passar a l’acció mitjançant una actitud proactiva.

Per poder saber si és adequat per a tu, a continuació s’exposen alguns dels beneficis d’aquesta disciplina: major desenvolupament personal i millor qualitat de vida, augment de la confiança i enfortiment de l’autoestima, clarificació d’alternatives per a la presa de decisions, establiment de prioritats per assolir fites, millora de la comunicació i vincle amb els altres, recerca d’un major equilibri entre les diferents àrees vitals, entre d’altres.

En conclusió, la gran utilitat i avantatge del coaching recau principalment en què se centra amb més intensitat en aspectes estratègics concrets per aconseguir objectius imminents, el desenvolupament d’habilitats, la potenciació de capacitats i aprenentatges, a més de constituir una forma d’intervenció adequada per a estimular la superació, sent més limitat per a problemes psicològics que requereixin una atenció més especialitzada.

En cas de voler rebre més informació o considerar que pots beneficiar-te d’aquesta eina, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró atendrà les teves demandes de manera professional i personalitzada. Contacta amb nosaltres, t’ajudarem.

La dependència emocional i els seus falsos beneficis

En termes generals, podem definir la dependència emocional com un estat psicològic caracteritzat per una necessitat afectiva excessiva i per la recerca contínua d’aprovació. A més d’això, la por a la soledat i/o al rebuig o la manca d’iniciativa/passivitat constitueixen algunes de les principals variables encarregades de mantenir i perpetuar aquest particular tret de personalitat.

Certament, l’ésser humà posseeix una predisposició innata que l’encara cap a l’establiment de llaços afectius. Dit d’una altra manera, les persones som éssers socials, de manera que la importància de la interacció i la construcció de relacions resulten evidents. A més però, cada un de nosaltres té aspectes únics, individuals i concrets que ens defineixen com a individus i que ens diferencien dels altres. A partir d’aquí, contínuament ens trobem immersos en una lluita per l’equilibri entre tots dos aspectes, construint el nostre “jo” en part, a partir de les interrelacions amb els demés. El problema sorgeix quan considerem que la nostra felicitat i allò que permet autorealitzar-nos depèn únicament del primer dels conceptes comentats, vinculant el nostre benestar i fins a la definició de nosaltres mateixos únicament a les concepcions que ens proporcionen els altres.

D’aquesta manera, tot i que la dependència emocional en parella és la més comuna en la nostra societat, aquesta característica pot donar-se en molts altres àmbits (laboral, familiar, social, etc.). Tot i això, hi ha components comuns en les relacions que estableix la persona dependent: Es basen en la submissió i la subordinació, hi ha una necessitat excessiva de l’altre/altres acompanyada d’un gran temor a la ruptura o separació, quan no es compleixen les expectatives d’aprovació i estima apareix el sofriment el qual pot equiparar-se a la síndrome d’abstinència, i acostuma a haver-hi preocupació excessiva per agradar. Al costat d’aquests, correlacionen positivament aspectes com la baixa autoestima o la distorsió de l’autoconcepte.

A continuació doncs, i tenint en compte el que s’ha comentat fins al moment, t’oferim algunes estratègies per potenciar la nostra individuació i autonomia:

–          Identifica els senyals de dependència: El primer pas per millorar és reconèixer que hi ha aspectes a modificar. Així, les reaccions exagerades després de les ruptures, l’excessiva sensibilitat al rebuig, la recerca contínua d’aprovació, la tendència a vincular tot a l’altre, o l’acceptació incondicional dels seus comportaments poden ser alguns dels senyals d’alarma.

 

–          Centra’t en tu: Això pot ser més complex del que sembla. Centrar-nos en nosaltres mateixos vol dir atendre a aquelles característiques que ens fan únics, buscant la part positiva de la nostra persona i atenent a allò que ens produeix benestar i que neix únicament en nosaltres. A més, és important que reservis espais per a tu, que busquis en la teva col·lecció d’aficions (aquelles que no hagin estat formades en base a les apetències de l’altre) i els dediquis un temps significatiu de la teva vida.

 

–          Modifica i/o elimina les teves creences errònies: El creure que necessitem l’altre per ser feliç, que no som capaços de prescindir d’una relació, o que no podem posseir el control de les nostres vides considerant-nos ineficaços i inefectius, són pensaments i creences que limiten significativament les nostres vides, reforçant positivament la idea de que necessitem recolzar-nos en altres per ser feliços.

 

–          Utilitza l’assertivitat: Adoptar una postura submisa i passiva és una actitud freqüent, la qual apareix com a conseqüència d’alguns dels aspectes anteriors comentats, i principalment del sistema de creences. Per això, és important aprendre a dir “no” sense por a les conseqüències, i especialment a perdre a algú. Hem de defensar els nostres interessos i necessitats, ja que en cas contrari podem acabar anul·lats.

Tot i que, inevitablement, en construir les nostres relacions personals una part de nosaltres queda vinculada als altres, hem de tenir en compte que seguim sent únics i diferents, i no només això, sinó que som amos i responsables directes de les nostres vides.

Per obtenir més informació o rebre ajuda per algun o alguns temes relacionats, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs a Mataró.

 

L’alcoholisme Repercussions i alteracions neuropsicològiques

L’alcohol, encara que actualment es tracti d’una substància acceptada i legalitzada en la major part del món, és el responsable de moltes de les problemàtiques existents en la nostra societat. En aquest sentit, tot i que és cert que altres formes de drogodependència reben més atenció, el seu consum és el que més problemes produeix, ja que repercuteix tant a la salut de l’individu com a nivell social. En quan al terme analitzat, cal ressaltar que la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera alcohòlics a aquells bevedors excessius, els quals la dependència a l’alcohol ha arribat a tal grau que presenten notables trastorns mentals o interferències amb la seva salut mental o física, les seves relacions interpersonals i el seu funcionament social i econòmic.

Pel que fa al curs del consum, normalment la persona s’inicia per curiositat, per pressió social, o per obtenir els efectes plaents anticipats. Amb el temps, però, el seu consum prolongat produeix tolerància, és a dir, que el cos necessita progressivament majors quantitats per obtenir els mateixos efectes, generant així, el fenomen de la dependència, i per tant, l’addicció. Certament però, en aquest procés estan involucrades variables personals (personalitat, factors cognitius, etc.) i ambientals (estabilitat contextual, cultura, educació, etc.) que permeten explicar, en certa part, el patró de consum adquirit per l’individu. Al costat d’això però, la pròpia “droga” posseeix en si certes característiques que la fan potencialment nociva i procliu al seu ús reiterat. En relació a la seva composició, i en contra del que s’acostuma a creure, es tracta d’una substància depressora. Així, l’alcohol etílic o etanol, actua sobre el sistema nerviós central (SNC) inhibint principalment les estructures associades amb l’autocontrol. D’aquesta manera, inicialment promou la desinhibició de les àrees frontals i prefrontals del cervell, relacionades amb la planificació de tasques, el control d’impulsos, així com l’execució motora, entre d’altres. Per això, moltes persones manifesten estar més “preparades” o “predisposades” per poder involucrar-se en certes activitats (com la sociabilització) després de la seva ingesta. Tot i això, en poc temps podem notar l’efecte gairebé contrari, és a dir, el cansament, aplanament o fins i tot el son. Al costat d’això, pot aparèixer la famosa ressaca, causada principalment per la deshidratació després de la degradació de l’alcohol, on s’observa una dilatació dels vasos sanguinis i una disminució del nivell de sucre a la sang (glucosa).

Quan es produeix l’alcoholisme, en moltes ocasions hi ha una baixa tolerància als símptomes que produeix el cessament del consum, de manera que l’estat d’embriaguesa pot arribar a ser el principal protagonista del dia a dia de la persona. Això produeix una clara alteració a nivell social (p.ex., aïllament), familiar (p.ex., desconfiança, allunyament), econòmica (despesa, pèrdua de la feina), i evidentment personal. En relació a aquest últim àmbit, cal remarcar que l’alcohol pot ser l’autor de trastorns psicològics específics associats al dany neuropsicològic produït. Tenint en compte el moment o curs de la problemàtica, podem diferenciar dos tipus, els aguts i els crònics.

Alguns dels trastorns aguts són:

–    Intoxicació alcohòlica: és el resultat del consum recent de grans quantitats d’alcohol. Els símptomes més importants són la sedació i la possible pèrdua de consciència. La pronunciació i el llenguatge s’alteren, aparició de descoordinació, marxa inestable, deteriorament de la memòria i l’atenció, i pot aparèixer el coma.

–    Delirium tremens: es produeix quan el consum cessa, com una exageració dels símptomes d’abstinència. Apareixen ansietat, insomni, tremolors, taquicàrdia, desorientació, fluctuació del nivell de consciència, tremolors i fins i tot al·lucinacions que poden arribar a ser visuals.

–    Disfuncions sexuals: El consum repetit s’associa a diferents alteracions sexuals, i principalment a la impotència i a la falta de desig sexual. Tal com hem comentat, al ser una substància depressora, inhibeix característiques essencials per dur a terme la conducta sexual, com són el desig i l’activació del sistema nerviós central.

Pel que fa a les alteracions o trastorns crònics, alguns exemples són:

–    Demència alcohòlica: Aproximadament un 10% de les persones alcohòliques cròniques, presenten un deteriorament permanent, progressiu i irreversible de les seves funcions cognitives (sobretot planificació, atenció i memòria), fins i tot després de l’abstinència.

–    Síndrome de Korsakoff: Es caracteritza per un fort deteriorament de les funcions de la memòria anterògrada (capacitat per adquirir nova informació) i retrògrada (capacitat per recordar esdeveniments previs a la lesió cerebral), que va acompanyat d’apatia, fatiga i alteracions en el estat d’ànim.

Al costat dels exposats, hi ha altres problemes igual o més importants que no solament influeixen en el funcionament de l’individu, sinó que generen malestar a tots els nivells. L’alcoholisme és considerat un trastorn progressiu greu, el qual va acompanyat de problemes psicològics, fisiològics i socials. Encara que convisquem amb ell i estiguem “acostumats” a la seva presència, hem de fer un ús controlat i responsable del seu consum, la qual cosa pot ajudar a prevenir futures complicacions com les citades. Juntament amb això, en els casos en que hagi arribat a suposar un problema, l’abordatge terapèutic per part d’un psicòleg, un neuropsicòleg i psiquiàtric seran indispensables per garantir la millora de la persona.
Si tens preguntes, o vols rebre una ajuda individualitzada i professional en relació a algun tema que creguis rellevant, els professionals del nostre centre, a Mataró, atendran totes les teves peticions. No dubtis en trucar-nos.

Com combatre l’estrès laboral

COM COMBATRE L’ESTRÈS LABORAL L’estrès laboral constitueix, avui dia, una de les principals fonts de malestar físic i psicològic, sobretot en societats industrialitzades. A grans trets, apareix quan les demandes ambientals o contextuals superen la capacitat de l’individu per enfrontar-se a elles o mantenir-les sota control. Així, podem sobreentendre que en la generació d’estrès entren en joc variables tant de l’entorn, com de la pròpia persona, incloent en aquesta aspectes cognitius, fisiològics, emocionals i / o conductuals. A partir d’aquí, és important tenir en compte que pot manifestar-se de diverses formes, produint sovint o més aviat de manera freqüent un deteriorament personal, familiar i social importants, a més del laboral. En aquest sentit, depenent de la persona els símptomes poden girar al voltant de la irritabilitat i/o agressivitat, ansietat i fins i tot depressió. Tot i trobar variabilitat interpersonal, habitualment l’estrès va acompanyat d’esgotament físic i mental. A més, cal tenir en compte que en casos greus pot desencadenar trastorns psicològics específics (trastorns d’ansietat i depressius principalment), sent motiu en moltes ocasions, de baixa laboral. A partir d’aquí doncs, i un cop conceptualitzat en línies generals, des del nostre centre de psicologia a Mataró et proposem algunes estratègies per combatre aquesta problemàtica: – Identificar les fonts de malestar: Hem de dedicar espais concrets a reflexionar i sobretot a observar amb l’objectiu de detectar de la forma més precoç possible, quines persones, situacions i moments específics provoquen malestar. El primer pas per solucionar o millorar és observar i analitzar. – Estructurar i planificar el temps: Tenint en compte el nivell d’exigència inherent a cada tasca, cal establir objectius realistes i plausibles, procurant marcar un ordre de prioritat. En aquest punt convé diferenciar entre aquells a curt i llarg termini, i entre professionals i personals. – Organitzar el temps lliure: Un aspecte clau és el respecte al temps lliure. Hi ha persones que no es permeten “desconnectar”. Hem de ser conscients de la necessitat d’aquests espais, els quals ens permeten descansar i desvincular-nos del treball mitjançant activitats que ens gratifiquin i ens relaxin. – Relaxació: Estratègies com la relaxació progressiva o la respiració controlada s’han mostrat útils i eficaces per reduir i prevenir simptomatologia ansiosa, podent a més evitar la irritabilitat i els comportaments agressius. – Modificació de pensaments: Són molts els pensaments i les creences que ens autoimposem per rendir no només a nivell laboral, sinó familiar i social. En aquest sentit, cal procurar canviar el concepte negatiu que la persona posseeix de si mateixa, modificant els pensaments negatius per d’altres més adaptatius. Existeixen moltes altres alternatives encarades no només a reduir el malestar produït per l’estrès laboral, sinó a prevenir aquest. La importància de treballar per millorar l’estat físic i mental de la nostra societat no es pot defugir, pel que creiem que és crucial treballar conjuntament per reduir el percentatge de casos que pateixen aquesta problemàtica, la qual malauradament, ocupa progressivament un lloc més destacat en la nostra societat.

Entrevista a Cristina Martínez al Diari Ara

Cristina Martínez, directora i psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró és entrevistada pel diari Ara per parlar sobre les addiccions ben vistes.
Poden seguir el següent enllaç per accedir a la notícia completa:
http://www.ara.cat/societat/perill-addiccions-ben-vistes_0_1733226689.html

Por a parlar en públic? Supera-ho!

T’aterroriza la idea de donar una xerrada en públic, pronunciar un discurs en unes noces, fer un examen oral o exposar un treball davant els teus companys de treball?

La por escènica és una cosa molt habitual, s’estima que el 75% de la població sofreix algun sentiment d’ansietat i nerviosisme en parlar en públic, la qual cosa es coneix com glosofobia, però molts no saben com fer-li front.

Quedar-se en blanc, la sudoració, el bloqueig muscular, l’augment del ritme cardíac, són algunes de les conseqüències de qui no ha desenvolupat una bona tècnica per perdre aquesta por.

Les persones amb por a parlar en públic, quan han d’enfrontar-se a aquest tipus de situacions, experimenten una gran ansietat, a més, solen pensar que van a fer-ho malament i amb freqüència, creuen que la seva actuació ha estat deficient. Pensen que els altres s’adonaran que la seva veu o les seves mans estan tremolant, o creuen que a qualsevol moment els pot envair una enorme ansietat, o que no podran articular correctament les paraules, etc.

A continuació et proposem diverses estratègies que són molt útils per superar la por a parlar en públic i amb les quals aconseguiràs convertir-te en un gran orador:

Prepara’t un guió

Prepara un guió detallat del que vols explicar. Ténlo enfronti o a un costat mentre estàs donant la conferència.

Així, si et quedes en blanc, saps que ho pots consultar. Solament això et donarà molta tranquil·litat i probablement aconseguiràs no quedar-te en blanc a cap moment.

Saber que pots recórrer al guió fa que tinguis més seguretat i que no estiguis tan nerviós i potser ja ni et quedaràs en blanc.

Si et quedes en blanc, sempre pots consultar el teu guió. No et preocupis perquè ningú es va a riure de tu perquè has de consultar-ho.

En aquest guió també és molt recomanable que incloguis anècdotes, exemples i històries que il·lustrin el que estàs explicant. Aconseguiràs que la teva presentació sigui molt més amena i divertida. Si veus que la teva audiència està motivada amb el que li expliques, això també et donarà confiança i seguretat durant la presentació.

Assaja diverses vegades davant de la teva família i amics

Assaja molt bé la conferència i sobretot els cinc primers minuts. És crucial que preparis amb cura la primera part, és a dir, el com vas a començar la teva presentació, què és el primer que vas a dir quan comencis.

I això és el que més t’has de preparar, perquè pensa que els primers cinc minuts és quan més nerviós estaràs i també quan el públic està molt expectante per veure com va a anar aquesta conferència.

De la forma com comencis la conferència va a dependre la predisposició que tingui el públic a l’hora d’escoltar-te.

Domina l’espai i la situació

Arriba amb temps suficient al lloc on vas a donar la conferència i prepara’t el que necessitis.
A continuació observa l’espai, observa la sala des del punt on vas a donar la conferència. Encara amb la sala buida, sense públic, observa-la bé per familiaritzar-te amb l’espai i que no et resulti estrany quan comencis a parlar.

També mentre el públic va entrant pots anar observant-los i saludant-los o somrient-los. Això et va a ajudar a tranquil·litzar-te perquè ja els vas coneixent.

Quan comenci la conferència, has de centrar-te sobretot en el públic i en el missatge que vols donar. No et centris tant en tu, en com t’asseguis i en si ho estàs fent bé, perquè això és el que fa que et posis nerviós.

Accepta l’ansietat

És normal estar nerviós quan la gent t’observa i va a analitzar el que expliquis. La majoria de professionals i de conferenciants, quan donen una conferència, estan nerviosos, una miqueta o molt.

És normal i has d’estar disposat a fer-ho malgrat els nervis.
Pensa que la qüestió no és fer-ho sense por, sinó estar disposat a fer-ho malgrat la por i dels nervis que estàs sentint.

Si malgrat aquestes recomanacions, l’ansietat que sofreixes quan has de parlar en públic et paralitza i et bloqueja fins al punt de generar-te un gran sofriment, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs experts en ansietat social i fòbia social a Mataró. No dubtis que amb la nostra ajuda superaràs aquesta por en poques sessions.

Ajudar a millorar l’autoestima dels nens

Un fill és el tresor més preuat que es pugui tenir en la vida. Tant volem als nostres fills que el que més sol preocupar als pares és que aquests fills aconsegueixin la felicitat. Per poder ser feliç, és clau tenir una bona autoestima.

Molts són els pares que acudeixen a la nostra consulta de psicologia a Mataró per saber què poden fer per millorar l’autoestima i la seguretat personal dels seus fills.

Així doncs, què és el que poden fer els pares pels seus fills per fomentar en ells una bona autoestima?

Aquí van algunes claus que us ajudaran a reforçar la seguretat dels més petits de la casa:

1. SER UN MODEL A SEGUIR
Els nostres fills acaben sent el nostre reflex de nosaltres mateixos. Ens copien en el bé i en el dolent, així que si el teu mateix ets excessivament perfeccionista o exigent amb tu mateix, el teu fill acabarà sofrint el mateix problema que tu. Si ets massa negatiu o excessivament pessimista, el teu fill serà igual que el teu. El primer que has de fer és cuidar de la teva autoestima i així el teu fill tindrà un bon model al que imitar és interessant que sovint destaquis les teves qualitats en veu alta perquè el teu fill aprengui també a fer-ho.

2. CURA AMB COM CORREGEIXES ELS SEUS COMPORTAMENTS ERRONIS
És fonamental que ressaltis sempre que puguis totes les coses bones que fa el teu fill. Si solament destaques les seves fallades amb la finalitat que el nen aprengui i corregeixi, l’única cosa que aconseguiràs és que sigui una persona acomplexada amb la creença que tot el que fa, ho fa malament, a més del fet de sentir que falla a una de les persones més importants de la seva vida: els seus pares. Si en lloc de destacar el dolent, destaques el bé, aconseguiràs motivar al teu fill perquè s’esforça a seguir tenint bons comportaments. Reforça-li amb petons i abraçades i amb paraules d’afecte. No és necessari que els reforcis amb objectes materials. De tant en tant també estan molt bé, però el dia a dia ha de reforçar-se amb actes i no amb objectes.

3. ESTABLIR LÍMITS FERMS I CLARS
Els nens necessiten tenir unes normes i uns límits molt bé establerts i clars que no donin lloc a possibles confusions. Si el teu fill té una rebequeria perquè vol aconseguir alguna cosa, no caiguis en l’error de, per evitar una situació alguna cosa vergonyosa, acabar comprant-li-ho. El missatge que estaries donant-li és: “fill, porta’t malament i aconseguiràs tot el que vulguis”. Els nens han de saber quins són les seves obligacions i han de, per tant, esforçar-se per complir amb elles, igual que els pares ens esforcem per complir amb les nostres.

4. AJUDA-LI A DESCOBRIR I MODIFICAR LES SEVES CREENCES ERRÒNIES SOBRE SI MATEIX
Els nens, com els adults, presenten creences irracionals sobre si mateixos. Els nens més petits, són aquells més vulnerables a desenvolupen creences falses sobre les seves capacitats, doncs tracten de fer moltes coses per si mateixos, però no sempre ho aconsegueixen. És important que els facis entendre que el més important és perseverar i que si se segueixen esforçant i intentant-ho amb energia positiva, aviat ho aconseguiran. Els pot ajudar molt explicar-los la història de les dues granotes que van caure en un got de llet. La primera es va rendir i es va ofegar. La segona siuió lluitant i de tant moure les seves aneguetes, va aconseguir convertir la llet en mantega i sortir del got en el qual havien caigut.
Cal ajudar als nens a avaluar-se de forma realista sense comparar-se amb ningú.

5. DÓNA TOT L’AMOR QUE PORTIS DINS. EXPRESSA TANT COM ET SIGUI POSSIBLE.
El teu amor, encara que no ho creguis, és fonamental per a l’autoestima del teu fill. Un nen volgut és un nen que es vol. Dóna-li petons, abraçades, fes-li saber quant li vols i com d’orgullós estàs del teu fill.
Tracta de passar tant temps com et sigui possible amb el teu fill. Això li farà veure que és valuós i important per a tu i li farà sentir-se molt més segur de si mateix.

6. DEIXA-LI QUE S’EQUIVOQUI
Tothom s’equivoca, per la qual cosa els nens també cometen errors. Cal deixar-los que s’equivoquin i que aprenguin dels seus errors, són grans lliçons que ens dóna la vida. Quan nosaltres mateixos cometem un error, reconeguem-ho davant del nen. Això li farà veure que no és dolent equivocar-se, reconèixer-ho i rectificar i aprendrà a fer-ho ell també.

7. PERMET-LI QUE EXPERIMENTI
Tracta de potenciar en la vida del teu fill aquelles activitats que impliquin experiències de cooperació en lloc de competitivitat. Permet-li que se submergeixi en activitats que potenciïn la seva creativitat i les seves habilitats. Desenvolupar-se al costat d’altres nens i nenes li permetrà desenvolupar-se millor com a persona, a valorar-se a si mateix i a valorar als altres.

I si malgrat els teus esforços per donar autoestima al teu fill, no tens l’èxit que voldries, no dubtis a contactar amb el nostre servei de psicologia clínica infantojuvenil per demanar assessorament professional. Les nostres psicòlogues especialistes en autoestima t’ajudaran en el que el teu fill necessiti.

Cristina Martínez Viana
Psicòloga i directora del Gabinet Psicològic Mataró

Trastorns afectius estacionals o “winter blues”

Els trastorns afectius estacionals es refereixen als canvis en l’estat anímic que es relacionen amb una determinada època de l’any. A l’hivern és quan aquestes alteracions en l’ànim es donen amb major assiduïtat. Durant els mesos d’hivern, els dies s’escurcen, enfosqueix abans, fa mal temps. El fred i l’escassetat de llum influeixen en l’estat d’ànim de moltes persones. Si aquesta situació de descoratjament i abatiment es perllonga durant més de dues setmanes ens trobem davant un trastorn afectiu estacional, i si es dóna a l’hivern, d’una depressió hivernal.

DEFINICIÓ 

El trastorn afectiu (depressions lleus fins a de grau mitjà) és una de les malalties més habituals. Especialment coneguda és la depressió hivernal, que es presenta durant els mesos de tardor i hivern. Hi ha molts símptomes que posen de manifest aquests trastorns afectius. Els pacients estan abatuts, desanimats, cansats i sovint els ve de gust menjar dolços. Aquest estat d’ànim, si és perllongat, influeix negativament en l’humor dels pacients. Els pacients veuen com els contactes socials comencen a limitar-se i s’entra en un cercle viciós en el qual l’afectat se sent cada vegada més sol i sense il·lusió per realitzar activitats i aficions. És possible que el pacient manifesti molèsties físiques sense una causa orgànica, com per exemple, mal de cap o problemes estomacals o intestinals, que poden ser indicis d’una depressió hivernal.

Les possibles causes per a un trastorn afectiu estacional són nombroses. L’estrès permanent o algun incident greu, per exemple, poden ser causes d’un trastorn d’aquest tipus. En el cas de la depressió hivernal, l’escassetat de llum en els mesos de tardor i hivern solen ser agents causants, que desequilibren les hormones i els neurotransmisores del cervell.

Els trastorns afectius com la depressió hivernal poden evitar-se. Realitzar exercici o activitats a l’aire lliure permet aprofitar les hores de llum i produir l’hormona “de la felicitat” o serotonina, que mitiga l’estat depressiu.

Els trastorns afectius, entre els quals es troba la depressió hivernal, consisteixen en estats d’ànim en els quals està molt present la sensació de tristesa i l’abatiment per un llarg espai de temps. Els pacients es veuen incapaços de ser feliços i es tornen pessimistes.

El desencadenant per a una depressió invernal sol ser l’escassetat de llum: en els mesos de tardor i hivern l’escurçament dels dies sol canviar el ritme corporal i la seva relació nit/dia. Com a conseqüència d’això, les hormones i els neurotransmisores del cervell perden el seu equilibri, la qual cosa porta a severes fluctuacions de l’ànim que poden derivar en una depressió d’hivern.

Altres factors que poden influir en el sistema nerviós i ser causants d’estats depressius són, per exemple, els següents:

-Estrès durador
-Pèrdua de feina
-Separació
-Mort d’un ser estimat 

PRINCIPALS SÍMPTOMES

Existeixen diversos símptomes que delaten un estat depressiu. Les dones pateixen aquests estats més sovint, probablement pel seu freqüent canvi hormonal durant el cicle menstrual.Els símptomes més característics són els següents:

-Cansament augmentat
-Abatiment
-Pèrdua d’interès
-Fatiga
-Pèrdua d’il·lusió
-Manca de motivació
-Retraïment social
-Tensió
-Irritabilitat
-Nerviosisme
-Falta de gana
-Trastorns del son
-Dolències físiques sense causes orgàniques
Especialment en els homes, poden aparèixer altres símptomes com els següents:

-Elevada exposició al risc
-Pèrdua de control
-Intranquil·litat
-Insatisfacció
-Comportament agressiu

TRACTAMENT 

En un trastorn afectiu estacional el tractament depèn de la severitat de la dolència i els símptomes. Contra depressions lleus solen ajudar mesures senzilles com sortir amb freqüència en hores de sol, fer esport i ingerir aliments rics en carbohidrats i triptòfan perquè fomenten la producció de la serotonina (hormona de la felicitat) en el cervell. En el cas que les depressions siguin més fortes i perllongades en el temps és important acudir al metge. No sempre és necessari prescriure forts antidepressius, moltes vegades n’hi ha prou amb teràpies de llum o tractament amb medicaments naturals com l’hipèric.

Durant el tractament és important alleujar els estats d’ansietat i millorar l’estat d’ànim per evitar que es desenvolupi una depressió crònica o que es produeixin recaigudes (recidiva).

El tractament se centra en els neurotransmisors. Els medicaments poden influir en el repartiment dins de l’espai sinàptic, evitar la reducció, sostenir l’enllaç amb la cèl·lula receptora i accelerar la represa de tot el procés. Tot això condueix al fet que hi hagi més neurotransmisors disponibles en la transmissió del senyal.

En el tractament de depressions és important mantenir-ho fins que l’estat d’ànim s’hagi estabilitzat durant un període de temps perllongat (sis mesos) per evitar recaigudes.

La intel·ligència emocional

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?
Intel·ligència emocional és un concepte que van definir els psicòlegs Salovey i Mayer l’any 1990 com “la capacitat de supervisar els sentiments i les emocions d’un mateix i dels altres, de discriminar entre ells i utilitzar aquesta informació per dirigir els propis pensaments i accions.”.
No és fins l’any 1998 que el psicòleg i periodista Daniel Goleman, amb el seu llibre “Intel·ligència emocional” que destaca el paper que té la intel·ligència emocional per sobre del quocient intel·lectual per assolir l’èxit tant professional com personal.
La Intel·ligència emocional inclou 4 habilitats que estan inter-relacionades :
1-      PERCEPCIÓ EMOCIONAL: L’habilitat per percebre, identificar, valorar i expressar emocions. Inclou la capacitat o l’habilitat d’expressar les emocions adequadament .
2-      FACILITACIÓ EMOCIONAL DEL PENSAMENT: Les emocions experimentades fan de senyal que influeix directament en el pensament, ja que dirigeixen l’atenció a la informació rellevant. Un clar exemple seria que el benestar afavoreix la creativitat.
3-      COMPRENSIÓ EMOCIONAL:  L’habilitat de comprendre i analitzar les emocions utilitzant el coneixement emocional. Les senyals emocionals en les relacions interpersonals són enteses. La persona és capaç de comprendre i raonar sobre les emocions per tal de poder-les interpretar i es tenen doncs habilitats per comprendre sentiments complexos com per expemple l’amor i l’odi que es pot sentir per un ésser estimat quan es té un conflicte.
4-      REGULACIÓ EMOCIONAL: És l’habilitat de tenir pensaments que promoguin el creixement emocional, intel·lectual i personal per fer possible la regulació de les emocions a les situacions de la vida quotidiana. És la capacitat també de regular les emocions pròpies i les dels altres i de disminuir les emocions negatives i potenciar les positives.
La intel·ligència emocional, doncs, seria la capacitat que té una persona per gestionar, comprendre, seleccionar i treballar les seves emocions i les dels altres amb eficiència i generant resultats positius.
Hi ha persones que s’enfaden amb freqüència, que s’impacienten sovint o que estan tristes la major part del temps. Aquest són clars exemples de persones amb poca intel·ligència emocional. Per contra, aquelles persones que es coneixen bé a sí mateixes, amb els seus defectes i les seves virtuts, que reflexionen i pensen abans d’actuar, que expressa el que pensa en tot moment el que pensa i el que sent sense agredir als altres, que dóna la importància justa i necessària a les coses per tal que no l’afectin negativament i que sap relativitzar aquesta seria una persona amb una molt bona intel·ligència emocional.
CARACTERÍSTIQUES D’UNA PERSONA AMB BONA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
1-      És reflexiu i pensa abans d’actuar. Això significa que la raó i l’emoció van de la mà en tot moment.
2-      Té empatia. Pot entendre, respecta i gestiona les emocions dels demés perquè és capaç de posar-se “a la pell de l’altre”. Això fa que la gent que ens envolta estigui a gust al nostre costat.
3-      Sap triar les emocions adequades a cada situació per tal que el seu comportament sigui l’òptim. Si davant d’un mal comportament per part de la parella ens enfadem i comencem a discutir, estem triant malament les emocions. Si al contrari triem estar tranquils i expressar amb cordialitat el que ens ha molestat, donarem l’oportunitat a la parella de que rectifiqui, es disculpi i possiblement aconseguirem que no es torni a comportar de la mateixa manera en el futur. No és qüestió de cedir o deixar-ho passar, sino de gestionar la situació de forma eficient.
4-      Coneix bé les emocions negativers i lkes sap gestionar adequadament, sobretot les que tenen relació amb la ràbia, la tristesa, l’ansietat i la frustració.
5-      Sap viure la vida amb elevats nivells de motivació i optimisme i sap treure l’aprenentatge positiu de les adversitats que viu.
6-      És feliç i viu en pau. El que determina la felicitat és el sentir constantment emocions positives. Si les emocions són positives, la vida és positiva.
7-      Sap adaptar-se a cada situació, problema i adversitat amb optimisme i eficiència. No es sent abatut davant les dificultats.
De la mateixa manera que hi ha hàbits que tenim a la nostra vida per tenir una vida més saludable com fer esport o cuidar l’alimentació, podem tenir una sèrie d’hàbits que ens poden fer més intel·ligents emocionalment.
Cristina Martínez Viana
Psicòloga i Directora
Gabinet Psicològic Mataró

L’esquizofrènia. Pautes per a familiars

QUÈ ÉS L’ESQUIZOFRÈNIA?

L’esquizofrènia no està causada per una mala relació familiar o actuació parental, ni per feblesa personal.

L’esquizofrènia és una malaltia del cervell, igual que, per exemple, l’epilèpsia o l’esclerosi múltiple. 

Atès que el cervell és l’òrgan amb el qual pensem, sentim, interpretem les nostres percepcions i controlem les nostres accions, aquesta malaltia afecta al pensament, sentiments i emocions, així com a la percepció i al comportament.

Aquest trastorn cerebral interfereix amb la capacitat per pensar clarament, conèixer el que és real, manejar les emocions, prendre decisions, i relacionar-se amb els altres.

Encara que no es coneixen amb exactitud les causes d’aquesta malaltia, la qual cosa sí és clar és que les alteracions en el funcionament cerebral són les responsables dels símptomes.

Així doncs, la malaltia ocasiona alteracions en la transmissió i en el processament dels impulsos nerviosos a nivell cerebral.

Com a conseqüència poden aparèixer:

– Trastorns en el processament de la informació i en les percepcions sensorials 

– Trastorns emocionals

– Trastorns de concentració 

– Trastorns del pensament i de la capacitat de comunicar-se

No obstant això, no totes aquestes funcions estan alterades al mateix temps i en la mateixa mesura. Molts pacients esquizofrènics segueixen semblant completament normals durant llargs períodes.

I, generalment, les capacitats intelectivas del pacient no es veuen afectades.

EL PAPER DELS FAMILIARS

El més important per arribar a un bon resultat és l’estreta col·laboració entre el psiquiatre, el pacient i els familiars, en el tractament global, que comprèn la medicació i la teràpia psicosocial. 

Els familiars poden també, amb el seu comportament diari, contribuir a la millorança de la malaltia i a evitar les recaigudes. 

Actualment, es considera a la família com un factor important que pot ser positiu en l’evolució de la malaltia

No s’ha de perdre de vista el fet que la família no és culpable de la malaltia (desculpabilización); i el que sí és cert és que pot ajudar al pacient (paper de co-terapeuta; disminució conflictes, comprensió, etc).

RECOMANACIONS PER A la FAMÍLIA

– Comprendre que el pacient no sempre és capaç de manejar les coses i les situacions en la forma que ho feia abans. Després d’un episodi agut, el pacient sol tenir poc ànim, de vegades durant períodes perllongats, que no s’ha de malinterpretar amb l’ésser mandrós. Això no es deu a una falta d’interès, sinó que és una conseqüència de la malaltia.

– Com a causa de la malaltia, el pacient no és capaç d’alliberar-se de petites influències externes (p.i. estímuls externs irrellevants), s’ha d’intentar evitar la hiperestimulación i l’estrès, i donar al pacient l’oportunitat que s’a part d’elles (donant-li el temps suficient perquè no doni importància a aquests estímuls).

– Comunicar-se de manera clara, ben definida i senzilla amb el pacient.

– Ser sincer i inspirar confiança.

– Mantenir una rutina diària de vida i actituds constants.

– No criticar massa al malalt, no tornar-se excessivament crítics o emotius.

– Malalt i familiars han de tractar de trobar un equilibri òptim o “punt mitjà” entre la hiper i la hipoestimulación. El pacient no ha de ser sobrecarregat amb massa tasques o responsabilitats, no obstant això, no ha de privar-se-li d’obligacions apreses.

– En període de millorança, el pacient, els seus familiars i el metge han de decidir què fer si el pacient decideix de sobte abandonar el tractament planificat o en el cas que el pacient mostri símptomes d’esquizofrènia aguda (pla de crisi).

– El pacient i els familiars poden obtenir informació i assistència pràctica en grups psicoeducativos o en grups d’autoajuda.

– En cas d’al·lucinacions i idees delirants no es deu, generalment, intentar apartar al pacient de les seves idees (no s’ha de parlar al pacient constantment d’elles, o intentar criticar-les). En aquest moment les idees són reals per al pacient, per això no és aconsellable tractar de dissuadir-li d’elles. És més important procurar el tractament psiquiàtric tan aviat com sigui possible.

– El pacient i els seus familiars no s’han de fixar metes inassolibles. Si l’objectiu no s’aconsegueix o la pressió és massa gran per al pacient, es pot exacerbar el problema patològic. És preferible aconseguir l’objectiu pas a pas (planificar l’assoliment d’una meta en petits passos). Com qualsevol altra persona, els esquizofrènics necessiten que se’ls digui que fan les coses correctament. A la llarga, una actitud positiva és més eficaç que la crítica.

– Els familiars han d’anar amb compte també de no exigir-se massa a si mateixos. Només si mantenen la seva bona salut, activitats i amics poden mantenir-se el bastant forts per recolzar al membre malalt de la seva família. Només si també pensen en si mateixos, i es cuiden, podran ajudar als altres.