Com prevenir l’addicció a les noves tecnologies

L’aparició de les noves tecnologies ha anat paral·lel al sorgiment d’una nova expressió d’un vell fenomen: L’Addicció. Telefonia mòbil, videojocs, ordinador, Internet, xats, etc…conformen aparentment l’origen del problema.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que una de cada quatre persones pateix trastorns de conducta relacionats amb les noves addiccions. Es pot parlar d’addicció en tots aquells casos en els quals l’afició interfereix en la vida diària, o quan es practica aquesta afició per no passar-ho malament en lloc de per passar-ho bé.

Entre els senyals d’alerta que poden indicar-nos una addicció destaquen les següents:
? Pèrdua de temps d’estudi, amb o sense mals resultats acadèmics.
? Deteriorament o menor dedicació a les relacions interpersonals i a altres activitats d’oci.
? Increment de les conductes que impliquen agressivitat.
? Patir ansietat, irritabilitat, fins i tot malestar físic en cas de no poder utilitzar l’objecte de l’addicció.

Adoptar actituds preventives resulta molt important, però en cas de sospitar que pogués existir una addicció, s’ha de buscar ajuda professional especialitzada.

Recomanacions indispensables:
1. Potenciar als nostres fills activitats d’oci saludable (esport, lectura, manualitats, activitats a l’aire lliure, etc.)
2. Establir amb ells una relació de confiança que ens permeti parlar i dialogar de forma sincera i oberta.
3. Controlar els temps d’ús de les tecnologies.
4. Tenir en compte la importància del nostre exemple. Els nostres fills ens tenen com a models i tendeixen a imitar les nostres pròpies conductes. Com podem insistir en no abusar de l’ordinador si nosaltres passem massa hores davant del mateix?
5. Ajudar-los a desenvolupar bones habilitats socials que els permetin el desenvolupament de sanes relacions interpersonals.

Recomanacions per prevenir l’addicció a l’INTERNET:
1. Trencar amb les rutines de connexió: si el menor encén l’ordinador res més aixecar-se per comprovar el seu correu electrònic, hem d’indicar un nou horari i usar senyals i alarmes que li indiquin a l’adolescent que ha passat el seu temps i ha de desconnectar-se.
2. Ajudar al menor a elaborar un horari realista que contempli no solament el temps dedicat a navegar, sinó també altres activitats com l’estudi… Ensenyar-li al menor la capacitat formativa de la xarxa, incloent Internet com una eina d’ajuda a l’estudi i a la formació.
3. Instal·lar filtres de contingut que impedeixin als menors l’accés a pàgines amb contingut no adequat.

Recomanacions per prevenir l’addicció a la TELEFONIA MÒBIL:
1 . Retardar al màxim l’edat de possessió del mòbil.
2. Fer que els menors entenguin el valor econòmic de les trucades.
3. Pactar el model de mòbil: buscar un d’adequat per a la seva edat.
4. Facilitar la presa de consciència del temps que passen parlant i enviant missatges.
5. Delimitar els espais d’ús.

Recomanacions per prevenir l’addicció als VIDEOJOCS:
1. Posar la consola o l’ordinador en un espai comú, d’aquesta manera, facilitem la interacció amb els pares i la possibilitat que aquests “controlin” indirectament com, quan i amb qui es juga.
2. Jugar amb ells, compartir emocions i transmetent d’aquesta forma el nostre punt de vista. Limitar el temps dedicat a jugar.
3. Pactar amb ells la durada del joc i fer-los conscients del temps que passen jugant.
4. Informar-se del nivell de violència, l’edat mínima i les habilitats requerides pel videojoc, abans de comprar-ho.

Recomanacions per prevenir l’addicció a la TELEVISIÓ:
1. Posar la televisió en un espai comú de la casa.
2. Evitar que els menors tinguin el seu propi aparell a la seva habitació.
3. Dedicar temps a veure la televisió amb els nostres fills i parlar amb ells sobre el que s’està veient, ajudant-los, d’aquesta manera, a reflexionar sobre els continguts.
4. Evitar mantenir-la encesa de forma permanent, encara que no se li estigui parant atenció.
5. Veure la televisió amb un objectiu concret (per exemple: una sèrie determinada), no “veure per veure”.
6. No utilitzar la televisió mentre s’està menjant. Aprofitar aquests moments per al diàleg familiar.

Depressió i crisi econòmica

La desocupació, la pobresa, el deute i la disminució dels serveis públics també tenen implicacions directes per a la salut humana. Les depressions, els suïcidis associats i els trastorns per consum d’alcohol, són conseqüències conegudes a tot el món. És oportú, doncs, que aquest any el Dia Mundial de la Salut Mental que es va celebrar el 10 d’octubre es centrés en la Depressió com una crisi global.

La dura realitat de les malalties mentals com la depressió no s’ha de perdre en les controvèrsies sobre la classificació psiquiàtrica que han sorgit durant la revisió del Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders). En un comentari en l’edició d’aquesta setmana, Dilip Jeste pregunta: “Com pot qualsevol persona raonable creure que les malalties mentals, que són trastorns del cervell, són menys mereixedores de tractament que les que afecten als pulmons o al fetge?” La Llei de Paritat i Equitat de Salut Mental i Addicció ( Mental Health Parity and Addiction Equity Act) aprovada pel Govern dels EUA en 2008, i els recents progressos del Projecte de llei de Salut Mental (Discriminació) en el Regne Unit, són benvinguts exemples que els legisladors reconeixen la gravetat de la malaltia mental.
La naturalesa completament devastadora de la depressió és evident si es considera que moltes persones amb aquesta malaltia prefereixen morir a viure amb els seus símptomes. Més del 50% de les persones que moren per suïcidi han tingut un episodi de depressió en el moment de la mort. “No m’agrada estar prop de la vora de la plataforma quan un tren està passant“, va dir Winston Churchill. “L’acció d’un segon acabaria amb tot. Unes gotes de desesperació.” Uns altres s’autolesionen , més del 70% dels pacients en una mostra del Regne Unit d’autolesionats ha tingut un trastorn depressiu. Moltes més persones amb formes més lleus de depressió no experimentaran una desesperació tan profunda. Però no obstant això, deixaran de funcionar com un individu sa: poden arribar a ser incapaços de treballar, cuidar dels seus fills, o simplement no poder passar un dia sense sentir-se inútil i buit o imprudent i enutjat.
La càrrega de la depressió mundial és enorme. Les estimacions actuals de l’OMS col·loquen els trastorns depressius unipolars en tercera posició en la lliga de malalties de càrrega global. S’espera que superin les infeccions respiratòries i les malalties diarrèiques l’any 2030. 
No obstant això, a diferència de molts grans problemes globals de salut, la depressió és fàcilment tractable i, fins a cert punt, es pot prevenir. El diagnòstic, que sol tenir lloc en l’àmbit d’atenció primària, exigeix un historial rigorós i una exploració per identificar possibles trastorns comòrbids (en general ansietat, trastorns per consum d’alcohol i malalties cròniques com el càncer i la diabetis). El tractament consisteix preferentment en suport psicosocial bàsic combinat amb medicaments antidepressius, psicoterapia a curt termini (com la teràpia cognitivoconductual), o tots dos. Desafortunadament, s’estima que el 50% dels pacients a tot el món encara no reben aquest tractament.