Cannabis i Trastorn Bipolar

El cànnabis afavoreix l’aparició de símptomes maníacs i depressius en persones amb trastorn bipolar.

Investigadors del Centre Spectrum per a la Recerca de Salut Mental de la Universitat de Lancaster (Regne Unit), en col·laboració amb membres de la Universitat de Manchester, han mostrat que el consum de cànnabis pot afavorir l’aparició de símptomes maníacs i depressius en persones amb trastorn bipolar.

Per dur a terme l’estudi, liderat per la doctora Elizabeth Tyler i publicat en ‘PLoS ONE’, els experts van analitzar a persones amb aquesta síndrome però que, en aquest moment, no estaven experimentant un episodi depressiu o maníac.

Així, cada participant va haver d’anotar el seu estat emocional i el consum de drogues durant diferents hores del dia, seleccionades a l’atzar pels investigadors. En aquest sentit, molts dels quals consumien cànnabis van assenyalar que ho feien per aixecar-se l’ànim.

De fet, els experts van comprovar que aquest consum s’en alguns participants a un augment de l’estat d’ànim entre els participants encara que, també, en uns altres es va produir un increment de símptomes maníacs i depressius.

Estratègies personals per superar el mobbing

1. Identificar el problema del mobbing com a tal: formar-se i informar-se sobre el problema.
2. Documentar i registrar les agressions que s’és objecte des de l’inici.
3. Fer públiques les agressions que es reben en la intimitat i en el secret cap a companys, caps, directius, assessors, amics, família, etc.
4. Desactivar-se emocionalment: evitar reaccionar als atacs.
5. Controlar i canalitzar la ira i el ressentiment (la ira és l’aliada del acosador): evitar explotar la ira.
6. Fer front al mobbing: el afrontamiento fa recular al hostigador, que és covard en el fons.
7. Donar resposta a les calúmnies i crítiques destructives amb assertivitat (sense passivitat ni agressivitat).
8. Protegir les dades, documents, arxius del propi treball, i guardar tot sota clau, desconfiant de les capacitats manipuladores dels hostigadores.
9. Evitar l’aïllament social: donar la resposta.
10. Rebutjar la inculpació, sense acceptació ni justificació, mitjançant la extroyección.
11. No intentar canviar o fer bé al hostigador (la naturalesa del qual psicopática li impossibilita l’examen de consciència o recapacitar moralment).
12. Incrementar els propis graus de llibertat: recuperar els marges d’actuació i les possibilitats d’elecció.
13. Desenvolupar la empleabilidad pròpia: incrementar la formació i capacitació professional.
14. Anar conscientment a la baixa laboral o a la renúncia voluntària abans de permetre que es destrueixi psíquicament a la persona.
15. Sol·licitar des del principi assessorament psicològic especialitzat.
16. Sol·licitar consell legal per fer valer i defensar els propis drets.
17. Desenvolupar una potent autoestima a prova de acosadores.
18. Desenvolupar el poder curativo de l’humor (no sarcàstic).
19. Permetre’s plorar pel dany propi.
20. Perdonar a l’assetjador com a forma d’alliberament final.