L’autocontrol: Característiques i estratègies per potenciar-lo

Podem definir l’autocontrol com la capacitat de l’ésser humà per alterar les seves pròpies dinàmiques o comportaments, potenciant les seves possibilitats d’adaptació al poder anar ajustant les seves accions a diferents contextos i situacions. A nivell general, molt probablement hem sentit o utilitzat l’expressió “té molt o poc autocontrol”; amb això comunament fem referència a una característica inherent a les persones, les quals poden tenir en major o menor grau. Contrari a aquesta concepció, com veurem, es tracta més d’una habilitat que pot entrenar-se, i no pas d’alguna cosa exclusivament innata.

En la línia de l’últim exposat, són molts els autors que han intentat definir aquest concepte. La majoria d’ells, coincideix a remarcar que no té res a veure amb voluntat, enteresa o confiança en nosaltres mateixos. Els subjectes que “se saben controlar” no estan fets de cap fibra especial, i tampoc consisteix exclusivament en exposar-se a les temptacions per augmentar la capacitat de resistència, encara que això sigui un component del seu tractament. Per contra, l’autocontrol i el seu entrenament es refereixen a un comportament concret, en una situació concreta. Les seves característiques i habilitats es consideren fruit de l’aprenentatge, i per tant es poden adquirir, sent el seu principal objectiu reduir al mínim la temptació plantejant condicions de la forma més favorable. Aquesta última idea, ens porta a entendre als àmbits als quals s’aplica, sent les addiccions i els trastorns de la conducta alimentària dels més beneficiats. A més, es pot concebre com un programa en si, o com un component d’altres protocols d’intervenció.

En quant al seu procediment, podem diferenciar entre estratègies per facilitar el canvi de conducta, les quals augmenten la motivació; aquelles que impliquen planificació ambiental i per tant, canvien els antecedents de la conducta; i les de programació conductual, centrades en les conseqüències. Entre les primeres, l’autoobservació mitjançant la realització d’autorregistres és un component essencial. En aquest primer moment, l’objectiu és que la persona aprengui a detectar indicis i a discriminar aquelles situacions en què apareix més freqüentment el comportament. Pel que fa a les segones (de planificació ambiental), s’utilitza molt el control d’estímuls i les estratègies cognitives com les autoinstruccions. Aquest segon pas és potser el més rellevant del procediment. Finalment, en la programació conductual és útil fer ús del autoreforç i l’autocàstig, depenent de si s’ha executat la conducta o no.

Com s’ha remarcat, es tracta d’un entrenament que pot ser exclusiu, específic i útil de per si per a un problema en concret, però que sovint queda englobat en una intervenció multimodal en la qual es treballen diferents objectius. Els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre de Psicologia, a Mataró, estan formats en diferents orientacions, podent brindar-te l’ajuda i informació que necessitis, i quan la necessitis. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

Quines són les diferències entre els malsons i els terrors nocturns?

Quan ens pregunten per problemes o trastorns psicològics, és habitual que ens vinguin al cap alteracions que impliquen estar conscient, despert. Segurament ara ens puguin venir alguns exemples. Tot i això, no només es produeixen en un estat de vigília, sinó que també poden presentar-se durant la nit, o millor dit, durant el son. Aquest, tot i ser un fenomen complex, ha reflectit que hi ha una sèrie d’alteracions que es produeixen exclusivament quan dormim, i que aquestes poden ser derivades d’altres problemes emocionals i / o metges, o de naturalesa primària, és a dir, sense poder associar o relacionar-lo amb cap altra afecció.

En relació a l’últim exposat, hi ha múltiples situacions que poden fer que el nostre somni es vegi pertorbat; entre ells, els problemes laborals, familiars i socials constitueixen els grups més amplis. Dins d’ells podríem especificar moltes situacions, com canvis de torn, malestar amb la nostra parella, la pèrdua d’un ésser estimat, el lliurament d’un projecte important … Tot això es tradueix en malestar, el qual es pot exterioritzar amb diferents símptomes com ansietat, depressió, o el que aquí ens incumbeix, problemes de son. Així doncs, específicament en aquesta àmplia categoria, anem a diferenciar dues problemàtiques, que encara que es tendeixen a concebre dins de la mateixa entitat, són dues alteracions independents amb característiques individuals. Per a això podem establir diferents aspectes a tenir en compte:

  • Cicle de la son: Els malsons tenen lloc majoritàriament en la fase REM del nostre somni, és a dir, en l’última fase de la son on apareix un EEG desincronitzat, ones semblants a la vigília i atonia muscular. En canvi, els terrors nocturns solen esdevenir dins la fase més profunda de la son, el son no REM o d’ones lentes. Aquest englobaria les fases 3 i 4 de la son.

  • Activació: En el cas dels malsons, hi ha una activació lleu o moderada, mentre que en els terrors nocturns sol ser intensa, semblant als símptomes d’un atac de pànic en el qual apareixen diferents símptomes d’ansietat.

  • Despertar i record: En els malsons la persona desperta completament i pot recordar gran part del contingut de l’episodi, a diferència dels terrors, on el despertar és incomplet, i hi ha amnèsia per l’esdevingut. Això té molt sentit si tenim en compte la fase de la son. En REM apareixen signes semblants a la vigília, i en no REM estem en un estat de profunda dormició.

Aquestes serien les principals característiques de les dues alteracions, les quals poden ajudar-nos a diferenciar-les a nivell general. Enllaçant amb el primer exposat, ambdós problemes poden aparèixer amb o sense causa associada, i tant en la infància com en l’edat adulta. Si vols rebre més informació al respecte, pots posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.