L’addicció a drogues és una malaltia crònica i complexa que afecta tant el cos com a la ment. Les persones que tenen addicció troben difícil o impossible controlar l’ús de substàncies, malgrat els greus problemes que això causa en les seves vides i relacions.

 

És important poder identificar els signes i símptomes de l’addicció a substàncies per a buscar ajuda a temps. Alguns indicadors comuns inclouen:

  • Desig incontrolable: Sentir una urgència aclaparadora de consumir la substància malgrat les conseqüències negatives.
  • Pèrdua de control: La incapacitat de detenir o limitar el consum de substàncies una vegada que s’ha començat.
  • Tolerància: Necessitar quantitats cada vegada majors de la substància per a aconseguir el mateix efecte.
  • Síndrome d’abstinència (o “mono”): Experimentar símptomes físics i emocionals desagradables quan s’intenta deixar de consumir la substància.
  • Abandonament d’activitats: Deixar de participar en activitats socials, laborals o recreatives a causa del consum de substàncies.
  • Negació: Minimitzar o negar la gravetat del problema.

 

El camí cap a la recuperació d’una addicció pot ser desafiant i solitari. És per aquest motiu que una part fonamental del tractament sigui la Teràpia de Grup. En aquest article explorarem la importància i efectivitat d’aquesta modalitat terapèutica en el tractament de les addiccions, i com pot ajudar-te a tu o als teus éssers estimats a recuperar una vida plena i saludable.

 

Un Suport Fonamental

L’addicció és una batalla que sovint es lliura en l’aïllament i la solitud. Les persones que lluiten contra les addiccions a substàncies poden veure’s atrapades en un cercle viciós de comportaments autodestructius, amb sentiments de vergonya i culpa. Aquí és on cobra un paper important la Teràpia de Grup, proporcionant un espai segur i de suport on els individus que comparteixen una experiència similar poden connectar-se, compartir les seves lluites i triomfs, i aprendre els uns dels altres. En un ambient de confiança i empatia, els participants poden alliberar-se de la vergonya i l’aïllament, la qual cosa és un primer pas per a avançar cap a la recuperació.

 

Construint Connexions Significatives

Una de les principals fortaleses de la Teràpia de Grup en el tractament de les addiccions és la seva capacitat per a crear connexions significatives. Els participants se senten compresos i recolzats pels seus companys, la qual cosa redueix la sensació d’estar sols en la seva lluita. Aquesta sensació de pertinença pot ser transformadora i motivadora, ja que proporciona un incentiu addicional per a mantenir-se en el camí de la recuperació.

 

Aprenentatge i Apoderament

A més de la connexió emocional, la Teràpia de Grup ofereix oportunitats per a l’aprenentatge i l’apoderament. Els participants poden compartir estratègies efectives per a fer front als desencadenants de l’addicció, desenvolupar habilitats d’afrontament i rebre retroalimentació valuosa dels seus companys i terapeuta. Aquest procés d’aprenentatge col·lectiu pot accelerar el creixement personal i la recuperació.

 

Responsabilitat

La Teràpia de Grup també fomenta la responsabilitat. Saber que altres persones estan preocupades i interessades en el teu propi progrés i enfrontant desafiaments similars, motiva als individus a mantenir-se enfocats en els seus objectius de recuperació. La sensació de responsabilitat compartida és un poderós motivador per a evitar recaigudes.

 

Terapeutes Especialitzats

En el Gabinet Psicològic Mataró, comptem amb un equip de terapeutes especialitzats en el tractament de les addiccions. Els nostres professionals estan altament capacitats i tenen experiència en la facilitació de Teràpia de Grup, la qual cosa garanteix un ambient terapèutic efectiu i d’alta qualitat.

 

Recuperació Duradora

En resum, la Teràpia de Grup és un component essencial en el procés de recuperació de les addiccions. En oferir suport emocional, connexions significatives, aprenentatge col·lectiu i responsabilitat, aquesta modalitat terapèutica augmenta significativament les possibilitats d’una recuperació duradora.

 

Si tu o algú que coneixes està lluitant contra una addicció tòxica, no estàs sol. En el Gabinet Psicològic Mataró, estem per a brindar-te el suport necessari a través de la Teràpia de Grup i altres enfocaments terapèutics personalitzats per a avançar plegats cap a una vida plena i saludable, lliure d’addiccions.

Molt habitualment vivim situacions en les quals, gairebé automàticament, el nostre cervell utilitza algunes dreceres per a no haver de processar completament tota la informació i així evitar-se el cost temporal i energètic que implica. És a dir, hi ha vegades en què obtenim una informació i, sense que estigui completa, extraiem una sèrie de conclusions que acceptem com a certes i, a partir d’aquí, actuem. És en aquests casos en els quals parlem dels anomenats errors cognitius. Encara que en moltes ocasions això suposa un avantatge, en moltes altres implica generar expectatives desajustades respecte a una situació, altres persones o un mateix; implica dur a terme conductes que generen un malestar major; implica disminuir la nostra autoestima i infravalorar-nos; implica evitar situacions que, en cas d’haver afrontat, podrien haver impulsat el nostre autoconcepte, entre altres. És important destacar que són molt freqüents en els trastorns d’ansietat

 

Malgrat que existeixen múltiples errors cognitius, els més comuns són els següents:

 

  • Inferència arbitrària. Els més freqüents dins d’aquesta categoria els veiem quan donem per descomptat què pensa una altra persona (lectura de ment; “he comès un error, segur que pensa que no serveixo per a això”) i quan donem per certes algunes anticipacions sense tenir proves que serà així (error de l’endeví; “segur que si li dic s’enfadarà amb mi”).

 

  • Sobregeneralització. Després d’una situació que ens ha generat malestar, és habitual que extraguem la conclusió que tornarà a ocórrer-nos en un altre context similar. Aquesta reacció és l’esperable, atès que volem protegir-nos i no tornar a passar-ho malament, encara que no tenim proves que això vagi a repetir-se (“he viscut aquesta situació amb ansietat, segur que la pròxima vegada tornaré a passar-ho malament”).

 

  • Exageració i minimització. En algunes ocasions, augmentem o engrandim la importància que té una situació, conducta o repercussió (catastrofisme; “he tingut un malentès amb la meva parella, la qual cosa vol dir que mai aconseguirem entendre’ns i ha d’acabar-se la relació”) i, en unes altres, tendim a subestimar la importància d’algunes conductes (“el meu fill està aprenent a no cridar, però no és suficient perquè continua sense endreçar la casa”), habitualment d’aspectes positius (desqualificació del positiu; “segur que m’ha fet aquest compliment perquè li faig pena”).

 

  • Abstracció selectiva o filtre mental. En qualsevol situació intervenen infinitat de factors, per la qual cosa és esperable que no els identifiquem tots ni els donem el mateix espai, però a vegades tendim a fixar-nos en un únic detall o aspecte, ignorant la resta (“he passat el dia envoltada de persones que m’estimo, però m’ha arribat un missatge del treball i m’ha amargat el dia sencer”).

 

  • Raonament dicotòmic. Quan ignorem els matisos de les situacions, ens decantem pels extrems i passem a veure les coses en blanc o negre, bo o dolent (“si no ho faig perfecte, no és vàlid, així que no ho faig”).

 

  • Raonament emocional. Les emocions poden arribar a ser molt potents, gairebé tangibles, per la qual cosa moltes vegades les considerem com una prova que alguna cosa és certa, encara que no puguem confirmar-ho (“em sento culpable, llavors segur que he fet alguna cosa mal”).

 

  • Imperatius categòrics. Són coneguts també com a debos i es tracta de normes que ens imposem a nosaltres mateixos, a les altres persones o al món o societat en general, que habitualment no s’arriben a complir perquè són poc realistes i ens generen frustració, decepció, vergonya, ira, entre altres emocions (“la meva parella/amistats/família hauria d’entendre’m; haig de ser productiva constantment; la vida hauria de ser més fàcil”).

 

Totes les persones cometem múltiples errors cognitius cada dia i la línia que separa els uns dels altres és molt fina, per la qual  cosa solen donar-se simultàniament. Cal tenir en compte que, al no posar en dubte aquestes conclusions que extraiem, actuem d’acord amb elles. Això vol dir que és probable que perdem oportunitats de posar en dubte les conclusions i de demostrar-nos que sí que hi ha alternatives. També és probable que perdem viure unes certes experiències i conèixer a altres persones que poden aportar-nos moltes altres vivències; que les nostres relacions interpersonals es vegin afectades amb tot el que això implica i és probable que ens trobem en situacions que perpetuïn les dificultats prèvies que cada persona porta. Per tot això, és important aprendre a identificar els errors cognitius i valorar fins a quin punt les conclusions que extraiem tenen pes o no i actuar en conseqüència.

 

En el nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte sobre aquest tema, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.

Podem definir l’autoestima com la consideració o afecte que tenim de nosaltres mateixos, la qual engloba el conjunt d’emocions i autopercepcions que posseïm respecte a nosaltres, i com això ens facilita conformar-nos una imatge de qui som. És el nostre centre, la pedra angular al voltant del qual es conformen les nostres percepcions, emocions, pensaments i comportaments tant amb nosaltres mateixos com amb els altres. Suposa a més un dels grans reptes de la societat actual, ja que cada vegada són més les persones que veuen vulnerat aquest important aspecte directament i indirectament.

 

En aquest sentit, les persones amb una baixa autoestima solen tenir un coneixement deficient respecte a si mateixes, ja que es focalitzen sobretot en el que és negatiu, ignorant i deixant d’il·luminar aspectes positius i constructius. A més, acostumen a engrandir-los de manera que guanyen molta importància. Al costat d’això, sol apreciar-se un desconeixement respecte a les seves fortaleses i necessitats, i els costa conèixer quins són els límits i com posar-los als altres.

 

Alguns dels senyals que poden evidenciar una baixa autoestima poden ser la inseguretat i la manca de confiança en nosaltres. També la presència d’autocàstig, l’excessiu perfeccionisme i autoexigència, l’exageració de la importància del físic, un dèficit d’assertivitat, la por al fracàs, la dificultat per prendre decisions… Aquestes característiques poden aparèixer soles, o (i el que és més habitual) acompanyades i inherents a altres problemàtiques com ara la depressió, els trastorns d’ansietat o els trastorns de la conducta alimentària.

 

Per tot això, cuidar-la i treballar-la és essencial, i en cas de ser ja positiva, mantenir-la i potenciar-la. Tot i que acudim a teràpia per alguna altra raó, la nostra autoestima es veurà beneficiada directament i indirectament per les eines que ens proporcioni el nostre terapeuta. Així, alguns dels senyals que indiquen que l’estem millorant són els següents:

 

  • Canvis a la percepció. El primer que podem apreciar són canvis en la manera de veure’ns, i sobretot, de valorar-nos. La teràpia ens brinda un espai de seguretat per explorar els nostres sentiments i pensaments, permetent desafiar les nostres creences autodestructives, i desenvolupar una imatge més objectiva, realista i compassiva respecte a nosaltres mateixos. Així, l’autocrítica i la comparació amb els altres disminueix i augmenta l’autoconfiança i el reconeixement dels nostres èxits.

 

  • Resiliència i habilitats d’afrontament. Comporta un benefici clar en la nostra capacitat per fer front a l’adversitat, fomentant un millor maneig de les nostres emocions, una major confiança a l’hora de prendre decisions i, per tant, una menor evitació.

 

  • Augment de l’autoacceptació. Els dos primers punts deriven progressivament en aquest. Substituïm l’autocàstig i l’autoexigència per l’acceptació del que sentim, del que pensem i, sobretot, del que som. En aquest sentit, ens permetem ser més compassius amb nosaltres mateixos, reconeixem i acceptem els nostres límits, i disminueix significativament la necessitat d’aprovació.

 

  • Relacions saludables. Finalment, i no menys important, tot això repercuteix en els vincles que creem amb els altres, facilitant que siguin significatius, sans, estables i duradors.

 

Estar bé i en equilibri amb nosaltres mateixos és el primer pas per estar-ho amb el nostre entorn. Tot comença en nosaltres. Si ignorem la seva importància, deixant-ho passar, podem veure’ns cada cop més limitats i, per tant, patir un malestar més gran. Ens hem de cuidar i sobretot tractar-nos bé.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i online. Si tens algun dubte, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.

La infertilitat és un trastorn de l’aparell reproductor (masculí o femení) que consisteix en la incapacitat d’aconseguir l’embaràs després de 12 mesos de relacions sexuals regulars sense protecció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), prop del 17,5% (és a dir, 1 de cada 6 persones aproximadament) de la població pateix infertilitat, repartint-se equitativament entre homes i dones. A més, després d’un any de relacions sexuals sense protecció, entre el 12 i el 15% de parelles no poden concebre, i després de 2 anys, el 10% segueixen sense aconseguir-ho. A això li segueixen conseqüències clares i significatives tant a nivell personal com de relació, sobretot quan aquest és un projecte tan desitjat i esperat.

 

D’aquesta manera, l’arribada, o més ben dit, la possible arribada dels fills suposa per a molts una de les etapes més il·lusionants de la vida. Alguns comencen a pensar noms amb antelació, preparar l’habitació del pis, o fins i tot comprar roba. Així, quan es comença a evidenciar que això no serà possible, la frustració, la impotència, els sentiments de culpa i de pèrdua de control, el deteriorament de l’autoestima, la por, l’ansietat, l’estrès, les discussions, i per descomptat la tristesa s’apoderen de nosaltres, fins i tot podent dubtar del sentit de les nostres vides. Suposa un dol com a tal, el qual es pot experimentar en qualsevol moment. A això se li suma el possible cost econòmic en invertir en diferents tractaments mèdics que ens permetin aconseguir allò tan desitjat.

 

Davant d’això, algunes persones s’aïllen, abandonen la rutina i el dia a dia, posant en risc la seva feina i la seva estabilitat vital, o fins i tot altres poden recórrer al consum d’alcohol o d’altres substàncies per afrontar aquesta situació. Com a alternatives beneficioses, a continuació es proposen les següents:

 

  • Assessorament professional: Aquest fa referència tant al vessant mèdic com psicològic. Ens hem de basar en fonts fiables que ens proporcionin informació veraç, contrastada i útil sobre el nostre estat de salut. En primer lloc, doncs, és important determinar si existeix o no infertilitat, i formes o alternatives de tractament mèdic. A més, evidentment s’ha de complementar amb suport psicològic per fer front tant al diagnòstic com al seguiment.

 

  • Suport social: potser és l’element més important de l’afrontament. Apropar-nos i exterioritzar el nostre malestar als nostres éssers estimats i a aquelles persones amb qui ens sentim més còmodes actua com un dels factors més protectors contra el possible desenvolupament de diferents problemàtiques emocionals. No ens tanquem i acudim als nostres.

 

  • Seguiment d’hàbits i rutina diària: És important no perdre el nostre dia a dia, no abandonar-nos. Després d’un primer moment en què l’impacte pot ser elevat, qüestionant-nos el sentit de les nostres vides, encara que ens costi, cal procurar mantenir els nostres hàbits. Això ens pot permetre no només apaivagar el malestar, sinó veure que la nostra vida va molt més enllà d’aquest projecte.

 

  • Comunicació amb la parella: Relacionat amb la cerca de suport es troba aquest important aspecte. La gestió i comunicació constant amb la parella és especialment important per afrontar aquesta situació. Tot i que cadascú té la seva percepció, la seva vivència i les seves expectatives generades, es comparteix un projecte comú, el fill. No estem sols davant d’això, i la nostra parella es troba al mateix vaixell que nosaltres, així que perimtem-lo remar.

 

  • Redefinició/reconstrucció del sentit de vida: Aquest aspecte engloba i és conseqüència de tot això. Davant la infertilitat, la nostra vida pot perdre sentit. Treballar per reconstruir aquest significat, restablint el nostre projecte vital i la nostra autopercepció com a persones i com a homes o com a dones, ens alliberarà del malestar.

 

Aquesta situació és una realitat cada cop més freqüent, i s’acostuma a mostrar tot el contrari. Visibilitzar-ho i donar eines i espais per al seu maneig, tant a nivell individual com de parella, pot prevenir l’aparició d’un malestar més gran.

 

Si vols rebre més informació, o vols que t’ajudem, no ho dubtis i acosta’t al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, o contacta amb nosaltres. Estarem encantats d’atendre’t.

Els problemes psicològics rarament es presenten sols. La coexistència de dues o més patologies (p.ex., trastorn d’ansietat i depressió) constitueix més la norma que l’excepció a la nostra societat. D’això en diem comorbiditat. En aquest sentit, l’Estudi Nacional de Comorbiditat a EU indica que aproximadament el 14% de la població té una prevalença de tres o més diagnòstics psiquiàtrics en el transcurs de la seva vida, sent els trastorns de l’estat d’ànim i els d’ansietat són els més prevalents. .

 

Quan coexisteixen un trastorn per ús de substàncies i un altre trastorn mental parlem de patologia dual (PD). Així, aquesta categoria serivíria per a la combinació entre qualsevol patologia amb qualsevol addicció (p.ex., esquizofrènia-cànnabis, alcohol-depressió, cocaïna-joc patològic…etc.). Únicament necessitem la presència i la interrelació entre tots dos. Recordem que l’addicció segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es defineix com aquella malaltia física i emocional, caracteritzada tradicionalment per una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació a causa de la satisfacció que causa a la persona. Així, s’ha evidenciat una prevalença de PD entre el 15 i el 80%, i els trastorns d’ansietat, estat d’ànim, psicòtics i el trastorn de personalitat antisocial són els més comuns. I quant a les substàncies, l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna despunten per sobre de les altres, especialment en persones amb patologies psiquiàtriques.

 

Moltes vegades resulta difícil dilucidar la relació i molt menys la causalitat entre una i altra patologia, ja que tots dos depenen de diferents factors: genètica, influències familiars, entorn social, trets de personalitat… El que sí que és clar és que la seva combinació presenta una dificultat afegida, ja que acostuma a anar de la mà d’un nombre més gran d’ingressos hospitalaris i d’urgències, inestabilitat familiar, marginació social, conducta violenta o criminal i menys compliment del tractament.

 

Pel que fa a aquest últim, habitualment es prioritza aconseguir l’abstinència de la substància per poder intervenir sobre la problemàtica psicològica, encara que moltes vegades es realitzen tractaments combinats, és a dir, psiquiàtrics i psicològics ja que majoritàriament se’n potencien mútuament els efectes. La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) incloent intervencions familiars i especialment Entrenament en Habilitats Socials s’ha juntament amb medicació s’han mostrat especialment útils per a aquesta problemàtica.

Si desitges conèixer més al respecte, o tens qualsevol altra pregunta, posat en contacte amb el nostre equip de terapeutes, situats al centre de Mataró. T’atendrem encantats.