Un atac de pànic es defineix com l’aparició sobtada de por o de malestar intens que assoleix  la seva màxima intensitat en minuts i durant el qual es produeixen una sèrie de símptomes com poden ser palpitacions, tremolor, sudoració, nàusees, mareig, por a perdre el control… entre d’altres. D’aquesta manera, apareixen diferents símptomes d’ansietat de manera immediata, gairebé simultàniament, i els quals es desenvolupen ràpidament fins a assolir un nivell elevat i significatiu. Aquest episodi, cal esmentar que pot produir-se des d’un estat de calma o des d’un estat d’ansietat. Per això, moltes persones informen que semblen “caiguts del cel”, ja que sense estar fent res especial, o pensant en alguna cosa que els preocupi, es produeixen els símptomes.

Bé, quan el nostre cervell percep un perill (real o imaginari), automàticament es posa en marxa el sistema d’alarma; és a dir, s’activa una part del nostre sistema nerviós que provoca diversos canvis fisiològics amb els quals el nostre organisme es prepara per afrontar el perill:

  • El cos allibera adrenalina i noradrenalina, que produeixen una sensació de nerviosisme i inquietud.
  • Augmenta la freqüència i la força dels batecs del cor, així els músculs disposen de més sang i eliminem millor les toxines, amb lo qual ens resultaria més fàcil atacar o fugir.
  • Hiperventilem: és a dir, respirem més quantitat d’aire i més de pressa, preparant també al nostre cos per a la lluita o la fugida. La hiperventilació fa que disposem de més oxigen a la sang i que notem certes sensacions internes (ho podem fins i tot comprovar a casa).
  • La sang es concentra en les àrees de el cos on podria ser més necessària en una situació de perill. Per tant, queda menys sang en altres zones, per ex., a les mans, podent donar lloc a tremolor, formigueig, etc.
  • Les pupil·les es dilaten, de manera que estem preparats per detectar millor qualsevol estímul que pugui ser perillós. Això pot fer que percebem les coses en forma estranya.

Al costat de tot això, hi ha per descomptat l’experiència subjectiva de por, mitjançant la qual tendim a fugir i a voler posar-nos fora de perill. Tots aquests canvis, serien útils i beneficiosos si ens trobéssim davant d’un perill real. Però, si en comptes de prendre’ls com una cosa “normal”, pensem que aquestes sensacions són perilloses, s’activarà encara més el sistema d’alarma, i, per tant, les sensacions i la por augmentaran, tancant així un cercle viciós negatiu.

Per tot això, és important que coneguem els mecanismes que segueix l’ansietat, ja que únicament d’aquesta manera comprendrem com funciona el nostre cos quan percebem el perill, i podrem controlar els diferents símptomes.

Si vols rebre més informació, i conèixer més específicament algunes dades sobre el que s’ha comentat, posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes situat a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *