Nadal i depressió. Per què?

El Nadal ja és aquí i, malgrat a moltes persones els entusiasmen aquestes dates, moltes altres és quan es senten més tristes en tot l’any. Hi ha diversos factors que ho expliquen, però el que més pes té en aquest assumpte són les expectatives tan elevades que hi ha al voltant del que signifiquen aquestes festes. 
Que el Nadal afecta emocionalment de forma negativa està força demostrat, i és que a diversos estudis s’ha vist que en aquesta època el nombre de suicidis, de depressions i l’ús de fàrmacs antidepressius augmenta notablement respecte la resta de l’any.
Els motius que porten a aquest desànim i aquest malestar emocional al Nadal són 4:
1- Expectatives poc realistes sobre el que significa el Nadal i el que se suposa que un ha de fer, s’ha de sentir o ha de tenir en aquestes festes à sentiments de frustració

2- Sentiments de soledat – el 25% de la gent diu sentir-se sola amb freqüència i el 40% diu no tenir cap amic íntim.

3- Fer balanç a final d’any – L’excés de reflexió sobre la pròpia vida i  ser conscient de les carències personals en comparació amb les altres persones.

4- Pressió per gastar diners en àpats i regals. Sembla que l’amor es mesura per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
Des del Gabinet Psicològic Mataró us volem donar alguns consells sobre com afrontar els problemes emocionals que apareixen al Nadal en funció de què ho provoca:1- No basar el Nadal en els diners – Marcar un pressupost lògic pels regals i els àpats
2- Marcar objectius assolibles i realistes respecte les festes – cadascú ha d’entendre el Nadal a la seva manera
3- No creure’ns el que ens vénen els anuncis de televisió, la societat en general, etc., sobre les famílies perfectes i els Nadals perfectes
4- Agraïr el que tenim i gaudir de cada moment, per petit que sigui
5- Planificar aquestes dates amb activitats agradables
6- Enfocar les diverses situacions que ens donarà el Nadal pel costat positiu
7- Fer el possible perquè les nostres relacions socials siguin el més saludables possibles.
8- No oblidar que el Nadal no porta la tristesa, així com tampoc porta amor, pau i felicitat. La tristesa la porta la persona amb les seves interpretacions negatives d’aquestes dates. Cal doncs aprendre a tenir interpretacions més positives en general, per evitar el desànim.
Si malgrat tots aquests consells et sents desanimat i sense ganes de fer res i no trobes la manera de millorar el teu estat d’ànim, no dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres experts en el tractament de la depressió i l’ansietat. El patiment emocional, quan hi ha solució, no té cap sentit. Cuida’t i disfruta de les festes!
Bon Nadal a tothom!!!
Cristina Martínez VianaDirectora i psicòloga del Gabint Psicològic Mataró

Les drogues de síntesis

Encara que són vàries les substàncies englobades en el terme drogues de síntesi, anem a referir-nos a la més usual, la coneguda com a èxtasi o MDMA. Juntament amb altres sutancias de la mateixa família química (Eva, píndola de l’amor, etc.), l’èxtasi va contribuir a popularitzar la química psicoactiva, obrint un camí pel qual després es van colar altres substàncies; ketamina, GHB, etc., les quals, malgrat el tractament mediàtic rebut, no semblen estar tenint especial arrelament a Espanya.

L’èxtasi va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l’exèrcit nord-americà a la cerca d’un fàrmac que forcés als presoners a declarar. Posteriorment, en plena ebullició dels moviments contraculturales i psicodèlics, va ser objecte d’experimentació per alguns psicòlegs i psiquiatres nord-americans que pensaven que aquesta substància tenia capacitat per aixecar algunes de les repressions dels seus pacients.

La dècada dels vuitanta coneix un cert auge d’aquesta i altres substàncies de síntesis. Els clubs de música house d’Estats Units (Detroit, Chicago, etc.), Austràlia i Europa (Regne Unit, Holanda i Alemanya en un primer moment, per estendre’s després a pràcticament tota la Unió Europea) són l’escenari des de mitjan vuitanta del consum d’aquestes drogues.

Amb l’entreu al segle XXI, la seva penetració sembla haver-se frenat i fins i tot es veu una reculada en alguns llocs. A Espanya, per exemple, l’enquesta escolar de 2002 mostra un descens del consum entre els joves de 14 a 18 anys. Aquest fet pot estar relacionat amb l’impacte que han tingut en l’opinió pública les morts vinculades a l’èxtasi habidas a Espanya.
COMBINACIÓ DE DROGUES

Cada droga té la seva mitologia. En el cas de les drogues de síntesis, durant anys es va divulgar la idea que els seus consumidors s’abstenien del consum d’altres drogues, limitant-se a acompanyar les seves pastilles amb quantitats generoses d’aigua. Aquesta conducta va poder ser certa als primers moments d’ús elitista, però va cessar a mesura que el consum de pastilles es va popularitzar. Recerques espanyoles i europees mostren com els consumidors d’aquestes drogues les combinen amb diverses substàncies: alcohol, tabac, haixix i, en no poques ocasions, cocaïna.

EFECTES

Donen lloc a una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada, per la qual cosa les hi ha comparat amb una mescla de anfetaminas i un al·lucinogen anomenat mescalina. En consumir-se en forma de pastilles, la seva absorció en l’aparell digestiu, d’on pansa al torrent sanguini, és més lenta que en el cas d’altres vies d’administració.

Efectes psicobiológicos. Quan va començar a derivar-se al mercat negre, es va plantejar comercialitzar-la amb el nom de empathy, finalment rebutjat. Aquesta denominació reflecteix quins són els seus principals efectes:
Efectes fisiològics. Els efectes més freqüents d’aquestes drogues són:

RISCOS

Gairebé totes les drogues són presentades al moment de la seva comercialització com a compostos completament inofensius. Ha estat el cas del tabac, l’impacte del qual sobre la salut pública només recentment es reconeix com a evidència; va ser també el cas de les anfetaminas, usades en uns altres temps per estudiants o camioners, i és també el cas de l’èxtasi, defensat pels seus promotors com a substància sense cap tipus de risc. No obstant això, la recerca encara incipient ha permès perfilar alguns riscos:
Riscos psicològics. Els més severs són:

§ Crisi d’ansietat
§ Trastorns depressius
§ Alteracions psicóticas

Riscos orgànics. S’associen al context en què se sol consumir l’èxtasi, ambients caldeados en els quals es balla intensament:

§ Augment sever de la temperatura corporal 
(hipertèrmia maligna)
§ Arítmia
§ Convulsions
§ Insuficiència renal
§ Rabdomiólisis
§ Coagulopatía
§ Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
§ Insuficiència hepàtica

S’investiga actualment la capacitat de l’èxtasi per provocar en humans la neurotoxicidad detectada en animals de laboratori, havent-hi evidències respecte al seu impacte negatiu sobre la memòria.
El consum d’èxtasi ja s’ha cobrat vides a Espanya. Al llarg d’una dècada, s’ha detectat la presència d’aquesta substància en, almenys, 140 morts, 38 dels quals no havien combinat aquesta droga amb cap altra.

ALGUNES DADES 

El 4,2% dels espanyols de 15 a 64 anys declara haver provat pastilles almenys una vegada, segons les conclusions d’una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues realitzada en 2001.

Les drogues de síntesis han consolidat la seva presència en determinats llocs de diversió dels joves espanyols les nits dels caps de setmana. Després d’un primer moment de llançament i consegüent auge, el consum d’aquestes substàncies es va ser estabilitzant durant els anys noranta. En els últims anys, no obstant això, ha descendit el consum.

De fet, si ens centrem en els estudiants espanyols de 14 a 18 anys, les dades mostren que el consum habitual d’èxtasi va caure del 2,5% a l’1,7% entre 2000 i 2002.

Com a mitjana, aquest col·lectiu d’estudiants comença a experimentar amb èxtasis als 15,4 anys.

Si creïs que pots tenir problemes amb les drogues contacta amb els nostres psicòlegs especialistes en drogues de Mataró.

La importància de la simpatia

LA IMPORTÀNCIA DE LA SIMPATIA EN LES NOSTRES VIDES

Es defineix la simpatia com la capacitat de percebre i sentir directament, de manera que s’experimenta com sent les emocions una altra persona. La simpatia implica afinitat, inclinació mútua i amabilitat.

Pogués semblar que les persones tímides són antipàtiques. La timidesa pot tenir la seva arrel en un excessiu proteccionisme en la infància, en algun defecte o limitació —habitualment amb poca transcendència objectiva— mal assumida, o en una educació que no ha aconseguit contrarestar suficientment l’amor propi… i de vegades respon directament a la timidesa dels propis pares.

Vèncer la timidesa no és cosa d’un dia. És una batalla difícil en la qual no cal perdre l’esperança i en la qual també cal saber perdre amb esportivitat, perdonar-se a un mateix, donar-se la mà i tirar una altra vegada cap a davant. Per començar, cal renunciar seriosament a tancar-se en els records o imaginacions de les hores felices, perquè els tímids gairebé sempre barregen les seves pors amb la satisfacció gairebé contínua d’aquest desig de replegar-se a la calor de la pròpia solitud.

La simpatia va de la mà de l’èxit en la vida. De fet, moltes persones creuen que la simpatia és una qualitat natural, però en realitat com gairebé totes les qualitats, hi ha algunes persones que estan més predisposades genèticament però unes altres poden adquirir alguns trets de personalitat amb l’experiència.

Se sap que les persones simpàtiques tenen més èxit en una entrevista de treball perquè causen una imatge de grat en l’interlocutor.

Un estudi que ha estat realitzat per la Univesidad de Massachusetts en el qual van participar 133 gerents i responsables de selecció de personal van concloure que un argument donat per una persona agradable i simpàtica és acceptat amb més facilitat per part del seleccionador de recursos humans fins i tot en el cas d’estar en desacord amb aquesta idea. La simpatia d’una persona també genera més confiança.

ALGUNES IDEES PER SER MÉS SIMPÀTIC

Què és el que fa a una persona més popular o simpàtica? Hi ha trets que apareixen constantment en les persones que són reconegudes com a populars, i els que incorporen aquestes característiques a la seva vida quotidiana poden veure’s a si mateixos tenint més èxit.

ESCOLTAR

Escoltar i fer preguntes és fonamental per caure bé. No serem simpàtics si abans de saber el que opina ja estem contestant segons la nostra opinió. L’empatia és clau. Posar-nos en les seves sabates per poder entaular una conversa realment reeixida.

OLVIDATE DEL TELÈFON

Quan estàs amb algú apaga en mòbil i deixa de costat Internet, Whatsapp… Centra’t en la persona que tens al davant i no perdis temps amb els teus contactes cibernètics. Si estàs pendent d’una trucada important o urgent, comenta-ho i t’apartes un moment.

SER GENUÍ I NO DISFRESSAR-SE

Ser genuí i honest és bàsic per ser una persona molt simpàtica, perquè a ningú li agrada la gent falsa. Les persones s’acosten a aquells que senten que són genuïns, perquè senten que poden confiar en ells.

Pensa que és complicat que algú a qui no coneixes et caigui ben i ens faci sentir còmodes. Les disfresses no ajuden mai; intentar imitar no ens ajudarà mai.

NO TENIR PREJUDICIS

Deixa fos els prejudicis. Les persones de mentalitat oberta sempre solen ser interessants pels altres. Pensa-ho d’aquesta manera: Qui vol tenir una conversa amb una persona de ment tancada que ja té una opinió sobre alguna cosa, inclusivament abans d’escoltar-ho?

Aprèn a mirar el món amb els ulls de les altres persones per així eliminar els teus prejudicis. No fa falta que creguis en això o ho aprovis, però sí que entenguis als altres i els respectis. La tolerància és la clau.

Així que recorda, respecta, mira amb els ulls de l’altre i abandona qualsevol prejudici pel temps que sigui suficient per poder connectar-te amb uns altres.

NO BUSCAR L’ATENCIÓ

Les persones solen rebutjar a aquelles altres persones que estan constantment en la cerca d’atenció o massa extrovertidas. Els clàssics graciosillos no solen caure especialment ben com tampoc els que tenen un ego enorme que crea ombra als altres. Quan parles d’una forma amable, confiada i concisa, les persones et prestaran major atenció i podràs ser molt més persuasives i inclusivament contagiar la teva actitud amb rapidesa.

CUIDAR LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Segons diversos estudis la comunicació NO verbal és més del 50% de la nostra comunicació. El seu bon ús és tan important com la utilització d’unes bones paraules.

CUIDAR LA PRIMERA IMPRESSIÓ

Segons diversos estudis, durant els primers 7 segons en què algú ens veu, ja es forma una primera impressió sobre nosaltres. Impressió que haurem de mantenir o millorar segons sigui el cas. Durant la resta de la conversa aquestes persones estaran internament buscant justificar aquesta primera impressió que van tenir sobre la teva persona. Com ens vestim és clau; també cuidar el nostre aspecte físic i higiene.

SALUDAR PEL SEU NOM

El nom és una part essencial de les persones i pot ser molt poderós quan ho utilitzem. Flama pel seu nom a la persones. No utilitzis solament el nom d’una persona per saludar-ho, sinó que també hauries d’utilitzar-ho en alguns moments de la conversa perquè l’altra part se senti a gust i també perquè reprengui i mantingui l’atenció durant la xerrada. Si tens problemes per recordar noms, tracta d’invertir un major temps amb aquesta persona per reconèixer el seu rostre i així buscar associar-ho al nom fins que ho recordis.

SABER OBRIR-SE

Tracta de no compartir temes personals o delicats ràpidament ja que això podria deixar el missatge que ets una persona problemàtica o queixosa. Les persones altament simpàtiques permeten que les altres persones ho vagin guiant fins a reconèixer quan és el moment correcte per obrir-se i tocar aquest tipus de temes.

I SOBRETOT… SEMPRE AMB UN SOMRIURE

El somriure és la clau del carisma i de la simpatia.

El joc patològic o ludopatia

El joc d’atzar és legal a Espanya des de 1977.Espanya i Alemanya són els països que ocupen el primer lloc de despesa per càpita en joc (Becoña, 1996)La prevalença cada vegada és més elevada ja que la legalització ha anat acompanyada de condicions afavoridores:Gran varietat i oferta de jocsAlta disponibilitat i accessibilitatGran permissivitat i acceptació socialPotenciació governamentalIntensa publicitatJoc Patològic à Pèrdua de control sobre el joc Passa de ser un entreteniment a una necessitat.El joc patològic pot afectar a qualsevol persona, de qualsevol edat, gènere, orígen i situació socioeconòmica. Prevalença 1-2% de la població general.TIPUS  DE JUGADORS
Jugador recreatius. La majoria de persones són jugadores no problemàtiques, que juguen amb poca freqüència o bé no juguen mai. El joc no sol provocar conseqüències negatives: perdin o guanyin, aquestes persones rarament dediquen més temps i diners al joc del que han planificat i dels que es poden permetre.Jugadors de risc. Han experimentat dificultats a causa del joc, però majoritàriament han pogut controlar-se i evitar més conseqüències negatives, tenen més risc de caure en el joc problemàtic.Jugadors problemàtics. Destinen al joc més temps i/o diners dels que es poden permetre. Jugar comporta conseqüències negatives. Ex. comencen a jugar en solitari en lloc de fer-ho en companyia, minimitzen o encobreixen l’abast del seu joc, dificultats per arribara  final de mes, etc. Jugadors patològics. El joc es converteix en una necessitat i assoleixen al menys 5 símptomes específics per ser diagnosticats. El joc patològic és un trastorn psiquiàtric.Trets essencials:Durant un període de temps continuat es perd el control sobre el joc;Va augmentant la freqüència de joc i la quantitat apostada;La preocupació per jugar i obtenir diners per seguir-ho fent esdevé constant; iLes alteracions en la conducta en relació al joc continuen malgrat les conseqüències adverses (deteriorament de la vida individual, familiar, laboral, acadèmica i social).Pensaments irracionals en relació al joc Il·lusió de controlFreqüències absolutesSupersticions Etc.MITES I REALITATS SOBRE EL JOC
Hi ha moltes creences i supersticions relacionades amb el món del joc
               Quines són certes i a quines són falses?
1-     Recordar les jugades anteriors pot fer-te guanyar en la següent
No hi ha un patró quan es tracta de jocs d’atzar. Si n’hi hagués, tothom ho sabria i ningú podria perdre. Si ningú perd no hi ha diners per pagar als guanyadors i generar beneficis per a les empreses del joc.
2-     Si continues jugant, al final acabes recuperant els diners invertits
Com més es juga més diners es poden perdre. Les probabilitats sempre estan a favor de la banca, així és com funciona el joc. Els operadors de joc calculen que algunes persones guanyaran, però òbviament ha d’haver-hi més gent que perdi perquè el negoci sigui rendible.
3-     A la ruleta, després de 5 jugades en vermell la probabilitat que la bola caigui al negre és més alta
Fins i tot quan la bola ha caigut 5 vegades consecutives al vermell, la probabilitat que la següent vegada caigui en negre és un 50%. Ni més ni menys. Cada volta de la ruleta és independent, impredictible i aleatòria. Oblida’t d’expressions com que el joc “està calent”.
4-     Una bona estratègia és imprescindible per guanyar a les màquines dels bars
Les màquines estan programades per donar premis en un percentatge preestablert. No té res a veure si fa molt que no donen premi. No hi ha res que es pugui fer per canviar l’atzar.
5-     Fa dos anys em van faltar dos números i l’any passat només em va fallar un; està clar, aquest any em toca!
Aquest any, com l’anterior i com fa dos, la probabilitat de premi en el joc és la mateixa. Res ha canviat.
6-     Si compro el meu dècim a “La Bruixa d’Or” és segur que em tocarà el premi gros. Aquí sempre toca!
Si a “La Bruixa d’Or” sempre toca (i això no és segur) és perquè sol oferir una major varietat de números als clients. Per tant, hi ha més probabilitat que un números premiat hagi estat venut a aqeusta administració perquè ven més números diferents; però la probabilitat que el teu dècim estigui premiat és sempre la mateixa i és independent d’on l’hagis comprat.
7-     Quantes més vegades juguis, major probabilitat tens de guanyar més diners
El joc està directament relacionat amb l’atzar. Cada nou resultat és independent dels anteriors o posteriors. Per exemple, tornar a jugar a la loteria o la ruleta el mateix número no fa que tinguis més possibilitats de guanyar. Invertir més temps en el joc només farà que hagis de pagar més per aquest temps d’oci.
8-     Conèixer molt bé un joc fa que tinguis més probabilitats de guanyar
Tot es redueix a la sort. Els jocs com el pòquer i les apostes esportives poden beneficiar-se dels coneixements addicionals, però el resultat segueix sent una incògnita. Pots creure que ets el millor jugador de pòquer de la zona, però mai podràs controlar que un altre tingui millors cartes. El teu equip de futbol podria haver guanyat els dos últims partits, però això no assegura que guanyi el proper.
9-     12.345 és un número horrorós per a la loteria i segur que no toca mai
El número 12345 té exactament la mateixa probabilitat de guanyar que el 15351 o el 00200. La loteria és pur atzar.
10-  Avui és el meu dia de sort. Segur que puc aconseguir un gran premi
L’atzar no distingeix entre dies ni té especial sensibilitat cap a esdeveniments o successos externs. Tampoc té preferència per colors, utensilis o persones. Si has obtingut un premi mitjançant un joc d’atzar, res assegura que tornis a aconseguir-ho.
 PER QUÈ AVUI DIA ES JUGA TANT ONLINE?
§  Fàcil accés
§  Anonimat – entorn íntim
§  Percepció alterada dels diners en un entorn virtual
§  Bombardeig de la publicitat a tots els mitjans
QUÈ ES POT FER?
Control d’estímuls: Estratègies encaminades a dificultar l’accés als videojocs i al joc. Ex. Autoprohibició de jocs d’atzar, limitar la connexió a internet, identificar situacions de risc, planificació d’activitats alternatives al joc, etc. Comunicar a familiars i amics canvis en el comportament. Autolimitar-se  el temps que es passa davant de la pantalla a un màxim de  3 hores diàries i els videojocs mai abans d’anar a dormir (Associació Espanyola de Pediatria).Fomentar altres activitats lúdiques amb la família i els amics. Procurar que l’ordinador i/o el videojoc estigui en un lloc visible de la casa per evitar l’aïllament i el pas de les hores. L’objectiu final del tractament és:Jocs d’atzar: abstinènciaVideojocs: ús controlat En cas d’addicció més greu cal iniciar un tractament psicològic especialitzat.Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHSS, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.)En principi es descarta el tractament farmacològic donat que la psicologia té les eines necessàries per afrontar el problema. Gabinet psicològic Mataró
93 790 85 96
C/ La Riera, 14 5è 1r (Mataró)

L’insomni: Conceptualització i estratègies per combatre’l.

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), l’insomni es pot definir com una predominant insatisfacció per la qualitat i la quantitat del son, associada a un (o més) dels símptomes següents: 1.      Dificultat per iniciar el son. 2.    Dificultat per mantenir el son, que es caracteritza per despertars freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar. 3.      Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir. Si pensem en alguna època concreta de la nostra vida, és molt probable que trobem algun episodi en el qual haguem estat víctimes d’aquest problema, fins i tot en més d’una ocasió. En aquest sentit, les seves causes poden ser múltiples, fins al punt que alguns autors l’hagin considerat únicament com un símptoma dins d’altres problemàtiques. A nivell general, un ambient físic no propici, una situació fisiològica poc o no adequada, i / o una activació fisiològica i / o cognitiva massa elevada son alguns dels principals elements causals que poden portar a tenir dificultats per dormir. Cal tenir en compte, a més, que la seva presència, gravetat i perpetuació pot precipitar l’aparició d’altres problemes diversos com ansietat o depressió. Per això, la seva millora pot influir de manera crucial en la resolució d’aquest tipus de dificultats. Una de les intervencions que ha rebut més suport per intentar eradicar aquest problema és el Tractament Cognitiu-Conductual (o TCC). Aquest combina tècniques conductuals encarades a modificar les conductes inadequades apreses respecte al son, les quals actuen com a factors que perpetuen o exacerben les seves pertorbacions; i tècniques cognitives amb l’objectiu d’identificar, analitzar i modificar els pensaments i creences errònies relacionats amb el son i amb les conseqüències de l’insomni. Mitjançant aquest treball paral·lel es procura aconseguir a més una reducció en l’ansietat anticipatòria que apareix davant la por a no poder dormir. Així doncs, algunes de les estratègies que s’utilitzen des d’aquest model són: –          El control d’estímuls: Procura condicionar l’ambient per propiciar i facilitar el son. En aquesta línia per exemple, aspectes contextuals com la temperatura de l’habitació, les característiques del llit o el soroll ambiental poden ser facilitadors o impediments bàsics. –          Tècniques de relaxació o respiració: Hi ha moltes tècniques específiques que poden resultar útils per facilitar la conciliació de la son, però totes elles o la majoria busquen rebaixar la tensió muscular i l’ansietat anticipatòria propiciant així reduir l’activació fisiològica. –          La reestructuració cognitiva: Aquesta tècnica busca qüestionar i modificar els pensaments i creences negatives associades amb el son. Per això s’analitza l’objectivitat dels pensaments i la seva utilitat, procurant trobar alternatives més plausibles i realistes. A més d’aquestes, hi ha altres estratègies les quals la seva utilització ha demostrat una eficàcia elevada. Si vols més informació o t’agradaria rebre atenció específica, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró, on els nostres especialistes intentaran oferir un tracte personalitzat i adequat a les teves característiques.

L’addicció als videojocs

ELS VIDEOJOCS I EL SEU POTENCIAL ADDICTIU

El joc va ser creat per entretenir i divertir.
Serveix per distreure la ment de les obligacions i ens distancia de la realitat i les preocupacions.
Estimulen la coordinació viso-motora, el raonament deductiu, la memòria a curt i llarg termini i milloren el raonament abstracte, l’atenció i l’autocontrol.
Els videojocs més perjudicials són els jocs de rol: atractius, motivació d’autosuperació i possibilitat de competir amb gent de tot el món.
El 77% dels nens d’11 a 13 anys són jugadors habituals de videojocs.
Les hores de dedicació als videojocs no són decisives a l’hora de diagnosticar l’addicció.
Els nens són molt vulnerables perquè es pot convertir en la principal font d’entreteniment.
En els darrers 5 anys s’ha TRIPLICAT els casos d’addicció als videojocs
Joves d’entre 14 i 18 anys que van començar als 9-14 anys.
Prevalença:
Ús problemàtic entre el 15% i el 40%
Addicció entre l’1,5% y el 8% de la població.
Videojocs online més addictius que els offline. Es prefereix perdre hores de son o fer altres coses amb familiars o amics per jugar amb persones de l’altra punta del món que no coneix però a les que anomena “amics”.
Els videojocs pels que consulten la majoria d’adolescents són els MMORPRG (Massively multiplayer online role-playing game), versió moderna dels típics jocs de rol, on una multitud de jugadors entren en un món virtual i creen el seu propi avatar per competir amb altres jugadors realitzant missions. La satisfacció és arribar al màxim nivell.

SÍMPTOMES
Encara no és una addicció oficial, però està previst incloure-la en properes edicions del DSM.
Presència de símptomes psicològics similars als que pateixen alcohòlics i drogoaddictes.

SÍMPTOMES:
Obsessió i preocupació exagerada pels jocs. Pot semblar distret, el seu únic pensament i tema de conversa gira al voltant dels videojocs.
Pèrdua de control. Cada vegada juga més hores perquè sent una forta dependència. No aconsegueix controlar o reduir el temps que dedica al joc.
Canvis d’humor, ansietat, irritabilitat i agressivitat, tristesa i actitud defensiva.
Dificultats per dormir, degut a una sobreactivació del cervell o per la síndrome d’abstinència.
Mentides per amagar el grau d’implicació en els videojocs. Absències a l’escola o la feina.
Interferència en gairebé totes les àrees vitals.
Sentiments contradictoris: Eufòria inicial que passa a culpa ràpidament.
Augment progressiu del temps destinat a jugar i disminució del temps que es passa amb els amics “de sempre” i la família. Es perden o s’arrisquen relacions significatives.
Baix rendiment acadèmic o laboral.
Pèrdua de l’interès per altres activitats lúdiques.
Pèrdua de temps. La persona seu davant l’ordinador amb intenció de passar uns pocs minuts però acaba eprdent la noció del temps. Sovint no s’adonen que han passat tota la  nit jugant fins que surt el sol.
Passa llargs períodes de temps (més de 4 hores diàries).
Aposta diners per augmentar les sensacions gratificants quan juga.
Impossibilitat de respectar els horaris establerts per jugar.
Utilitza el joc com a mecanisme de fugida dels problemes. El joc és l’únic que calma l’ansietat, el desànim i la culpa.
No té consciència de tenir cap problema, pel que no busca ajuda. Actitud defensiva.

CAUSES DE L’ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS
Qui és més susceptible de desenvolupar l’addicció?
Joves de 12 a 20 anys
Homes
Personalitats depenents i impulsives: Hi ha persones que per la seva personalitat tendeixen més a l’addicció que unes altres. Presenten dificultats per anticipar conseqüències futures
Problemes familiars. Falta de comunicació, incomprensió, separacions traumàtiques, poca dedicació als fills,…)
Problemes escolars/socials. Escassa integració en un grup d’amics, solitud, desmotivació escolar.
Dèficit en habilitats socials. Presenten dificultats en la comunicació i s’aïllen en els videojocs

ON ES POT ARRIBAR PER CULPA DELS VIDEOJOCS?
Simular anar a l’escola i tornar a casa per jugar quan els pares ja han marxat a la feina.
Mentir als mestres, als amics i la família per ocultar el grau d’addicció al joc, minimitzant les hores de connexió o traient importància a les conseqüències.
Maratons de fins a 50 hores jugant.
Aïllament extrem i falta d’interès per la vida real que porten al suïcidi.
Delictes com robar diners o joies a familiars, amics o desconeguts.
Agressions o destrucció de propietats quan s’impedeix jugar.

QUÈ ES POT FER PER AFRONTAR L’ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS?
Control d’estímuls: Estratègies encaminades a dificultar l’accés als videojocs i al joc. Ex. Autoprohibició de jocs d’atzar, limitar la connexió a internet, identificar situacions de risc, planificació d’activitats alternatives al joc, etc.
Comunicar a familiars i amics canvis en el comportament.
Autolimitar-se  el temps que es passa davant de la pantalla a un màxim de  3 hores diàries i els videojocs mai abans d’anar a dormir (Associació Espanyola de Pediatria).
Fomentar altres activitats lúdiques amb la família i els amics.
Procurar que l’ordinador i/o el videojoc estigui en un lloc visible de la casa per evitar l’aïllament i el pas de les hores.
L’objectiu final del tractament és:
Jocs d’atzar: abstinència
Videojocs: ús controlat
En cas d’addicció més greu cal iniciar un tractament psicològic especialitzat.
Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHSS, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.)
En principi es descarta el tractament farmacològic donat que la psicologia té les eines necessàries per afrontar el problema.

Per contactar amb el nostre servei:
Gabinet psicològic Mataró 
 93 790 85 96
 C/ La Riera, 14 5è 1r (Mataró)

L’activació Conductual (AC)

En alguna ocasió de la nostra vida ens hem sentit tristos, desesperançats, sense ganes de res, abatuts. Aquesta sensació és totalment normal, a part d’habitual, i formarà part gairebé d’una manera totalment segura del nostre cicle vital. L’aparició d’aquestes emocions depèn tant de factors externs o ambientals com problemes familiars, laborals i/o socials, com de components o variables internes. Una de les principals característiques d’aquest estat, la qual tendeix a aflorar de manera gairebé immediata, és la inacció o falta d’activitat. Aquesta inactivitat porta a que l’estat d’ànim i els pensaments empitjorin, la qual cosa dificulta l’acció, generant-se un cercle viciós. En llenguatge col·loquial, aquest és un component crucial per dir que una persona “està deprimida”: li costa complir les seves obligacions, passa molt temps tancada, no sembla gaudir de cap activitat, etc. Tenint en compte això, un dels tractaments que ha demostrat més eficàcia per a la simptomatologia depressiva en els últims anys és l’Activació Conductual (AC). Aquesta s’encara principalment a “activar” a la persona, és a dir, utilitzant principis d’aprenentatge i reforç procura potenciar la realització d’activitats que li resultin agradables, importants, o que li ofereixin una sensació de domini sobre la seva vida, trencant així el circuit “tristesa-inacció-tristesa-inacció”. Per mitjà de l’AC s’identifiquen patrons evitatius que poden estar mantenint l’estat d’ànim depressiu i s’incrementa la presència d’activitats plaents o productives que poden proveir reforç positiu, amb la subseqüent millora en l’estat d’ànim. En aquest sentit s’encara cap a l’augment d’activitats que permetin accedir a fonts de recompensa en la vida de les persones, així com solucionar problemes; per tant, aquelles activitats caracteritzades per l’evitació i l’escapament, que es mantenen per reforç negatiu, són antagòniques amb els objectius d’activació. Són molts els problemes que comparteixen la inactivitat; l’estar deprimit o trist pot aparèixer tant en trastorns depressius, ansiosos, alimentaris, etc. com a problemàtiques en principi més lleus com poden ser problemes de son, d’autoestima o dèficits en habilitats socials. Per tant, aquesta tècnica o tipus d’intervenció pot facilitar o promoure una major eficàcia en el tractament de molts dels problemes que conformen la nostra societat. D’aquesta manera, l’AC és tractament senzill i autònom els principis del qual poden ser integrats fàcilment per altres enfocaments que ja són utilitzats pels terapeutes. Si vols rebre una intervenció especialitzada i individualitzada per dificultats que considereu que puguin englobar les característiques comentades, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. En el nostre centre de psicologia de Mataró procurarem ajudar-te a través de la interrelació entre el coneixement científic existent i de la nostra experiència clínica.

Estratègies per gestionar les crisis emocionals

Estratègies de supervivència a les crisis

Les habilitats per tolerar esdeveniments i emocions doloroses quan no es pot millorar la situació són les següents:

DISTREURE’S AMB ESTRATÈGIES DE LA MENT SÀVIA

Dur a terme activitats distractoras:

Practicar una afició, netejar, anar a veure espectacles, cridar o visitar a un amic, practicar jocs d’ordinador, passejar, treballar, practicar esports, sortir a menjar o sopar, prendre’s un cafè, pescar, tallar llenya, arreglar el jardí, jugar a la màquina del milió.

Ajudar als altres:

Ajudar a algú fer algun treball voluntari, donar alguna cosa a algú, fer alguna cosa bell per algú, preparar una sorpresa.

Comparar la nostra situació amb unes altres:

Comparar-se amb gent que està en la mateixa situació que nosaltres o pitjor. Comparar-se amb gent menys afortunada. Veure sèries de televisió; llegir sobre desastres o sobre el sofriment aliè.

Generar emocions oposades:

Llegir llibres, cartes o contes que provoquin les emocions oposades; anar a veure pel·lícules que ens animin; escoltar música que ens motivi. (Assegurem-nos que l’esdeveniment crea en nosaltres diferents emocions.) Idees: pel·lícules de por, llibres còmics, comèdies, discos divertits, música religiosa. marxes militars, anar a uns grans magatzems i comprar targetes de felicitació.

Deixar de costat situacions negatives:

Deixar de costat la situació durant una estona a nivell mental. Construir un mur imaginari entre un mateix i la situació.

O fer-ho bloquejant la situació en la ment. Rebutjar pensar en els aspectes negatius de la situació. Posar el dolor en un prestatge. Tancar-ho en una caixa i deixar-ho aquí durant una estona.

Tenir pensaments distractors:

Explicar fins a 10; explicar els colors d’un quadre, de les finestres, de qualsevol cosa; fer trencaclosques; veure la televisió; llegir.

Experimentar sensacions intenses:

Sostenir gel a la mà; estrènyer una bola de goma amb la mà; dutxar-se amb aigua molt calenta; escoltar música a molt alt volum; practicar sexe; posar-se una goma elàstica en la nina, estirar i deixar anar de sobte.

PROPORCIONAR-SE ESTÍMULS POSITIUS

Es tracta de relaxar cadascun dels cinc sentits:

Vista:

Comprar una flor bella, arreglar i decorar de manera especial un espai de la casa, encendre una vela i mirar la flama. Posar la taula amb cura per a un menjar concret. Anar a un museu d’art bell. Asseure’s en el vestíbul d’un hotel antic i bonic. Contemplar la naturalesa. Sortir durant la nit a contemplar els estels. Caminar per una zona bella de la ciutat. Arreglar-se les ungles. Mirar unes fotos belles en un llibre. Anar a veure un espectacle de dansa. Ser conscient del que veiem en caminar, sense detenir-nos en res especialment.

Oido:

Escoltar una música bella i tranquil·litzadora (o excitant i animada). Parar esment als sons de la naturalesa (ones, ocells, pluja i fulles). Cantar una cançó agradable. Tatarear una melodia agradable. Aprendre a tocar un instrument. Cridar a un telèfon d’informació o similar per sentir una veu humana. Ser conscient de qualsevol so que aparegui i deixar que entri per una oïda i surti per l’altre.

Olfacte:

Usar el perfum o les locions favorites o provar-les en uns grans magatzems. Ambientar la casa amb una fragància agradable. Encendre una vela aromàtica. Posar oli a la llimona en els mobles. Posar un bol de flors aromàtiques a l’habitació. Bullir canyella; cuinar galetes, un pastís o pa. Fer olor roses. Caminar per una zona arbolada i respirar conscientment les fresques olors de la naturalesa.

Gust:

Cuinar un bon menjar; prendre la beguda preferida (sense alcohol), com a te d’herbes o xocolata calenta; convidar-se a unes postres. Posar-se crema de llet en el cafè (descafeïnat). Provar diferents sabors en la gelateria. Prendre’s un caramel. Mastegar el nostre xiclet favorit. Comprar una mica d’aquest menjar o beguda en la qual normalment no ens gastem molts diners, com a suc de taronja natural. Provar i gaudir amb tot detalli el sabor del menjar. Menjar alguna cosa amb plena consciència.

Tacte:

Donar-se un bany d’escuma; posar llençols nets en el llit. Acariciar al gos o al gat. Que ens donin un massatge; mullar els peus en algun lloc. Posar-se loció en el cos. Posar-se una comprimida fregeixi en el front. Asseure’s en una cadira realment còmoda a casa. Acudir a la cafeteria d’un hotel luxós i bell. Posar-se una brusa, un vestit o una bufanda de seda. Posar-se uns guants o un chaquetón de pell. Raspallar-se el pèl durant una estona. Abraçar a algú. Experimentar amb detall qualsevol cosa que toquem; notar el tacte suau d’alguna cosa.

MILLORAR EL MOMENT

Imaginació:

Imaginar escenes molt relaxants. Imaginar que tenim una sala en el nostre interior i contemplar com està decorada. Entrar en aquesta sala sempre que ens trobem amenaçats. Tancar la porta d’aquesta sala sempre que ens sentim amenaçats. Imaginar que tot va bé. Imaginar que resolem les coses molt bé. Inventar un món de fantasia calmat i bell i deixar que la ment entri en ell. Imaginar que les emocions nocives s’esgoten com a aigua d’una font.

Trobar significat:

Trobar (o crear) algun propòsit, significat o valor al dolor. Recordar, escoltar o llegir sobre valors espirituals. Centrar-se en els aspectes positius de les situacions doloroses que podem trobar. Repetir-los una vegada i una altra en la ment. Fer de la necessitat virtu.

Practicar l’oració:

Obrir el cor a un ésser suprem, a una saviesa superior, a Déu, a la nostra pròpia ment sàvia. Demanar ajuda per superar el dolor del moment. Aixecar les nostres pregàries a Déu o un ser superior.

Practicar la relaxació:

Intentar la relaxació muscular tibant i relaxant cada grup muscular, començant per les mans i braços, seguint cap a la part superior del cap i després recorrent la resta del cos. Escoltar una cinta de relaxació; fer molt exercici; prendre un bany calent; beure llet calenta; donar-se un massatge en el coll i el cuir cabellut o en els panxells i peus. Donar-se un bany amb aigua molt calenta o molt freda i quedar-se allí fins que l’aigua estigui tíbia. Respirar profundament; fer un mig somriure; canviar l’expressió facial.

Viure el present a cada moment:

Centrar tota l’atenció en el que estem fent. Quedar-se al precís moment en el qual estem; situar la ment en el present. Centrar l’atenció en les sensacions físiques que acompanyen a les tasques no mentals (per exemple, caminar, fer la bugada, rentar els plats, netejar, arreglar alguna cosa.) Adonar-se de com es mou el cos durant cada tasca. Fer exercicis de consciència.

Prendre’s unes breus vacances:

Buscar el moment per concedir-se unes vacances. Ficar-se en el llit i cobrir-se el cap durant 20 minutos. Llogar una habitació en un motel de platja o de muntanya durant un dia o dos; deixar les tovalloles en el sòl després d’usar-les. Demanar al nostre company que ens porti el cafè al llit o que ens prepari el sopar (oferir-se per fer el recíproc a un altre moment). Comprar-se una revista del cor, ficar-se en el llit amb chocolatinas i passar-se la tarda llegint-la. Preparar-se un berenar que ens vingui de gust, asseure’s en una cadira còmoda i assaborir-la durant una bona estona. Portar-se una manta al parc i passar la tarda assegut allí. Despenjar el telèfon durant tot un dia o connectar el contestador automàtic per no haver de respondre. Donar-se un respir d’una hora després d’haver realitzat un dur treball.

Donar-se ànim:

Animar-se a si mateix. Repetir una vegada i una altra: “Puc superar-ho”, “No durarà per sempre”, “Sortiré d’aquesta”, Estic fent el millor que puc”.

Pensar en els PROS I CONTRES

Fer una llista dels pros i contres de tolerar el malestar. Fer una altra llista dels pros i contres de no tolerar el malestar; això és, d’autolesionar-se per no sentir el malestar, abusar de l’alcohol o de les drogues o fer alguna cosa impulsiu.

Centrar-se en els objectius a llarga termini, la llum al final del túnel. Recordar les ocasions en què el dolor ha finalitzat.

Pensar en les conseqüències positives de tolerar el malestar. Imaginar cuán ben ens sentirem quan aconseguim els nostres objectius. Adonar-se que para això no hem d’actuar impulsivament.

Pensar en totes les conseqüències negatives de no tolerar el malestar actual. Recordar el que ha succeït en el passat quan actuem impulsivament per escapar al moment.

Com ser més optimista

Us donem una sèrie de trucs i secrets que poca gent coneix per ajudar-te a sentir-te confiat, segur i optimista immediatament. Moltes recerques proven que als optimistes els va molt millor a les àrees de salut, riquesa i carrera exitosa.

El sentit comú i la majoria de la gent, sempre ens ha dit que ser optimistes ens ajuda a ser més reeixits en la nostra vida. No obstant això, és possible que no tinguem moltes respostes lògiques al per què ha de ser així, o no tinguem clar exactament com podem ser optimistes per experimentar els seus avantatges.

En els últims anys, la recerca en psicologia, s’ha esforçat per conèixer millor quins fortaleses i competències poden afavorir a una major satisfacció personal que ens ajudi a tenir una vida plena. Segons aquestes troballes definitivament l’optimisme és un complement que no podem oblidar!

L’expectativa psicològica formula que els assumptes humans aniran bé malgrat els contratemps i de les frustracions, que solen ser salvades per procediments com l’humor i la resiliència. Com a valor ètic, és la idea que té l’ésser humà de sempre aconseguir el millor i aconseguir-ho d’igual manera, malgrat la dificultat que para això presenten algunes situacions o trobar el costat bo i aconseguir els millors resultats. Així mateix, és bastant difícil obtenir una definició universal de la idea de bé, concepte en general associat a la felicitat o a la satisfacció de totes les necessitats materials i espirituals, que l’epicureisme identifica amb el plaer físic i intel·lectual.

Des del punt de vista de la intel·ligència emocional, l’optimisme és una actitud que impedeix caure en l’apatia, la desesperació o la depressió enfront de les adversitats. La noció d’optimisme s’oposa al concepte filosòfic de pessimisme. En general, el corrent és que les persones no es decantin única i exclusivament per optimisme o pessimisme, sinó que ambdues poden trobar-se alternativament en un únic individu o aplicades a diferents àmbits, ja que la identificació amb una o una altra d’elles de forma excloent ratlla en la patologia o la malaltia psiquiàtrica. Igualment si es passa d’un optimisme exagerat (hipertimia i eufòria) a un pessimisme així mateix extrem (hipomanía, tristesa) sense passar per un llarg estat intermedi, això indica trastorn bipolar o algun tipus de ciclotímia.

Les persones optimistes apareixen fortament motivades i amb prou feines pateixen estrès, estan més relaxades que els pessimistes i es troben més connectades amb tot; per això és més fàcil que els sorgeixin idees: són més receptives i fèrtils i solen ser més creatives. Aquesta creativitat individual es contagia empatizando l’emoció de l’entusiasme, de manera que les persones optimistes solen ser grans impulsores de projectes i equips.

U dels més fascinants descobriments de la psicologia contemporània, obra de Martin Seligman, pare de la psicologia positiva, ha estat el que l’optimisme es pot aprendre. No és científica, doncs, l’afirmació que el pessimisme o l’optimisme són conductes innates.

Com ser realment optimista?
Sembla tenir molt a veure amb les expectatives. Els optimistes, tenen una predisposició a esperar resultats positius en les seves vides, amb una creença general que “les coses van a sortir bé” encara que passin per moments difícils. Aquesta virtut sembla desenvolupar-se en funció de l’explicació que hem donat als esdeveniments en el passat, és a dir, com interpretem les nostres experiències.

Segons s’ha trobat, les persones amb un estil optimista, solen atribuir els esdeveniments positius, a causes permanents, globals i que tendeixen a deure’s a si mateixos. Per exemple, quan són ascendits en el treball, ho atribueixen al fet que la vida és justa i que ells són realment competents. Això ajuda a tenir creences positives que conviden a aproximar-nos al món, a la gent, a experimentar sense por, i a confiar en les nostres capacitats, sobre les quals tenim control i són estables en el temps.

Al seu torn, els esdeveniments negatius solen atribuir-los a factors externs, temporals i específics. Per exemple, una actitud hostil de la seva parella o un amic, l’atribueixen al fet que possiblement ha tingut un mal dia i ho ha fet sense pensar. Aquest tipus d’explicació ens convida a donar-li una segona oportunitat, protegeix la relació amb l’altre i a nosaltres mateixos. Això és molt menys dolorós i més fàcil de manejar, que pensar que totes les persones són cruels i que hi ha alguna cosa dolent en nosaltres que no ens permet tenir bones relacions. Per tant, l’optimista, posa la causa d’aquest esdeveniment negatiu en alguna cosa passatger i puntual, demà serà un altre dia!
Encara que l’èxit de les coses que fem depèn de molts factors, sembla que pot resultar-nos molt més útil aprendre a canviar les explicacions que donem a les nostres experiències. Mantenir l’esperança que les coses van a millorar definitivament ens pot fer la vida una mica més fàcil i més exitosa!

Aquí tens 5 tècniques que pots posar immediatament en pràctica. Cadascuna pren solament un minut, de manera que pots començar ràpidament i obtenir resultats avui mateix.

1. Postura alçada i grans passos
Les persones optimistes van sempre alçades, caminen ràpid i donen grans passos. La postura dels pessimistes és fluixa i descurada, caminen a poc a poc i donen passos petits. Imagina’t a una persona que camina amb el seu cap alçat, espatlles enrere i que camina amb passos llargs. Aquesta persona transpira confiança. Perquè és crucial la postura alçada? Perquè perquè pots redreçar el teu cap, tens primer que redreçar el teu cos.

2. Veu alegre
Un alleujament ràpid per sentir-se motivat és utilitzar una veu alegre. Pensa en algun moment en què l’et senties molest. El teu telèfon sona, ho contestes i t’adones que la persona que crida és algú a qui tu vols impressionar. T’aposto al fet que canvies el teu to de veu per un alegre per impressionar a aquesta persona i el resultat és que el teu, immediatament, et comences a sentir més motivat. Perquè una veu alegre és un arma tan poderosa per a l’optimisme? Recerques psicològiques proven que emocionalment la persona sent l’emoció que actuen en aquest precís moment. Així que si actues estar content, t’asseguis content. I una veu optimista és la forma més ràpida per actuar optimísticamente.

3. Utilitza paraules positives i motivadores
El pessimista diu “Tinc un problema” Per contra, l’optimista diria “Tinc una oportunitat per fer-ho millor la propera vegada”

4. Utilitza actituds positives
La millor manera de convertir-te en un optimista és senzillament enfocar-se en les solucions i no en els problemes. Cada vegada que una dificultat sorgeix, pots crear immediatament solucions i engegar-les. Enfoca’t en les solucions i noen els problemes, en les fortaleses i no en les febleses. Perquè és tan important l’enfocar-se en les solucions? Perquè solament pots tenir un pensament en el teu cap alhora. Així que si t’enfoques en les solucions, no podràs regodearte en els problemes, ni queixar-te, culpar o lamentar-te.

5. Sigues un model a seguir
Recorda un moment en la teva vida en el qual vas anar el model a seguir per a algú més. Al mateix temps que ajudaves a aquesta altra persona, també t’estaves ajudant a tu mateix. Si et converteixes en un model d’optimisme per als teus empleats, companys de treball, familiars i amics, al mateix temps et fas a tu mateix més optimista.

Com pots fer això? Assegura’t que tots et vegin amb una postura alçada, donant passos ferms i llargs, parlant en un to alegre, utilitzant paraules positives i enfocant-te en les solucions.

Qualsevol pot convertir-se en una persona optimista. Quan utilitzes aquestes 5 tècniques, t’asseguis invariablement amb un pes menys sobre la teva esquena. Et sentiràs positiu, motivat i confiat. Solament necessites uns pocs minuts per posar aquestes tècniques en pràctica. Poden ser la teva clau perquè millors la teva salut, riquesa i carrera.

Què són les dislàlies?

La dislàlia és una alteració específica de la parla caracteritzada per dificultats en l’articulació d’algun o alguns fonemes, ja sigui substituint aquests per altres, o per l’alteració o absència d’alguns sons concrets. Avui dia constitueix un dels problemes de la parla i del llenguatge més freqüents en població infantil. Es considera que fins als 4 anys aquestes són evolutives o “normals”, és a dir com a conseqüència de la manca de maduresa del sistema nerviós el qual possibilita els moviments necessaris per a l’articulació. A partir d’aquí, quan aquesta problemàtica perdura més enllà dels 4 anys d’edat, pot requerir una intervenció específica encarada a prevenir majors complicacions i a establir una articulació adequada, la qual serà duta a terme per un logopeda.
Els nens que pateixen aquesta problemàtica presenten una sèrie d’errors a l’hora d’articular sons de la parla, com poden ser addició, omissió, substitució o distorsió d’aquests. Aquestes alteracions poden apreciar-se, a més, en qualsevol punt de les paraules pronunciades, ja sigui al principi, al mig o al final d’aquestes. Al costat d’això, és important tenir en compte que per diagnosticar aquesta problemàtica s’han de descartar trastorns neurològics, hipoacúsia o algun altre problema biològic que pugui explicar-ho.
D’altra banda, aquesta problemàtica pot classificar-se en diferents tipus segons la causa a la qual atenguem. Així, tot i que existeix controvèrsia sobre això, avui dia es consideren quatre subtipus:
– Dislàlia evolutiva: Per articular de manera adequada cal adquirir una certa maduració cerebral. Per això, cal normalitzar els errors comesos en les primeres etapes en l’articulació de fonemes. D’aquesta manera, encara que solen anar acompanyats de preocupació i malestar per part dels pares, parlem d’aquest tipus quan aquests errors desapareixen amb el temps i sempre abans dels quatre anys d’edat.
– Dislàlia orgànica: Podem classificar-la en aquest subtipus quan les alteracions apareixen com a conseqüència d’un problema orgànic. Quan hi ha una alteració greu en el sistema nerviós central, parlem de disàrtria. D’altra banda, si ens referim a malformacions o alteracions en els òrgans de la parla (llengua, llavis, paladar, etc.), a aquesta problemàtica se li denomina disglòssia.
– Dislàlia audiògena: La causa de les dificultats en l’articulació presentades es troba en un problema auditiu. Així, al no poder sentir correctament, no hi ha una adequada discriminació auditiva, la qual cosa pot portar a confusió davant de certs fonemes auditius. El tractament ha d’anar encarat doncs a millorar aquesta discriminació, corregir els fonemes distorsionats i implantar aquells inexistents.
– Dislàlia funcional: És el subtipus més freqüent i es produeix per un mal funcionament dels òrgans articulatoris, sense que hi hagi una causa orgànica que ho expliqui. A partir d’aquí, s’han proposat alguns arguments per explicar aquest problema. Per exemple, la manca de control en la psicomotricitat fina, una estimulació lingüística deficitària, la sobreprotecció o els traumes poden entorpir el procés i facilitar l’aparició d’aquestes alteracions.
Tot i que la intervenció específica per a aquesta alteració del llenguatge sigui duta a terme des de la logopèdia, el coneixement i la detecció primerenca en l’àmbit escolar pot ser crucial per a fomentar la millora del nen. A més, en aquest procés han de participar, establint llaços de comunicació constants, el professional, el tutor o tutors de l’escola i la família.
Si vols rebre més informació al respecte o consideres que pots necessitar ajuda per a aquest o altres problemes semblants, des del nostre centre de psicologia a Mataró intentarem solucionar tots els dubtes i peticions que tinguis.