En alguna ocasió de la nostra vida ens hem sentit tristos, desesperançats, sense ganes de res, abatuts. Aquesta sensació és totalment normal, a part d’habitual, i formarà part gairebé d’una manera totalment segura del nostre cicle vital. L’aparició d’aquestes emocions depèn tant de factors externs o ambientals com problemes familiars, laborals i/o socials, com de components o variables internes. Una de les principals característiques d’aquest estat, la qual tendeix a aflorar de manera gairebé immediata, és la inacció o falta d’activitat. Aquesta inactivitat porta a que l’estat d’ànim i els pensaments empitjorin, la qual cosa dificulta l’acció, generant-se un cercle viciós. En llenguatge col·loquial, aquest és un component crucial per dir que una persona “està deprimida”: li costa complir les seves obligacions, passa molt temps tancada, no sembla gaudir de cap activitat, etc. Tenint en compte això, un dels tractaments que ha demostrat més eficàcia per a la simptomatologia depressiva en els últims anys és l’Activació Conductual (AC). Aquesta s’encara principalment a “activar” a la persona, és a dir, utilitzant principis d’aprenentatge i reforç procura potenciar la realització d’activitats que li resultin agradables, importants, o que li ofereixin una sensació de domini sobre la seva vida, trencant així el circuit “tristesa-inacció-tristesa-inacció”. Per mitjà de l’AC s’identifiquen patrons evitatius que poden estar mantenint l’estat d’ànim depressiu i s’incrementa la presència d’activitats plaents o productives que poden proveir reforç positiu, amb la subseqüent millora en l’estat d’ànim. En aquest sentit s’encara cap a l’augment d’activitats que permetin accedir a fonts de recompensa en la vida de les persones, així com solucionar problemes; per tant, aquelles activitats caracteritzades per l’evitació i lescapament, que es mantenen per reforç negatiu, són antagòniques amb els objectius d’activació. Són molts els problemes que comparteixen la inactivitat; l’estar deprimit o trist pot aparèixer tant en trastorns depressius, ansiosos, alimentaris, etc. com a problemàtiques en principi més lleus com poden ser problemes de son, d’autoestima o dèficits en habilitats socials. Per tant, aquesta tècnica o tipus d’intervenció pot facilitar o promoure una major eficàcia en el tractament de molts dels problemes que conformen la nostra societat. D’aquesta manera, l’AC és tractament senzill i autònom els principis del qual poden ser integrats fàcilment per altres enfocaments que ja són utilitzats pels terapeutes. Si vols rebre una intervenció especialitzada i individualitzada per dificultats que considereu que puguin englobar les característiques comentades, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. En el nostre centre de psicologia de Mataró procurarem ajudar-te a través de la interrelació entre el coneixement científic existent i de la nostra experiència clínica.
Estratègies de supervivència a les crisis
Les habilitats per tolerar esdeveniments i emocions doloroses quan no es pot millorar la situació són les següents:
DISTREURE’S AMB ESTRATÈGIES DE LA MENT SÀVIA
Dur a terme activitats distractoras:
Practicar una afició, netejar, anar a veure espectacles, cridar o visitar a un amic, practicar jocs d’ordinador, passejar, treballar, practicar esports, sortir a menjar o sopar, prendre’s un cafè, pescar, tallar llenya, arreglar el jardí, jugar a la màquina del milió.
Ajudar als altres:
Ajudar a algú fer algun treball voluntari, donar alguna cosa a algú, fer alguna cosa bell per algú, preparar una sorpresa.
Comparar la nostra situació amb unes altres:
Comparar-se amb gent que està en la mateixa situació que nosaltres o pitjor. Comparar-se amb gent menys afortunada. Veure sèries de televisió; llegir sobre desastres o sobre el sofriment aliè.
Generar emocions oposades:
Llegir llibres, cartes o contes que provoquin les emocions oposades; anar a veure pel·lícules que ens animin; escoltar música que ens motivi. (Assegurem-nos que l’esdeveniment crea en nosaltres diferents emocions.) Idees: pel·lícules de por, llibres còmics, comèdies, discos divertits, música religiosa. marxes militars, anar a uns grans magatzems i comprar targetes de felicitació.
Deixar de costat situacions negatives:
Deixar de costat la situació durant una estona a nivell mental. Construir un mur imaginari entre un mateix i la situació.
O fer-ho bloquejant la situació en la ment. Rebutjar pensar en els aspectes negatius de la situació. Posar el dolor en un prestatge. Tancar-ho en una caixa i deixar-ho aquí durant una estona.
Tenir pensaments distractors:
Explicar fins a 10; explicar els colors d’un quadre, de les finestres, de qualsevol cosa; fer trencaclosques; veure la televisió; llegir.
Experimentar sensacions intenses:
Sostenir gel a la mà; estrènyer una bola de goma amb la mà; dutxar-se amb aigua molt calenta; escoltar música a molt alt volum; practicar sexe; posar-se una goma elàstica en la nina, estirar i deixar anar de sobte.
PROPORCIONAR-SE ESTÍMULS POSITIUS
Es tracta de relaxar cadascun dels cinc sentits:
Vista:
Comprar una flor bella, arreglar i decorar de manera especial un espai de la casa, encendre una vela i mirar la flama. Posar la taula amb cura per a un menjar concret. Anar a un museu d’art bell. Asseure’s en el vestíbul d’un hotel antic i bonic. Contemplar la naturalesa. Sortir durant la nit a contemplar els estels. Caminar per una zona bella de la ciutat. Arreglar-se les ungles. Mirar unes fotos belles en un llibre. Anar a veure un espectacle de dansa. Ser conscient del que veiem en caminar, sense detenir-nos en res especialment.
Oido:
Escoltar una música bella i tranquil·litzadora (o excitant i animada). Parar esment als sons de la naturalesa (ones, ocells, pluja i fulles). Cantar una cançó agradable. Tatarear una melodia agradable. Aprendre a tocar un instrument. Cridar a un telèfon d’informació o similar per sentir una veu humana. Ser conscient de qualsevol so que aparegui i deixar que entri per una oïda i surti per l’altre.
Olfacte:
Usar el perfum o les locions favorites o provar-les en uns grans magatzems. Ambientar la casa amb una fragància agradable. Encendre una vela aromàtica. Posar oli a la llimona en els mobles. Posar un bol de flors aromàtiques a l’habitació. Bullir canyella; cuinar galetes, un pastís o pa. Fer olor roses. Caminar per una zona arbolada i respirar conscientment les fresques olors de la naturalesa.
Gust:
Cuinar un bon menjar; prendre la beguda preferida (sense alcohol), com a te d’herbes o xocolata calenta; convidar-se a unes postres. Posar-se crema de llet en el cafè (descafeïnat). Provar diferents sabors en la gelateria. Prendre’s un caramel. Mastegar el nostre xiclet favorit. Comprar una mica d’aquest menjar o beguda en la qual normalment no ens gastem molts diners, com a suc de taronja natural. Provar i gaudir amb tot detalli el sabor del menjar. Menjar alguna cosa amb plena consciència.
Tacte:
Donar-se un bany d’escuma; posar llençols nets en el llit. Acariciar al gos o al gat. Que ens donin un massatge; mullar els peus en algun lloc. Posar-se loció en el cos. Posar-se una comprimida fregeixi en el front. Asseure’s en una cadira realment còmoda a casa. Acudir a la cafeteria d’un hotel luxós i bell. Posar-se una brusa, un vestit o una bufanda de seda. Posar-se uns guants o un chaquetón de pell. Raspallar-se el pèl durant una estona. Abraçar a algú. Experimentar amb detall qualsevol cosa que toquem; notar el tacte suau d’alguna cosa.
MILLORAR EL MOMENT
Imaginació:
Imaginar escenes molt relaxants. Imaginar que tenim una sala en el nostre interior i contemplar com està decorada. Entrar en aquesta sala sempre que ens trobem amenaçats. Tancar la porta d’aquesta sala sempre que ens sentim amenaçats. Imaginar que tot va bé. Imaginar que resolem les coses molt bé. Inventar un món de fantasia calmat i bell i deixar que la ment entri en ell. Imaginar que les emocions nocives s’esgoten com a aigua d’una font.
Trobar significat:
Trobar (o crear) algun propòsit, significat o valor al dolor. Recordar, escoltar o llegir sobre valors espirituals. Centrar-se en els aspectes positius de les situacions doloroses que podem trobar. Repetir-los una vegada i una altra en la ment. Fer de la necessitat virtu.
Practicar l’oració:
Obrir el cor a un ésser suprem, a una saviesa superior, a Déu, a la nostra pròpia ment sàvia. Demanar ajuda per superar el dolor del moment. Aixecar les nostres pregàries a Déu o un ser superior.
Practicar la relaxació:
Intentar la relaxació muscular tibant i relaxant cada grup muscular, començant per les mans i braços, seguint cap a la part superior del cap i després recorrent la resta del cos. Escoltar una cinta de relaxació; fer molt exercici; prendre un bany calent; beure llet calenta; donar-se un massatge en el coll i el cuir cabellut o en els panxells i peus. Donar-se un bany amb aigua molt calenta o molt freda i quedar-se allí fins que l’aigua estigui tíbia. Respirar profundament; fer un mig somriure; canviar l’expressió facial.
Viure el present a cada moment:
Centrar tota l’atenció en el que estem fent. Quedar-se al precís moment en el qual estem; situar la ment en el present. Centrar l’atenció en les sensacions físiques que acompanyen a les tasques no mentals (per exemple, caminar, fer la bugada, rentar els plats, netejar, arreglar alguna cosa.) Adonar-se de com es mou el cos durant cada tasca. Fer exercicis de consciència.
Prendre’s unes breus vacances:
Buscar el moment per concedir-se unes vacances. Ficar-se en el llit i cobrir-se el cap durant 20 minutos. Llogar una habitació en un motel de platja o de muntanya durant un dia o dos; deixar les tovalloles en el sòl després d’usar-les. Demanar al nostre company que ens porti el cafè al llit o que ens prepari el sopar (oferir-se per fer el recíproc a un altre moment). Comprar-se una revista del cor, ficar-se en el llit amb chocolatinas i passar-se la tarda llegint-la. Preparar-se un berenar que ens vingui de gust, asseure’s en una cadira còmoda i assaborir-la durant una bona estona. Portar-se una manta al parc i passar la tarda assegut allí. Despenjar el telèfon durant tot un dia o connectar el contestador automàtic per no haver de respondre. Donar-se un respir d’una hora després d’haver realitzat un dur treball.
Donar-se ànim:
Animar-se a si mateix. Repetir una vegada i una altra: Puc superar-ho, No durarà per sempre, Sortiré d’aquesta, Estic fent el millor que puc.
Pensar en els PROS I CONTRES
Fer una llista dels pros i contres de tolerar el malestar. Fer una altra llista dels pros i contres de no tolerar el malestar; això és, d’autolesionar-se per no sentir el malestar, abusar de l’alcohol o de les drogues o fer alguna cosa impulsiu.
Centrar-se en els objectius a llarga termini, la llum al final del túnel. Recordar les ocasions en què el dolor ha finalitzat.
Pensar en les conseqüències positives de tolerar el malestar. Imaginar cuán ben ens sentirem quan aconseguim els nostres objectius. Adonar-se que para això no hem d’actuar impulsivament.
Pensar en totes les conseqüències negatives de no tolerar el malestar actual. Recordar el que ha succeït en el passat quan actuem impulsivament per escapar al moment.
Us donem una sèrie de trucs i secrets que poca gent coneix per ajudar-te a sentir-te confiat, segur i optimista immediatament. Moltes recerques proven que als optimistes els va molt millor a les àrees de salut, riquesa i carrera exitosa.
El sentit comú i la majoria de la gent, sempre ens ha dit que ser optimistes ens ajuda a ser més reeixits en la nostra vida. No obstant això, és possible que no tinguem moltes respostes lògiques al per què ha de ser així, o no tinguem clar exactament com podem ser optimistes per experimentar els seus avantatges.
En els últims anys, la recerca en psicologia, s’ha esforçat per conèixer millor quins fortaleses i competències poden afavorir a una major satisfacció personal que ens ajudi a tenir una vida plena. Segons aquestes troballes definitivament l’optimisme és un complement que no podem oblidar!
L’expectativa psicològica formula que els assumptes humans aniran bé malgrat els contratemps i de les frustracions, que solen ser salvades per procediments com l’humor i la resiliència. Com a valor ètic, és la idea que té l’ésser humà de sempre aconseguir el millor i aconseguir-ho d’igual manera, malgrat la dificultat que para això presenten algunes situacions o trobar el costat bo i aconseguir els millors resultats. Així mateix, és bastant difícil obtenir una definició universal de la idea de bé, concepte en general associat a la felicitat o a la satisfacció de totes les necessitats materials i espirituals, que l’epicureisme identifica amb el plaer físic i intel·lectual.
Des del punt de vista de la intel·ligència emocional, l’optimisme és una actitud que impedeix caure en l’apatia, la desesperació o la depressió enfront de les adversitats. La noció d’optimisme s’oposa al concepte filosòfic de pessimisme. En general, el corrent és que les persones no es decantin única i exclusivament per optimisme o pessimisme, sinó que ambdues poden trobar-se alternativament en un únic individu o aplicades a diferents àmbits, ja que la identificació amb una o una altra d’elles de forma excloent ratlla en la patologia o la malaltia psiquiàtrica. Igualment si es passa d’un optimisme exagerat (hipertimia i eufòria) a un pessimisme així mateix extrem (hipomanía, tristesa) sense passar per un llarg estat intermedi, això indica trastorn bipolar o algun tipus de ciclotímia.
Les persones optimistes apareixen fortament motivades i amb prou feines pateixen estrès, estan més relaxades que els pessimistes i es troben més connectades amb tot; per això és més fàcil que els sorgeixin idees: són més receptives i fèrtils i solen ser més creatives. Aquesta creativitat individual es contagia empatizando l’emoció de l’entusiasme, de manera que les persones optimistes solen ser grans impulsores de projectes i equips.
U dels més fascinants descobriments de la psicologia contemporània, obra de Martin Seligman, pare de la psicologia positiva, ha estat el que l’optimisme es pot aprendre. No és científica, doncs, l’afirmació que el pessimisme o l’optimisme són conductes innates.
Com ser realment optimista?
Sembla tenir molt a veure amb les expectatives. Els optimistes, tenen una predisposició a esperar resultats positius en les seves vides, amb una creença general que les coses van a sortir bé encara que passin per moments difícils. Aquesta virtut sembla desenvolupar-se en funció de l’explicació que hem donat als esdeveniments en el passat, és a dir, com interpretem les nostres experiències.
Segons s’ha trobat, les persones amb un estil optimista, solen atribuir els esdeveniments positius, a causes permanents, globals i que tendeixen a deure’s a si mateixos. Per exemple, quan són ascendits en el treball, ho atribueixen al fet que la vida és justa i que ells són realment competents. Això ajuda a tenir creences positives que conviden a aproximar-nos al món, a la gent, a experimentar sense por, i a confiar en les nostres capacitats, sobre les quals tenim control i són estables en el temps.
Al seu torn, els esdeveniments negatius solen atribuir-los a factors externs, temporals i específics. Per exemple, una actitud hostil de la seva parella o un amic, l’atribueixen al fet que possiblement ha tingut un mal dia i ho ha fet sense pensar. Aquest tipus d’explicació ens convida a donar-li una segona oportunitat, protegeix la relació amb l’altre i a nosaltres mateixos. Això és molt menys dolorós i més fàcil de manejar, que pensar que totes les persones són cruels i que hi ha alguna cosa dolent en nosaltres que no ens permet tenir bones relacions. Per tant, l’optimista, posa la causa d’aquest esdeveniment negatiu en alguna cosa passatger i puntual, demà serà un altre dia!
Encara que l’èxit de les coses que fem depèn de molts factors, sembla que pot resultar-nos molt més útil aprendre a canviar les explicacions que donem a les nostres experiències. Mantenir l’esperança que les coses van a millorar definitivament ens pot fer la vida una mica més fàcil i més exitosa!
Aquí tens 5 tècniques que pots posar immediatament en pràctica. Cadascuna pren solament un minut, de manera que pots començar ràpidament i obtenir resultats avui mateix.
1. Postura alçada i grans passos
Les persones optimistes van sempre alçades, caminen ràpid i donen grans passos. La postura dels pessimistes és fluixa i descurada, caminen a poc a poc i donen passos petits. Imagina’t a una persona que camina amb el seu cap alçat, espatlles enrere i que camina amb passos llargs. Aquesta persona transpira confiança. Perquè és crucial la postura alçada? Perquè perquè pots redreçar el teu cap, tens primer que redreçar el teu cos.
2. Veu alegre
Un alleujament ràpid per sentir-se motivat és utilitzar una veu alegre. Pensa en algun moment en què l’et senties molest. El teu telèfon sona, ho contestes i t’adones que la persona que crida és algú a qui tu vols impressionar. T’aposto al fet que canvies el teu to de veu per un alegre per impressionar a aquesta persona i el resultat és que el teu, immediatament, et comences a sentir més motivat. Perquè una veu alegre és un arma tan poderosa per a l’optimisme? Recerques psicològiques proven que emocionalment la persona sent l’emoció que actuen en aquest precís moment. Així que si actues estar content, t’asseguis content. I una veu optimista és la forma més ràpida per actuar optimísticamente.
3. Utilitza paraules positives i motivadores
El pessimista diu “Tinc un problema” Per contra, l’optimista diria “Tinc una oportunitat per fer-ho millor la propera vegada”
4. Utilitza actituds positives
La millor manera de convertir-te en un optimista és senzillament enfocar-se en les solucions i no en els problemes. Cada vegada que una dificultat sorgeix, pots crear immediatament solucions i engegar-les. Enfoca’t en les solucions i noen els problemes, en les fortaleses i no en les febleses. Perquè és tan important l’enfocar-se en les solucions? Perquè solament pots tenir un pensament en el teu cap alhora. Així que si t’enfoques en les solucions, no podràs regodearte en els problemes, ni queixar-te, culpar o lamentar-te.
5. Sigues un model a seguir
Recorda un moment en la teva vida en el qual vas anar el model a seguir per a algú més. Al mateix temps que ajudaves a aquesta altra persona, també t’estaves ajudant a tu mateix. Si et converteixes en un model d’optimisme per als teus empleats, companys de treball, familiars i amics, al mateix temps et fas a tu mateix més optimista.
Com pots fer això? Assegura’t que tots et vegin amb una postura alçada, donant passos ferms i llargs, parlant en un to alegre, utilitzant paraules positives i enfocant-te en les solucions.
Qualsevol pot convertir-se en una persona optimista. Quan utilitzes aquestes 5 tècniques, t’asseguis invariablement amb un pes menys sobre la teva esquena. Et sentiràs positiu, motivat i confiat. Solament necessites uns pocs minuts per posar aquestes tècniques en pràctica. Poden ser la teva clau perquè millors la teva salut, riquesa i carrera.
EL SÍNDROME DALIENACIÓ PARENTAL O SAP Richard Gardner (1985) va definir per primera vegada aquest concepte com “una alteració que sorgeix principalment en el context de les disputes per la guàrdia i custòdia dels fills. La seva primera manifestació és una campanya de difamació contra un dels pares per part del nen, campanya que no té justificació “. Segons aquest autor, el fenomen resulta de la combinació de l’adoctrinament d’un dels progenitors i de les pròpies contribucions del nen dirigides a denigrar i desplaçar al progenitor objectiu. Per tant, s’entén que un de les parts exerceix una influència directa sobre el fill a través d’estratègies dirigides a transformar la consciència dels nens a fi d’impedir, obstaculitzar o destruir els seus vincles amb l’altre progenitor. El mateix Gardner parla d’aquest fenomen com “rentat de cervell”. Aquest a més, a part de servir per potenciar de manera més acusada el distanciament entre les parts, en ocasions es crea en el nen un odi patològic cap al progenitor, i en què no s’arriba a assolir aquest punt provoca un deteriorament greu de la imatge i consideració que posseeix el fill del progenitor “alineat”, caracteritzat principalment per sentiments i pensaments d’infravaloració i menyspreu. D’altra banda, tot i no produir danys físics, les conseqüències d’aquesta forma de maltractament infantil poden ser molt greus, ja que repercuteixen en el desenvolupament psicològic posterior del fill manipulat. Així, a més, en no interioritzar els models educatius, socials i emocionals adequats i necessaris per al seu desenvolupament, això repercutirà en la seva forma d’actuar com a pares en l’edat adulta. A continuació s’exposen alguns dels principals símptomes del SAP: – Febles, absurdes, o frívoles justificacions per al menyspreu: Tal com hem remarcat, el fill manipulat utilitza arguments sense fonament i irracionals inculcats pel progenitor per denigrar l’altra part. – Absència d’ambivalència: En tota relació hi ha sentiments positius i negatius. En aquest cas ens trobem amb que els nens mostren una dicotomia accentuada; tot és bo i idealitzat en un progenitor, i tot és susceptible a l’odi i al rebuig en l’altre. – Contradiccions: Sovint apareixen quan comparem els relats històrics i presents del nen. – Campanya de denigració: És el component principal de la síndrome, el fill es focalitza en “odiar” a un dels pares. – Fenomen del “pensador independent”: Alguns nens arriben a defensar que la decisió de rebuig d’un dels progenitors és totalment seva, negant la influència de l’altre progenitor precisament pel component d’idealització i admiració que aquests han aconseguit crear. – Absència de sentiments de culpa cap a la crueltat i explotació del progenitor “alineat”: És tal el convenciment racional del fill que arriba fins i tot a mostrar indiferència. En resum, la importància i gravetat d’aquest fenomen és òbvia, sent crucial el treball psicològic a més de legal en aquests casos. Lamentablement però, hi ha molts més casos no detectats en comparació amb els identificats, per la qual cosa hem de col·laborar conjuntament per prevenir tant la seva aparició com el seu agreujament.
LA RUTINA EN PARELLA Una relació de parella és un nexe, un vincle emocional de caràcter romàntic que es genera entre dues persones. Aquest es concep com un espai o àmbit de complicitat, d’intimitat, d’aprenentatge continu i fins i tot de maduració psicològica. Certament, tot i que poden identificar-se certes característiques comunes, en cadascuna de les que es formen dia a dia hi ha aspectes singulars que fan d’elles una cosa única, no solament per les diferències entre els integrants de la relació, sinó per les particularitats que neixen i evolucionen en l’essència de totes elles. Tot i les diferents concepcions i aspectes positius que cadascun de nosaltres pot destacar de la seva relació, actualment hi ha una preocupació o por més o menys accentuada però molt comú i habitual; es tracta de la rutina, o millor dit, “el caure en la rutina”. En aquest punt és important assenyalar que avui dia aquest concepte conté en si una certa connotació negativa, però l’important és determinar si realment suposa un problema per a la relació, és a dir, si els hàbits establerts o alguns d’ells es conceben de manera negativa i, per tant, susceptibles a canvi o millora. En aquest cas, inicialment cal identificar el grau d’acord existent entre els dos membres de la parella, especificant quins aspectes sobre la relació volen potenciar cada un d’ells. Al costat d’això, també resulta útil descobrir aquelles característiques individuals que agraden i es consideren atraients, facilitant d’aquesta manera l’atenció cap a la part positiva de l’altre i de la relació, reduint així el biaix cap el negatiu. A partir d’aquí, et proposem algunes estratègies generals per enfortir la teva relació: – Saber escoltar: Aquest és un aspecte bàsic, encara que en moltes ocasions menyspreat. Implica estar atent a les demandes tant implícites com explícites, comprendre els sentiments i pensaments de l’altre, i saber transmetre aquesta comprensió mitjançant fets específics que considerem gratificants en base a les nostres experiències amb ella. – Demostrar i rebre afecte: No n’hi ha prou amb dir “t’estimo”, tot i que a vegades aquestes paraules no siguin recurrents i puguin ser en si potencialment útils. Ens hem d’assegurar que la persona rep i interioritza els nostres esforços, i per això cal anar una mica més enllà, ja que d’aquesta manera molt possiblement serem nosaltres els que ens veurem recompensats. – Tenir cura dels detalls: Un bona manera de trobar els punts que marquin la diferència davant l’altra persona és atendre bé i ser minuciós amb els detalls que l’altre considera importants. D’aquesta manera podem aconseguir anticipar-nos a certes demandes i facilitar l’acostament. – Atenció cap el positiu: Resulta inútil focalitzar i ressaltar únicament els aspectes negatius de l’altre i de la nostra relació, dedicant-nos a retreure allò que no ens agrada en lloc de ressaltar el que ens agrada. Així doncs, sol ser molt més eficaç remarcar el positiu, que a priori sembla amagat, per aconseguir d’aquesta manera que s’estableixi com a hàbit. A banda dels destacats, hi ha molts mecanismes que es poden utilitzar per evitar establir una rutina negativa, els quals si consideres necessaris en la teva relació, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró. En aquest els millors especialistes en teràpia de parella de procurar ajudar-te d’una manera professional i sobre la base del coneixement existent sobre el teu problemàtica.
QUÈ SÓN ELS MALSONS?
Tothom té malsons de tant en tant, tant els adults com els nens.
Un malson és un mal somni. És un somni que pot provocar intensa por, ansietat o desconcert, però els malsons no són reals, ni són premonicions de coses dolentes que hagin de passar ni poden fer mal.
Quan dormim, el nostre cervell no deixa de funcionar, tot el contrari. Ocorren diferents fases de somni, incloent el somni REM (de les sigles Rapid Eye Movement). Aquesta fase es denomina d’aquesta manera perquè durant aquesta fase, els ulls es mouen d’un costat a un altre sota les parpelles. Durant el somni REM, es tenen somnis i de vegades aquests somnis poden ser aterridors o inquietants. Aquesta fase del somni ocorre cada 90 minuts aproximadament, i s’alterna aquesta fase amb la fase d’ones lentes. La quantitat de temps que dura el somni REM va augmentant en cada cicle de somni al llarg de la nit, per la qual cosa els períodes més llargs de somni REM ocorren cap al matí. Quan ens despertem en aquesta fase del somni és molt més fàcil que ens acordem del contingut dels somnis.
Els malsons són normals en la infància, no es consideren patològiques, i generalment comencen abans dels 10 anys. Solen ser més comuns en les nenes que en els nens. Els malsons poden desencadenar-se per fets aparentment rutinaris, com iniciar estudis en un nou col·legi, fer un viatge o una malaltia lleu en un dels pares. Els malsons poden continuar fins a l’edat adulta. Poden ser una forma en la qual el nostre cervell maneja les tensions i temors de la vida quotidiana. Una o més malsons durant un breu període de temps poden ser causades per:
– Un fet important de la vida, com la pèrdua d’un ser estimat o un esdeveniment traumàtic.
– Augment de l’estrès en la llar o el treball.
Quan aquests malsons són repetitius, poden resultar molt perturbadoras, per la qual cosa us anem a donar algunes pautes per afrontar els malsons amb èxit:
CONTROL DELS MALSONS
1. Escrigui el malson amb el màxim nombre de detalls possible.
2. Torni a escriure el malson modificant els aspectes negatius. Utilitzi petites modificacions que li donin més sensació de control. Intenti evitar el modificar els aspectes negatius utilitzant contraris (per exemple, si somia que li persegueixen no utilitzi la modificació em giro i no em persegueix ningú, utilitzi em giro i veig que em segueix la meva parella per fer-me una abraçada).
3. Aproximadament dues hores abans d’anar a dormir torni a llegir la versió modificada del malson.
4. Quan estigui en el llit, visualitzi la versió modificada del malson com si fos una pel·lícula.
Si tens problemes relacionats amb el somni, no dubtis a consultar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres de Mataró experts en problemes de somni i altres trastorns psicològics. T’ajudarem!
Cristina Martínez Viana
Psicòloga i Directora del Gabinet Psicològic Mataró
Quan una parella discuteix i es tira en cara coses del passat una vegada i una altra és perquè algun dels dos o tots dos no saben com perdonar a l’altre.
Per això, perdonar acaba sent tot un repte, perquè quan una persona t’agredeix emocionalment en forma de traïció, engany, insult, etc., la reacció natural que ens neix és la de defensar-nos i respondre a aquest atac.
I és que perdonar no és cosa fàcil. Per què? Hi ha 4 motius que expliquen perquè perdonar és tan complicat per a algunes persones:
1- El ressentiment: quan algú ens fa mal, especialment si és algú important per a nosaltres, la ferida sol trigar molt temps a guarir-se. El ressentiment apareix quan el ferit té necessitat de venjar-se i retornar el dany sofert a qui ho va causar.
2- La manipulació: existeixen algunes persones que decideixen conscientment o inconscientment que no volen perdonar a qui li va danyar amb la finalitat de poder usar aquest dany més endavant al seu favor. Per aquest motiu, en les següents discussions treuen una vegada i una altra el dany ocasionat en el passat.
3- La desil·lusió: algunes persones creixen pensant que la vida és perfecta i meravellosa i que sempre van a mantenir els mateixos amics o que la seva relació de parella serà igual de meravellosa amb el pas dels anys. Aquestes expectatives tan irreals pot provocar que un sigui més crític i menys procliu a perdonar als altres.
4- Les conclusions errònies: Hi ha persones molt orgulloses, i erròniament creuen que si perdonen a l’un altre salin perdent o són els febles en la disputa.
5- Conclusions equivocades. Moltes persones creuen que si perdonen al seu cònjuge, sortiran perdent. Pensen, per exemple:
Perdonar és tremendament avantatjós. Diferents recerques han conclòs que perdonar proporciona beneficis com la disminució de:
– El dolor crònic
– Els problemes cardíacs
– El comportament agressiu i violent
I augmenta:
– L’esperança de vida
– La tolerància a la frustració i la tolerància en general
– La paciència
– El benestar emocional
Per perdonar cal tenir en compte els següents 4 aspectes fonamentals del perdó:
1- Expressar l’emoció
Sigui el que sigui l’ofensa que ens han fet, per poder perdonar necessitem expressar exactament i completament com ens hem sentit. Tant si l’ofensa provoca tristesa com a ràbia, aquestes emoció és han de ser sentides i no bloquejades i expressades i per tant també escoltades per part de l’autor de l’ofensa (si pot ser).
2- Comprendre el per què de l’ofensa
Tendim a buscar sempre l’explicació de les coses que no succeeixen. Aquest no és un cas diferent. Si no comprenem per què ens han agredit, el nostre cervell seguirà buscant incessantment aquest per què fins a trobar la resposta.
3- Recuperar la seguretat
Quan un perdona necessita sentir que aquesta ofensa no tornarà a produir-se. Es necessita per tant una disculpa sincera per part del que ha causat el dany i un compromís ferm que no tornarà a actuar de tal manera.
4- Deixar anar el ressentiment i el dolor
Una vegada s’ha processat i comprès què va passar i per què va passar, i tenint la certesa que no tornarà a ocórrer el dany, cal comprometre’s amb un mateix a deixar anar el dolor i no guardar ressentiment. Cal esforçar-se per no pensar en el fet i el dolor provocat per no alimentar els sentiments negatius i recordar que si un ha decidit perdonar, ha de fer-ho de forma autèntica i sincera.
Si asseguis que tens problemes per perdonar a algú que t’ha ferit, pots posar-te en contacte amb nosaltres. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres a Mataró especialitzats en aquest tipus de problemes emocionals.
El Nadal ja és aquí i, malgrat a moltes persones els entusiasmen aquestes dates, moltes altres és quan es senten més tristes en tot l’any. Hi ha diversos factors que ho expliquen, però el que més pes té en aquest assumpte són les expectatives tan elevades que hi ha al voltant del que signifiquen aquestes festes.
Que el Nadal afecta emocionalment de forma negativa està força demostrat, i és que a diversos estudis s’ha vist que en aquesta època el nombre de suicidis, de depressions i l’ús de fàrmacs antidepressius augmenta notablement respecte la resta de l’any.
Els motius que porten a aquest desànim i aquest malestar emocional al Nadal són 4:
1- Expectatives poc realistes sobre el que significa el Nadal i el que se suposa que un ha de fer, sha de sentir o ha de tenir en aquestes festes à sentiments de frustració
2- Sentiments de soledat – el 25% de la gent diu sentir-se sola amb freqüència i el 40% diu no tenir cap amic íntim.
3- Fer balanç a final d’any – L’excés de reflexió sobre la pròpia vida i ser conscient de les carències personals en comparació amb les altres persones.
4- Pressió per gastar diners en àpats i regals. Sembla que lamor es mesura per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
Des del Gabinet Psicològic Mataró us volem donar alguns consells sobre com afrontar els problemes emocionals que apareixen al Nadal en funció de què ho provoca:1- No basar el Nadal en els diners – Marcar un pressupost lògic pels regals i els àpats
2- Marcar objectius assolibles i realistes respecte les festes cadascú ha dentendre el Nadal a la seva manera
3- No creure’ns el que ens vénen els anuncis de televisió, la societat en general, etc., sobre les famílies perfectes i els Nadals perfectes
4- Agraïr el que tenim i gaudir de cada moment, per petit que sigui
5- Planificar aquestes dates amb activitats agradables
6- Enfocar les diverses situacions que ens donarà el Nadal pel costat positiu
7- Fer el possible perquè les nostres relacions socials siguin el més saludables possibles.
8- No oblidar que el Nadal no porta la tristesa, així com tampoc porta amor, pau i felicitat. La tristesa la porta la persona amb les seves interpretacions negatives d’aquestes dates. Cal doncs aprendre a tenir interpretacions més positives en general, per evitar el desànim.
Si malgrat tots aquests consells et sents desanimat i sense ganes de fer res i no trobes la manera de millorar el teu estat d’ànim, no dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres experts en el tractament de la depressió i l’ansietat. El patiment emocional, quan hi ha solució, no té cap sentit. Cuida’t i disfruta de les festes!
Bon Nadal a tothom!!!
Cristina Martínez VianaDirectora i psicòloga del Gabint Psicològic Mataró
Encara que són vàries les substàncies englobades en el terme drogues de síntesi, anem a referir-nos a la més usual, la coneguda com a èxtasi o MDMA. Juntament amb altres sutancias de la mateixa família química (Eva, píndola de l’amor, etc.), l’èxtasi va contribuir a popularitzar la química psicoactiva, obrint un camí pel qual després es van colar altres substàncies; ketamina, GHB, etc., les quals, malgrat el tractament mediàtic rebut, no semblen estar tenint especial arrelament a Espanya.
L’èxtasi va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l’exèrcit nord-americà a la cerca d’un fàrmac que forcés als presoners a declarar. Posteriorment, en plena ebullició dels moviments contraculturales i psicodèlics, va ser objecte d’experimentació per alguns psicòlegs i psiquiatres nord-americans que pensaven que aquesta substància tenia capacitat per aixecar algunes de les repressions dels seus pacients.
La dècada dels vuitanta coneix un cert auge d’aquesta i altres substàncies de síntesis. Els clubs de música house d’Estats Units (Detroit, Chicago, etc.), Austràlia i Europa (Regne Unit, Holanda i Alemanya en un primer moment, per estendre’s després a pràcticament tota la Unió Europea) són l’escenari des de mitjan vuitanta del consum d’aquestes drogues.
Amb l’entreu al segle XXI, la seva penetració sembla haver-se frenat i fins i tot es veu una reculada en alguns llocs. A Espanya, per exemple, l’enquesta escolar de 2002 mostra un descens del consum entre els joves de 14 a 18 anys. Aquest fet pot estar relacionat amb l’impacte que han tingut en l’opinió pública les morts vinculades a l’èxtasi habidas a Espanya.
COMBINACIÓ DE DROGUES
Cada droga té la seva mitologia. En el cas de les drogues de síntesis, durant anys es va divulgar la idea que els seus consumidors s’abstenien del consum d’altres drogues, limitant-se a acompanyar les seves pastilles amb quantitats generoses d’aigua. Aquesta conducta va poder ser certa als primers moments d’ús elitista, però va cessar a mesura que el consum de pastilles es va popularitzar. Recerques espanyoles i europees mostren com els consumidors d’aquestes drogues les combinen amb diverses substàncies: alcohol, tabac, haixix i, en no poques ocasions, cocaïna.
EFECTES
Donen lloc a una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada, per la qual cosa les hi ha comparat amb una mescla de anfetaminas i un al·lucinogen anomenat mescalina. En consumir-se en forma de pastilles, la seva absorció en l’aparell digestiu, d’on pansa al torrent sanguini, és més lenta que en el cas d’altres vies d’administració.
Efectes psicobiológicos. Quan va començar a derivar-se al mercat negre, es va plantejar comercialitzar-la amb el nom de empathy, finalment rebutjat. Aquesta denominació reflecteix quins són els seus principals efectes:
Efectes fisiològics. Els efectes més freqüents d’aquestes drogues són:
RISCOS
Gairebé totes les drogues són presentades al moment de la seva comercialització com a compostos completament inofensius. Ha estat el cas del tabac, l’impacte del qual sobre la salut pública només recentment es reconeix com a evidència; va ser també el cas de les anfetaminas, usades en uns altres temps per estudiants o camioners, i és també el cas de l’èxtasi, defensat pels seus promotors com a substància sense cap tipus de risc. No obstant això, la recerca encara incipient ha permès perfilar alguns riscos:
Riscos psicològics. Els més severs són:
§ Crisi d’ansietat
§ Trastorns depressius
§ Alteracions psicóticas
Riscos orgànics. S’associen al context en què se sol consumir l’èxtasi, ambients caldeados en els quals es balla intensament:
§ Augment sever de la temperatura corporal
(hipertèrmia maligna)
§ Arítmia
§ Convulsions
§ Insuficiència renal
§ Rabdomiólisis
§ Coagulopatía
§ Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
§ Insuficiència hepàtica
S’investiga actualment la capacitat de l’èxtasi per provocar en humans la neurotoxicidad detectada en animals de laboratori, havent-hi evidències respecte al seu impacte negatiu sobre la memòria.
El consum d’èxtasi ja s’ha cobrat vides a Espanya. Al llarg d’una dècada, s’ha detectat la presència d’aquesta substància en, almenys, 140 morts, 38 dels quals no havien combinat aquesta droga amb cap altra.
ALGUNES DADES
El 4,2% dels espanyols de 15 a 64 anys declara haver provat pastilles almenys una vegada, segons les conclusions d’una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues realitzada en 2001.
Les drogues de síntesis han consolidat la seva presència en determinats llocs de diversió dels joves espanyols les nits dels caps de setmana. Després d’un primer moment de llançament i consegüent auge, el consum d’aquestes substàncies es va ser estabilitzant durant els anys noranta. En els últims anys, no obstant això, ha descendit el consum.
De fet, si ens centrem en els estudiants espanyols de 14 a 18 anys, les dades mostren que el consum habitual d’èxtasi va caure del 2,5% a l’1,7% entre 2000 i 2002.
Com a mitjana, aquest col·lectiu d’estudiants comença a experimentar amb èxtasis als 15,4 anys.
Si creïs que pots tenir problemes amb les drogues contacta amb els nostres psicòlegs especialistes en drogues de Mataró.
LA IMPORTÀNCIA DE LA SIMPATIA EN LES NOSTRES VIDES
Es defineix la simpatia com la capacitat de percebre i sentir directament, de manera que s’experimenta com sent les emocions una altra persona. La simpatia implica afinitat, inclinació mútua i amabilitat.
Pogués semblar que les persones tímides són antipàtiques. La timidesa pot tenir la seva arrel en un excessiu proteccionisme en la infància, en algun defecte o limitació habitualment amb poca transcendència objectiva mal assumida, o en una educació que no ha aconseguit contrarestar suficientment l’amor propi i de vegades respon directament a la timidesa dels propis pares.
Vèncer la timidesa no és cosa d’un dia. És una batalla difícil en la qual no cal perdre l’esperança i en la qual també cal saber perdre amb esportivitat, perdonar-se a un mateix, donar-se la mà i tirar una altra vegada cap a davant. Per començar, cal renunciar seriosament a tancar-se en els records o imaginacions de les hores felices, perquè els tímids gairebé sempre barregen les seves pors amb la satisfacció gairebé contínua d’aquest desig de replegar-se a la calor de la pròpia solitud.
La simpatia va de la mà de l’èxit en la vida. De fet, moltes persones creuen que la simpatia és una qualitat natural, però en realitat com gairebé totes les qualitats, hi ha algunes persones que estan més predisposades genèticament però unes altres poden adquirir alguns trets de personalitat amb l’experiència.
Se sap que les persones simpàtiques tenen més èxit en una entrevista de treball perquè causen una imatge de grat en l’interlocutor.
Un estudi que ha estat realitzat per la Univesidad de Massachusetts en el qual van participar 133 gerents i responsables de selecció de personal van concloure que un argument donat per una persona agradable i simpàtica és acceptat amb més facilitat per part del seleccionador de recursos humans fins i tot en el cas d’estar en desacord amb aquesta idea. La simpatia d’una persona també genera més confiança.
ALGUNES IDEES PER SER MÉS SIMPÀTIC
Què és el que fa a una persona més popular o simpàtica? Hi ha trets que apareixen constantment en les persones que són reconegudes com a populars, i els que incorporen aquestes característiques a la seva vida quotidiana poden veure’s a si mateixos tenint més èxit.
ESCOLTAR
Escoltar i fer preguntes és fonamental per caure bé. No serem simpàtics si abans de saber el que opina ja estem contestant segons la nostra opinió. L’empatia és clau. Posar-nos en les seves sabates per poder entaular una conversa realment reeixida.
OLVIDATE DEL TELÈFON
Quan estàs amb algú apaga en mòbil i deixa de costat Internet, Whatsapp Centra’t en la persona que tens al davant i no perdis temps amb els teus contactes cibernètics. Si estàs pendent d’una trucada important o urgent, comenta-ho i t’apartes un moment.
SER GENUÍ I NO DISFRESSAR-SE
Ser genuí i honest és bàsic per ser una persona molt simpàtica, perquè a ningú li agrada la gent falsa. Les persones s’acosten a aquells que senten que són genuïns, perquè senten que poden confiar en ells.
Pensa que és complicat que algú a qui no coneixes et caigui ben i ens faci sentir còmodes. Les disfresses no ajuden mai; intentar imitar no ens ajudarà mai.
NO TENIR PREJUDICIS
Deixa fos els prejudicis. Les persones de mentalitat oberta sempre solen ser interessants pels altres. Pensa-ho d’aquesta manera: Qui vol tenir una conversa amb una persona de ment tancada que ja té una opinió sobre alguna cosa, inclusivament abans d’escoltar-ho?
Aprèn a mirar el món amb els ulls de les altres persones per així eliminar els teus prejudicis. No fa falta que creguis en això o ho aprovis, però sí que entenguis als altres i els respectis. La tolerància és la clau.
Així que recorda, respecta, mira amb els ulls de l’altre i abandona qualsevol prejudici pel temps que sigui suficient per poder connectar-te amb uns altres.
NO BUSCAR L’ATENCIÓ
Les persones solen rebutjar a aquelles altres persones que estan constantment en la cerca d’atenció o massa extrovertidas. Els clàssics graciosillos no solen caure especialment ben com tampoc els que tenen un ego enorme que crea ombra als altres. Quan parles d’una forma amable, confiada i concisa, les persones et prestaran major atenció i podràs ser molt més persuasives i inclusivament contagiar la teva actitud amb rapidesa.
CUIDAR LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
Segons diversos estudis la comunicació NO verbal és més del 50% de la nostra comunicació. El seu bon ús és tan important com la utilització d’unes bones paraules.
CUIDAR LA PRIMERA IMPRESSIÓ
Segons diversos estudis, durant els primers 7 segons en què algú ens veu, ja es forma una primera impressió sobre nosaltres. Impressió que haurem de mantenir o millorar segons sigui el cas. Durant la resta de la conversa aquestes persones estaran internament buscant justificar aquesta primera impressió que van tenir sobre la teva persona. Com ens vestim és clau; també cuidar el nostre aspecte físic i higiene.
SALUDAR PEL SEU NOM
El nom és una part essencial de les persones i pot ser molt poderós quan ho utilitzem. Flama pel seu nom a la persones. No utilitzis solament el nom d’una persona per saludar-ho, sinó que també hauries d’utilitzar-ho en alguns moments de la conversa perquè l’altra part se senti a gust i també perquè reprengui i mantingui l’atenció durant la xerrada. Si tens problemes per recordar noms, tracta d’invertir un major temps amb aquesta persona per reconèixer el seu rostre i així buscar associar-ho al nom fins que ho recordis.
SABER OBRIR-SE
Tracta de no compartir temes personals o delicats ràpidament ja que això podria deixar el missatge que ets una persona problemàtica o queixosa. Les persones altament simpàtiques permeten que les altres persones ho vagin guiant fins a reconèixer quan és el moment correcte per obrir-se i tocar aquest tipus de temes.
I SOBRETOT SEMPRE AMB UN SOMRIURE
El somriure és la clau del carisma i de la simpatia.