Com actuen els ansiolítics i antidepressius?

El tractament dels diferents problemes psicològics abasta un ampli ventall d’estratègies, orientacions i recursos encarats a millorar l’estat anímic i l’adaptació de l’individu al seu entorn. Entre aquests, la psicofarmacologia resulta especialment útil en aquells casos en què es consideri important reduir alguns dels símptomes mostrats per la persona mitjançant l’ús de medicació. D’aquesta intervenció s’encarrega la psiquiatria, i encara que habitualment (i preferentment en la majoria de trastorns) s’utilitza de forma paral·lela al tractament psicològic, també es pot dur a terme en solitari.

Actualment, hi ha un augment progressiu de problemes relacionats amb l’ansietat i la depressió. Els problemes econòmics, familiars i socials són cada vegada més freqüents, i especialment els primers fruit dels quals acostumen a aparèixer tots els altres. Davant d’això, el consum i prescripció de fàrmacs mostra un patró clarament ascendent. Entre aquests, són particularment els ansiolítics i antidepressius els més utilitzats i demandats. Però, com actuen en el nostre cos aquestes substàncies? De què s’encarreguen exactament?

Ansiolítics

En el cas dels medicaments ansiolítics, tal com el seu nom indica, busquen pal·liar o disminuir els símptomes d’ansietat del pacient. Aquesta simptomatologia es troba associada principalment amb un dèficit del neurotransmissor GABA (àcid gamma-aminobutíric). Aquest, igual que la serotonina o la dopamina, actua enviant missatges químics pel sistema nerviós i el cervell. En aquest cas, parlem d’un dels neurotransmissors inhibitoris més importants del nostre organisme. Quan aquest falla, i substàncies com la noradrenalina, adrenalina o el glutamat (components excitatoris) segueixen el seu curs, o mostren una activitat elevada a causa de factors com l’estrès, poden crear-se quadres de por i ansietat.

A partir d’aquí, els fàrmacs ansiolítics procuraran recuperar l’equilibri actuant sobre els receptors GABA i potenciant que aquests segueixin treballant de manera adequada i inhibeixin l’activació fisiològica. Entre els més utilitzats estan les benzodiazepines (Alprazolam, lorazepam, Diacepam …), les quals actuen reduint els símptomes d’ansietat normalment en un curt període de temps, i disminuint la intensitat i freqüència dels episodis d’angoixa. Tanmateix, i motiu pel qual és important seguir les pautes del professional, alguns dels seus principals efectes adversos són: la somnolència i les alteracions de la memòria, la concentració i l’atenció. Al costat d’aquests, si el consum és prolongat poden aparèixer fenòmens com la dependència (addicció) i la tolerància (pèrdua gradual d’efectivitat de la medicació).

Antidepressius

En la depressió, els principals dèficits neuroquímics s’associen amb desequilibris en la segregació i actuació de diferents neurotransmissors. Especialment, s’ha remarcat que hi ha un desequilibri de serotonina, dopamina i noradrenalina. El primer component es relaciona amb el manteniment de l’equilibri en relació al nostre estat d’ànim, el desig sexual, i la regulació dels cicles de son-vigília. La dopamina és considerada la substància o el neurotransmissor del plaer. Així, juga un paper clau en la motivació, la recompensa, la cognició, l’activitat motora i l’aprenentatge. La noradrenalina s’encarrega de l’activació i preparació de l’organisme davant de situacions d’estrès real o percebut. A la depressió s’ha indicat que hi ha un dèficit d’aquesta, la qual cosa pot produir cansament, fatiga, desinterès o apatia.

Entre els fàrmacs més utilitzats per a aquesta problemàtica, i seguint les línies exposades, es troben els ISRS (Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina), els quals constitueixen el tractament d’elecció primària. Entre aquests es troben la Fluoxetina, la Paroxetina, la Sertranlina o el Citalopram, entre d’altres. De forma específica actuen sobre la regulació de Serotonina, incrementant-la. A més d’aquests, també s’utilitzen els antidepressius tricíclics, els quals procuren augmentar la segregació de serotonina i noradrenalina. Alguns dels seus efectes secundaris però, s’associen amb nàusees, augment de pes, cefalees, pèrdua de gana o desig sexual, etc.

L’eficàcia del tractament farmacològic dependrà tant de la simptomatologia presentada pel pacient, com de l’adequació per part del professional de la intervenció seleccionada. Com podem apreciar, hi ha un clar solapament entre els símptomes d’ansietat i depressió, la qual cosa es tradueix en l’elaboració de medicaments que poden posseir efectes combinats destinats a atacar els dos símptomes. D’aquesta manera, hi ha antidepressius amb components específics per pal·liar l’ansietat i ansiolítics que disminueixen certa simptomatologia depressiva. Tanmateix, degut a aquesta interacció constant entre ambdós tipus de simptomatologia, l’efecte dels fàrmacs pot variar en funció de la persona.

És important adequar els tractaments, tant psicològics com psiquiàtrics a les necessitats presentades per la persona, procurant individualitzar al màxim el tipus d’intervenció i les estratègies emprades per tal d’augmentar la seva eficàcia. Al costat d’això, a més, hem de tenir en compte que és informació imprescindible tant per a la psicologia i psiquiatria d’adults com infantojuvenil.

Si tens dubtes o simplement vols ampliar la teva informació en relació a aquest o altres temes, pots contactar amb l’equip de psicòlegs del nostre centre, situat a Mataró.