Comunicació assertiva en parella

Actualment ens trobem immersos en una societat on les relacions socials, i especialment les relacions de parella, constitueixen un àmbit recurrent i essencial dels éssers humans. Els vincles afectius que establim amb els altres posseeixen components únics que ens ajuden a créixer i a desenvolupar-nos com a persones, arribant fins i tot a complementar certs aspectes individuals. En aquest procés interactiu però, ens trobarem amb dificultats, on la superació de les quals pot enfortir encara més les nostres vides. Així, un dels aspectes que es consideren essencials en tota relació, i el qual el seu dèficit sembla estar implicat en la immensa majoria de problemàtiques, és la comunicació.
Cal ressaltar que les dificultats en aquest àmbit es contemplen des de diferents punts de vista. És a dir, hi ha problemes de comunicació basats en el què es diu, en el com es diu, i també es podria incloure el quant es transmet. Més específicament, les parelles que es queixen de manca de comunicació, encara que en la majoria d’ocasions es refereixen a un dèficit o defecte d’aquesta, també poden estar indicant un excés de retrets i d’informació poc significativa o dubtosa que posa en entredit a l’altra persona o als seus sentiments. Així doncs, la comunicació assertiva o assertivitat es refereix a l’habilitat de defensar els nostres drets d’una manera empàtica, educada i sobretot sense vulnerar els drets de l’altre. Concretament es tractaria principalment de saber manifestar les nostres opinions o desitjos, demanar un favor, demanar un canvi d’actitud, saber dir no, admetre i expressar crítiques o queixes, etc. En definitiva, saber expressar els nostres pensaments, sentiments i necessitats procurant no agredir els altres i que aquests no siguin agressius amb nosaltres.
És cert però, que en funció de la relació, dels conflictes que acostumen a aparèixer i de la seva forma de resolució adoptada fins al moment, de les diferències individuals de cada un dels membres de la parella (caràcter, habilitats d’afrontament, educació … ), i de variables contextuals com l’excés de treball, o les dificultats econòmiques o familiars; poden afavorir o dificultar molt la posada en pràctica d’aquesta important habilitat. Per això, és crucial analitzar la situació en perspectiva i procurar tenir en compte tots aquells elements clau que puguin potenciar aquest aprenentatge. En aquest sentit, a continuació s’exposen alguns recursos que poden ajudar-nos a millorar la comunicació amb les nostres respectives parelles:
–    Exteriorització/Expressió emocional: En la línia del que hem comentat anteriorment, és important que exterioritzem informació significativa. Normalment quan aquesta posseeix un grau elevat de contingut emocional sincer, resulta especialment beneficiós per a la relació. Cal especificar però, que en moments de gran enuig o ràbia acostumem a ser congruents amb l’estat d’ànim momentani, però no ens centrem en el que realment sentim, i el que és pitjor, en el que veritablement volem aconseguir.

–    Comprendre la realitat de l’altre: Procurar observar i analitzar els elements que estan generant o poden provocar malestar o desestabilitat en l’altre és una estratègia molt important per poder comunicar-nos eficientment. Al costat d’això, empatitzar, és a dir, transmetre la comprensió d’aquesta realitat paral·lela a la nostra pot ser de gran ajuda de cara a que l’altre ens escolti i atengui les nostres peticions.

–    Autonomia i autoestima: No hem d’oblidar-nos de nosaltres mateixos. Potenciar les nostres habilitats i característiques pròpies també passa per valorar els nostres esforços i els aspectes positius, respectar el nostre espai i prioritzar allò que ens ajudi a sentir-nos millor en el nostre dia a dia. Això ens permetrà guanyar confiança i força per comunicar amb més freqüència els nostres interessos. D’aquesta manera, encara que en les relacions de parella hi ha un clar joc d’equilibris en què hem d’aprendre, entre altres coses, a cedir, també cal tenir un gran respecte per un mateix.

–    Renunciar a la “lectura de pensament”: Un altre dels mecanismes clau, relacionat amb el primer punt que s’ha exposat, és la tendència a interpretar o pensar que l’altre ja sap com ens sentim o fins i tot què estem pensant. Tal com nosaltres necessitem sinceritat i exteriorització, és important explicitar adequadament tot allò que considerem rellevant, eliminant aquesta tendència, ja que el que promou a llarg termini és la distància i el retraïment per ambdues parts.
Hi ha altres estratègies que poden ajudar a establir uns hàbits comunicatius adequats. L’eficàcia de moltes d’elles dependrà, en part, de la reacció de l’altre, la qual cosa actuarà com a reforçador o com a inhibidor d’aquests mecanismes. Així i tot, la seva posada en pràctica ha de ser un objectiu prioritari en tota relació, ja que molts dels problemes que apareixen tenen el seu origen en una disminució en la comunicació assertiva. Quan aquest apareix, és fàcil recrear una interacció negativa amb la nostra parella, la qual cosa pot fer que apareguin molts altres problemes.
La teràpia de parella suposa un ajut particularment útil per treballar aquest important aspecte. En ella, es procura identificar aquells aspectes més significatius involucrats en la situació problemàtica mitjançant una avaluació minuciosa i el disseny d’uns objectius de tractament consensuats amb la parella, i encarats a millorar tant la relació com el benestar psicològic i emocional de tots dos membres.
En el nostre centre de Psicologia de Mataró comptem amb un equip de professionals especialitzats en aquest i altres tipus de tractament. En cas de voler rebre més informació al respecte, no ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres. T’ajudarem.