Logopedia de Adultos

En el món de la psicologia hi ha diferents vessants o orientacions les quals s’han anat desenvolupant per comprendre amb més profunditat el comportament i estat emocional de les persones. Entre elles, el model sistèmic emergeix de la idea que els sistemes poden posseir, i de fet posseeixen, propietats diferents de la simple suma dels seus components. D’aquesta manera, aquest enfocament passa de l’estudi de l’individu aïllat, a l’estudi del sistema i de les relacions entre els elements que el conformen. Així, un sistema constitueix un tot organitzat, el qual està compost d’elements que interaccionen d’una manera determinada.

Dins d’aquesta gran vessant, trobem una de les teories que ha tingut major auge i repercussió en els últims temps. Es tracta de la Teoria Clínica de la Comunicació Humana, de Watzlawick, Beavin i Jackson (1967). Els seus principals postulats són els següents:

  • És impossible no comunicar. Tal com ho plantegen, fins i tot el simple silenci és comunicació. En certes ocasions, evitem comunicar-nos per por, per enuig, per incomoditat o per vergonya, però tot i així, ja estem representant una intenció, una actitud, i per tant un comportament comunicatiu.
  • En tota comunicació podem distingir entre aspectes de contingut (nivell digital) i aspectes relacionals (nivell analògic). Els de contingut, són en general, per mitjà de codi lingüístic, i els relacionals es refereixen a comunicació no verbal. Afegeixen aquí que la capacitat de metacomunicació (parlar i comprendre sobre la nostra comunicació) és una condició per considerar una comunicació com a eficaç.
  • La incongruència entre dos nivells de comunicació dóna lloc a missatges paradoxals. Amb això es refereixen al fet que qualsevol contingut digital incongruent amb el missatge que es transmet a nivell analògic/no verbal pot precipitar malentesos i incongruències entre els membres.
  • La definició d’una interacció està condicionada per les puntuacions que introdueix el participant. Les puntuacions són les formes d’organitzar els fets d’un problema per tal de formar una seqüència ordenada. És a dir, cada un dels membres plantejarà i organitzarà els esdeveniments a la seva manera.

Si atenem a les nostres interaccions diàries amb els nostres familiars, amics, companys de treball, etc., és molt probable que aconseguim veure tots els elements exposats en aquesta teoria. Com a éssers socials, vivim en gran part de la comunicació, i això ens defineix com a persones i ens ajuda a comprendre als altres. És important escoltar-nos i observar com ens comportem i actuem davant els altres. La comunicació pot ser una gran font de benestar.En el nostre centre de Psicologia, a Mataró, estem formats en Teràpia Sistèmica, Teràpia Cognitiu-Conductual, EMDR, i entre moltes altres vessants. Si vols conèixer més o t’interessa qualsevol altre tema, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres, et facilitarem tota la informació que necessitis.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *