El Trastorn Dismòrfic Corporal (TDC)

Dins del món de la psicologia clínica hi ha alteracions i dificultats molt diverses, i tot i que poden presentar característiques comunes, tenen aspectes específics remarcables, i les quals no només generen alts nivells de malestar, sinó que es presenten en un percentatge més freqüent del que imaginem a la nostra societat. Aquest és el cas del Trastorn Dismòrfic Corporal (TDC), el qual afecta aproximadament un 2,4% de la població, i presenta un curs crònic i persistent.

 

Aquesta problemàtica se situa dins de l’espectre de trastorns obsessius i relacionats, en els quals apareixen pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents (obsessions) que s’experimenten com a intrusos/inapropiats i causen ansietat o malestar, i que es poden veure acompanyats o no de comportaments o actes mentals de caràcter repetitiu (compulsions) que es realitzen en resposta a aquests pensaments o segons certes regles (p.ex., tancar el gas 10 vegades per prevenir un incendi). Habitualment les persones poden ser conscients de com d’irracionals poden ser tant els pensaments com els comportaments associats, però poden no identificar-ho. Així, el TDC es caracteritza per presentar una preocupació per algun defecte imaginat en l’aparença física, i en cas d’existir una anomalia, la preocupació és excessiva. A més, en algun moment del curs, la persona ha realitzat comportaments (p.ex., mirar-se al mirall, o endreçar-se en excés) o actes mentals (p.ex., comparar el seu aspecte amb el dels altres) repetitius com a resposta a la preocupació per l’aspecte. Una altra característica rellevant és que les persones amb aquest trastorn poden tenir dismorfia muscular, la qual es defineix com la preocupació pel fet que la seva estructura corporal sigui massa petita o poc musculosa.

 

Tot i que el seu inici sol ser gradual, tendeix a cronificar-se. A més, presenta una prevalença elevada d’ideació suïcida associada. Entre les seves causes, s’ha evidenciat una certa predisposició biològica, en què existiria una disminució de la serotonina, la influència de certs models educatius (p.ex., perfeccionisme, rigidesa, autoritaris…), i la participació d’algunes actituds relacionades amb la imatge corporal. Amb això, convé tenir en compte que es pot presentar amb altres trastorns com els Trastorns de la Conducta Alimentària, amb els quals té característiques comunes (p.ex., la distorsió de la imatge corporal). Per això, serà imprescindible fer una avaluació minuciosa de cada cas per fer un diagnòstic acurat que ens permeti definir objectius de tractament eficaços i eficients.

 

Si vols conèixer més o vols que algun dels nostres professionals t’atengui, no ho dubtis i truca’ns o acosta’t al nostre gabinet. Ens trobem al centre de Mataró, i estarem encantats d’atendre’t.