Por al compromís: característiques, causes i alternatives d’afrontament

La por és potser l’emoció més comuna, potent i universal que hi ha. Encara que com sabem n’hi ha de moltíssimes diferents, i cadascun de nosaltres la plasma en diferents àmbits i aspectes de la seva vida, la por al compromís és un dels problemes més habituals i significatius avui dia, i està en gran manera influenciat per la contínua proliferació de la tecnologia i la immediatesa de la informació i la sobrevaloració de les relacions esporàdiques i temporals.

 

En essència, la por al compromís és el temor a mantenir una relació a llarg termini o a implicar-se emocionalment en una persona, tenint la sensació que es renuncia a una cosa més important per a la persona, com pot ser la individualitat o els projectes personals. Així, quan la persona percep aquest compromís, cosa que pot ser en qualsevol moment, ho rebutja, ja que li genera malestar que es pot traduir en ansietat o estrès.

 

Entre les seves principals causes, hi ha, en primer lloc, la manca de confiança. Quan les persones senten que no poden confiar que els altres actuïn en el seu millor interès o mantinguin els seus acords, poden dubtar a comprometre’s per por que se n’aprofitin. Aquesta manca de confiança es pot basar en experiències passades o en una sensació general d’inseguretat, però en última instància pot conduir a la pèrdua d’oportunitats i a l’estancament. D’altra banda, la por a la pèrdua també pot influir significativament. Així, quan les persones creuen que perdran alguna cosa de valor en comprometre’s, poden dubtar a fer-ho. Això pot incloure la pèrdua de control, la pèrdua d’estatus o la pèrdua de valors personals.

 

La por a la pèrdua pot ser particularment forta quan les persones senten que estan en una posició de poder o control, ja que poden creure que tenen més a perdre si es comprometen. Finalment, la por al conflicte també pot estar a la base. Quan experimentem por a la confrontació o tenim dificultat per expressar les nostres necessitats i desitjos, podem evitar comprometre’ns per evitar el conflicte. Això pot conduir a un punt mort en les relacions o els entorns professionals, ja que cap de les parts estarà disposada a cedir o fer concessions.

 

Tot i les raons darrere de la por al compromís, és important reconèixer que el compromís sol ser necessari per a l’èxit i les relacions sanes. Aquest permet a les persones treballar juntes cap a un objectiu comú, generar confiança i crear resultats mútuament beneficiosos. En evitar el compromís, les persones poden estar perdent oportunitats de creixement i progrés.

 

Per superar aquesta por, podem començar per examinar les nostres creences i actituds envers el compromís. Quines són les nostres pors i preocupacions? Es basen en experiències passades o suposicions? En identificar aquestes creences i actituds podem començar a desafiar-les i desenvolupar una perspectiva més positiva sobre el compromís.

 

A més, podem treballar per generar confiança en els altres. Això es pot fer complint els compromisos, essent transparent en la comunicació i demostrant confiança i consistència. Quan generem confiança, ens podem sentir més còmodes per comprometre’ns, sabent que es defensaran els nostres interessos.

 

També és important desenvolupar habilitats de resolució de conflictes. Això pot incloure aprendre a expressar necessitats i desitjos amb claredat, escoltar activament i trobar punts en comú amb els altres. Això pot fomentar sentir-nos més segurs per comprometre’ns i evitar quedar-nos estancats.

 

Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicologia i psiquiatria, a Mataró, per conèixer més sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi. Estarem encantats d’ajudar-te.

Depressió encoberta: característiques, símptomes i tractament

Estem molt acostumats a fer servir el terme depressió o estar deprimit, potser massa. Ho fem normalment referint-nos a un estat de tristesa, cansament o apatia, que sol ser relativament breu, situacional (és a dir, associat a alguna cosa concreta), i d’intensitat lleu o moderada. I la depressió va molt més enllà, conformant una patologia que pateixen aproximadament 280 milions de persones a escala mundial, i 2,1 milions a Espanya segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

La depressió suposa un trastorn mental en què apareixen una sèrie de conseqüències que limiten i interfereixen significativament en les diferents àrees vitals de la persona que la pateix. Constitueix una problemàtica en què apareix un estat d’ànim baix i pèrdua d’interès o plaer a la majoria d’activitats. Així mateix, apareix una disminució o augment de la gana, alteracions en el son (insomni o hipersòmnia), fatiga o pèrdua d’energia la major part del temps. També sentiments d’inutilitat, culpa i desesperança, dificultats de concentració i presa de decisions, i la possibilitat que apareguin pensaments de mort.

 

En la depressió encoberta o emmascarada, aquests símptomes poden ser gairebé imperceptibles, o aparèixer d’altres formes (agressivitat, irritabilitat, problemes de conducta, deteriorament cognitiu…). Això pot ser degut a diferents motius. La persona pot voler amagar o reprimir el seu malestar per por al judici o la reacció dels altres, o per les creences associades a la depressió (p.ex., rebuig a la tristesa per semblar feble o no vàlid). La problemàtica pot actuar de manera més inconscient, on la persona pot tenir dificultats per connectar amb el seu món interior i la seva realitat emocional. En ambdós casos, la persona es mostrarà i utilitzarà principalment els mecanismes següents:

 

  • Màscara de la felicitat: La persona s’esforçarà per oferir una imatge positiva, feliç, molt diferent i contrària a allò que està experimentant internament.

 

  • Automaneig: Tendirà a voler gestionar ella mateixa els seus sentiments i preocupacions, donant la imatge de no necessitar ajuda.

 

  • No comunicació/exteriorització: En la mateixa línia, un dels principals mecanismes és no comunicar, ni per exterioritzar com se sent, ni molt menys per sol·licitar ajuda.

 

  • Aïllament i desvinculació d’activitats: És comú aïllar-se progressivament i deixar de realitzar plans i activitats gratificants. La persona es tanca al seu món per no treure a la llum el seu veritable estat.

 

  • Mantenir-se a la rutina: Deixar passar també és habitual. Congruent amb la minimització i l’ocultació, la persona difícilment es plantejarà un canvi, pel nivell d’esforç que suposa i per no voler allunyar-se de la “comoditat”.

 

  • Consum de substàncies: Utilitzen estratègies o mètodes per manejar i continuar ignorant-ne la problemàtica real. En aquest sentit, el consum de substàncies com l’alcohol o el cànnabis poden ser percebuts com a útils per la persona per evadir-se.

 

  • Alteracions en l’alimentació i el son: Són molt comunes tant la desregulació alimentària com en el son, i poden aparèixer a l’inici, o després d’un temps reprimint i ocultant la problemàtica.

 

Hem d’estar atents als diferents signes d’alarma que ens reflecteixi la persona, i acompanyar-la i validar com s’estigui sentint. S’ha de procurar fomentar que busqui ajuda professional, la qual cosa repercutirà directament a millorar-ne la salut i la qualitat de vida.

 

Si et sents identificat amb allò exposat aquí, o coneixes algú que presenta algun d’aquests símptomes, no ho dubtis i contacta amb nosaltres. Comptem amb un equip de psicòlegs i psiquiatres,  que us proporcionarà tota la informació i ajuda que necessiteu.

Estratègies d’intervenció per a la dependència emocional

La manera com ens relacionem deixa entreveure com ens sentim i ens percebem a nosaltres mateixos, i com ho fem amb els altres. La dependència emocional es refereix a aquella forma de vincular-se en la què hi ha una necessitat, i la persona sent que difícilment pot viure sense l’altre. Buscant contínuament l’aprovació i el reforç, exigint certes mostres d’afecte per sentir-se tranquil·la, valorada, i a gust amb si mateixa. Es genera així una relació asimètrica, on una de les parts acostuma a mostrar-se submisa i obedient, i l’altra tendeix a prendre decisions importants i a responsabilitzar-se.

Les persones dependents tendeixen a compartir una sèrie de trets o característiques que val la pena remarcar. Presenten una baixa autoestima, veient-se inferiors als altres. Poden tenir una història vital complicada, en què s’observi una família desestructurada o una negligència parental. Poden haver viscut també situacions negatives en l’àmbit social (p. ex., rebuig, bullying…). El que és clar, és que la dependència emocional comporta malestar tant per a la mateixa persona com per als altres. I en aquest sentit és comú l’aparició d‘ansietat (pot portar o concórrer amb el trastorn d’ansietat per separació), depressió, pors o consum de substàncies.

 

Per això, a continuació s’especifiquen algunes de les eines principals utilitzades en teràpia per treballar aquesta dificultat:

 

  • Gestió emocional: el malestar sol aparèixer en forma d’ansietat i angoixa davant de la separació, o quan es preveu aquesta. A més de moments on no es rep el que s’espera per part de l’altre. Això fa accentuar comportaments per apropar i rebre de l’altre, no sentir-se abandonada, i alleujar així el malestar. Per això, és útil aportar eines que permetin a la persona identificar tant les situacions de dependència, com les emocions i les interpretacions que activen aquest estat, juntament amb potenciar millors maneres de canalitzar-lo.

 

  • Reestructuració cognitiva: La dependència emocional afecta el sistema de creences de la persona, i es pot apreciar que aquesta pot tenir una visió molt distorsionada de si mateixa i de la relació. A partir d’aquí, es pot autosabotejar sotmetent-se a molta pressió i jutjant-se de manera negativa. Per això, detectar les creences limitants i substituir-les per altres de més adaptatives pot ser una eina molt eficaç.

 

  • Entrenament en assertivitat: a la dependència emocional sol haver-hi problemes per expressar emocions, desitjos i interessos, prioritzant el punt de vista de l’altre. Per millorar aquest punt, la psicoteràpia se centra a aconseguir que el pacient aconsegueixi dir què pensa procurant trobar l’equilibri entre el respecte a l’altre, i el respecte a un mateix.

 

  • Autofocalització i enfortiment de l’autoestima: Encara que aquest component està implícit en totes les tècniques anteriors, convé treballar-lo i tenir-lo present com a tal. És importnat definir objectius i projectes personals, fomentar l’autocura, procurar observar i detectar aspectes positius d’un mateix. Cal disminuir l’autocàstig i l’autoinculpació suposen elements imprescindibles per millorar la dependència emocional.

 

Si vols obtenir més informació sobre aquest o qualsevol altre tema, acosta’t al nostre gabinet o truca’ns. Estem situats al centre de Mataró i comptem amb un equip complet de professionals de la salut mental. Estarem encantats d’atendre’t.

Estratègies per desenvolupar l’empatia

Les habilitats socials formen part inevitable i imprescindible del nostre ser. Com a éssers humans, creem una imatge i una percepció tant de nosaltres mateixos com de l’entorn a través de la interacció amb els altres. Tot i això, i encara que puguem presumir sovint, moltes vegades se’ns oblida la importància de cuidar, mantenir i fins i tot fomentar certes habilitats, com és el cas de l’empatia.

L’empatia es defineix com “la participació afectiva d’una persona en una realitat aliena, generalment en els sentiments d’una altra persona”. O en altres termes, seria la capacitat per entendre emocionalment l’altre, i transmetre-li aquesta comprensió. És important no confondre-la amb simpatitzar, procés en què ens sentim i expressem emocionalment de manera semblant els sentiments de l’altre (p.ex., plorar quan veiem l’altre fer-ho). Aquest segon procés no és necessari per transmetre empatia. A més, és cert que en algunes problemàtiques, com l’autisme, alguns trastorns de conducta o en el trastorn antisocial de la personalitat, aquesta faceta humana crucial, sembla estar apagada, o és pràcticament inexistent. Això no vol dir, però, que no s’aconsegueixi desenvolupar. Per això, a continuació es proposen alguns mecanismes per fomentar-la:

 

  • Observar, escoltar: És el primer pas, i el fonamental. Hem de tenir una mirada oberta cap als altres i l’entorn, procurant observar i escoltar al màxim, per tal d’obtenir la màxima informació possible.

 

  • Evitar els prejudicis: El primer pas s’ha de fer intentant evitar desviar la informació amb el nostre propi punt de vista. Això pot resultar complicat, ja que a tots ens influeix allò que hàgim vist o experimentat. Així doncs, és important analitzar l’altre en la seva essència, sense dibuixar la seva imatge o persona a partir del que considerem.

 

  • Contextualitzar el comportament: El comportament s’emmarca en un entorn/context específic. Tot i que tendim a generalitzar, és important situar la conducta dels altres en un ambient i situació específics.

 

  • Comunicació assertiva: Tot i que ens costi connectar o comprendre l’estat emocional de l’altre, ens podem comunicar de manera assertiva. Això vol dir expressar el nostre punt de vista, respectant i sense vulnerar els interessos o necessitats de l’altre.

 

  • Valorar el patiment aliè: Hem de donar importància al malestar de l’altre, respectant i tolerant el seu patiment, i transmetent-li que es pot expressar com i durant el temps que vulgui.

 

  • Respectar el ritme dels altres: Això es refereix a procurar no intentar disminuir immediatament el malestar de l’altre (p. ex., sigues fort, això no és res…), i ser conscients que cadascú necessita el seu temps i espai per processar i comprendre.

 

La intervenció psicològica pot ajudar a desenvolupar aquesta valuosa característica humana. A través del procés terapèutic la persona començarà a ordenar i comprendre tant el seu estat emocional com el dels altres, permetent afrontar i gestionar diferents situacions del dia a dia.

 

Truca’ns o acosta’t al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró. Et proporcionarem tota l’ajuda i la informació que necessitis.

Senyals que indiquen una baixa autoestima i alternatives

L’autoestima és un dels grans temes i reptes tant a la nostra societat com a les àrees de psicologia clínica i psiquiatria. Moltes vegades ens trobem que darrere d’un problema d’ansietat, o de depressió, o fins i tot de problemes de comportament, hi ha un autoconcepte i una autoimatge empobrides. És per això que cada cop són més els professionals que s’han interessat per aquesta temàtica, aportant estudis, tècniques i protocols eficaços i útils.

 

L’autoestima es defineix com l’estima o la consideració que un/a té de si mateix/a. Es refereix al conjunt d’autopercepcions i emocions que tenim respecte a nosaltres, i com això ens ajuda a conformar-nos una imatge del que som. Les persones amb una baixa autoestima acostumen a tenir un pobre coneixement de si mateixes, ja que es focalitzen principalment en allò negatiu, ignorant i deixant d’il·luminar aspectes positius i constructius. A més, tendeixen a engrandir-los/magnificar-los de manera que guanyen molta més importància. Amb això, desconeixen les seves fortaleses i necessitats, i els costa saber quins són els límits i com posar-los als altres. Tot això els genera emocions negatives i malestar.

 

A continuació s’especifiquen alguns dels principals senyals que poden indicar que la persona té una baixa autoestima:

 

  • Presència d’autoinculpació i autocrítica.

 

  • Excessiva autoexigència i perfeccionisme.

 

  • Elevada importància al físic.

 

  • Sensació de no ser capaç.

 

  • Dèficit d’assertivitat mostrant-se passiu/iva o agressiu/iva.

 

  • Aïllament, sentiments de solitud i tristesa.

 

  • Por d’equivocar-se.

 

  • Dificultat per prendre decisions.

 

Al costat d’aquests, hi ha altres símptomes i maneres de veure’s i pensar de les persones que posseeixen aquesta problemàtica. Com a alternatives per afrontar-ho, a continuació us proposem les següents:

 

  • Programar la ment en positiu: Per exemple, buscar i anotar dues coses diàries que hagis fet bé, en què hagis participat i hagin generat un resultat que puguis valorar. A més, procura indagar que pots apreciar de tu com a persona en aquestes situacions identificades.

 

  • Buscar i atendre qualitats teves: per això, pots enfocar-te en com fas sentir els altres, què és el que més acostumen a valorar o destacar, o buscar moments positius en què hagis estat partícip i part responsable.

 

  • Autoperdona’t: Deixem de jutjar-nos i castigar-nos tan durament. Perdonar-nos és imprescindible per millorar el benestar amb nosaltres mateixos, acceptar-nos i arribar a estimar-nos més del que estem acostumats.

 

  • Practicar la gratitud i l’autogratitud: Donar i donar-nos les gràcies és clau, pel que fem i sobretot pel que som. Podem fer-ho diàriament per allò que ens hem demostrat després de la jornada, o per aspectes més generals (p.ex., ser una bona amiga, mare, companya…).

 

Si vols conèixer més, o vols rebre la nostra ajuda, posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes, a Mataró, et facilitarem tota la informació que necessitis.