L’autoobservació: importància i beneficis

En certes ocasions, i potser ara cobra més sentit, podem arribar a fer les coses sense pensar. Transcorre el nostre dia a dia i realitzem els nostres hàbits, les nostres rutines per inèrcia, i fins i tot atenent a altres assumptes. A això ho podem denominar com encendre el pilot automàtic. A més, i ara que possiblement tenim més temps, quan ens parem a pensar, és probable que ho fem sobre el futur, anticipant possibles escenaris que en certs moments poden arribar a ser especialment negatius.

Això pot tenir diferents repercussions; de vegades simplement, sense adonar-nos, podem reaccionar de maneres lleugerament incongruents amb el que nosaltres som. D’altres, quan ens adonem, ens podem sorprendre per com hem actuat. Les dues opcions denoten bàsicament que dediquem poc temps a preguntant-nos per què, a atendre al nostre cos i ment i a connectar amb el moment present. Això és degut, en bona part, al fet que no li donem importància. Estem tant focalitzats en solucionar les nostres responsabilitats o en afrontar situacions hipotètiques del futur, que minimitzem l’ara. Doncs bé, si ens aturem, i ens escoltem, podem descobrir molts beneficis que fins al moment estaven latents, amagats.Així, entre els aspectes que podem potenciar es troben els següents:

  • Autoconeixement: és evident que aquest es veurà beneficiat. Amb el simple acte d’analitzar què estem fent, pensant, i sentint, ens permetem aprendre de la nostra persona, i fins i tot també més dels altres, podent arribar a comprovar que tenim molts més punts en comú dels que imaginàvem.

  • Anticipació i prevenció: Podríem dir que el punt anterior porta inevitablement a aquest. Si ho practiquem amb regularitat, podrem veure com actuem de manera similar en diferents situacions. Això, amb el temps, pot permetre anticipar-nos i canviar la nostra conducta, enfortint la seguretat en nosaltres mateixos i el nostre estat d’ànim.

  • Importància de el present: Fent aquest simple exercici, minimitzem la importància i el temps dedicat al passat i al futur, cosa freqüent en trastorns com la depressió o el Trastorn d’Ansietat Generalitzada. Per tant, el que provoquem és que connectem amb l’ara, una aspecte que promou de manera significativa el Mindfulness. Si ho pensem, el present és la nostra realitat més precisa, i com més ho exprimim i aprofitem, millor ens sentirem.

L’ús del que anomenem diari emocional, o qualsevol tipus de registre, i omplir-lo en algun moment del dia, pot ajudar-nos a potenciar l’autoobservació. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, et proporcionem eines i estratègies per a aquest o qualsevol altre tema que t’interessi. Truca’ns, estem a la teva disposició.

La psicologia positiva

Martin Seligman, psicòleg nord americà, escriptor i director del Departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, és el pioner de la psicologia positiva, una nova branca que neix als anys 90 i que es dedica a l’estudi científic de tot allò que fa feliç a l’ésser humà.

Seligman va concloure que la felicitat es pot construir treballant intensament en 3 dimensions molt concretes:

  • Crear una vida gratificant, que consisteix a saber crear emocions positives i que aquestes tinguin durabilitat. Per aconseguir-ho, primer cal tenir les necessitats bàsiques cobertes. Cal també trobar l’equilibri entre passat, present i futur. Per això és fonamental valorar el passat, desenvolupar atenció i consciencia plena amb el moment present i mirar al futur amb optimisme i confiança.
  • Construir una bona vida, assolint el nostre màxim potencial humà, treballant a diari les diferents fortaleses personals.
  • Tenir una vida significativa, la qual cosa està estretament relacionada amb el concepte de realització personal de Maslow, i que té a veure amb la dimensió de la bondat, és a dir, saber elevar-nos més enllà del plaer personal per posar-nos al servei de les persones que ens envolten.

Meditar en l’amor, la compassió i l’altruisme no només fa feliços al altres, sinó que repercuteix directament en el nostre nivell de felicitat i satisfacció personal.

La felicitat és una combinació de fortaleses personals i va identificar-ne 24. Aquestes fortaleses es poden mesurar i es poden desenvolupar. Les fortaleses són la via per assolir les 6 VIRTUTS HUMANES. Aquestes són les 6 virtuts amb cadascuna de les fortaleses associades:

  • SABIDURIA I CONEIXEMENT: Són les fortaleses que impliquen l’adquisició i ús del coneixement: CREATIVITAT, CURIOSITAT, APERTURA DE MENT, DESIG D’APRENDRE i SABIDURIA.
  • VALENTIA: Fortaleses que impliquen assolir objectius malgrat les dificultats internes o externes: VALOR, PERSISTÈNCIA, AUTENTICITAT i VITALITAT.
  • HUMANITAT: Fortaleses que impliquen cuidar i donar amor als altres: AMOR, AMABILITAT i INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL.
  • JUSTÍCIA: Fortaleses que impliquen dur una vida en comunitat saludable: CIUTADANIA, JUSTÍCIA i LIDERATGE.
  • MODERACIÓ: Fortaleses que ens protegeixen contra els excessos: PERDÓ I COMPASSIÓ, HUMILITAT, PRUDÈNCIA i AUTOCONTROL.
  • TRASCENDÈNCIA: Fortaleses que donen significat a la vida: GRATITUD, APRECI DE LA BELLESA I L’EXCEL·LÈNCIA, ESPERANÇA, SENTIT DE L’HUMOR i ESPIRITUALITAT

La gratitud és una de les fortaleses personals dins de la virtut humana de la transcendència. Practicar la gratitud incrementa la felicitat i protegeix contra la depressió i l’estrés.

Els 6 exercicis per incrementar la gratitud que us proposem a continuació augmentaran la visió positiva de la vostra vida, la vostra capacitat de ser resilients, l’autoestima i la felicitat.

  1. DIARI DE LA GRATITUD:

Consisteix a escriure cada dia, idealment a l’acabar el dia, les 3 coses per les que estàs més agraït del dia. Si fer-ho a diari es fa massa feixuc, es pot optar per fer aquesta tasca 1 cop per setmana però enregistrar al menys 5 coses per les que estàs agraït a la teva vida en relació a  coses que hagin succeït en els darrers 7 dies. Aquest exercici ens ajudarà a focalitzar la nostra atenció en les coses positives i obviar les negatives i actuarà com a entrenament que permetrà que el nostre cervell es converteixi en una mena de “radar” de les coses positives de la vida.

  1. PASSEIG DE LA GRATITUD

Malauradament anem permanentment en mode “pilot automàtic”, la qual cosa ens ajuda a optimitzar els nostres recursos, però paguem un alt preu, doncs ens perdem molts detalls i intensitat emocional en les coses que vivim, ja que no processem tota la informació que rebem a través de tots els nostres sentits i per tant ens perdem una part de l’experiència.

Aquests exercici consisteix a sortir a fer un passeig conscient, posant tota la nostra atenció al que ens envolta i també a com ens sentim, posant èmfasi en les coses positives que hi ha al nostre voltant: la bellesa de l’arquitectura que ens envolta, el somriure d’un nen a coll de la seva mare, l’olor a cafè al passar pel costat d’una cafeteria, les botigues obertes que donen vida a la ciutat… en fi, a les coses que veiem cada dia però que ens passen inadvertides i posar el nostre focus d’atenció en elles.

  1. EL POT DE LA GRATITUD:

Consisteix a omplir un pot transparent amb notes de gratitud, és a dir, escriurem en diverses notes de paper les coses per les que estem agraïts i que valorem de la nostra vida. No t’oblidis de res! Escriu tantes notes com puguis. Els missatge d’aquestes petites notes han de començar amb frases com “Estic agraït per…” “Valoro…” “Dono gràcies per…” Pots posar tantes notes com vulguis al dia a mesura que vagis prenent consciència de les coses per les que estàs agraït i posa aquest pot visible a algun lloc de la casa, perquè així el veuràs, literalment, ple de coses bones. També pots rellegir les teves notes en moments de desànim, en els que et costi trobar les coses positives de la teva vida o simplement en un “mal dia”.

  1. LA CAIXA DE LA GRATITUD:

Aquest és un bonic exercici per exercitar aquesta fortalesa i compartir els teus sentiments positius amb aquells qui més estimes. Consisteix a escriure una carta dirigida a algun ésser estimat explicant-li per què el valores i per quines coses li estàs agraït. Poses aquesta carta dins la caixa, l’emboliques amb un bonic paper de regal i li fas entrega d’aquest bonic regal. Aquest mateix exercici el pots fer dirigit a tu mateix! És important que dirigeixis la gratitud cap als altres i cap a la vida, però també cap a tu mateix.

  1. INVENTARI DE LA GRATITUD:

Consisteix a escriure una llarga llista de coses per les que estàs agraït i que valores de la vida. Quantes més, millor. Divideix aquesta llista en 4 categories per ajudar-te en aquesta tasca: les teves fortaleses personals, les teves possessions materials, les teves relacions personals significatives i les teves experiències viscudes.

  1. LA CADIRA DE LA GRATITUD

Aquesta és una dinàmica grupal d’allò més bonica. La pots fer amb la teva família, els teus amics, els teus companys de feina o amb qualsevol grup de persones amb qui tinguis una relació. Consisteix a posar una cadira davant de tots i la persona que s’hi assegui rebrà comentaris positius dels altres, que expressaran per què es senten agraïts i què valoren d’aquesta persona. La idea és que tots passin per la cadira de la gratitud per poder rebre amor i saber què pensen de positiu els altres de la persona que ocupa la cadira especial.

 

Text: Dra. Cristina Martínez Viana

Higiene del son: importància i beneficis

El descans, i concretament el son, constitueix un element indispensable del nostre dia a dia. Tot i ser moltes les hipòtesis que s’han realitzat entorn a aquest i les seves funcions, la més acceptada és la que el vincula amb la reparació i el processament del nostre organisme. Podríem dir que ajuda principalment a mantenir la nostra homeòstasi vital, el nostre equilibri. Segur que haurem notat en més d’una ocasió com se’ns fa molt més difícil afrontar el dia quan no hem descansat prou, patint fatiga o fins i tot amb cert mal de cap…Això seria un dels exemples en menor escala, però les conseqüències poden anar molt més enllà.

Els canvis de rutina, i principalment els hàbits irregulars, poden resultar en una alteració molt significativa del son. Els ritmes circadians són uns mecanismes que s’encarreguen de regular el correcte funcionament dels cicles llum-foscor. Durant el dia, fomenten que el cos estigui activat, i que les nostres funcions vitals actuïn per afrontar les diferents situacions del nostre dia a dia. A la nit, en canvi, segreguem una substància anomenada melatonina, la qual ens permet descansar. Tot això es realitza detectant els canvis de llum. D’aquesta manera, durant el son processem i consolidem tota la informació que hem anat elaborant durant el dia, ia més, es restableixen les nostres funcions fisiològiques. Per això, diem que el somni és reparador, però si ho respectem. Si canviem els nostres hàbits, dormint massa hores durant el dia, i poques durant la nit, provoquem una alteració en el nostre organisme, el qual difícilment ens va a mentir quan necessita alguna cosa.

Entre les alteracions més comunes, a part de les inicialment citades, poden aparèixer oscil·lacions de l’estat d’ànim, irritabilitat, conducta impulsiva, i fins i tot problemes d’ansietat o depressius. Això, porta a més a problemes secundaris com un baix rendiment laboral, problemes familiars i relacionals … etc. Davant d’això, alternatives com la higiene de la son poden resultar molt útils. Aquesta, consisteix en un procediment educatiu que busca millorar principalment dos aspectes; els factors ambientals relacionats amb el son (soroll, llum, temperatura …) i els hàbits inadequats (exercici, dieta, disminució del consum de cafeïna, anar a dormir a certa hora …). S’ha utilitzat amb eficàcia per l’insomni, i ha demostrat resultats molt prometedors per a diferents problemes de son.

Si desitges ampliar la informació al respecte, o creus que pot beneficiar la nostra ajuda, els professionals del nostre centre, a Mataró, especialitzats en orientacions com la Teràpia Cognitiu-Conductual o l’EMDR, et proporcionaran tot allò que necessitis. No ho dubtis i truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

La importància de la gestió emocional

El món de les emocions pot resultar complex, subjectiu, incert i en ocasions podem fins i tot percebre com perillós. Des de petits, aprenem a gestionar-les i afrontar-les sobre la base de l’aprenentatge, a la interacció social, i en ocasions, fins i tot mitjançant la imitació. Una de les estratègies que de vegades adoptem, és la repressió, o la no acceptació, amb la qual cosa fomentem que quan aquestes tornin a aparèixer, ho facin amb més freqüència i intensitat.

Això últim és especialment important per a comprendre el primer pas per a una correcta gestió: no és l’emoció en si la que ens genera malestar, sinó la seva intensitat, la seva freqüència, i sobretot la nostra interpretació sobre ella. L’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la culpa … totes elles són exemples d’emocions, i de per si, igualment vàlides. Algunes, ens poden resultar més tolerables, i fins i tot agradables, però certament és difícil sinó impossible pensar que alguna persona no passarà per tot l’espectre emocional durant la seva vida. En ocasions, i davant successos amb un elevat impacte emocional, és possible que percebem l’aparició d’aquestes sensacions com de manera externa, inesperada, considerant-les com a mínim controlables. Però tot el contrari, és possible gestionar-lo i regular-lo.

Podem entendre la regulació o gestió emocional com la capacitat d’un individu per experimentar, influenciar, controlar i expressar emocions, de tal manera que aquests estats emocionals no interfereixin la conducta dirigida a objectius del seu medi. En aquest sentit, pot resultar igual d’important disminuir, com mantenir o incrementar una emoció. La desregulació, per contra, es produeix quan la persona és incapaç d’acceptar o canviar diferents components de l’procés emocional, o quan experimenta un nivell d’intensitat desmesurat que interfereix amb el seu autocontrol. En problemes com els trastorns d’ansietat, en els atacs de pànic, o fins i tot en els trastorns de personalitat, pot existir una gran dificultat per a la gestió de les emocions.

En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, trobaràs un grup de professionals formats en diferents vessants que t’ajudaran a afrontar aquest, o qualsevol altre problema que et preocupi. Truca’ns i t’atendrem encantats.

0 Comments

Salut i Benestar: Conceptualització i repercussions

Davant d’esdeveniments com el que ara ens està tocant viure, emergeixen fenòmens, tant individuals com col·lectius, als quals val la pena parar atenció, ja que ajuden a comprendre el funcionament de l’ésser humà. Resulta innegable l’impacte que aquesta situació està tenint en les nostres vides, i aquest pot traduir-se, en part, en qüestionar-nos diferents aspectes del nostre dia a dia. Un d’ells, especialment important ara, és el de la comparació o diferenciació entre salut i benestar.

Ens trobem immersos en una rutina, un estil de vida en què les nostres responsabilitats ens fan estar preocupats per diferents aspectes, els quals poden allunyar-se molt de la nostra salut. En general, vivim enfocats a obtenir benestar, comoditat, i com més, millor. Això, de vegades fins i tot ens porta a fer coses que van just en contra de la nostra salut, ignorant o evitant la seva importància, i posant per davant el plaer que ens produeix (per exemple, consum de tabac o alcohol). Al costat d’això, el ritme frenètic a què estem sotmesos ens fa desenfocar-nos d’aspectes que ara poden anar ressaltant i aparèixer com a veritablement importants. És cert que aquesta situació atempta principalment contra la nostra salut física, però no són menys significatives les conseqüències psicològiques i emocionals que es deriven. I tal com defineix l’OMS, la salut és un estat de perfecte (complet) benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia. D’això es deriva la importància de mantenir un total equilibri en la nostra vida.

Això últim, portat a un nivell més general, ens ha de fer veure la importància de cuidar-nos i de prevenir, no només a un nivell físic, sinó clarament psicosocial. No hauria de ser necessària l’ocurrència de pandèmies o situacions d’emergència per adonar-nos d’això, però no hem de desaprofitar l’oportunitat per reflexionar-hi. D’aquesta manera, és fins i tot possible que preocupacions que tenim en el nostre dia a dia, s’hagin vist minimitzades pel que estem vivint, i que d’altra banda, detalls com el temps que passem en família, la comunicació amb aquells amb els quals estem a prop, o l’estructuració del nostre dia a dia estiguin tenint més rellevància. A més, traslladant-lo a l’àmbit de la salut mental, en moltes ocasions minimitzem o ignorem l’impacte que tenen certs esdeveniments en el nostre estat d’ànim, o fins i tot la importància de certs trastorns psicològics. La por, l’angoixa, l’ansietat, la tristesa, i fins i tot certes problemàtiques com la depressió es poden veure aguditzades per situacions com la present.

Per tot el comentat, la conscienciació, a l’igual que ho està sent la repercussió d’aquest moment, ha de ser global. En conclusió, se’ns oblida que per obtenir el major benestar possible, cal tenir salut. Si vols rebre més informació, o t’interessa qualsevol altra temàtica, posa’t en contacte amb els nostres professionals. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, estarem encantats d’atendre’t. 

Coronavirus / COVID-19: Impacte i estratègies d’afrontament

Les nostres vides s’estan veient desestabilitzades per un fet que no podiem preveure. Ens trobem en una situació sense precedents, la qual està provocant un impacte a tots els nivells; tant personal, com social, cultural, econòmic i fins i tot, polític. Davant d’això, i tot i que cadascun de nosaltres ho puguem patir de diferent manera en funció de les nostres característiques personals i de la nostra situació particular, els sentiments de por, indefensió, ràbia, frustració i tristesa, emergeixen automàticament i gairebé com a mecanisme inconscient de supervivència, i són aquests els que en major part defineixen aquesta difícil situació, ja que podem dir que els compartim en la seva immensa majoria.

Al costat d’aquests, apareixen els problemes personals, les dificultats familiars i de parella, i les limitacions laborals. Tot això conforma una espiral que pot resultar complicada de combatre, de revertir. D’aquesta manera, podem dir que l’impacte o les conseqüències tenen un caràcter global, comú, i és per això que compartim moltes de les dificultats que ens està provocant. Davant d’això, hi ha una sèrie d’estratègies que poden ajudar-nos a afrontar aquesta situació:

A nivell cognitiu (què pensem): S’emmarcarien aquí tot el conjunt de pensaments, interpretacions i anticipacions que realitzem sobre la situació. Aquesta part és especialment important ja que marca com ens sentim, i com actuem. De vegades és inevitable posar-nos en el pitjor dels escenaris, però pot ser útil intentar controlar la nostra ment. Per a això, hem de permetre’ns donar cabuda a interpretacions més realistes del que està succeint, i no només negatives, ja que totes elles són vàlides. A més, hem de procurar basar-nos en la informació que ens proporcionin les autoritats sanitàries, intentant no anar més enllà. Finalment, no únicament centrar-nos en el que no podem fer, sinó també en el que sí. Això últim ens porta a al següent punt.

A nivell conductual (què fem): Són tots aquells comportaments i actituds que adoptem davant el succés. Certament, aquesta situació suposa un canvi en el nostre dia a dia, però és important veure com podem reajustar la nostra rutina, per tal de fomentar una màxima normalitat. Així, tenir distribuïts els espais per al treball, les responsabilitats de la llar i familiars, i per a l’oci, resulta summament important. Hem de procurar conservar el temps per a nosaltres mateixos, i buscar activitats gratificants que promoguin un estat d’ànim positiu. Com més ho estructurem i respectem, més control adquirirem sobre la situació.

A nivell emocional (com ens sentim): No podem oblidar-nos de gestionar tot el conjunt de sentiments i sensacions que ens genera aquest moment. Tot i que indirectament, amb el que s’ha dit anteriorment podem incidir sobre aquest component, de manera directa és important en primer lloc acceptar el nostre estat anímic, i fins i tot tenir certs moments per processar les nostres emocions. Algo així com permetre’ns sense jutjar-nos. A més, resulta clau conservar una comunicació fluïda amb gent propera, ja que d’una banda ajuda a alleujar el nostre malestar a través de l’exteriorització, i per l’altra, promou la confiança entre nosaltres, podent veure que no estem sols davant d’això.

Junt amb les anteriors, hi ha diferents estratègies que podrien englobar-se en cadascuna de les categories esmentades. Orientacions com la Teràpia Cognitiu-Conductual o des de la Teràpia Sistèmica pots trobar alternatives que et facilitin un afrontament òptim. Els nostres equip de professionals, a Mataró, tenen formació en aquestes i altres intervencions. Si vols rebre més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres, t’ajudarem.

La por a la incertesa

Ens trobem en una situació difícil, en un moment en què hem d’adaptar-nos a quelcom nou, un fet aparentment inusual però real. Són molts els canvis que hem de realitzar, sent el primer el de la nostra rutina diària. No només ens enfrontem a una malaltia, sinó als nostres temors, i són aquests els que majorment ens poden portar a desestabilitzar-nos emocionalment. Cadascun de nosaltres farem les nostres hipòtesis sobre el que creiem que podem fer, el que pot passar, quan acabarà, tot d’acord amb la informació que anem rebent. A tot això li podem anomenar jugar amb la incertesa, una dels nostres majors pors.

Les persones tenim una ment científica, necessitem resultats concrets i esperables, de tal manera que tinguem la sensació que controlem la nostra vida. Lamentablement en moltes ocasions això no és possible, i emergeixen sentiments com l’angoixa, l’ansietat o la desesperació, especialment quan el que succeeix ho percebem com a potencialment perillós. Junt amb ‘aquests, poden fins i tot sorgir problemes d’autoestima al no veure’ns capaços de fer-li front. En aquesta situació, podem ser els nostres pitjors enemics, i el que hem d’entendre és que, ja no és tant el fet en si el que ens produeix malestar, sinó les nostres prediccions i anticipacions constants, en forma d’escenaris clarament negatius i fins i tot catastròfics (p .ej., “vaig a morir”; “segur que em troben a la feina”, “no acabarà mai” …). Per això, és important afrontar-lo de la millor forma possible, de tal manera que aconseguim estabilitzar i, dit de forma simple, mantenir la calma. Per a això podem utilitzar diferents estratègies:

  • Ment objectiva: Resulta un dels mètodes més rellevants. Com s’ha vist, la nostra ment ens la jugarà creant escenaris molt negatius. El més important és tenir en compte que hi ha altres alternatives, segurament molt menys catastròfiques, i sobretot molt més vàlides que les que anticipem. Hem simplement de considerar-les, recordárnos-les, i confiar en que puguin donar-se d’aquesta manera. No es tracta de ser exageradament optimistes, sinó simplement d’empetitir la potència de les interpretacions negatives, i donar cabuda a pensaments i hipòtesis realistes, i tranquil·litzadores.

  • Contrastar i acceptar la informació: Aquest està molt lligat amb l’anterior. La por pot fer que anem directament a confirmar la nostres pitjors pors amb informació errònia. Així, per aconseguir ser racionals, relativitzar, i disminuir la por, és important cenyir-nos a la informació que ens proporcionen, i únicament la que ens arribi de les autoritats sanitàries i governamentals. Una cosa així com, ni més ni menys.

  • Exterioritzar i comunicar-nos: Hem de mantenir el contacte amb les persones de confiança, i exterioritzar el nostre malestar. Això, d’una banda ajuda a treure certes emocions negatives, i per l’altra, permet veure que no estem sols davant la situació. A més, fomenta la confiança interpersonal, facilitant que els altres es permetin obrir-se també amb més facilitat.

  • Mantenir una rutina i hàbits: És important intentar veure que no tot ha de girar entorn al problema, i procurar conservar una rutina diària el més saludable i estructurada possible dins de la “improvització” que ens està tocant viure. D’aquesta manera, intentar adaptar les nostres activitats és primordial, i veure fins a quin punt podem conservar la seva realització per tal de sentir-nos adaptats i amb control.

Aquesta i altres estratègies poden resultar molt útils per combatre una por que resulta particularment freqüent. Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Aquests et facilitaran tota la informació que necessitis sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi.

Què és el Trastorn d’Identitat dissociatiu o Personalitat Múltiple? Com es manifesta?

Els trastorns dissociatius constitueixen un grup heterogeni de problemàtiques complexes en les que apareix una alteració en les funcions d’integració de la consciència, la identitat, la memòria i la percepció de l’entorn. És a dir, hi ha una ruptura parcial o completa entre certs records del passat, la consciència de la pròpia identitat, certes sensacions immediates i el control dels moviments del cos. En ocasions, poden donar-se fenòmens dissociatius passatgers que no constitueixen categories específiques, però quan suposen una limitació important en la vida de la persona, i perduren durant un temps significatiu, parlem de patologies o trastorns específics.

Entre ells, un dels més complexos i alhora interessant, és el Trastorn d’Identitat dissociatiu (TID). La principal característica és una pertorbació de la identitat en la qual apareixen dos o més estats de personalitat clarament definits. Al produir-se el canvi o l’escissió entre personalitats, s’observa una discontinuïtat del sentit del jo i de la pròpia identitat, acompanyat de pertorbacions de l’afecte (depressió, ansietat…), el comportament, el coneixement i la percepció. Al costat d’aquests, també són freqüents els lapses de memòria sobre esdeveniments quotidians i informació personal rellevant. Tot i que és un trastorn la prevalença és més aviat baixa, la seva aparició és cada vegada més freqüent. A més, pot suposar un dels trastorns psicològics més incapacitants. Un dels fenòmens més curiosos d’aquest problema, és la consciència o no per part de les personalitats, de l’existència de les altres. En aquest sentit, pot presentar-se de diferents formes: pot ser que es presentin independentment, que una predomini i tingui consciència de les altres, o que totes es coneguin. Aquest últim cas és el menys prevalent.

En quant a la seva etiologia, s’ha proposat que pot sorgir com un fenomen protector. En aquest sentit, el TID sol aparèixer després de patir esdeveniments traumàtics, i és per això que s’associa principalment amb el Trastorn d’Estrès postraumàtic (TEPT). En nens és important no confondre-ho amb jocs fantasiosos, ja que sol ser comú que tinguin amics imaginaris, o que generin situacions fictícies en el joc. Finalment, com a dades a tenir presents, esmentar que el problema sembla iniciar-se en la infància, i apareix de forma molt més significativa en dones.

Si vols rebre més informació sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi, estarem encantats d’atendre’t. Els nostres psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et proporcionaran tota l’ajuda que necessitis.

L’autocontrol: Característiques i estratègies per potenciar-lo

Podem definir l’autocontrol com la capacitat de l’ésser humà per alterar les seves pròpies dinàmiques o comportaments, potenciant les seves possibilitats d’adaptació al poder anar ajustant les seves accions a diferents contextos i situacions. A nivell general, molt probablement hem sentit o utilitzat l’expressió “té molt o poc autocontrol”; amb això comunament fem referència a una característica inherent a les persones, les quals poden tenir en major o menor grau. Contrari a aquesta concepció, com veurem, es tracta més d’una habilitat que pot entrenar-se, i no pas d’alguna cosa exclusivament innata.

En la línia de l’últim exposat, són molts els autors que han intentat definir aquest concepte. La majoria d’ells, coincideix a remarcar que no té res a veure amb voluntat, enteresa o confiança en nosaltres mateixos. Els subjectes que “se saben controlar” no estan fets de cap fibra especial, i tampoc consisteix exclusivament en exposar-se a les temptacions per augmentar la capacitat de resistència, encara que això sigui un component del seu tractament. Per contra, l’autocontrol i el seu entrenament es refereixen a un comportament concret, en una situació concreta. Les seves característiques i habilitats es consideren fruit de l’aprenentatge, i per tant es poden adquirir, sent el seu principal objectiu reduir al mínim la temptació plantejant condicions de la forma més favorable. Aquesta última idea, ens porta a entendre als àmbits als quals s’aplica, sent les addiccions i els trastorns de la conducta alimentària dels més beneficiats. A més, es pot concebre com un programa en si, o com un component d’altres protocols d’intervenció.

En quant al seu procediment, podem diferenciar entre estratègies per facilitar el canvi de conducta, les quals augmenten la motivació; aquelles que impliquen planificació ambiental i per tant, canvien els antecedents de la conducta; i les de programació conductual, centrades en les conseqüències. Entre les primeres, l’autoobservació mitjançant la realització d’autorregistres és un component essencial. En aquest primer moment, l’objectiu és que la persona aprengui a detectar indicis i a discriminar aquelles situacions en què apareix més freqüentment el comportament. Pel que fa a les segones (de planificació ambiental), s’utilitza molt el control d’estímuls i les estratègies cognitives com les autoinstruccions. Aquest segon pas és potser el més rellevant del procediment. Finalment, en la programació conductual és útil fer ús del autoreforç i l’autocàstig, depenent de si s’ha executat la conducta o no.

Com s’ha remarcat, es tracta d’un entrenament que pot ser exclusiu, específic i útil de per si per a un problema en concret, però que sovint queda englobat en una intervenció multimodal en la qual es treballen diferents objectius. Els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre de Psicologia, a Mataró, estan formats en diferents orientacions, podent brindar-te l’ajuda i informació que necessitis, i quan la necessitis. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

Quines són les diferències entre els malsons i els terrors nocturns?

Quan ens pregunten per problemes o trastorns psicològics, és habitual que ens vinguin al cap alteracions que impliquen estar conscient, despert. Segurament ara ens puguin venir alguns exemples. Tot i això, no només es produeixen en un estat de vigília, sinó que també poden presentar-se durant la nit, o millor dit, durant el son. Aquest, tot i ser un fenomen complex, ha reflectit que hi ha una sèrie d’alteracions que es produeixen exclusivament quan dormim, i que aquestes poden ser derivades d’altres problemes emocionals i / o metges, o de naturalesa primària, és a dir, sense poder associar o relacionar-lo amb cap altra afecció.

En relació a l’últim exposat, hi ha múltiples situacions que poden fer que el nostre somni es vegi pertorbat; entre ells, els problemes laborals, familiars i socials constitueixen els grups més amplis. Dins d’ells podríem especificar moltes situacions, com canvis de torn, malestar amb la nostra parella, la pèrdua d’un ésser estimat, el lliurament d’un projecte important … Tot això es tradueix en malestar, el qual es pot exterioritzar amb diferents símptomes com ansietat, depressió, o el que aquí ens incumbeix, problemes de son. Així doncs, específicament en aquesta àmplia categoria, anem a diferenciar dues problemàtiques, que encara que es tendeixen a concebre dins de la mateixa entitat, són dues alteracions independents amb característiques individuals. Per a això podem establir diferents aspectes a tenir en compte:

  • Cicle de la son: Els malsons tenen lloc majoritàriament en la fase REM del nostre somni, és a dir, en l’última fase de la son on apareix un EEG desincronitzat, ones semblants a la vigília i atonia muscular. En canvi, els terrors nocturns solen esdevenir dins la fase més profunda de la son, el son no REM o d’ones lentes. Aquest englobaria les fases 3 i 4 de la son.

  • Activació: En el cas dels malsons, hi ha una activació lleu o moderada, mentre que en els terrors nocturns sol ser intensa, semblant als símptomes d’un atac de pànic en el qual apareixen diferents símptomes d’ansietat.

  • Despertar i record: En els malsons la persona desperta completament i pot recordar gran part del contingut de l’episodi, a diferència dels terrors, on el despertar és incomplet, i hi ha amnèsia per l’esdevingut. Això té molt sentit si tenim en compte la fase de la son. En REM apareixen signes semblants a la vigília, i en no REM estem en un estat de profunda dormició.

Aquestes serien les principals característiques de les dues alteracions, les quals poden ajudar-nos a diferenciar-les a nivell general. Enllaçant amb el primer exposat, ambdós problemes poden aparèixer amb o sense causa associada, i tant en la infància com en l’edat adulta. Si vols rebre més informació al respecte, pots posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.