Síndrome d’alienació parental

EL SÍNDROME D’ALIENACIÓ PARENTAL O SAP Richard Gardner (1985) va definir per primera vegada aquest concepte com “una alteració que sorgeix principalment en el context de les disputes per la guàrdia i custòdia dels fills. La seva primera manifestació és una campanya de difamació contra un dels pares per part del nen, campanya que no té justificació “. Segons aquest autor, el fenomen resulta de la combinació de l’adoctrinament d’un dels progenitors i de les pròpies contribucions del nen dirigides a denigrar i desplaçar al progenitor objectiu. Per tant, s’entén que un de les parts exerceix una influència directa sobre el fill a través d’estratègies dirigides a transformar la consciència dels nens a fi d’impedir, obstaculitzar o destruir els seus vincles amb l’altre progenitor. El mateix Gardner parla d’aquest fenomen com “rentat de cervell”. Aquest a més, a part de servir per potenciar de manera més acusada el distanciament entre les parts, en ocasions es crea en el nen un odi patològic cap al progenitor, i en què no s’arriba a assolir aquest punt provoca un deteriorament greu de la imatge i consideració que posseeix el fill del progenitor “alineat”, caracteritzat principalment per sentiments i pensaments d’infravaloració i menyspreu. D’altra banda, tot i no produir danys físics, les conseqüències d’aquesta forma de maltractament infantil poden ser molt greus, ja que repercuteixen en el desenvolupament psicològic posterior del fill manipulat. Així, a més, en no interioritzar els models educatius, socials i emocionals adequats i necessaris per al seu desenvolupament, això repercutirà en la seva forma d’actuar com a pares en l’edat adulta. A continuació s’exposen alguns dels principals símptomes del SAP: –        Febles, absurdes, o frívoles justificacions per al menyspreu: Tal com hem remarcat, el fill manipulat utilitza arguments sense fonament i irracionals inculcats pel progenitor per denigrar l’altra part. –        Absència d’ambivalència: En tota relació hi ha sentiments positius i negatius. En aquest cas ens trobem amb que els nens mostren una dicotomia accentuada; tot és bo i idealitzat en un progenitor, i tot és susceptible a l’odi i al rebuig en l’altre. –        Contradiccions: Sovint apareixen quan comparem els relats històrics i presents del nen. –        Campanya de denigració: És el component principal de la síndrome, el fill es focalitza en “odiar” a un dels pares. –        Fenomen del “pensador independent”: Alguns nens arriben a defensar que la decisió de rebuig d’un dels progenitors és totalment seva, negant la influència de l’altre progenitor precisament pel component d’idealització i admiració que aquests han aconseguit crear. –        Absència de sentiments de culpa cap a la crueltat i explotació del progenitor “alineat”: És tal el convenciment racional del fill que arriba fins i tot a mostrar indiferència. En resum, la importància i gravetat d’aquest fenomen és òbvia, sent crucial el treball psicològic a més de legal en aquests casos. Lamentablement però, hi ha molts més casos no detectats en comparació amb els identificats, per la qual cosa hem de col·laborar conjuntament per prevenir tant la seva aparició com el seu agreujament.

La rutina en la relació de parella

  LA RUTINA EN PARELLA Una relació de parella és un nexe, un vincle emocional de caràcter romàntic que es genera entre dues persones. Aquest es concep com un espai o àmbit de complicitat, d’intimitat, d’aprenentatge continu i fins i tot de maduració psicològica. Certament, tot i que poden identificar-se certes característiques comunes, en cadascuna de les que es formen dia a dia hi ha aspectes singulars que fan d’elles una cosa única, no solament per les diferències entre els integrants de la relació, sinó per les particularitats que neixen i evolucionen en l’essència de totes elles. Tot i les diferents concepcions i aspectes positius que cadascun de nosaltres pot destacar de la seva relació, actualment hi ha una preocupació o por més o menys accentuada però molt comú i habitual; es tracta de la rutina, o millor dit, “el caure en la rutina”. En aquest punt és important assenyalar que avui dia aquest concepte conté en si una certa connotació negativa, però l’important és determinar si realment suposa un problema per a la relació, és a dir, si els hàbits establerts o alguns d’ells es conceben de manera negativa i, per tant, susceptibles a canvi o millora. En aquest cas, inicialment cal identificar el grau d’acord existent entre els dos membres de la parella, especificant quins aspectes sobre la relació volen potenciar cada un d’ells. Al costat d’això, també resulta útil descobrir aquelles característiques individuals que agraden i es consideren atraients, facilitant d’aquesta manera l’atenció cap a la part positiva de l’altre i de la relació, reduint així el biaix cap el negatiu. A partir d’aquí, et proposem algunes estratègies generals per enfortir la teva relació: – Saber escoltar: Aquest és un aspecte bàsic, encara que en moltes ocasions menyspreat. Implica estar atent a les demandes tant implícites com explícites, comprendre els sentiments i pensaments de l’altre, i saber transmetre aquesta comprensió mitjançant fets específics que considerem gratificants en base a les nostres experiències amb ella. – Demostrar i rebre afecte: No n’hi ha prou amb dir “t’estimo”, tot i que a vegades aquestes paraules no siguin recurrents i puguin ser en si potencialment útils. Ens hem d’assegurar que la persona rep i interioritza els nostres esforços, i per això cal anar una mica més enllà, ja que d’aquesta manera molt possiblement serem nosaltres els que ens veurem recompensats. – Tenir cura dels detalls: Un bona manera de trobar els punts que marquin la diferència davant l’altra persona és atendre bé i ser minuciós amb els detalls que l’altre considera importants. D’aquesta manera podem aconseguir anticipar-nos a certes demandes i facilitar l’acostament. – Atenció cap el positiu: Resulta inútil focalitzar i ressaltar únicament els aspectes negatius de l’altre i de la nostra relació, dedicant-nos a retreure allò que no ens agrada en lloc de ressaltar el que ens agrada. Així doncs, sol ser molt més eficaç remarcar el positiu, que a priori sembla amagat, per aconseguir d’aquesta manera que s’estableixi com a hàbit. A banda dels destacats, hi ha molts mecanismes que es poden utilitzar per evitar establir una rutina negativa, els quals si consideres necessaris en la teva relació, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró. En aquest els millors especialistes en teràpia de parella de procurar ajudar-te d’una manera professional i sobre la base del coneixement existent sobre el teu problemàtica.

Què són els malsons i com afrontar-los

QUÈ SÓN ELS MALSONS?

Tothom té malsons de tant en tant, tant els adults com els nens.

Un malson és un mal somni. És un somni que pot provocar intensa por, ansietat o desconcert, però els malsons no són reals, ni són premonicions de coses dolentes que hagin de passar ni poden fer mal.

Quan dormim, el nostre cervell no deixa de funcionar, tot el contrari. Ocorren diferents fases de somni, incloent el somni REM (de les sigles Rapid Eye Movement). Aquesta fase es denomina d’aquesta manera perquè durant aquesta fase, els ulls es mouen d’un costat a un altre sota les parpelles. Durant el somni REM, es tenen somnis i de vegades aquests somnis poden ser aterridors o inquietants. Aquesta fase del somni ocorre cada 90 minuts aproximadament, i s’alterna aquesta fase amb la fase d’ones lentes. La quantitat de temps que dura el somni REM va augmentant en cada cicle de somni al llarg de la nit, per la qual cosa els períodes més llargs de somni REM ocorren cap al matí. Quan ens despertem en aquesta fase del somni és molt més fàcil que ens acordem del contingut dels somnis.

Els malsons són normals en la infància, no es consideren patològiques, i generalment comencen abans dels 10 anys. Solen ser més comuns en les nenes que en els nens. Els malsons poden desencadenar-se per fets aparentment rutinaris, com iniciar estudis en un nou col·legi, fer un viatge o una malaltia lleu en un dels pares. Els malsons poden continuar fins a l’edat adulta. Poden ser una forma en la qual el nostre cervell maneja les tensions i temors de la vida quotidiana. Una o més malsons durant un breu període de temps poden ser causades per:

– Un fet important de la vida, com la pèrdua d’un ser estimat o un esdeveniment traumàtic.

– Augment de l’estrès en la llar o el treball.

Quan aquests malsons són repetitius, poden resultar molt perturbadoras, per la qual cosa us anem a donar algunes pautes per afrontar els malsons amb èxit:

CONTROL DELS MALSONS

1. Escrigui el malson amb el màxim nombre de detalls possible.
2. Torni a escriure el malson modificant els aspectes negatius. Utilitzi petites modificacions que li donin més sensació de control. Intenti evitar el modificar els aspectes negatius utilitzant contraris (per exemple, si somia que li persegueixen no utilitzi la modificació “em giro i no em persegueix ningú”, utilitzi “em giro i veig que em segueix la meva parella per fer-me una abraçada”). 
3. Aproximadament dues hores abans d’anar a dormir torni a llegir la versió modificada del malson.
4. Quan estigui en el llit, visualitzi la versió modificada del malson com si fos una pel·lícula.
Si tens problemes relacionats amb el somni, no dubtis a consultar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres de Mataró experts en problemes de somni i altres trastorns psicològics. T’ajudarem!

Cristina Martínez Viana

Psicòloga i Directora del Gabinet Psicològic Mataró

El perdó

Quan una parella discuteix i es tira en cara coses del passat una vegada i una altra és perquè algun dels dos o tots dos no saben com perdonar a l’altre.
Per això, perdonar acaba sent tot un repte, perquè quan una persona t’agredeix emocionalment en forma de traïció, engany, insult, etc., la reacció natural que ens neix és la de defensar-nos i respondre a aquest atac.
I és que perdonar no és cosa fàcil. Per què? Hi ha 4 motius que expliquen perquè perdonar és tan complicat per a algunes persones:
1- El ressentiment: quan algú ens fa mal, especialment si és algú important per a nosaltres, la ferida sol trigar molt temps a guarir-se. El ressentiment apareix quan el “ferit” té necessitat de venjar-se i retornar el dany sofert a qui ho va causar.
2- La manipulació: existeixen algunes persones que decideixen conscientment o inconscientment que no volen perdonar a qui li va danyar amb la finalitat de poder usar aquest dany més endavant al seu favor. Per aquest motiu, en les següents discussions treuen una vegada i una altra el dany ocasionat en el passat.
3- La desil·lusió: algunes persones creixen pensant que la vida és perfecta i meravellosa i que sempre van a mantenir els mateixos amics o que la seva relació de parella serà igual de meravellosa amb el pas dels anys. Aquestes expectatives tan irreals pot provocar que un sigui més crític i menys procliu a perdonar als altres.
4- Les conclusions errònies: Hi ha persones molt orgulloses, i erròniament creuen que si perdonen a l’un altre salin perdent o són els febles en la disputa.
5- Conclusions equivocades. Moltes persones creuen que si perdonen al seu cònjuge, sortiran perdent. Pensen, per exemple:

Perdonar és tremendament avantatjós. Diferents recerques han conclòs que perdonar proporciona beneficis com la disminució de:
– El dolor crònic
– Els problemes cardíacs
– El comportament agressiu i violent
I augmenta:
– L’esperança de vida
– La tolerància a la frustració i la tolerància en general
– La paciència
– El benestar emocional
Per perdonar cal tenir en compte els següents 4 aspectes fonamentals del perdó:
1- Expressar l’emoció
Sigui el que sigui l’ofensa que ens han fet, per poder perdonar necessitem expressar exactament i completament com ens hem sentit. Tant si l’ofensa provoca tristesa com a ràbia, aquestes emoció és han de ser sentides i no bloquejades i expressades i per tant també escoltades per part de l’autor de l’ofensa (si pot ser).
2- Comprendre el per què de l’ofensa
Tendim a buscar sempre l’explicació de les coses que no succeeixen. Aquest no és un cas diferent. Si no comprenem per què ens han agredit, el nostre cervell seguirà buscant incessantment aquest per què fins a trobar la resposta.
3- Recuperar la seguretat
Quan un perdona necessita sentir que aquesta ofensa no tornarà a produir-se. Es necessita per tant una disculpa sincera per part del que ha causat el dany i un compromís ferm que no tornarà a actuar de tal manera.
4- Deixar anar el ressentiment i el dolor
Una vegada s’ha processat i comprès què va passar i per què va passar, i tenint la certesa que no tornarà a ocórrer el dany, cal comprometre’s amb un mateix a deixar anar el dolor i no guardar ressentiment. Cal esforçar-se per no pensar en el fet i el dolor provocat per no alimentar els sentiments negatius i recordar que si un ha decidit perdonar, ha de fer-ho de forma autèntica i sincera.

Si asseguis que tens problemes per perdonar a algú que t’ha ferit, pots posar-te en contacte amb nosaltres. Som un equip de psicòlegs i psiquiatres a Mataró especialitzats en aquest tipus de problemes emocionals.

Nadal i depressió. Per què?

El Nadal ja és aquí i, malgrat a moltes persones els entusiasmen aquestes dates, moltes altres és quan es senten més tristes en tot l’any. Hi ha diversos factors que ho expliquen, però el que més pes té en aquest assumpte són les expectatives tan elevades que hi ha al voltant del que signifiquen aquestes festes. 
Que el Nadal afecta emocionalment de forma negativa està força demostrat, i és que a diversos estudis s’ha vist que en aquesta època el nombre de suicidis, de depressions i l’ús de fàrmacs antidepressius augmenta notablement respecte la resta de l’any.
Els motius que porten a aquest desànim i aquest malestar emocional al Nadal són 4:
1- Expectatives poc realistes sobre el que significa el Nadal i el que se suposa que un ha de fer, s’ha de sentir o ha de tenir en aquestes festes à sentiments de frustració

2- Sentiments de soledat – el 25% de la gent diu sentir-se sola amb freqüència i el 40% diu no tenir cap amic íntim.

3- Fer balanç a final d’any – L’excés de reflexió sobre la pròpia vida i  ser conscient de les carències personals en comparació amb les altres persones.

4- Pressió per gastar diners en àpats i regals. Sembla que l’amor es mesura per la quantitat i qualitat de les compres que es fan en aquestes dates.
Des del Gabinet Psicològic Mataró us volem donar alguns consells sobre com afrontar els problemes emocionals que apareixen al Nadal en funció de què ho provoca:1- No basar el Nadal en els diners – Marcar un pressupost lògic pels regals i els àpats
2- Marcar objectius assolibles i realistes respecte les festes – cadascú ha d’entendre el Nadal a la seva manera
3- No creure’ns el que ens vénen els anuncis de televisió, la societat en general, etc., sobre les famílies perfectes i els Nadals perfectes
4- Agraïr el que tenim i gaudir de cada moment, per petit que sigui
5- Planificar aquestes dates amb activitats agradables
6- Enfocar les diverses situacions que ens donarà el Nadal pel costat positiu
7- Fer el possible perquè les nostres relacions socials siguin el més saludables possibles.
8- No oblidar que el Nadal no porta la tristesa, així com tampoc porta amor, pau i felicitat. La tristesa la porta la persona amb les seves interpretacions negatives d’aquestes dates. Cal doncs aprendre a tenir interpretacions més positives en general, per evitar el desànim.
Si malgrat tots aquests consells et sents desanimat i sense ganes de fer res i no trobes la manera de millorar el teu estat d’ànim, no dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs i psiquiatres experts en el tractament de la depressió i l’ansietat. El patiment emocional, quan hi ha solució, no té cap sentit. Cuida’t i disfruta de les festes!
Bon Nadal a tothom!!!
Cristina Martínez VianaDirectora i psicòloga del Gabint Psicològic Mataró

Les drogues de síntesis

Encara que són vàries les substàncies englobades en el terme drogues de síntesi, anem a referir-nos a la més usual, la coneguda com a èxtasi o MDMA. Juntament amb altres sutancias de la mateixa família química (Eva, píndola de l’amor, etc.), l’èxtasi va contribuir a popularitzar la química psicoactiva, obrint un camí pel qual després es van colar altres substàncies; ketamina, GHB, etc., les quals, malgrat el tractament mediàtic rebut, no semblen estar tenint especial arrelament a Espanya.

L’èxtasi va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l’exèrcit nord-americà a la cerca d’un fàrmac que forcés als presoners a declarar. Posteriorment, en plena ebullició dels moviments contraculturales i psicodèlics, va ser objecte d’experimentació per alguns psicòlegs i psiquiatres nord-americans que pensaven que aquesta substància tenia capacitat per aixecar algunes de les repressions dels seus pacients.

La dècada dels vuitanta coneix un cert auge d’aquesta i altres substàncies de síntesis. Els clubs de música house d’Estats Units (Detroit, Chicago, etc.), Austràlia i Europa (Regne Unit, Holanda i Alemanya en un primer moment, per estendre’s després a pràcticament tota la Unió Europea) són l’escenari des de mitjan vuitanta del consum d’aquestes drogues.

Amb l’entreu al segle XXI, la seva penetració sembla haver-se frenat i fins i tot es veu una reculada en alguns llocs. A Espanya, per exemple, l’enquesta escolar de 2002 mostra un descens del consum entre els joves de 14 a 18 anys. Aquest fet pot estar relacionat amb l’impacte que han tingut en l’opinió pública les morts vinculades a l’èxtasi habidas a Espanya.
COMBINACIÓ DE DROGUES

Cada droga té la seva mitologia. En el cas de les drogues de síntesis, durant anys es va divulgar la idea que els seus consumidors s’abstenien del consum d’altres drogues, limitant-se a acompanyar les seves pastilles amb quantitats generoses d’aigua. Aquesta conducta va poder ser certa als primers moments d’ús elitista, però va cessar a mesura que el consum de pastilles es va popularitzar. Recerques espanyoles i europees mostren com els consumidors d’aquestes drogues les combinen amb diverses substàncies: alcohol, tabac, haixix i, en no poques ocasions, cocaïna.

EFECTES

Donen lloc a una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada, per la qual cosa les hi ha comparat amb una mescla de anfetaminas i un al·lucinogen anomenat mescalina. En consumir-se en forma de pastilles, la seva absorció en l’aparell digestiu, d’on pansa al torrent sanguini, és més lenta que en el cas d’altres vies d’administració.

Efectes psicobiológicos. Quan va començar a derivar-se al mercat negre, es va plantejar comercialitzar-la amb el nom de empathy, finalment rebutjat. Aquesta denominació reflecteix quins són els seus principals efectes:
Efectes fisiològics. Els efectes més freqüents d’aquestes drogues són:

RISCOS

Gairebé totes les drogues són presentades al moment de la seva comercialització com a compostos completament inofensius. Ha estat el cas del tabac, l’impacte del qual sobre la salut pública només recentment es reconeix com a evidència; va ser també el cas de les anfetaminas, usades en uns altres temps per estudiants o camioners, i és també el cas de l’èxtasi, defensat pels seus promotors com a substància sense cap tipus de risc. No obstant això, la recerca encara incipient ha permès perfilar alguns riscos:
Riscos psicològics. Els més severs són:

§ Crisi d’ansietat
§ Trastorns depressius
§ Alteracions psicóticas

Riscos orgànics. S’associen al context en què se sol consumir l’èxtasi, ambients caldeados en els quals es balla intensament:

§ Augment sever de la temperatura corporal 
(hipertèrmia maligna)
§ Arítmia
§ Convulsions
§ Insuficiència renal
§ Rabdomiólisis
§ Coagulopatía
§ Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
§ Insuficiència hepàtica

S’investiga actualment la capacitat de l’èxtasi per provocar en humans la neurotoxicidad detectada en animals de laboratori, havent-hi evidències respecte al seu impacte negatiu sobre la memòria.
El consum d’èxtasi ja s’ha cobrat vides a Espanya. Al llarg d’una dècada, s’ha detectat la presència d’aquesta substància en, almenys, 140 morts, 38 dels quals no havien combinat aquesta droga amb cap altra.

ALGUNES DADES 

El 4,2% dels espanyols de 15 a 64 anys declara haver provat pastilles almenys una vegada, segons les conclusions d’una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues realitzada en 2001.

Les drogues de síntesis han consolidat la seva presència en determinats llocs de diversió dels joves espanyols les nits dels caps de setmana. Després d’un primer moment de llançament i consegüent auge, el consum d’aquestes substàncies es va ser estabilitzant durant els anys noranta. En els últims anys, no obstant això, ha descendit el consum.

De fet, si ens centrem en els estudiants espanyols de 14 a 18 anys, les dades mostren que el consum habitual d’èxtasi va caure del 2,5% a l’1,7% entre 2000 i 2002.

Com a mitjana, aquest col·lectiu d’estudiants comença a experimentar amb èxtasis als 15,4 anys.

Si creïs que pots tenir problemes amb les drogues contacta amb els nostres psicòlegs especialistes en drogues de Mataró.

La importància de la simpatia

LA IMPORTÀNCIA DE LA SIMPATIA EN LES NOSTRES VIDES

Es defineix la simpatia com la capacitat de percebre i sentir directament, de manera que s’experimenta com sent les emocions una altra persona. La simpatia implica afinitat, inclinació mútua i amabilitat.

Pogués semblar que les persones tímides són antipàtiques. La timidesa pot tenir la seva arrel en un excessiu proteccionisme en la infància, en algun defecte o limitació —habitualment amb poca transcendència objectiva— mal assumida, o en una educació que no ha aconseguit contrarestar suficientment l’amor propi… i de vegades respon directament a la timidesa dels propis pares.

Vèncer la timidesa no és cosa d’un dia. És una batalla difícil en la qual no cal perdre l’esperança i en la qual també cal saber perdre amb esportivitat, perdonar-se a un mateix, donar-se la mà i tirar una altra vegada cap a davant. Per començar, cal renunciar seriosament a tancar-se en els records o imaginacions de les hores felices, perquè els tímids gairebé sempre barregen les seves pors amb la satisfacció gairebé contínua d’aquest desig de replegar-se a la calor de la pròpia solitud.

La simpatia va de la mà de l’èxit en la vida. De fet, moltes persones creuen que la simpatia és una qualitat natural, però en realitat com gairebé totes les qualitats, hi ha algunes persones que estan més predisposades genèticament però unes altres poden adquirir alguns trets de personalitat amb l’experiència.

Se sap que les persones simpàtiques tenen més èxit en una entrevista de treball perquè causen una imatge de grat en l’interlocutor.

Un estudi que ha estat realitzat per la Univesidad de Massachusetts en el qual van participar 133 gerents i responsables de selecció de personal van concloure que un argument donat per una persona agradable i simpàtica és acceptat amb més facilitat per part del seleccionador de recursos humans fins i tot en el cas d’estar en desacord amb aquesta idea. La simpatia d’una persona també genera més confiança.

ALGUNES IDEES PER SER MÉS SIMPÀTIC

Què és el que fa a una persona més popular o simpàtica? Hi ha trets que apareixen constantment en les persones que són reconegudes com a populars, i els que incorporen aquestes característiques a la seva vida quotidiana poden veure’s a si mateixos tenint més èxit.

ESCOLTAR

Escoltar i fer preguntes és fonamental per caure bé. No serem simpàtics si abans de saber el que opina ja estem contestant segons la nostra opinió. L’empatia és clau. Posar-nos en les seves sabates per poder entaular una conversa realment reeixida.

OLVIDATE DEL TELÈFON

Quan estàs amb algú apaga en mòbil i deixa de costat Internet, Whatsapp… Centra’t en la persona que tens al davant i no perdis temps amb els teus contactes cibernètics. Si estàs pendent d’una trucada important o urgent, comenta-ho i t’apartes un moment.

SER GENUÍ I NO DISFRESSAR-SE

Ser genuí i honest és bàsic per ser una persona molt simpàtica, perquè a ningú li agrada la gent falsa. Les persones s’acosten a aquells que senten que són genuïns, perquè senten que poden confiar en ells.

Pensa que és complicat que algú a qui no coneixes et caigui ben i ens faci sentir còmodes. Les disfresses no ajuden mai; intentar imitar no ens ajudarà mai.

NO TENIR PREJUDICIS

Deixa fos els prejudicis. Les persones de mentalitat oberta sempre solen ser interessants pels altres. Pensa-ho d’aquesta manera: Qui vol tenir una conversa amb una persona de ment tancada que ja té una opinió sobre alguna cosa, inclusivament abans d’escoltar-ho?

Aprèn a mirar el món amb els ulls de les altres persones per així eliminar els teus prejudicis. No fa falta que creguis en això o ho aprovis, però sí que entenguis als altres i els respectis. La tolerància és la clau.

Així que recorda, respecta, mira amb els ulls de l’altre i abandona qualsevol prejudici pel temps que sigui suficient per poder connectar-te amb uns altres.

NO BUSCAR L’ATENCIÓ

Les persones solen rebutjar a aquelles altres persones que estan constantment en la cerca d’atenció o massa extrovertidas. Els clàssics graciosillos no solen caure especialment ben com tampoc els que tenen un ego enorme que crea ombra als altres. Quan parles d’una forma amable, confiada i concisa, les persones et prestaran major atenció i podràs ser molt més persuasives i inclusivament contagiar la teva actitud amb rapidesa.

CUIDAR LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Segons diversos estudis la comunicació NO verbal és més del 50% de la nostra comunicació. El seu bon ús és tan important com la utilització d’unes bones paraules.

CUIDAR LA PRIMERA IMPRESSIÓ

Segons diversos estudis, durant els primers 7 segons en què algú ens veu, ja es forma una primera impressió sobre nosaltres. Impressió que haurem de mantenir o millorar segons sigui el cas. Durant la resta de la conversa aquestes persones estaran internament buscant justificar aquesta primera impressió que van tenir sobre la teva persona. Com ens vestim és clau; també cuidar el nostre aspecte físic i higiene.

SALUDAR PEL SEU NOM

El nom és una part essencial de les persones i pot ser molt poderós quan ho utilitzem. Flama pel seu nom a la persones. No utilitzis solament el nom d’una persona per saludar-ho, sinó que també hauries d’utilitzar-ho en alguns moments de la conversa perquè l’altra part se senti a gust i també perquè reprengui i mantingui l’atenció durant la xerrada. Si tens problemes per recordar noms, tracta d’invertir un major temps amb aquesta persona per reconèixer el seu rostre i així buscar associar-ho al nom fins que ho recordis.

SABER OBRIR-SE

Tracta de no compartir temes personals o delicats ràpidament ja que això podria deixar el missatge que ets una persona problemàtica o queixosa. Les persones altament simpàtiques permeten que les altres persones ho vagin guiant fins a reconèixer quan és el moment correcte per obrir-se i tocar aquest tipus de temes.

I SOBRETOT… SEMPRE AMB UN SOMRIURE

El somriure és la clau del carisma i de la simpatia.

El joc patològic o ludopatia

El joc d’atzar és legal a Espanya des de 1977.Espanya i Alemanya són els països que ocupen el primer lloc de despesa per càpita en joc (Becoña, 1996)La prevalença cada vegada és més elevada ja que la legalització ha anat acompanyada de condicions afavoridores:Gran varietat i oferta de jocsAlta disponibilitat i accessibilitatGran permissivitat i acceptació socialPotenciació governamentalIntensa publicitatJoc Patològic à Pèrdua de control sobre el joc Passa de ser un entreteniment a una necessitat.El joc patològic pot afectar a qualsevol persona, de qualsevol edat, gènere, orígen i situació socioeconòmica. Prevalença 1-2% de la població general.TIPUS  DE JUGADORS
Jugador recreatius. La majoria de persones són jugadores no problemàtiques, que juguen amb poca freqüència o bé no juguen mai. El joc no sol provocar conseqüències negatives: perdin o guanyin, aquestes persones rarament dediquen més temps i diners al joc del que han planificat i dels que es poden permetre.Jugadors de risc. Han experimentat dificultats a causa del joc, però majoritàriament han pogut controlar-se i evitar més conseqüències negatives, tenen més risc de caure en el joc problemàtic.Jugadors problemàtics. Destinen al joc més temps i/o diners dels que es poden permetre. Jugar comporta conseqüències negatives. Ex. comencen a jugar en solitari en lloc de fer-ho en companyia, minimitzen o encobreixen l’abast del seu joc, dificultats per arribara  final de mes, etc. Jugadors patològics. El joc es converteix en una necessitat i assoleixen al menys 5 símptomes específics per ser diagnosticats. El joc patològic és un trastorn psiquiàtric.Trets essencials:Durant un període de temps continuat es perd el control sobre el joc;Va augmentant la freqüència de joc i la quantitat apostada;La preocupació per jugar i obtenir diners per seguir-ho fent esdevé constant; iLes alteracions en la conducta en relació al joc continuen malgrat les conseqüències adverses (deteriorament de la vida individual, familiar, laboral, acadèmica i social).Pensaments irracionals en relació al joc Il·lusió de controlFreqüències absolutesSupersticions Etc.MITES I REALITATS SOBRE EL JOC
Hi ha moltes creences i supersticions relacionades amb el món del joc
               Quines són certes i a quines són falses?
1-     Recordar les jugades anteriors pot fer-te guanyar en la següent
No hi ha un patró quan es tracta de jocs d’atzar. Si n’hi hagués, tothom ho sabria i ningú podria perdre. Si ningú perd no hi ha diners per pagar als guanyadors i generar beneficis per a les empreses del joc.
2-     Si continues jugant, al final acabes recuperant els diners invertits
Com més es juga més diners es poden perdre. Les probabilitats sempre estan a favor de la banca, així és com funciona el joc. Els operadors de joc calculen que algunes persones guanyaran, però òbviament ha d’haver-hi més gent que perdi perquè el negoci sigui rendible.
3-     A la ruleta, després de 5 jugades en vermell la probabilitat que la bola caigui al negre és més alta
Fins i tot quan la bola ha caigut 5 vegades consecutives al vermell, la probabilitat que la següent vegada caigui en negre és un 50%. Ni més ni menys. Cada volta de la ruleta és independent, impredictible i aleatòria. Oblida’t d’expressions com que el joc “està calent”.
4-     Una bona estratègia és imprescindible per guanyar a les màquines dels bars
Les màquines estan programades per donar premis en un percentatge preestablert. No té res a veure si fa molt que no donen premi. No hi ha res que es pugui fer per canviar l’atzar.
5-     Fa dos anys em van faltar dos números i l’any passat només em va fallar un; està clar, aquest any em toca!
Aquest any, com l’anterior i com fa dos, la probabilitat de premi en el joc és la mateixa. Res ha canviat.
6-     Si compro el meu dècim a “La Bruixa d’Or” és segur que em tocarà el premi gros. Aquí sempre toca!
Si a “La Bruixa d’Or” sempre toca (i això no és segur) és perquè sol oferir una major varietat de números als clients. Per tant, hi ha més probabilitat que un números premiat hagi estat venut a aqeusta administració perquè ven més números diferents; però la probabilitat que el teu dècim estigui premiat és sempre la mateixa i és independent d’on l’hagis comprat.
7-     Quantes més vegades juguis, major probabilitat tens de guanyar més diners
El joc està directament relacionat amb l’atzar. Cada nou resultat és independent dels anteriors o posteriors. Per exemple, tornar a jugar a la loteria o la ruleta el mateix número no fa que tinguis més possibilitats de guanyar. Invertir més temps en el joc només farà que hagis de pagar més per aquest temps d’oci.
8-     Conèixer molt bé un joc fa que tinguis més probabilitats de guanyar
Tot es redueix a la sort. Els jocs com el pòquer i les apostes esportives poden beneficiar-se dels coneixements addicionals, però el resultat segueix sent una incògnita. Pots creure que ets el millor jugador de pòquer de la zona, però mai podràs controlar que un altre tingui millors cartes. El teu equip de futbol podria haver guanyat els dos últims partits, però això no assegura que guanyi el proper.
9-     12.345 és un número horrorós per a la loteria i segur que no toca mai
El número 12345 té exactament la mateixa probabilitat de guanyar que el 15351 o el 00200. La loteria és pur atzar.
10-  Avui és el meu dia de sort. Segur que puc aconseguir un gran premi
L’atzar no distingeix entre dies ni té especial sensibilitat cap a esdeveniments o successos externs. Tampoc té preferència per colors, utensilis o persones. Si has obtingut un premi mitjançant un joc d’atzar, res assegura que tornis a aconseguir-ho.
 PER QUÈ AVUI DIA ES JUGA TANT ONLINE?
§  Fàcil accés
§  Anonimat – entorn íntim
§  Percepció alterada dels diners en un entorn virtual
§  Bombardeig de la publicitat a tots els mitjans
QUÈ ES POT FER?
Control d’estímuls: Estratègies encaminades a dificultar l’accés als videojocs i al joc. Ex. Autoprohibició de jocs d’atzar, limitar la connexió a internet, identificar situacions de risc, planificació d’activitats alternatives al joc, etc. Comunicar a familiars i amics canvis en el comportament. Autolimitar-se  el temps que es passa davant de la pantalla a un màxim de  3 hores diàries i els videojocs mai abans d’anar a dormir (Associació Espanyola de Pediatria).Fomentar altres activitats lúdiques amb la família i els amics. Procurar que l’ordinador i/o el videojoc estigui en un lloc visible de la casa per evitar l’aïllament i el pas de les hores. L’objectiu final del tractament és:Jocs d’atzar: abstinènciaVideojocs: ús controlat En cas d’addicció més greu cal iniciar un tractament psicològic especialitzat.Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHSS, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.)En principi es descarta el tractament farmacològic donat que la psicologia té les eines necessàries per afrontar el problema. Gabinet psicològic Mataró
93 790 85 96
C/ La Riera, 14 5è 1r (Mataró)

El meu fill té TDAH, què puc fer com a pare?

El TDAH (o Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) és un trastorn del neurodesenvolupament i, per tant, de base biològica; no obstant, amb un tractament especialitzat i la col·laboració de la família (entorn proper) i de la escola, podem ajudar a aquests nens a desenvolupar-se amb el TDAH i no malgrat a aquest.

¿QUINES ACTITUTS PODEM PRENDRE COM A PARES?: AFRONTAR EL PROBLEMA DE MANERA EFECTIVA
•    Evitar la culpa: tots desitgem i projectem la idea de com seran els nostres fills; que no hagin de trobar-se amb dificultats que els afectin o els trasbalsin. No obstant quan apareix un diagnòstic d’una malaltia o trastorn de base genètica, apareix també moltes vegades el sentiment de culpa.
Tot i que som conscient de que és molt senzill valorar i relativitzar els problemes quan no són els propis, la culpa no ens ajudarà en el nostre paper de pares; al contrari, generarà un clima emocional negatiu que afectarà a tota la família i només podrem veure les limitacions del nostre fill/a en comptes de totes les seves potencialitats.
En comptes d’instaurar-nos en les idees del que no és o no podrà ser, és més constructiu pensar en el que és, en el que sí que pot fer el nostre fill/a i com aquestes potencialitats poden ajudar-lo amb els seus handicaps.
•    Pensar a curt termini i de forma positiva: tot i que el nostre ritme de vida de vegades no ens permet tenir tota la paciència necessària per a prendre’ns el temps que necessita el nen i adaptar-nos al seus ritmes, per a un nen/a amb TDAH és molt important que li donem la oportunitat de començar de nou cada dia. Que avui o fins al moment hagi trigat més del que creiem necessari en vestir-se per anar a la escola, no vol dir que no puguem ajudar-lo a gestionar el temps de manera més efectiva amb el temps;  que un dia hagi oblidat el llibre que necessitava per anar a classe no esborra totes les vegades que s’ha enrecordat de portar el material.
Hem de tenir en compte que aquests nens no funcionen a llarg termini; al contrari. Per això, mantenir càstigs i mal humor pels problemes de funcionament en el dia a dia no només crearà un clima emocional negatiu en la família, també resultarà frustrant per al nen perquè sentirà que mai ho podrà fer suficientment bé.  Aquests càstigs i empipades mantingudes durant el temps només aconseguiran impactar en la seva autoestima de manera negativa i, per tant, la conducta empitjorarà. És per això que és important saber com aplicar les conseqüències a una conducta no desitjable per tal que aquestes conseqüències tinguin efecte i donin pas a conductes desitjables.
•    Potenciar la individualitat del nostre fill/a: que un nen/a estigui diagnosticat de TDAH no hauria de definir-lo. El nostre fill és molt més que una etiqueta diagnòstica, té un ambient i una personalitat que modulen la expressió d’aquest trastorn, el que seria una bona noticia ja que implica que hi ha molt per fer per ell/a i per tal de millorar el seu funcionament quotidià.
D’altra banda, hem de ser conscients de que quan esperem un full/a generem expectatives de com serà, què podrà arribar a fer. Quan es dona algun tipus de problema de caràcter mèdic o psicològic aquests desitjos que havíem projectat en el nostre fill/a es trenquen i hem de ser cautel·losos de no transmetre al nostre fill la nostra frustració. El més constructiu seria poder deixar de banda aquests desitjos irracionals i poder veure al nostre fill pel que és i el que pot fer i tenir en compte que, encara que a nosaltres ens hagués agradat que realitzés activitats més relaxades, el nostre fill tindrà les seves pròpies necessitats tant pel trastorn, com per la seva personalitat i, gaudirà i es desenvoluparà en activitats que requereixin de més moviment i menys atenció.
La realitat és que el nostre fill és únic i el millor que podem fer és recolzar-lo i estimar-lo pel que és i no pel que ens hagués agradat que fos. Aquesta actitud revertirà en una autoestima i autoimatge positives del nen, el que li ajudarà a tenir una base emocional sòlida per a afrontar les dificultats del dia a dia derivades del trastorn.
•    Entendre què és el TDAH: entendre el trastorn és fonamental per a poder ajudar al nostre fill i gestionar millor tant l’aspecte emocional (el nostre i el d’ell/a), com els seus comportaments i les seves potencialitats a nivell cognitiu. Per tal d’aconseguir una millor comprensió del trastorn podem informar-nos sobre grups psicoeducatius, grups de recolzament i la orientació dels professionals especialistes que atenen al nostre fill/a.
•    Buscar recolzament: ser pares no és una tasca fàcil, els nostres fills no venen amb un manual d’instruccions sota el braç; si a més, el nostre fill presenta algun tipus de condició que fa que la seva educació sigui més complexa, és positiu permetre’ns demanar ajut:
    Parlar amb el tutor/a i psicopedagog/a de la escola.    Amb el psicòleg/s i psiquiatra que atenguin al nostre fill/a.     Visitar al pediatre  per a conèixer la seva opinió i assessorar-nos.     Assessorar-se amb un Treballador Social sobre els recursos i els ajusts als que té accés el nostre fill.     Parlar amb la resta de familiars de l’entorn immediat del nen/a: germans, altres cuidadors…•    Seguir les recomanacions e indicacions dels especialistes que atenen al nostre fill (sempre tenint en compte que la decisió última és la nostra com a tutors).

Com afecten les estacions de l’any al nostre estat d’ànim?

Actualment, i des de fa cert temps, ens trobem patint de forma constant canvis bruscs en el nostre clima, traduït en una disminució i / o augment de la intensitat i freqüència de les diferents condicions meteorològiques i especialment de la temperatura. Això repercuteix directament en el nostre estat d’ànim.

Les condicions climàtiques i especialment la llum exerceixen una gran influència en el nostre estat psicològic i emocional. Tant és així, que certs trastorns psicològics semblen millorar o empitjorar segons l’època de l’any en què se situïn. Així, els principals símptomes són augment del cansament, dificultats de concentració i per conciliar el son i disminució de l’estat d’ànim. Per exemple, en el Trastorn Bipolar, s’ha comprovat que existeix un patró estacional, és a dir, hi ha una major presència d’episodis depressius a l’hivern, i cap a l’estiu, en canvi, predomina la simptomatologia relacionada amb la mania i l’eufòria.

Tot i això, no cal patir una malaltia mental per adonar-nos de la influència que el clima té en nosaltres. Les estacions que posseeixen més hores de llum, com són la primavera i l’estiu, afavoreixen l’exaltació de l’estat d’ànim, i aquelles amb menor presència de llum (tardor i hivern), semblen associar-se a una disminució de l’estat anímic afavorint l’aparició de símptomes depressius com l’apatia, tristesa, pèrdua d’energia o cansament, etc. Encara que existeixen moltes teories sobre per què es produeixen aquestes variacions en el nostre estat emocional en funció de l’estació, la majoria coincideixen en que estan desencadenats per una resposta del cervell a la disminució de la quantitat de llum, i relacionen això amb certes hormones encarregades de la regulació dels cicles son-vigília, com són la seratonina i la melatonina.

Les dues hormones són segregades de manera automàtica. La primera d’elles augmenta la seva presència i segregació quan ens trobem exposats a la llum solar, i s’associa principalment a benestar psicològic en termes d’augment de la sensació de benestar i desig sexual. D’altra banda, la secreció de melatonina apareix sobretot a la tarda i durant la nit, és a dir, quan disminueix la llum solar, regulant principalment el cicle de son. D’aquesta manera, quan les hores de foscor són més predominants (hivern i tardor), pot existir un augment considerable dels nivells de melatonina i una disminució de serotonina, produint unes condicions biològiques que afavoreixen un baix estat d’ànim amb símptomes com tristesa, fatiga o apatia.

Tot i així, és important tenir en compte que l’afectació de les diferents estacions al nostre estat psicològic actua de manera diferent en cadascun de nosaltres, veient-se mediat per variables familiars (història familiar), ambientals (entorn) i personals (p.ex: experiències).

En aquest sentit, encara que ens trobem en un període de major quantitat de llum, l’augment de la temperatura unit a factors d’estrès com problemes laborals, socials o familiars afavoreixen que apareguin certs símptomes com ansietat, irritabilitat, o agressivitat, podent traduir-se en trastorns específics com Trastorns d’Ansietat o Trastorns de conducta, els quals poden requerir una intervenció a nivell psiquiàtric a més de psicològic. Per això, hem de tenir en compte que en els diferents problemes quotidians apareixen immiscuïdes múltiples variables a considerar per afrontar de manera adequada les diferents situacions.

El nostre equip de psicòlegs, situat a Mataró, et facilitarà els recursos i les eines necessàries per fer front a aquestes o altres dificultats que consideris importants. En cas de voler més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres.