Per què apareixen els atacs d’ansietat?

Model Explicatiu: DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT DEL PÀNIC

EL “CERCLE VICIÓS” DEL PÀNIC:

a) SENSACIONS CORPORALS —> b) INTERPRETACIÓ CATASTROFISTA            –>  c) ACTIVACIÓ
DESAGRADABLES DEL SISTEMA D’ALARMA 

Les crisis de pànic es produeixen en engegar-se la reacció d’alarma o sistema d’alarma (punt c del dibuix) que és un mecanisme reflex de l’organisme que té com a missió posar-nos fora de perill (mitjançant la fugida, la cerca d’ajuda, etc.) quan afrontem una situació que posa en perill la nostra supervivència.

Però, en els atacs de pànic, aquesta reacció d’alarma s’engega sense que existeixi un perill real, per la qual cosa també se’ls anomena falses alarmes. Aquestes falses alarmes es produeixen perquè avalues com a perilloses certes sensacions internes que, en realitat, no poden fer-te cap dany i que tots podem experimentar, en major o menor grau, quan estem nerviosos.

Explicarem cadascun dels punts del dibuix:

Punt a: Sensacions internes:
Les sensacions internes que poden donar lloc al pànic, solen ser algunes de les següents: palpitacions, sacsejades del cor o elevació de la freqüència cardíaca; suor, esgarrifances o sufocacions; tremolors o sacsejades; sensació d’ofec, de falta d’alè o sensació d’ennuegar-se; opressió o malestar en el pit, nàusees o molèsties abdominals; mareig i inestabilitat; desrealització (sensació d’irrealitat); despersonalització (sentir-se com a separat d’un mateix); parestèsies (sensació de formigueig).
Aquestes sensacions són, en principi, normals i típiques en l’ansietat; però poden aconseguir una intensitat molt major, en ser interpretades en forma catastròfica.
Punt b: Interpretacions catastrofistes:
Les interpretacions catastrofistes responsables del pànic, solen concretar-se en la creença que les sensacions internes (a) són perilloses i que, en experimentar-les ets a punt de morir, tornar-te boig o perdre el control. En una minoria de casos poden limitar-se a la creença que aquestes sensacions són terribles i no poden suportar-se.

Punt c: Reacció d’alarma:
Com assenyalàvem abans, la reacció d’alarma (també anomenada activació del sistema d’alarma o activació del programa de pànic) és un mecanisme reflex de l’organisme (com la capacitat de succionar, respirar, etc.) la missió de la qual és ajudar-nos a sobreviure quan afrontem un perill. L’activació d’aquest sistema d’alarma produeix les emocions, sensacions i conductes típiques del pànic. No obstant això, aquesta reacció pot produir-se encara que no existeixi un perill real, n’hi ha prou amb creure que estem en perill.

COM ES PRODUEIX EL CERCLE VICIÓS QUE POT DONAR LLOC A UN ATAC DE PÀNIC?

Si en notar alguna d’aquestes sensacions (punt a de el dibuix; per ex., palpitacions), penses que signifiquen que succeirà alguna cosa terrible (punt b del dibuix; per ex., que estàs patint un infart) et poses més nerviós i, per tant, augmenten les teves sensacions (recorda que són sensacions típiques de l’ansietat). Dit d’una altra forma, en pensar que estàs en perill s’engega el teu sistema d’alarma (punt c del dibuix) que, entre altres coses, comporta un augment de les sensacions internes (punt a).

Aquest augment de sensacions, sols interpretar-ho com a “prova” que el teu estat no és normal i que alguna cosa dolenta t’està passant (punt b), amb la qual cosa augmenta més encara la teva ansietat i les sensacions derivades d’ella; és a dir, s’activa amb major força el teu sistema d’alarma (punt c). Així es forma l’espiral, o cercle viciós, que pot acabar en un atac de pànic. 

ALTRES MECANISMES QUE MANTENEN EL PÀNIC:

L’ATENCIÓ A LES SENSACIONS:
Després d’experimentar un atac de pànic semblat al de l’exemple, pots quedar en un estat de temor al fet que repeteixi i, per tant, estar atent a captar qualsevol sensació interna similar a les que vas notar en ell. Aquesta focalització de l’atenció en les teves sensacions internes augmenta la probabilitat que les captis, igual que és més fàcil que captis els batecs del teu cor, o qualsevol altra sensació interna, si centres la teva atenció en elles (pots comprovar-ho). Quan captes de nou les sensacions temudes, tendeixes a repetir la interpretació catastrofista i pot produir-se una altra vegada el mateix cercle viciós que dóna lloc a un altre atac.
Això t’ocorre perquè, després d’experimentar un o diversos atacs de pànic, en la teva ment ha quedat gravada una associació, entre aquestes sensacions i l’avaluació catastrofista de les mateixes: cada vegada que notes les sensacions temudes, amb certa intensitat, creus que estàs davant un “perill imminent” i la teva creença que estàs en perill, lògicament, fa que s’engegui el teu sistema d’alarma: el teu cos i la teva ment reaccionen com si estiguessis davant un perill real.

LES CONDUCTES D’EVITACIÓ I DE CERCA DE SEGURETAT:
Si creus que les sensacions que experimentes en els atacs són perilloses, deixaràs que aquesta creença dirigeixi el teu comportament. Per tant, intentaràs evitar aquestes sensacions per qualsevol mitjà i fugir o escapar d’elles quan apareguin (acudint a urgències, prenent medicació, resant, anant-te a casa, etc.) i potser et quedis convençut que si no hagués estat per aquestes cures, t’hauria ocorregut el desastre temut.
Però, com en realitat no hi havia cap perill (i les sensacions haguessin desaparegut igualment sense cap conseqüència), totes aquestes conductes de cerca de seguretat només tindran com resultat el salvaguardar les teves falses interpretacions catastrofistes, que són l’arrel de tot el problema. És a dir, les conductes de “cerca de seguretat” t’impedeixen comprovar que les sensacions temudes no poden produir-te cap dany.
A més, en la mesura en què creus que les sensacions temudes són perilloses, pots començar a evitar activitats i situacions en què penses que pots experimentar-les (ex., fer exercici, viatjar, anar a grans magatzems, etc.). Però, com més deixis que les teves falses creences catastrofistes governin el teu comportament, més fortes es faran aquestes creences, i per tant, més fort es farà el teu problema. 

CONDUCTES D’EVITACIÓ I DE CERCA DE SEGURETAT:

EX.: anar a urgències, evitar quedar-te sol/a, portar medicació, sortir acompanyat, evitar certs llocs,… (quan apareixen o tems que apareguin les sensacions temudes)

CONSEQÜÈNCIES:

· Redueixen l’ansietat a curt termini
· Enforteixen les creences catastrofistes: en creure que la catàstrofe temuda no s’ha produït gràcies a que has dut a terme aquestes conductes