Categories alternatives per als problemes alimentaris

Els humans som éssers complexos, potser l’espècie més complexa que existeix. No només presentem diferències entre nosaltres, sinó que fins i tot podem variar nosaltres mateixos en el transcurs del temps, en diferents ambients, i fins i tot davant de diferents persones. Això ens ha de fer veure la rellevància de tenir en compte totes i cadascuna de les nostres característiques a l’hora de comprendre tant les nostres conductes com el nostre estat emocional. Així, a nivell patològic passa el mateix; convé considerar un gran nombre de variables, seleccionar aquelles més rellevants i treballar per millorar tant el diagnòstic com la intervenció aplicada. En aquest sentit, són diferents els sistemes utilitzats per a classificar els trastorns mentals, tots ells buscant oferir un sistema exhaustiu i representatiu de les diferents problemàtiques que serveixi per potenciar el que s’ha comentat. Tot i això, no són pocs els casos que comparteixen característiques per més d’una categoria, sent un dels principals els Trastorns de la Conducta Alimentària.

Dins d’aquesta àmplia problemàtica, s’ha vist que les persones, i en especial els nens, no només poden complir criteris per a més d’una categoria, sinó que en ocasions presenten característiques de molts però sense arribar a tenir totes les necessàries per definir-ne una, per el que s’acostumen a englobar dins el subtipus anomenat “Trastorn alimentari no especificat”. Davant d’aquesta situació, neixen propostes com la del Great Osmond Street, a Anglaterra. Aquest grup de treball recull els problemes alimentaris que, al seu parer, es donen en nens i adolescents amb més freqüència. Per a això, tenen en compte que únicament el 50% dels nens d’entre 7 i 15 anys exhibeixen criteris segons els mètodes de classificació tradicionals. Així, a part de l’Anorèxia i la Bulímia Nerviosa, proposen les següents categories:

  • Ingesta selectiva: Aquest trastorn té com a característica principal la restricció del repertori d’aliments durant un període prolongat (com a mínim 2 anys). A més, s’acompanya d’una falta de desig per provar nous aliments. Convé recordar, que en certes etapes, especialment en l’etapa preescolar, el nen pot rebutjar diferents aliments i centrar-se en uns pocs, però només haurà de preocupar-nos si persisteix en el temps i si li deficiencia nutritiva és significativa. Junt amb això, aquesta alteració s’acostuma a presentar amb altres problemes com l’Autisme o la Discapacitat Intel·lectual.

  • Trastorn emocional de Evitació Alimentària: Es defineix, paradoxalment, com el trastorn que implica evitació de l’alimentació, en absència d’un trastorn afectiu primari. S’afegeix, a més, que hi ha d’haver una pèrdua de pes. Això no sorprèn considerant que la persona rebutja activament el fet de menjar.

  • Disfàgia funcional: En aquest cas, a part de presentar una clara evitació d’aliments, la persona experimenta una gran por a ennuegar o vomitar, la qual cosa acostuma a ser la causa del rebuig alimentari. Per això, procuren no ingerir principalment aliments sòlids, encara que els casos més greus poden tenir dificultats fins i tot amb els líquids.

  • Síndrome de Rebuig Alimentari: Podria considerar-se un dels més greus, dels aquí especificats. Això és així pel fet que no només hi ha un profund rebuig a menjar i beure, sinó també a caminar, parlar i fins i tot a tenir cura de si mateix. Un aspecte important a més, resideix en el fet que els nens i nenes que pateixen aquesta patologia es resisteixen als esforços que es realitzen per cuidar-los, la qual cosa dificulta no només que segueixin les pautes de pares o cuidadors, sinó també que s’adhereixin a una intervenció terapèutica.

Els Trastorns de la Conducta Alimentària no són els únics en els que s’han proposat alternatives. A poc a poc la comunitat científica considera en major mesura que les patologies mostren una gran heterogeneïtat en funció de la persona que les pateix, i procura definir criteris més dimensionals, que permetin una major flexibilitat a l’hora de diagnosticar, i conseqüentment d’intervenir.

En el nostre centre de psicologia podràs trobar professionals que t’ajudaran a aprofundir sobre aquest o qualsevol altre tema, proporcionant una atenció individual i personalitzada. Si tens qualsevol pregunta, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.