A l’hora d’explicar i comprendre els diferents problemes psicològics i emocionals, s’han anat realitzant diferents propostes, algunes de les quals permeten delimitar millor quina pot ser l’etiologia i/o l’explicació per al manteniment d’algunes problemàtiques. Entre elles es troba la Sensibilitat a l’Ansietat, constructe proposat per Reiss (1991) en el seu model denominat d’expectativa de l’ansietat.

Reiss entenia que les pors estaven motivades per expectatives i per sensibilitats, els quals explicaven l’augment i el manteniment d’aquestes. Per un costat, les expectatives conformarien estimacions, probabilitats de que succeeixi quelcom que la persona tem (p.ex., és probable que tingui un accident de cotxe, no podré controlar la meva por a la presentació de demà). Les sensibilitats ajudarien a comprendre el perquè ho temem (p.ex., sento vergonya quan m’equivoco davant dels altres). La sensibilitat a l’ansietat doncs, faria referència a la “por a les sensacions d’ansietat”, on la persona consideraria que els símptomes que experimenta posseeixen conseqüències somàtiques, psicològiques i socials que poden resultar perilloses. D’aquesta manera, un cop iniciats els símptomes, la persona passaria a centrar-se en aquests i en les seves conseqüències, intensificant la seva gravetat, i per tant augmentant progressivament el seu malestar i la seva por. Podríem dir que aquest terme equivaldria a la “por a la por”.

Així, diferents investigadors han proposat que la sensibilitat a l’ansietat pot ser un factor de risc per al desenvolupament i manteniment de diferents trastorns d’ansietat. Concretament, s’ha reconegut el seu paper en el trastorn de pànic, en el qual actua intensificant les sensacions corporals i prediu l’ocurrència de més atacs de pànic. A més, també suposa una vulnerabilitat per l’agorafòbia i la fòbia social. Al costat d’aquests, i més enllà dels trastorns d’ansietat, actualment s’està relacionant amb el consum de substàncies i el Trastorn d’Estrès Postraumàtic.

La comprensió per part de professionals i pacients de constructes com l’aquí descrit, pot ajudar a l’elaboració de tractaments eficaços i clínicament útils, la qual cosa pot suposar un gran avanç a l’hora de millorar la salut mental de les persones. Si vols més informació, o ens voleu adreçar alguna dubte al respecte, els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre, a Mataró, et proporcionaran tot el que necessitis. Estarem encantats d’atendre’t.

Podem definir l’autoestima com el concepte, la valoració, o el conjunt de sensacions que tenim sobre nosaltres mateixos, englobant pensaments, sentiments i actituds. Constitueix d’aquesta manera un constructe dinàmic, el qual pot estar format per aspectes positius i negatius. Per això, pot ser alta en uns àmbits (p.ex., ens sentim competents en l’àmbit laboral) i baixa en altres (p.ex., ens considerem tímids i amb dificultats per relacionar-nos en l’àrea social). D’això hem de deduir que és important treballar en nosaltres mateixos per trobar l’equilibri.

En si, hem de tenir clar que posseir una baixa autoestima no és sinònim de patologia mental, de trastorn. Es tracta més d’un problema que pot arribar a generar molt malestar i patiment. En aquest sentit, es pot traduir en inseguretat personal, la qual cosa precipita que no posseïm aquest motor que ens mogui a perseguir els nostres objectius, ja que difícilment confiarem en les nostres capacitats, i, per tant, és possible que abandonem les nostres metes i somnis. Tot i això, és cert que aquesta circumstància pot formar part d’altres problemes, quedant inherent a certs trastorns com poden ser la depressió o els trastorns de la conducta alimentària, on la baixa autoestima pot tenir un paper clau per entendre el desenvolupament i curs de la problemàtica.

Per potenciar-la, en primer lloc cal tenir present que es tracta de quelcom dinàmic. Des del naixement, i a través de la interacció i la creació de vincles amb els nostres pares i posteriorment amb els nostres amics i companys, anem construint una imatge sobre nosaltres mateixos, incorporant constructes positius, i en ocasions negatius, i suprimint altres que poden no resultar-nos tan útils. És a través doncs de l’aprenentatge i de l’autoobservació mitjançant les quals potenciem el nostre autoconeixement i la valoració que fem de nosaltres mateixos. Així, a continuació proposem algunes estratègies que et poden permetre alimentar-la i potenciar-la:

  • Autoobservació: El primer pas per millorar és analitzar, veure, ser conscients de com som, de qui som, i principalment de què sentim i com. Implica un exercici d’introspecció important, el qual podem dur a terme en el nostre dia a dia, atenent els nostres comportaments i en definitiva a tot allò que ens caracteritzi. Aquest és el pas que ens permetrà passar als altres nivells.

  • Identificar i transformar els automensajes: És important detectar com ens tractem a nosaltres mateixos; si tendim a castigar-nos al realitzar certes accions o ens felicitem i valorem. En el cas en què ens jutgem i maltractem, hem de procurar transformar per missatges constructius que ens ajudin a sentir-nos capaços i estables.

  • Rememorar experiències positives i crear-ne de noves: Aquest és un exercici summament poderós. Per potenciar sentiments d’autoeficàcia i confiança, podem mirar de fer un repàs d’experiències d’èxit, de situacions que hàgim aconseguit afrontar de manera adequada, i si són semblants a les que ens esperen, molt millor. Una altra alternativa és crear-ne de noves; per això podem planificar quelcom amb el que ens sentim més o menys segurs i portar-lo a terme. Recordem que es tracta constantment d’afrontar i de superar-nos.

Hi ha moltes més estratègies i exercicis per fomentar l’autoestima. Com veiem, aquesta té un poder especial, és el nostre motor per persistir en les nostres idees i objectius, i per adaptar-nos a l’entorn. Si vols conèixer més sobre ella o t’interessa treballar-la, en el nostre centre de psicologia, ubicat a Mataró, t’atendrem i proporcionarem tota l’ajuda que necessitis. No ho dubtis, i truca’ns.

Els humans som éssers complexos. Estem conformats per una sèrie de característiques i processos que ens fan únics, i ens permeten una millor adaptació al món que ens envolta. Entre aquest entramat d’elements, tenim el meravellós món de les emocions. Tot i que de vegades ens sigui difícil identificar, diferenciar i fins i tot experimentar algunes d’elles, un dels aspectes més positius en relació a elles és que són comunes a la majoria de nosaltres, la qual cosa ens permet tenir una major comprensió.

Són molts els autors que han investigat sobre aquestes, procurant determinar la quantitat, la funcionalitat i el seu caràcter primari o secundari. Paul Ekman o Robert Plutchick són alguns dels investigadors amb més experiència en aquest camp. La majoria coincideixen en considerar 3 funcions bàsiques de les emocions: l’adaptativa (ajustar l’organisme a les noves condicions de l’entorn o preparar-lo per l’acció), la social (com a forma de comunicar-nos i influenciar en altres), i la motivacional (tenen la capacitat de potenciar i dirigir la conducta). En quant a la quantitat, el consens gira entorn a entre 4 i 8 emocions, depenent de si algunes s’agrupen en una mateixa o de la terminologia utilitzada. Finalment, a continuació diferenciarem entre aquelles considerades primàries i les secundàries:

  • Emocions primàries: alegria, enuig, por, tristesa, fàstic, confiança i interès.
  • Emocions secundàries: vergonya, culpa, orgull, entusiasme, satisfacció, menyspreu, complaença, plaer.

És important tenir present que aquesta classificació no és exhaustiva, i hi ha controvèrsia sobre ella. Tot i això, podem apreciar com les primeres són aquelles que potser ens vénen més ràpidament a la ment, posseeixen un caràcter més universal, i sobretot són innates a tot individu. Les secundàries, en canvi, es poden considerar apreses ja que les anem adquirint en base a les nostres experiències, i principalment en la interacció amb els altres. Si ens fixem, i tot i que les primeres també poden aparèixer en aquestes circumstàncies, les segones són probablement més fàcils d’imaginar en exemples amb situacions en què estan involucrades altres persones.

Un aspecte clau a tenir en compte és que totes elles són vàlides. Som nosaltres els que amb els nostres judicis (p.ex., no puc sentir-me així, estar trist és horrible, no vull tenir por …) les etiquetem i inclús hi augmentem la intensitat. En el Trastorn de Pànic o la Depressió per exemple, veiem clarament aquest procés. Hem de ser conscients, i procurar acceptar-les i gestionar-les per poder conviure amb elles sense que ens generin malestar. Mètodes com el diari emocional, el qual ens pot permetre autoobservar-nos, poden facilitar tenir un major control.

Si vols conèixer més sobre aquesta estratègia o de qualsevol altra que consideris que et pot beneficiar, contacta amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et facilitarem tot allò que necessitis.

 

Tots nosaltres tenim formes diferents de viure, i de patir la situació en què estem immersos des de fa ja unes setmanes. Durant aquest temps, hem pogut experimentar sensacions i emocions diverses com por, angoixa, ràbia, impotència … També és probable que alguns problemes a la llar s’hagin vist accentuats a causa de la constant interacció que hi ha entre nosaltres. Junt amb aquests, però, hem de considerar també tota aquella gamma de problemes, símptomes i trastorns que poden aparèixer o exacerbar-se arran d’aquest esdeveniment.

Entre ells, cobra una especial rellevància el Trastorn d’Ansietat per Separació. Aquesta patologia es defineix com la por o ansietat excessiva que es relaciona amb la separació d’aquelles persones per les quals la persona sent afecció. Es pot manifestar de diferents maneres: amb malestar quan es preveu o es viu separació de la llar de les principals figures d’afecció, amb preocupació sobre el fet que puguin patir algun dany, rebuig a anar a l’escola oa qualsevol altre lloc, por a estar sol … entre d’altres. Cal recordar, que tot i que anteriorment es considerava que es manifestava únicament en nens i adolescents, actualment s’accepta que pot aparèixer també en adults.

Tenint en compte doncs, les característiques d’aquesta problemàtica, podem veure com la situació actual pot repercutir de manera molt significativa en la seva aparició. El fet que passem moltes hores a casa, inevitablement provoca que el contacte entre nosaltres i amb els nostres fills sigui més gran. En ocasions, la interacció pot ser positiva, i generar-se dinàmiques que potenciïn i enforteixin els nostres vincles. En d’altres però, poden aparèixer hàbits poc saludables que provoquin una excessiva dependència entre nosaltres. D’aquesta manera, encara que la interacció és freqüent (fins i tot quan no volem comunicar-nos o relacionar-nos), és primordial seguir fomentant la nostra autonomia i la dels altres. Amb això, podem prevenir futurs problemes com la dependència.

En cas de necessitar més informació, o un tractament especialitzat en aquest o d’altres problemes, pots contactar amb nosaltres. El nostre equip està especialitzat en teràpies com la Cognitiu-Conductual, l’EMDR, o l’Sistèmica, entre d’altres. Truca’ns i t’atendrem encantats.

Les persones passem gran part de les nostres vides fent prediccions, i prenent decisions en base a aquestes. Actuem com petits científics que busquen assegurar-se dels esdeveniments, abans fins i tot de que passin. A mesura que anem creixent, anem veient que algunes de les nostres anticipacions poden complir-se; desde quelcom simple com “si apreto aquest interruptor s’encendrà el llum”, a esdeveniments més complexos com “si estudi molt, trauré millor nota en l’examen”. A partir d’aquí, elaborem un pla d’acció que considerem útil per arribar on volem, tant a curt com a llarg termini. El problema és que en moltes ocasions aquestes prediccions no es compleixen, i no només això, sinó que poden arribar a ser significativament negatives.

Quan passa això? Doncs en situacions com la que estem vivint actualment. La incertesa, i la por, constitueixen unes de les fonts més poderoses de creació de prediccions i anticipacions. Ens costa tolerar no saber, no poder veure què passarà, i per això ens podem passar gran part del nostre temps imaginant possibles escenaris. A més, si ho hem estat alimentant des de temps enrere, és possible que haguem establert un hàbit. D’altra banda, sabem que és particularment difícil deixar la ment en blanc. En certa manera, percebem com més perillós “deixar de pensar”, en comparació amb pensar de manera negativa o fins i tot catastròfica. Això és així a causa de que quan adoptem la segona opció, podem tenir la sensació que ens preparem per a alguna cosa, que si som capaços d’anticipar-la, estarem més preparats per quan passi.

Res més lluny de la realitat; la immensa majoria de vegades, quan passa l’esdeveniment que temíem, el patim igual o fins i tot pitjor. I si aquest no succeeix, haurem estat un llarg període de temps patint en va. En aquest sentit, haurem patit angoixa, ansietat, impotència, frustració… Tot un conjunt d’emocions i sensacions pertorbadores que limiten el nostre gaudi vital i el nostre rendiment en cadascuna de les àrees de les nostres vides. Aquest fenomen apareix especialment en els trastorns d’ansietat, però també és típic de certs trastorns de la personalitat com el Trastorn de la personalitat Obsessiu Compulsiu.

Per afrontar-ho i millorar-ho, és important tenir en compte que no ens hem de plantejar eliminar o evitar les nostres prediccions, i per tant, la nostra necessitat de control. Sinó que és important reduir-la, identificant quan ho estem fent, per què, i plantejant-nos alternatives que ajudin a contemplar opcions més realistes, constructives i positives davant un mateix esdeveniment. Orientacions psicològiques com la Cognitiu-Conductual o la Sistèmica poden ajudar-te molt a potenciar aquestes habilitats. Posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes, situat a Mataró, i et facilitarem tot allò que necessitis.

Sabies que tenir un propòsit en la vida et farà viure més i millor?

Per tenir una vida satisfactòria i plena és imprescindible que et marquis fites significatives.

Algunes persones busquen donar un significat a les seves vides a través de la família, altres a través de la feina i els diners i altres a través de la religió. No obstant això, molts altres viuen per inèrcia i es deixen portar per la rutina, com a autèntics robots.

És important marcar diversos propòsits o metes vitals, per no centrar tota la nostra atenció i esforç en un sol objectiu. A més, cal tenir en compte que les metes pots canviar al llarg de la vida ja que els nostres interessos són canviants i evolucionen a el ritme que nosaltres també evolucionem.

Tenir objectius a la vida ens mobilitza i ens encamina cap a una direcció, i ens anima a moure’ns en aquesta direcció amb ànim i responsabilitat.

La motivació té molt a veure amb la capacitat de posar-te aquestes fiques, ja que una persona que aconsegueix una meta significativa és una persona que viu més feliç i més motivada per assolir noves fiques.

Els objectius pots ser materials com comprar-te el cotxe dels teus somnis o comprar una bonica casa amb piscina , o immaterials com aprendre a ser més tolerant o tenir més paciència amb els meus fills. Siguin materials o no, tots sumen i tots són importants.

Però més enllà dels objectius, també és clau tenir una missió a la vida, donar un sentit a la teva existència. De vegades porta anys entendre quin és el teu propòsit més important a assolir, però un cop el tens, la teva vida en general és més fàcil i la teva actitud és molt millor, ja que tot cobra sentit. Treballa per trobar els teus objectius i veu més enllà i busca quin és el teu MISSIÓ.

Et proposo que elaboris una llista d’objectius vitals a llarg termini (a aconseguir al llarg de la vida), a mig termini (a assolir en el proper any) ia curt termini (a assolir en el proper mes). Revisa sovint les teves llistes i fixa’t bé si estàs ben encaminat o has de fer algun canvi per posar-te en el camí adequat.

Text: Cristina Martínez Viana

 

En certes ocasions, i potser ara cobra més sentit, podem arribar a fer les coses sense pensar. Transcorre el nostre dia a dia i realitzem els nostres hàbits, les nostres rutines per inèrcia, i fins i tot atenent a altres assumptes. A això ho podem denominar com encendre el pilot automàtic. A més, i ara que possiblement tenim més temps, quan ens parem a pensar, és probable que ho fem sobre el futur, anticipant possibles escenaris que en certs moments poden arribar a ser especialment negatius.

Això pot tenir diferents repercussions; de vegades simplement, sense adonar-nos, podem reaccionar de maneres lleugerament incongruents amb el que nosaltres som. D’altres, quan ens adonem, ens podem sorprendre per com hem actuat. Les dues opcions denoten bàsicament que dediquem poc temps a preguntant-nos per què, a atendre al nostre cos i ment i a connectar amb el moment present. Això és degut, en bona part, al fet que no li donem importància. Estem tant focalitzats en solucionar les nostres responsabilitats o en afrontar situacions hipotètiques del futur, que minimitzem l’ara. Doncs bé, si ens aturem, i ens escoltem, podem descobrir molts beneficis que fins al moment estaven latents, amagats.Així, entre els aspectes que podem potenciar es troben els següents:

  • Autoconeixement: és evident que aquest es veurà beneficiat. Amb el simple acte d’analitzar què estem fent, pensant, i sentint, ens permetem aprendre de la nostra persona, i fins i tot també més dels altres, podent arribar a comprovar que tenim molts més punts en comú dels que imaginàvem.

  • Anticipació i prevenció: Podríem dir que el punt anterior porta inevitablement a aquest. Si ho practiquem amb regularitat, podrem veure com actuem de manera similar en diferents situacions. Això, amb el temps, pot permetre anticipar-nos i canviar la nostra conducta, enfortint la seguretat en nosaltres mateixos i el nostre estat d’ànim.

  • Importància de el present: Fent aquest simple exercici, minimitzem la importància i el temps dedicat al passat i al futur, cosa freqüent en trastorns com la depressió o el Trastorn d’Ansietat Generalitzada. Per tant, el que provoquem és que connectem amb l’ara, una aspecte que promou de manera significativa el Mindfulness. Si ho pensem, el present és la nostra realitat més precisa, i com més ho exprimim i aprofitem, millor ens sentirem.

L’ús del que anomenem diari emocional, o qualsevol tipus de registre, i omplir-lo en algun moment del dia, pot ajudar-nos a potenciar l’autoobservació. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, et proporcionem eines i estratègies per a aquest o qualsevol altre tema que t’interessi. Truca’ns, estem a la teva disposició.

Martin Seligman, psicòleg nord americà, escriptor i director del Departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, és el pioner de la psicologia positiva, una nova branca que neix als anys 90 i que es dedica a l’estudi científic de tot allò que fa feliç a l’ésser humà.

Seligman va concloure que la felicitat es pot construir treballant intensament en 3 dimensions molt concretes:

  • Crear una vida gratificant, que consisteix a saber crear emocions positives i que aquestes tinguin durabilitat. Per aconseguir-ho, primer cal tenir les necessitats bàsiques cobertes. Cal també trobar l’equilibri entre passat, present i futur. Per això és fonamental valorar el passat, desenvolupar atenció i consciencia plena amb el moment present i mirar al futur amb optimisme i confiança.
  • Construir una bona vida, assolint el nostre màxim potencial humà, treballant a diari les diferents fortaleses personals.
  • Tenir una vida significativa, la qual cosa està estretament relacionada amb el concepte de realització personal de Maslow, i que té a veure amb la dimensió de la bondat, és a dir, saber elevar-nos més enllà del plaer personal per posar-nos al servei de les persones que ens envolten.

Meditar en l’amor, la compassió i l’altruisme no només fa feliços al altres, sinó que repercuteix directament en el nostre nivell de felicitat i satisfacció personal.

La felicitat és una combinació de fortaleses personals i va identificar-ne 24. Aquestes fortaleses es poden mesurar i es poden desenvolupar. Les fortaleses són la via per assolir les 6 VIRTUTS HUMANES. Aquestes són les 6 virtuts amb cadascuna de les fortaleses associades:

  • SABIDURIA I CONEIXEMENT: Són les fortaleses que impliquen l’adquisició i ús del coneixement: CREATIVITAT, CURIOSITAT, APERTURA DE MENT, DESIG D’APRENDRE i SABIDURIA.
  • VALENTIA: Fortaleses que impliquen assolir objectius malgrat les dificultats internes o externes: VALOR, PERSISTÈNCIA, AUTENTICITAT i VITALITAT.
  • HUMANITAT: Fortaleses que impliquen cuidar i donar amor als altres: AMOR, AMABILITAT i INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL.
  • JUSTÍCIA: Fortaleses que impliquen dur una vida en comunitat saludable: CIUTADANIA, JUSTÍCIA i LIDERATGE.
  • MODERACIÓ: Fortaleses que ens protegeixen contra els excessos: PERDÓ I COMPASSIÓ, HUMILITAT, PRUDÈNCIA i AUTOCONTROL.
  • TRASCENDÈNCIA: Fortaleses que donen significat a la vida: GRATITUD, APRECI DE LA BELLESA I L’EXCEL·LÈNCIA, ESPERANÇA, SENTIT DE L’HUMOR i ESPIRITUALITAT

La gratitud és una de les fortaleses personals dins de la virtut humana de la transcendència. Practicar la gratitud incrementa la felicitat i protegeix contra la depressió i l’estrés.

Els 6 exercicis per incrementar la gratitud que us proposem a continuació augmentaran la visió positiva de la vostra vida, la vostra capacitat de ser resilients, lautoestima i la felicitat.

  1. DIARI DE LA GRATITUD:

Consisteix a escriure cada dia, idealment a l’acabar el dia, les 3 coses per les que estàs més agraït del dia. Si fer-ho a diari es fa massa feixuc, es pot optar per fer aquesta tasca 1 cop per setmana però enregistrar al menys 5 coses per les que estàs agraït a la teva vida en relació a  coses que hagin succeït en els darrers 7 dies. Aquest exercici ens ajudarà a focalitzar la nostra atenció en les coses positives i obviar les negatives i actuarà com a entrenament que permetrà que el nostre cervell es converteixi en una mena de “radar” de les coses positives de la vida.

  1. PASSEIG DE LA GRATITUD

Malauradament anem permanentment en mode “pilot automàtic”, la qual cosa ens ajuda a optimitzar els nostres recursos, però paguem un alt preu, doncs ens perdem molts detalls i intensitat emocional en les coses que vivim, ja que no processem tota la informació que rebem a través de tots els nostres sentits i per tant ens perdem una part de l’experiència.

Aquests exercici consisteix a sortir a fer un passeig conscient, posant tota la nostra atenció al que ens envolta i també a com ens sentim, posant èmfasi en les coses positives que hi ha al nostre voltant: la bellesa de l’arquitectura que ens envolta, el somriure d’un nen a coll de la seva mare, l’olor a cafè al passar pel costat d’una cafeteria, les botigues obertes que donen vida a la ciutat… en fi, a les coses que veiem cada dia però que ens passen inadvertides i posar el nostre focus d’atenció en elles.

  1. EL POT DE LA GRATITUD:

Consisteix a omplir un pot transparent amb notes de gratitud, és a dir, escriurem en diverses notes de paper les coses per les que estem agraïts i que valorem de la nostra vida. No t’oblidis de res! Escriu tantes notes com puguis. Els missatge d’aquestes petites notes han de començar amb frases com “Estic agraït per…” “Valoro…” “Dono gràcies per…” Pots posar tantes notes com vulguis al dia a mesura que vagis prenent consciència de les coses per les que estàs agraït i posa aquest pot visible a algun lloc de la casa, perquè així el veuràs, literalment, ple de coses bones. També pots rellegir les teves notes en moments de desànim, en els que et costi trobar les coses positives de la teva vida o simplement en un “mal dia”.

  1. LA CAIXA DE LA GRATITUD:

Aquest és un bonic exercici per exercitar aquesta fortalesa i compartir els teus sentiments positius amb aquells qui més estimes. Consisteix a escriure una carta dirigida a algun ésser estimat explicant-li per què el valores i per quines coses li estàs agraït. Poses aquesta carta dins la caixa, l’emboliques amb un bonic paper de regal i li fas entrega d’aquest bonic regal. Aquest mateix exercici el pots fer dirigit a tu mateix! És important que dirigeixis la gratitud cap als altres i cap a la vida, però també cap a tu mateix.

  1. INVENTARI DE LA GRATITUD:

Consisteix a escriure una llarga llista de coses per les que estàs agraït i que valores de la vida. Quantes més, millor. Divideix aquesta llista en 4 categories per ajudar-te en aquesta tasca: les teves fortaleses personals, les teves possessions materials, les teves relacions personals significatives i les teves experiències viscudes.

  1. LA CADIRA DE LA GRATITUD

Aquesta és una dinàmica grupal d’allò més bonica. La pots fer amb la teva família, els teus amics, els teus companys de feina o amb qualsevol grup de persones amb qui tinguis una relació. Consisteix a posar una cadira davant de tots i la persona que s’hi assegui rebrà comentaris positius dels altres, que expressaran per què es senten agraïts i què valoren d’aquesta persona. La idea és que tots passin per la cadira de la gratitud per poder rebre amor i saber què pensen de positiu els altres de la persona que ocupa la cadira especial.

 

Text: Dra. Cristina Martínez Viana

El descans, i concretament el son, constitueix un element indispensable del nostre dia a dia. Tot i ser moltes les hipòtesis que s’han realitzat entorn a aquest i les seves funcions, la més acceptada és la que el vincula amb la reparació i el processament del nostre organisme. Podríem dir que ajuda principalment a mantenir la nostra homeòstasi vital, el nostre equilibri. Segur que haurem notat en més d’una ocasió com se’ns fa molt més difícil afrontar el dia quan no hem descansat prou, patint fatiga o fins i tot amb cert mal de cap…Això seria un dels exemples en menor escala, però les conseqüències poden anar molt més enllà.

Els canvis de rutina, i principalment els hàbits irregulars, poden resultar en una alteració molt significativa del son. Els ritmes circadians són uns mecanismes que s’encarreguen de regular el correcte funcionament dels cicles llum-foscor. Durant el dia, fomenten que el cos estigui activat, i que les nostres funcions vitals actuïn per afrontar les diferents situacions del nostre dia a dia. A la nit, en canvi, segreguem una substància anomenada melatonina, la qual ens permet descansar. Tot això es realitza detectant els canvis de llum. D’aquesta manera, durant el son processem i consolidem tota la informació que hem anat elaborant durant el dia, ia més, es restableixen les nostres funcions fisiològiques. Per això, diem que el somni és reparador, però si ho respectem. Si canviem els nostres hàbits, dormint massa hores durant el dia, i poques durant la nit, provoquem una alteració en el nostre organisme, el qual difícilment ens va a mentir quan necessita alguna cosa.

Entre les alteracions més comunes, a part de les inicialment citades, poden aparèixer oscil·lacions de l’estat d’ànim, irritabilitat, conducta impulsiva, i fins i tot problemes d’ansietat o depressius. Això, porta a més a problemes secundaris com un baix rendiment laboral, problemes familiars i relacionals … etc. Davant d’això, alternatives com la higiene de la son poden resultar molt útils. Aquesta, consisteix en un procediment educatiu que busca millorar principalment dos aspectes; els factors ambientals relacionats amb el son (soroll, llum, temperatura …) i els hàbits inadequats (exercici, dieta, disminució del consum de cafeïna, anar a dormir a certa hora …). S’ha utilitzat amb eficàcia per l’insomni, i ha demostrat resultats molt prometedors per a diferents problemes de son.

Si desitges ampliar la informació al respecte, o creus que pot beneficiar la nostra ajuda, els professionals del nostre centre, a Mataró, especialitzats en orientacions com la Teràpia Cognitiu-Conductual o l’EMDR, et proporcionaran tot allò que necessitis. No ho dubtis i truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

El món de les emocions pot resultar complex, subjectiu, incert i en ocasions podem fins i tot percebre com perillós. Des de petits, aprenem a gestionar-les i afrontar-les sobre la base de l’aprenentatge, a la interacció social, i en ocasions, fins i tot mitjançant la imitació. Una de les estratègies que de vegades adoptem, és la repressió, o la no acceptació, amb la qual cosa fomentem que quan aquestes tornin a aparèixer, ho facin amb més freqüència i intensitat.

Això últim és especialment important per a comprendre el primer pas per a una correcta gestió: no és l’emoció en si la que ens genera malestar, sinó la seva intensitat, la seva freqüència, i sobretot la nostra interpretació sobre ella. L’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, la culpa … totes elles són exemples d’emocions, i de per si, igualment vàlides. Algunes, ens poden resultar més tolerables, i fins i tot agradables, però certament és difícil sinó impossible pensar que alguna persona no passarà per tot l’espectre emocional durant la seva vida. En ocasions, i davant successos amb un elevat impacte emocional, és possible que percebem l’aparició d’aquestes sensacions com de manera externa, inesperada, considerant-les com a mínim controlables. Però tot el contrari, és possible gestionar-lo i regular-lo.

Podem entendre la regulació o gestió emocional com la capacitat d’un individu per experimentar, influenciar, controlar i expressar emocions, de tal manera que aquests estats emocionals no interfereixin la conducta dirigida a objectius del seu medi. En aquest sentit, pot resultar igual d’important disminuir, com mantenir o incrementar una emoció. La desregulació, per contra, es produeix quan la persona és incapaç d’acceptar o canviar diferents components de l’procés emocional, o quan experimenta un nivell d’intensitat desmesurat que interfereix amb el seu autocontrol. En problemes com els trastorns d’ansietat, en els atacs de pànic, o fins i tot en els trastorns de personalitat, pot existir una gran dificultat per a la gestió de les emocions.

En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, trobaràs un grup de professionals formats en diferents vessants que t’ajudaran a afrontar aquest, o qualsevol altre problema que et preocupi. Truca’ns i t’atendrem encantats.