Archive for category: Notícies

En termes generals, podem definir la por com una emoció caracteritzada per una intensa sensació desagradable que apareix davant la percepció d’un perill real o imaginari. En aquesta sensació, entren en joc tant aspectes cognitius (pensaments, idees, creences …) com fisiològics (sudoració, taquicàrdia, tremolors …). A més, el perill percebut pot ser present, futur o fins i tot referent al passat. En si mateix, posseeix una naturalesa evolutiva tant des del punt de vista filogenètic, és a dir, com predisposició de l’espècie humana a reaccionar així davant de determinats estímuls, com ontogenètic, entès com un fenomen adaptatiu del desenvolupament que facilita la nostra supervivència.

D’aquesta manera, la por és una emoció normal i universal la qual es troba present en nombroses ocasions dins del nostre cicle vital. Tot i això, quan aquest és significativament intens i persistent, excessiu i irracional, i és a més desencadenat per la presència o anticipació d’objectes o situacions específics, apareixent una clara repercussió en el dia a dia de l’individu, podem estar davant d’una fòbia. En aquesta a més, solen aparèixer conductes d’evitació davant dels estímuls temuts, o aquests se suporten amb ansietat o malestar intensos. És a dir, la por i la fòbia es distingirien principalment en termes d’intensitat o gravetat, i per tant, de repercussió en la vida de la persona.

Al llarg del nostre desenvolupament, l’experimentació d’aquesta emoció davant diferents estímuls no només és freqüent, sinó que resulta especialment necessària per crear mecanismes d’afrontament adequats davant de situacions concretes. Així, seguint les línies d’autors com Sandín i Chorot (2003), a continuació s’exposen les pors típiques en funció de l’edat, el contingut de les quals sembla reflectir un procés continu de maduració cognitiva a mesura que anem avançant en les diferents etapes:

–    Primer any (0 a 12 mesos): En aquesta etapa predominen les pors associades al que s’anomena “medi immediat”, és a dir, sons forts, pèrdua de suport, a les altures, a persones i objectes estranys, i a la separació. En aquesta fase és important tenir en compte que es requereix un cert grau de maduresa cognitiva per experimentar-los, i concretament s’emfatitza la capacitat per recordar i/o distingir els elements familiars d’aquells estranys. En certs trastorns, com en l’Autisme, aquesta capacitat pot no estar del tot desenvolupada, de manera que el nen pot exhibir un patró de distanciament interpersonal accentuat ja en els primers mesos.

–    Inici de la infantesa (1 a 2 anys i mig): Les principals pors es relacionen amb la separació dels pares, els estranys, petits animals com insectes, i fenòmens naturals com les tempestes o la mar. Cal esmentar que la por a la separació dels pares s’acostuma a intensificar als 2 anys, i que en aquesta fase apareix la por als companys estranys.

–    Etapa preescolar (2 anys i mig a 6 anys): Aquí es produeixen canvis importants a nivell cognitiu, on el nen pot experimentar por davant estímuls imaginaris globals. Així doncs, predominen les pors als éssers imaginaris i apareixen les pors als animals salvatges. En aquest sentit, la major part de pors cap a animals es desenvolupen en aquest període. A més d’aquests, també són característics la por a la foscor, a quedar-se sol, als fantasmes i als monstres. El fet de quedar estancat en la por a la solitud pot ser un factor de risc per desencadenar una personalitat dependent o fins i tot problemes psicològics com el trastorn d’ansietat de separació.

–    Infantesa mitjana (6 a 11 anys): Les pors són més específiques, i engloben sobretot la por al dany físic, la salut o mort pròpies o alienes, les pors mèdiques (sang, injeccions …), els successos sobrenaturals, i apareixen les pors escolars relacionades amb els companys, el rendiment, la crítica o el fracàs.

–    Preadolescència (11 a 13 anys): El més característic d’aquest període és la reducció de les pors relacionades amb animals i l’increment de la por a la crítica i al fracàs. En aquest sentit, es mantenen i incrementen les pors socials i escolars, i s’inicien pors sobre temes econòmics i polítics. En aparèixer canvis evolutius en la pròpia imatge, poden néixer pors vinculades a l’autoestima.

–    Adolescència (13 a 18 anys): Ens trobem amb pors que, tot i que comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa, són característiques també d’etapes posteriors com l’adultesa. Així, es relacionen amb l’àrea sexual, l’autoconcepte, el rendiment personal, i aspectes socials, acadèmics, polítics i econòmics. Un element característic és que continuen les pors de la preadolescència i adquireixen més rellevància aquelles relacionades amb el rendiment personal, la autoidentitat i les relacions interpersonals.

Així doncs, les pors vinculades a cada fase del desenvolupament es poden considerar temors evolutives, ja que poden resultar normals (si aquestes no són molt intenses i no limiten la vida de la persona), específiques de cada període i, per tant, transitòries. Totes elles, a través de l’aprenentatge, resulten útils en moltes ocasions, ja que poden ajudar a afrontar diferents situacions d’una forma adequada. Com hem comentat però, si aquestes persisteixen i s’agreugen poden arribar a suposar una limitació molt important per a la persona, provocant alteracions específiques en el desenvolupament.

Si vols ampliar la informació sobre algun tema que consideris rellevant, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs de Mataró. Atendrem encantats totes les teves peticions.

La memòria, tot i constituir un terme molt ampli i general, és un magatzem de capacitat limitada. La podem definir com la funció que ens permet emmagatzemar, codificar i recuperar la informació del passat recent i/o llunyà. En aquesta línia, generalment es diferencia entre memòria a curt i a llarg termini. La primera, també anomenada memòria operativa, ens permet retenir durant un període de temps breu una quantitat d’informació limitada (com a molt, 7 elements o ítems durant uns 20 segons). En el segon cas, ens trobem davant d’un emmagatzematge permanent, on la capacitat és pràcticament il·limitada. Aquesta, a més, conté els nostres records autobiogràfics, el coneixement del món, així com el llenguatge, les seves regles i els significats dels conceptes. Al costat d’això, és important remarcar que el manteniment dels records durant un període de temps prolongat depèn del grau de profunditat amb què s’hagi processat la informació, així com també de les repetides recuperacions que es facin periòdicament dels continguts emmagatzemats.
D’aquesta manera, la pèrdua de memòria, és una alteració incapacitant que acostuma a tenir un curs crònic i progressiu. La persona que ho pateix pot ser o no conscient de la seva problemàtica. En el primer cas l’impacte emocional en el propi individu sol ser més evident, i aquest en el segon és generalment més acusat en els familiars. D’altra banda tot i que acostuma observar-se en persones d’edat avançada, pot aparèixer en diferents moments del cicle vital, sent les seves causes molt diverses:
–    Canvis o pèrdua de memòria relacionada amb l’edat: És el més comú, i està relacionat amb la disminució fisiològica de les funcions cerebrals. Amb el pas dels anys els oblits i les dificultats per recuperar un cert tipus d’informació són freqüents, ja que l’eficiència de la xarxa neuronal disminueix. Així i tot, la capacitat per pensar i realitzar les diferents activitats diàries no s’acostumen a veure afectats.

–    El Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL): Distingir aquest de la pèrdua normal de memòria és una tasca complicada. Habitualment en aquest hi ha una alteració més pronunciada i significativa que en la pèrdua normal, però més lleu en comparació amb les demències. Així, tot i que la capacitat d’atenció i de realització d’activitats habituals no solen estar afectades, pot existir oblit significatiu en relació a esdeveniments o informació important i/o situacions recents com converses. Es diu que aproximadament el 50% de les persones amb DCL acaba desenvolupant una demència.

–    Les Demències: Aquestes són trastorns degeneratius del cervell que produeixen un declivi gradual i pronunciat en la funció intel·lectual. Aquí els problemes de memòria apareixen com a primer símptoma, i posteriorment s’observa un deteriorament significatiu a nivell intel·lectual i emocional. Podem incloure aquí la Malaltia de l’’Alzheimer (EA), la malaltia de Pick, la demència per cossos de Lewy, la Corea de Huntington, entre d’altres. Les persones que les pateixen acostumen a negar-ho, tot i que la repercussió en la seva vida quotidiana és progressivament més greu i evident per als altres.

–    Problemes i trastorns psicològics específics: Aquest apartat mereix especial atenció, ja que quan es produeix una pèrdua de memòria la mirada sol centrar-se en detectar alguna de les malalties neurològiques citades. Així, hi ha molts problemes psicològics que cursen amb la dificultat per recordar i recuperar informació. Entre ells, mereixen especial atenció els quadres d’estrès i ansietat, i els estats depressius. En el primer cas sol haver un grau molt elevat de preocupació, el qual pot alterar els subprocessos involucrats en les tasques de memòria (atenció, processament, organització, concentració …). A la depressió, resulta difícil definir en ocasions si és la causa o la conseqüència del deteriorament cognitiu. Un aspecte útil a tenir en compte és que la persona sol ser conscient de la seva situació, sent la pèrdua de memòria un dels justificants de l’estat deprimit.
Com veiem, hi ha causes molt diverses per explicar el deteriorament d’aquesta important funció cerebral. Es requereix una avaluació minuciosa a tots els nivells que procuri tant confirmar com descartar hipòtesis plausibles. En aquest sentit, l’avaluació neuropsicològica pot ajudar molt a aclarir la situació, detectant a més el grau de deteriorament associat. A partir d’aquí, existeixen intervencions per facilitar la millora cognitiva i emocional de la persona. En el cas que l’alteració memorística sigui conseqüència d’un problema psicològic concret, aquest s’haurà d’abordar com a prioritat, ja que molt possiblement les funcions cognitives es veuran restablertes amb la millora de l’estat anímic. D’altra banda, si el deteriorament cognitiu és el principal problema, hi ha intervencions com la Rehabilitació Cognitiva que posseeixen una elevada eficàcia. En aquesta es treballen les dificultats específiques del pacient a través d’una sèrie d’exercicis que promouen l’entrenament, l’estimulació i per tant la recuperació o millora de les funcions cognitives.
Aquest és un tema molt ampli i de gran rellevància, si vols conèixer més sobre això o creus que et pot beneficiar la nostra ajuda, pots contactar amb el nostre centre situat a Mataró. Truca’ns i t’atendrem d’una forma professional i individualitzada.

Des que naixem, i al llarg de tot el nostre cicle vital, ens trobem immersos en un camí ple de transicions, on experimentarem una infinitat de situacions i estímuls que haurem d’afrontar i processar per avançar entre les diferents etapes. A aquest circuit, comunament se’l anomena creixement o maduració. El que està clar però, és que tot el que vagi succeint en cada fase, definirà les nostres vides i ens formarà i identificarà com a persones úniques i independents. Una d’aquestes, sent potser la més significativa, és l’adolescència, és a dir, l’etapa de transició entre la infantesa i la vida adulta.

Aquest important període es troba comprès entre l’aparició d’una sèrie de característiques, com és la pubertat, que marca el final de la infància, i el començament de la vida adulta, on l’organisme ha completat el seu desenvolupament. Habitualment s’indica que se situa entre els 12-13 i els 17 anys d’edat. En aquest període, hi ha una paraula que ens pot venir fàcilment al cap cada vegada que pensem o utilitzem el terme adolescència; el canvi. És precisament això, res més lluny de la realitat, el que representa possiblement amb més precisió aquesta fase. El noi o noia adolescent haurà de fer front a una sèrie de canvis o modificacions constants tant a nivell intern o personal, com a nivell extern o contextual, el qual el seu afrontament exitós o frustrat repercutirà en com defineixi, afronti i integri tota la informació tant del seu món interior com exterior. A nivell personal, l’aparició de certes característiques físiques (caràcters sexuals secundaris) constitueix un aspecte clau; el desenvolupament de la musculatura, l’increment de l’alçada, el borrissol facial o l’engrossiment de la veu són alguns exemples que caracteritzen als nois. Per altra banda, en les noies, el creixement dels pits, l’aparició del borrissol o l’eixamplament dels malucs configuren alguns dels aspectes importants.

A més però, a nivell cognitiu o mental i emocional també patim una sèrie de modificacions. El desenvolupament de l’autoconcepte i de l’autoestima és aquí especialment clau; començarem a definir-nos com a persones qüestionant els nostres interessos i elaborant el paper que vulguem adoptar en la nostra vida. La confusió, la por, les contradiccions, les preguntes, i els canvis d’estat d’ànim poden ser freqüents, i formen part del creixement. És relativament freqüent que ens rebel·lem contra el món, mostrant-nos reticents a acceptar certes realitats. Aquesta lluita constant i la seva regulació també estan immersos en la maduració, i són comuns i necessaris perquè aquesta es doni. Per això, una altra paraula que també hem de remarcar és l’acceptació.

Tot això però, es troba immers en un món social crític, ple d’informació contradictòria i missatges recurrents que posaran a prova els nostres recursos i habilitats. En aquest sentit, la interacció i comparació amb els iguals, l’educació o influència dels propers i la interacció amb els mitjans de comunicació i les noves tecnologies són tres elements particularment rellevants en la vida de l’adolescent, i trobar l’equilibri no sempre serà fàcil .

En aquest sentit, i fruit de la complicació que comporta regular tots aquests estímuls, la persona pot trobar-se perduda i encallada, podent patir una sèrie de dificultats. Els problemes emocionals i psicològics són comuns en aquesta etapa, particularment manifestats a través d’ansietat, depressió, aïllament i evitació. Al costat d’aquests, poden sorgir altres de diversa índole i amb més o menys intensitat. Serà el grau de malestar i de desajust social el que marcarà la importància de la situació. El treball en particular des de la psicologia i la psiquiatria infantojuvenil serà aquí especialment important. L’aplicació i disseny d’intervencions útils, eficients i individualitzades són claus per millorar la salut i qualitat de vida en aquest sector de la població.

Els professionals del nostre centre estan especialitzats en el tractament psicològic i psiquiàtric tant d’adults com de nens i adolescents. Si tens dubtes o vols rebre més informació, posa’t en contacte amb nosaltres. Estem situats a Mataró.

Els trastorns somatomorfs engloben aquells desordres o problemes que es caracteritzen per la presència de símptomes físics diversos en els quals no és possible identificar una patologia o disfunció orgànica aparent. Així, després de múltiples proves i exàmens mèdics, es descarten causes físiques o biològiques que expliquin l’aparició i exacerbació dels símptomes. En aquest sentit, a més, un aspecte essencial el constitueix la somatització, la qual s’entén com la tendència a experimentar i expressar malestar psicològic en forma de símptomes somàtics que el subjecte interpreta erròniament com a signe d’alguna malaltia física severa i, en conseqüència, sol·licita assistència mèdica per a ells.

En quan als símptomes o molèsties expressades, poden ser diverses i variar d’una persona a una altra, sent les més freqüents el dolor en diferents parts del cos, la debilitat, inflamació, vertigen, nàusees i / o la sospita de diferents lesions. Pel que fa als subtipus, seguint la classificació del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), podem distingir diferents categories dins dels trastorns somatomorfs: el Trastorn de símptomes somàtics, el Trastorn d’ansietat per malaltia (correspondria a la tradicional hipocondria), el Trastorn de conversió, un apartat per factors psicològics que influeixen en altres afeccions mèdiques, i el Trastorn factici. Tots ells comparteixen la característica de manifestar símptomes físics/somàtics diversos els quals es troben interrelacionats amb factors psicològics i emocionals diversos. La variabilitat però, depèn de la seva forma de presentació. Cal tenir en compte a més, que dins de la primera categoria esmentada (el Trastorn de símptomes somàtics), el manual també inclou els trastorns psicosomàtics, esmentats a l’inici de l’article.

D’altra banda, i encara que la problemàtica s’hagi evidenciat més en dones, resulta especialment complex concretar dades epidemiològiques específiques. Això és degut a que els pacients que pateixen aquest problema, acudeixen principal i gairebé exclusivament, a serveis d’atenció mèdica en la cerca d’una explicació física/biològica, la qual cosa provoca que el trastorn sigui infradiagnosticat. A aquest fet se’l coneix amb el nom de doctor shopping, ja que la persona, en no trobar una justificació física que expliqui els símptomes físics que està experimentant, recorre a seguir buscant i a canviar de servei mèdic amb la creença que en algun d’ells aconseguirà trobar una explicació plausible. És cert però, que en algunes ocasions es realitzen diagnòstics, o es proporciona informació i fins i tot tractament mèdic parcialment congruent amb la problemàtica, la qual cosa a curt termini pot tranquil·litzar a la persona i disminuir certs símptomes, però difícilment actuarà com un supressor.

Per tot això, i per tal de reduir la freqüència d’aquest curiós i legítim fenomen, és important reconèixer la importància dels factors psicològics i emocionals en els problemes físics. En aquest sentit, i encara que resulti complicat de comprendre, i més encara d’acceptar, la interrelació cos-ment o emoció-físic és més estreta del que imaginem.

Així doncs, el paper dels apropaments i intervencions des de l’àmbit de la psicologia resulta clau per a aquest tipus de problemes. La Teràpia Cognitiu-Conductual es presenta com un tractament eficaç i amb resultats especialment positius. Els professionals del nostre centre, a Mataró, estan especialitzats en aquest i altres tipus d’intervencions eficaces i útils. Per obtenir més informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.

L’estiu, a més de portar l’arribada de la calor, està íntimament relacionat amb un dels moments més esperats de l’any, les vacances, i no tant aquestes en si mateixes, sinó la necessitat de descansar o desconnectar. Després d’un període intens d’activitat en el qual s’han anat succeint diferents preocupacions, moltes de les quals relacionades amb l’àmbit acadèmic o laboral, resulta relativament senzill experimentar la sensació de requerir un “aturada”, tant a nivell físic com mental. Tot i això, i com veurem a continuació, en ocasions resulta difícil desvincular-se del malestar, l’estrès, o de les preocupacions, perpetuant l’estat d’ànim “negatiu” i fomentant que, un cop acabat el període de vacances, tinguem la sensació de que no l’hem aprofitat com volíem o necessitàvem.

L’estrès i l’ansietat són fenòmens comuns i freqüents, tant, que poden aparèixer en situacions inesperades com durant les vacances. La seva forma de presentació pot ser molt variable; podent ser més o menys intens, breu o prolongat. En aquest moment, es posaran a prova les nostres habilitats per afrontar el malestar i recuperar l’estabilitat que ens permeti seguir gaudint del nostre període de descans. Així, entre els aspectes que poden fer que apareguin o es mantinguin aquestes desagradables sensacions, a continuació es citaran alguns dels més rellevants junt amb algunes de les estratègies útils per combatre’ls:

–    Arrossegament d’un ritme elevat: Després d’un temps en el qual hem estat immersos en una o unes activitats contínues i intenses (ja siguin laborals, acadèmiques o de qualsevol altre tipus), és absolutament normal que experimentem un cert període de desestabilització o intranquil·litat. Tot i que en ocasions el primer dia de vacances ja suposa un abans i un després, precipitant un estat de relaxació ràpidament, és molt habitual que necessitem un cert temps d’adaptació. Per això, hem d’entendre que el canvi pot no produir-se de la nit al dia, i que els símptomes que continuem experimentant poden ser fruit simplement d’haver dut a terme un ritme frenètic.

–    Estancament en un o diversos temes: Aquest punt es refereix al fet que moltes vegades, encara que ja no estiguem fent una tasca concreta, la nostra ment segueix connectada a aquesta per un cert temps. Les raons d’això poden ser diverses: que hi hagi alguna cosa que sabem haurem de reprendre després de les vacances, que voldríem haver-ho realitzat d’una altra manera, o que li atribuïm una gran importància, entre d’altres. Tots aquests arguments fomenten que les preocupacions segueixin presents, i que per tant no aconseguim gaudir. En la mesura del possible, haurem de procurar relativitzar aquells temes dels quals no ens puguem ocupar en aquests moments. Al costat d’això, el procurar gaudir del “moment present”, centrant-nos en els aspectes positius de l’ara pot ser de gran utilitat per a desviar l’atenció cap al “aquí”.

–    Exigència i autoexigència: Aquest és un dels aspectes clau. És possible que haguem anticipat unes vacances molt específiques, i fins i tot que haguem reflexionat molt sobre l’estat emocional que volíem experimentar. Així, el fet de tenir una visió inflexible sobre aquest període pot facilitar que davant petits canvis, o simplement davant el no compliment de les nostres expectatives, ens sentim frustrats i fins i tot ens castiguem per no aconseguir els objectius previstos. És important adoptar una actitud flexible, tant cap a l’entorn o els altres, com cap a nosaltres mateixos. Resulta útil procurar valorar, enaltir i respectar allò que estem experimentant i vivint, i a nosaltres mateixos, procurant no minimitzar-ho.

–    Esdeveniment/s inesperat/es: El nostre merescut descans es pot veure més, o menys afectat per esdeveniments específics, els quals poden posseir un nivell d’importància divers. Possibles exemples són les discussions, la impuntualitat, el retard en mitjans de transport, les cancel·lacions d’última hora, etc. El primer que hem d’apreciar és que molt possiblement, i comparat amb altres moments de l’any, tindrem més capacitat o habilitat per afrontar-los amb èxit a causa de que estem més relaxats, o simplement a que la nostra ment està menys ocupada en altres assumptes. En segon lloc, el seu afrontament eficaç requereix atribuir a aquests esdeveniments la importància que realment mereixen. Podríem incloure també aquí, algunes condicions ambientals com la calor, el cúmul de gent, o per exemple, la pluja. Davant d’aquests fets, més o menys previsibles, i sempre en cas que suposin una limitació, resulta beneficiós trobar alternatives plausibles per acomodar-nos i adaptar-nos a les diferents circumstàncies.

Com veiem, són molts i molt diversos els estímuls i situacions que poden fer trontollar els nostres moments de desconnexió. És important identificar-los i trobar la manera més eficaç per afrontar-los, procurant no jutjar ni engrandir la seva repercussió. A més, al costat dels comentats, poden aparèixer altres específics per a cada cas en particular.

El nostre equip està situat a Mataró compta amb diferents professionals de la psicologia i la psiquiatria que t’ajudaran a resoldre tots els teus dubtes. Si necessites més informació al respecte pots posar-te en contacte amb nosaltres.