Guia per a plantejar els problemes a la parella

Per a que una relació de parella funcioni adequadament, una de les coses més important és saber plantejar els problemes a la parella  per tal de poder arribar a un bon acord i que l’altre membre de la parella no es senti atacada quan exposem el problema que ens preocupa.
1. COMENÇAR SEMPRE AMB ALGUNA COSA POSITIVA
(Un elogi pel seu aspecte, reconèixer el seu esforç… facilita l’aproximació agradable a l’altre, i fa que aquest es mostri atent i disposat a escoltar)

2. DESCRIURE EL PROBLEMA QUE LI PREOCUPA ATENENT A DUES CONDICIONS:
• Ser operatiu. És a dir, no ser vague i general, com per exemple: “Podries fer més coses a casa”, sinó concret i específic , com per exemple: “M’agradaria que els dissabtes t’ocupessis tu de posar la taula, així jo podria treure al gos”.
• Definir el que li agradaria, no el que no li agrada. Per exemple: “M’agradaria que sopéssim junts”, en comptes de: “No m’agrada que sopem cadascun pel seu costat”.

3. ACCEPTAR LA SEVA RESPONSABILITAT EN EL PROBLEMA.
Això evita que l’altre se senti culpat o atacat. Per exemple: “Reconec que ha estat un error meu no haver parlat abans d’això”. 

4. DESCRIURE ELS SENTIMENTS QUE EL PROBLEMA ENS PROVOCA
Expressar quins sentiments ens provoca la situació, ajuda a comprendre per què desitja canviar-la. Per exemple: “Quan ho fas em sento trist”.

5. SER BREU.
No s’ha de repetir diverses vegades el mateix amb diferents paraules o allargar excessivament el plantejament. –Lo bo, si breu, dues vegades bo -.

6. NO PARLAR DEL PASSAT, SINÓ DEL PRESENT I CAP Al FUTUR.
Rememorar antigues picabaralles o treure de nou els “draps bruts” del passat, no només no serveix de res, sinó que desperta mals sentiments. Enfocar l’atenció cap al futur fa que l’objectiu sigui constructiu.

7. PARLAR D’UN SOL PROBLEMA ALHORA.
No barrejar problemes, dedicar-se només a un cada vegada, o no se solucionarà cap.

8. PLANTEJAR EL PROBLEMA QUAN L’ALTRE NO ESTÀ REALITZANT UNA TASCA QUE IMPLIQUI CONCENTRACIÓ.
(No mentre està llegint, veient televisió… sí en canvi, banyant-se, rentant plats…)

9. PARLAR LENTAMENT I AMB UN TO BAIX DE VEU.
D’aquesta forma és difícil no pensar bé en el que s’està dient i en la forma en què es diu.

Recomanacions per a superar el pensament obsessiu

Per lliurar-te de les obsessions i el pensament obsessiu hi ha diverses idees fonamentals que has de tenir en compte:

1. Tu i la teva ment no sou la mateixa cosa.

2. El treball de la teva ment consisteix a generar tot tipus d’idees, algunes bones, altres dolentes, algunes racionals, altres irracionals, absurdes o sense sentit, i algunes aterridores. Això no pots controlar-ho. Tu no decideixes que idea genera o no la teva ment.

3. El teu treball consisteix a quedar-te amb les idees que mereix la pena considerar i descartar aquelles que són absurdes.

Per desgràcia, la teva ment no sempre et deixa fer el teu treball, perquè per molt que tu t’obstines en no pensar en alguna cosa, la teva ment s’obstina amb la mateixa força a presentar-te aquesta idea una vegada i una altra, de manera que et veus atrapat en un estira-i-arronsa amb la teva pròpia ment que no et porta més que a un estat d’esgotament, estrès i frustració.

1. Surt del teu tren de pensament

En primer lloc, has de canviar la manera que tens de veure la teva ment. Per fer-ho, imagina un tren amb molts vagons desplaçant-se per una via. Cada vagó representa una idea que la teva ment genera. Pots visualitzar-ho com un vagó de càrrega on hi ha una gran pancarta amb el pensament escrit en ella. Així, en cada vagó hi hauria un pensament com: “vaig a arribar tard”, “tinc gana”, “sóc maldestra”, “haig de revisar el treball perquè pot haver-hi errors”, “aquesta nit posen la meva sèrie favorita”, “va a passar alguna cosa horrible”. Així, el tren portaria tot tipus de pensaments i alguns d’ells serien els teus pensaments obsessius.
Hi ha dues formes de veure aquest tren de pensaments: des de lluny, com si ho miressis passar des d’un pont, o des de dins, quan t’has pujat al tren i estàs dins d’un vagó, deixant que el tren et porti on vulgui que vagi, mentre va prenent velocitat i cada vegada et resulta més complicat baixar-te.
Però en comptes de caure sense més dins del vagó d’un pensament obsessiu, has de ser tu qui decideix quan observar el tren passar des de lluny i quan pujar-te en un dels seus vagons. Això solament s’aconsegueix de la següent manera:

1. Has d’estar atent als continguts de la teva ment.

2. Quan sorgeixi un pensament obsessiu (o qualsevol un altre que no t’interessa), no has de lluitar contra ell, sinó observar-ho, centrar tota la teva atenció en aquest pensament per saber exactament què està pensant la teva ment. Aquesta forma de veure-ho és molt important perquè t’ajuda a no identificar-te amb els teus continguts mentals i adonar-te que són idees generades per la teva ment, que no tens per què creure’t ni tenir en consideració si no ho desitges (recorda quin és el treball de la teva ment i quin és el teu). Llavors li poses una etiqueta que ho resumeixi, com: “obsessió sobre repassar el treball mil vegades” i després ho imagines en el vagó del teu tren de pensament, observant des de lluny, veient com el tren s’allunya portant-se el teu pensament fins a desaparèixer.

2. Sostingues les teves emocions

Sostenir les teves emocions significa que has d’estar disposat a sentir la teva ansietat o malestar. Solament hi ha una manera d’acabar amb les emocions desagradables, i és sentir-les fins al final i quedar-se amb elles fins que s’esgoten per si mateixes.
Per entendre això, fes primer una petita prova: quan sentis picor en una determinada part del teu cos i sentis el desig de gratar-te, no ho facis. En el seu lloc, concentra’t en la sensació de picor, en la seva intensitat, on està situada, com és, centra la teva atenció plenament en aquesta sensació sense fer res més, mantingues l’atenció sostinguda en ella sentint la picor al 100%. La picor acaba desapareixent, de vegades de seguida, de vegades per pur avorriment t’adones que de sobte has desviat la teva atenció de la picor, estàs fent una altra cosa, i la picor ha desaparegut. Amb els teus pensaments i emocions pots fer exactament el mateix.

Si la teva obsessió et genera ansietat, tristesa, ira o un altre tipus de malestar, concentra’t en l’emoció que estàs sentint, observa com és, posa-li nom, descriu-la, accepta aquesta emoció i proponte sentir-la mentre estigui aquí. És a dir, has d’estar disposat a sentir-la sense fer gens per deixar de sentir-la i quedar-te aquí, amb ella. Què passa quan fas això? Que l’ansietat acaba desapareixent, perquè és així com funciona la ment humana, que és incapaç de romandre en un mateix estat molt temps. Quan “sostens” el malestar i no deixes que les teves obsessions t’empenyin a realitzar la compulsió, pots fer una vida normal malgrat elles, pots fer tot el que desitgis malgrat les teves obsessions.

3. Altres tècniques

Si les tècniques anteriors no són suficients, pots provar algunes de les següents. Són tècniques que t’ajudaran a distanciar-te de les teves obsessions i no acabar ficat en el vagó i arrossegat pel tren del que parlava al principi, sinó que t’ajudaran a deixar que el tren passi de llarg sense pujar-te a ell.

Recorda sempre que el teu objectiu no és que no es produeixin les obsessions. Això no és possible, no pots controlar les idees que genera la teva ment, solament pots controlar el que fas amb elles (és a dir, si et quedes amb elles o les deixes passar) i la teva pròpia conducta.

– Canta la teva obsessió: posa-li la música d’alguna cançó que t’agradi i canta-la.

– Repeteix l’obsessió en veu alta el més ràpid possible durant 45 segons. Per exemple, si tens un trastorn obsessiu-compulsiu relacionat amb el rentat de mans, pots repetir la paraula “lavamanos-lavamanos-lavamanos” una vegada i una altra a tota velocitat. Encara que sembli una mica absurd, funciona perquè t’ajuda a distanciar-te dels teus pensaments i impedir així que dominin la teva conducta. Fes la prova; és fàcil.

– Escriu la teva obsessió en una fulla, en lletres grans, posa-la en la paret i observa-la com ho faria un extraterrestre sense emocions que està observant a l’espècie humana.

– Descriu el que està passant, la qual cosa la teva ment està fent: “la meva ment està
presentant-me un pensament obsessiu i absurd. Gràcies, ment, per fer el teu treball”.

Això també t’ajudarà a distanciar-te. Com més et distanciïs dels teus pensaments, menys et dominaran.

Les tècniques exposades estan basades en la teràpia d’acceptació i compromís (ACT). És aconsellable que si pateixes un TOC (trastorn obsessiu compulsiu) acudeixis a un psicòleg que conegui aquest tipus de teràpia, a més d’altres tècniques.
 

Tractament del TLP – Trastorn Límit de la Personalitat

Una de les primeres dificultats a les quals s’ha d’enfrontar el professional a l’hora de dissenyar la intervenció terapèutica per al trastorn límit de la personalitat és establir prioritats, ja que aquest problema sol presentar-se al costat d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment acompanyat de trastorns emocionals com la depressió major. A més, en el cas que la persona present addicció a drogues, caldrà tractar-ho prèviament.

A diferència d’altres casos, el trastorn límit de la personalitat produeix gran sofriment psicològic a qui ho pateix, així com als seus familiars i persones més reunides; és per això que la demanda de tractament sol iniciar-se a petició del propi pacient, encara que en alguns casos és a requeriment de la seva parella o familiars. La canviant simptomatologia pot arribar a “desesperar” al demandant i fins i tot a l’especialista, frustrat per no poder aconseguir un diagnòstic clar.

Pot donar-se el cas que un pacient estigui anant de consulta en consulta intentant saber el que li passa, i poden passar mesos i fins i tot anys abans d’aconseguir un diagnòstic adequat al seu trastorn, hagut de precisament a la seva principal característica de canvi continu de simptomatologia; situació d’incertesa que no fa sinó agreujar el sofriment personal i dels afins, alhora que es consoliden les conseqüències negatives en la seva vida acadèmica, professional i de relacions socials.

Una vegada que s’ha establert el diagnòstic, i s’ha determinat si existeixen altres trastorns concomitants, es procedeix a establir les prioritats del tractament, de manera que es començarà per treballar sobre aquells símptomes que provoquin major malestar a la persona, o fins i tot que posin en risc la seva vida, com és el cas dels intents de suïcidi. Serà imprescindible realitzar un tractament de desintoxicació previ quan la persona sigui consumidora habitual de substàncies il·legals, ja que aquestes van a interferir en el progrés esperat.

A continuació es descriuen alguns dels objectius que es persegueixen en el tractament del trastorno límit de la personalitat, amb indicació de les tècniques empleades en cada cas:
Independència emocional. Es treballa amb la persona els seus problemes de dependència emocional perquè aprengui a guiar-se pels seus propis valors i opinions, i se li ensenya que aquests són tan vàlids com els de els altres, per a això se li sol·licita que sigui capaç d’expressar i defensar la seva opinió davant diferents situacions.

Millora de la comunicació, de manera que pugui establir relacions saludables amb altres persones, sense idealitzar-les ni demandar-los més enllà del que correspon a la relació, emprant per a això tècniques de ‘role-playing’ pròpies de teràpies de parella, on es representen (realment o en la imaginació) diferents situacions per veure primer com es comporta el pacient i que després aprengui com ser més eficaç en aquestes mateixes situacions.

Augment de l’autoestima i de la identitat personal, un treball cognitiu pel qual es tracta d’afermar la identitat que li fa únic i diferent a la resta, alhora que aprèn a valorar-se amb les seves virtuts i els seus defectes.

Control de l’estrès i de la frustració: la comprensió del seu trastorn i de les conseqüències que est provoca són un primer pas per alliberar-se d’aquest sofriment psicològic que implica el desconèixer què li passa i la frustració de no saber si pot canviar. El fet d’observar el progrés en altres àrees, com la independència o la comunicació interpersonal, li ajudarà a reduir la seva frustració i, juntament amb tècniques de relaxació, a controlar l’estrès.

Control de la impulsividad i la ira, ensenyant-li a detectar quan s’està tibant i, amb això, el moment en què pot sorgir aquest esclat d’ira. Una vegada detectat deurà aplicar tècniques de visualització positiva (on s’imagini el més vívidament possible en un lloc tranquil i calmat allunyat de qualsevol problema) i de relaxació (amb tres respiracions profundes, en el qual s’inspiri pel nas i expiri per la boca lentament l’aire mentre s’explica fins a deu), que li retornin la tranquil·litat necessària per superar aquesta situació.

Combatre les idees suïcides i els intents d’autolesió, a través d’acords establerts entre pacient-terapeuta en els quals es busca una major comprensió de si mateix i el seu trastorn, alhora que s’observen progressos en altres àrees en les quals es treballa, a canvi d’una reducció fins a la seva desaparició de conductes de autoagresión i intents de suïcidi.

Disminució de determinats símptomes aguts, pel que s’empraran psicofármacos específics que ajudin a controlar-los quan sorgeixin.

Què és l’anhedònia?

L’anhedònia és la incapacitat per gaudir de les coses agradables i sentir plaer.
Algunes persones que pateixen anhedonia són incapaces d’experimentar plaer i gaudir en cap circumstància, mentre, en altres casos, el problema es redueix a aspectes concrets, com les ganes de menjar, les relacions sexuals, les relacions socials o les activitats d’oci, situacions que abans els resultaven plaents. De qualsevol forma, existeixen graus, per la qual cosa hi ha els qui pateixen una incapacitat total de gaudir i obtenir plaer i uns altres només un descens en aquesta capacitat.

Per exemple, una mare amb anhedònia no gaudeix acariciant al seu bebè; un adolescent no gaudeix sortint amb els seus amics, o un jugador de futbol no està alegre quan el seu equip guanya un partit.
El terme “anhedònia” va ser descrit, per primera vegada, pel psicòleg francès Ribot l’any 1986, quan va publicar el seu llibre sobre la psicologia dels sentiments.

Qui pateix anhedònia?

Pateixen d’anhedònia persones amb malalties com l’esquizofrènia i els addictes a les drogues durant l’abstinència de les mateixes. Però la situació més freqüent és l’anhedònia que es dóna en la depressió. Hem de tenir en compte que uns dos milions d’espanyols pateixen depressió, i que sis milions d’espanyols la patiran al llarg de la seva vida. També és interessant recordar que molts casos de depressió no són diagnosticats, sovint perquè els qui la pateixen senten objeccions a l’hora d’admetre la seva condició.

Quan una persona pateix una depressió profunda, res li motiva ni li alegra o li fa gaudir. La persona deprimida es queda “congelada” emocionalment, fins i tot respecte a les persones que més estima o les activitats que més li feien gaudir.

L’anhedònia de la depressió apareixerà, més freqüentment, després de situacions estressants i disgustos. Segons desapareguin els símptomes de la depressió, també anirà desapareixent l’anhedònia.
L’anhedònia també pot donar-se en els addictes a les drogues i en els malalts amb trastorns d’ansietat.

Quins són les seves causes?

Els investigadors creuen que és a causa d’una alteració del sistema dopaminèrgic, que és el mecanisme pel qual la dopamina (una substància química que es troba en el cervell) produeix sensacions de plaer i satisfacció en menjar, en tenir relacions sexuals o en cuidar d’un fill nounat.
Pel que sembla, aquest sistema dopaminèrgic no és capaç de produir plaer, satisfacció i benestar, en situacions com la depressió, l’esquizofrènia i l’abstinència de l’addicte a les drogues.
En el cas de la pèrdua de desig sexual o el plaer sexual, cal assenyalar que pot ser causat per medicacions utilitzades contra la depressió (alguns antidepressius), per combatre l’esquizofrènia (els antipsicòtics) i altres medicacions (com les benzodiacepines i els estimulants).

Com es pot tractar l’anhedònia?

En primer lloc, cal destacar la importància de diagnosticar-la i conèixer les seves causes. Hem de saber que, en la majoria dels casos, es dóna com a conseqüència de malalties o abús de substàncies.
Quan l’anhedònia està causada per la depressió, l’esquizofrènia, els trastorns d’ansietat o l’abús de drogues, en millorar aquestes malalties també anirà desapareixent l’anhedònia.

En situacions en què la causant sigui una medicació es podrà millorar modificant les dosis, retirant-la o canviant-la per una altra.

En tots els casos, resulta de gran ajuda poder comentar aquest problema, tant amb professionals com amb els familiars o persones amb símptomes similars, per alleujar el malestar que ocasiona.

Com crear una bona aliança mare fill

La capacitat i el desig de formar relacions emocionals estan associats a l’organització i funcionament de parts especifiques del cervell humà, així com de l’equilibri dels neurotransmisores. El cervell és l’òrgan que ens permet fer olor, veure, agradar, pensar i moure’ns, però també ens permet estimar o no estimar.
Aquests sistemes cerebrals que ens permeten formar i mantenir relacions es desenvolupen durant la infància i les experiències d’aquests primers anys influeixen sobre el modelat de les capacitats per construir relacions íntimes i emocionalment saludables. La empatia, l’afecte, el desig de compartir, la capacitat d’estimar i un sense nombre de característiques d’una persona assertiva i feliç, estan associades a les capacitats medul·lars d’inclinació formades durant la infància i infantesa primerenca.
Es pot definir a la Inclinació com a la relació emocional especial i específica que s’estableix entre el nen i la persona que ho cuida, a la qual vulgues. És una relació recíproca, afectuosa i forta. Pot ser evident a partir del primer mes de vida i obeeix a una necessitat vital de reduir l’ansietat que li permet afrontar les situacions que la generen. La inclinació es caracteritza per ser perdurable amb una persona, produir sentiments positius (seguretat, consol, grat, etc.) i la seva pèrdua, o l’amenaça de la mateixa, genera en la persona una gran ansietat.
Aquesta relació ofereix el andamiaje funcional per a totes les relacions subsecuentes que el nen desenvoluparà en la seva vida. Una inclinació segur s’associa amb una alta probabilitat de crear relacions saludables amb uns altres, mentre que la seva absència sembla estar relacionada amb problemes emocionals i conductuals al llarg de la vida.

CREANT UN BON VINCLE: GUIA PER A MARES
En aquest punt es descriu de manera resumida el desenvolupament evolutiu del bebè en les seves diferents etapes al llarg del primer any de vida, com si anés una guia d’orientació destinada a les seves mares o cuidadors primaris, utilitzant-se aquests dos termes indistintament. Per aquest motiu s’ha triat una redacció dirigida a la mare, en primera persona, perquè qui pogués estar interessada en la seva lectura se senti receptora d’aquesta informació, fent més amable la seva comprensió.
La guia s’ha dividit en un apartat per a cadascun dels dotze primers mesos de vida d’un bebè, en els quals es recullen els aspectes diferencials més significatius de cadascun d’ells. S’ha afegit un punt inicial on s’inclou la presa de contacte matern amb la seva nova situació i un altre punt final dedicat a la mare.

L’arribada a casa. Idees generals per conèixer i tractar al teu bebè.
La Mare.
Abans de res, la mare ha d’estar en les millors condicions possibles per atendre al seu bebè, i per això ha de trobar-se ben amb si mateixa. Has de saber que algunes mares experimenten el que es coneix com la depressió postpart. Això succeeix perquè el cos passa per molts canvis hormonals i físics durant l’embaràs. Sentiments de malenconia poden sorgir abans o després que neixi el bebè.
Pot ser que et sentis desanimada o tibant, o que tingui ganes de plorar per coses insignificants que normalment no et molestarien. No et preocupis, aquests sentiments són comuns i són temporals, no duren per sempre.
Pot ser que també tinguis problemes per dormir. Si és així, almenys tracta de descansar. Estàs passant per una etapa de molt estrès, d’adaptació al teu bebè i el teu bebè a tu i al seu nou entorn.
Pot ser-te útil parlar amb altres persones sobre els teus sentiments. Parla amb la teva família i els teus amics. També pots consultar al teu metge. Si tenen familiars o amics que et puguin ajudar amb els menjars, la neteja o les compres, aquest és el moment per demanar-los ajuda. També és un bon moment per deixar que el pare prengui protagonisme respecte al seu fill.
El plor. Com tranquil·litzar-los.
Tots els bebès ploren perquè és l’únic mitjà de comunicació d’un nounat. Ploren per dir-te que volen o necessiten alguna cosa com:
– té gana,
– sent dolor (còlic, gasos),
– té por,
– està molest perquè necessita que li canviïs el bolquer,
– o perquè no se sent bé.
Si pares esment quan vol menjar i quan no, aprendràs a distingir entre el plor que significa que té gana i el que significa que està incòmode o que vol atenció. De vegades, voldrà que el coixes, unes altres voldrà que li canviïs el bolquer i unes altres solament estarà cansat o avorrit.
Atendre al bebè quan plora no és malcriarlo, li ajuda a sentir-se estimat i segur. Somriu-li, toca-ho i parla-li tot el temps que puguis. Fes-ho quan li dónes de menjar, quan li canvies el bolquer o quan li dónes un bany. Aprendrà a confiar que tu ho vas a cuidar.
Si plora perquè necessita consol, agafa-ho en braços. Els estudis demostren que els bebès que s’agafen amb més freqüència no ploren tant com la resta. Però recorda que cada bebè és diferent i hi ha diferents maneres per tractar-ho, intenta buscar el motiu del seu plor:

ü Dóna-li de menjar.
ü Revisa el bolquer.
ü Embolicar-ho en un amanyac no gaire atapeït, perquè es trobi acollit.
ü Bressola-ho en braços o en un balancí.
ü Intenta que expulsi els gasos. Dóna-li palmaditas molt suaus. Acaricia-ho.
ü Murmura-li sons suaus per fer-li saber que estàs aquí i que t’importa el que sent.
ü Parla-li.
ü Canta-li o posa-li música suau.
Si després d’intentar-ho tot el bebè segueix plorant, mantingues la calma. Ells perceben el teu nerviosisme. No has de deixar-ho solament quan està plorant. No sempre podràs consolar al teu fill i això no significa que no sàpigues cuidar-ho. Si el plor del bebè augmenta sense raó durant molt temps i cap mètode és eficaç per tranquil·litzar-ho, porta-ho al seu pediatre per descartar alguna malaltia.
No importa què estiguis molt estressada o esgotada, mai maltractis al teu bebè. Pegar-li pot ocasionar-li danys irreversibles com a ceguesa, dany cerebral o fins i tot la mort. Si necessites descansar, flama a un familiar, a un amic o a un veí perquè t’ajudi.
Reflexos del nounat.
Els bebès tenen reflexos especials que duren només uns mesos. És bé conèixer-los perquè no t’espantis quan els vegis:
• Reflex de Moro o de sobresalt: aquest reflex ocorre quan el cap del bebè canvia de posició ràpidament, quan el cap cau cap a enrere o quan el bebè s’espanta a causa d’un soroll fort. El bebè reacciona estenent els braços i les cames i estirant el coll. Després, uneix els braços ràpidament. Pot ser que plori quan ho fa. Aquest reflex ha de desaparèixer després de dos mesos.
• Reflex de cerca: és el reflex que usa el bebè per buscar el pit de la seva mare. Si toques suaument la seva galta amb el dit, el bebè girarà el cap cap al teu dit. Aquest reflex es manté de tres a quatre mesos.
• Reflex de prensió: el bebè agarra qualsevol cosa que se li posi en el palmell de la mà i estreny el puny. Aquest reflex desapareix al cap de cinc o sis mesos.
• Reflex de marxa: si sosté al bebè per sota de les aixelles i ho manté aturat sobre una superfície dura, donarà pasitos en l’aire. Això succeeix encara que encara falti molt perquè aprengui a caminar. Aquest reflex generalment dura un parell de mesos.
No dubtis a consultar al teu pediatre si tens algun dubte o si observes alguna cosa anòmal.

Coneixent al teu bebè.
Es coneix com a període sensible-matern al breu espai de temps immediatament després del naixement. És just ara quan aflora la inclinació, vincle matern filial, al nen. Axial doncs els bebès mostren obertament i de manera regular als set minuts del naixement un viu interès i alt grau d’atenció del que ocorre a la seva al voltant, mantenint-se per un període d’aproximadament una hora, passat aquest temps el nen no aconsegueix tal grau d’atenció fins a passat vuit o deu dies, per la qual cosa és fonamental el contacte immediat amb el teu fill. El teu fill et reconeixerà per la teva olor. És molt important el contacte amb la pell mare-fill.
Com veus, encara que el teu bebè no pugui parlar, ha començat a comunicar-se amb tu. Ja hauràs notat que si li somrius ell et somriu, significa que li agrada que li paris esment. Està aprenent a reaccionar davant altres persones i a comunicar el que li agrada i el que no.
Al mateix temps està aprenent a esperar el seu torn, la qual cosa és una part molt important en la comunicació entre les persones.
També sap mostrar sentiments de malestar o incomoditat. Para-li esment quan estigui inquiet. Això li ensenya que pot comunicar-se per obtenir l’atenció que necessita.
Aviat sabràs com es troba en mirar-li a la cara. També sabràs el que sent per la postura, els moviments i els sons que faci.
Parla amb ell molt abans que pugui entendre el significat de les teves paraules. Quan li parlis usa solament un parell de paraules o oracions curtes i repeteix-les diverses vegades, fes-ho més a poc a poc del que faries amb un adult. Pronuncia algunes paraules suaument i unes altres amb molta emoció, usa tons una mica més alts, a ells els agrada que els parlin d’aquesta manera. El bebè para esment perquè sap que li estan parlant solament a ell, li agrada sentir el seu nom, escoltar la teva veu, sentir coses que li fan somriure i riure. Més endavant li agradarà parlar amb tu.
El desenvolupament del cervell. Com estimular-ho.
El cervell creix més ràpidament durant els primers tres anys de vida d’un ésser humà. Per això es veuen tants canvis en els nens petits.
Des del dia en què neix el cervell del bebè està llest per absorbir tot tipus d’informació. Cada dia el seu cervell creix i canvia de manera significativa. Les experiències que viuen són essencials per al seu desenvolupament. Aprèn del que observa, escolta, fa olor i toca i això estimula el seu interès pels objectes d’al voltant.

Cada bebè és únic, creix de forma diferent i aprèn al seu propi ritme, a la seva manera. Uns són més ràpids, uns altres més lents. Si et preocupa alguna cosa, parla amb el teu pediatre. Has de ser la seva mestra en aquest procés d’aprenentatge. Per exemple:

ü Parla-li i canta-li. És bé fer-ho molt abans que ell pugui parlar, perquè això li ajuda a desenvolupar les habilitats del llenguatge. Parla-li en tot moment: quan ho portis a caminar, quan li canviïs el bolquer, quan ho alimentis, etc.
ü Anima al teu bebè quan tracta d’aprendre alguna cosa. Emociona’t amb ell i repeteix l’activitat diverses vegades perquè li resulti divertit i ho assimili, així s’atrevirà amb nous reptes. Se sentirà bé.
ü Fins a en aquesta edat tan petita, el nen s’adona quant ho vols. És un fet que aprenen millor quan se li tracta amb atenció i afecte.
ü Proporciona-li una varietat d’experiències que li ajudin a explorar el seu món de manera segura, ells no distingeixen el ben del mal i no saben el que és perillós.
ü Protegeix-los de crítiques i burles.
ü Molts bebès i nens petits tenen problemes amb els canvis sobtats, així doncs tracta de donar-li temps per adaptar-se a llocs i persones noves.
ü Llegeix-li al teu fill des dels primers dies de vida i segueix-ho

Permissivitat, control i afecte parental i consum de drogues en adolescents

Antecedents: Els pares juguen un paper important a l’hora de determinar el risc del consum de drogues dels seus fills. L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar com la permissivitat cap al consum de drogues i control i afecte del pare i mare estaven relacionades amb el consum d’alcohol, tabac i cànnabis.

Mètode: La mostra va estar composta per 1.428 joves (51,8% homes) d’entre 11 i 19 anys de Mallorca.

Resultats: Aquells joves que percebien als seus pares més permissius, amb menor control per part de la mare i majors nivells d’afecte tant matern com a patern, tenien més probabilitats de consumir alcohol, tabac i cànnabis. Es van trobar diferències en funció del sexe dins d’aquest patró. Les variables d’afecte i control per part de la mare no van ser influents en el cas dels homes, mentre que el patró general es va mantenir en el cas de les dones.

Conclusions: Aquest estudi ressalta la importància de la permissivitat percebuda i és necessari tenir en compte el sexe de pares i fills a l’hora de proporcionar afecte i control, ja que són els pares els que influeixen en els fills homes i les mares en les dones.

Autor-s: Elisardo Becoña; Úrsula Martínez; Amador Calafat…(et.al)
Paraules claus: Permisividad, Control, Afecto, Drogas, Familia, Jóvenes.
Keywords: Permissiveness, Control, Affect, Drugs, Family, Young people.)

Separació de parella sense perjudicar els fills

Presentem un document amb finalitats essencialment preventives que busca orientar a les parelles en procés de ruptura, perquè aquesta sigui el menys traumàtica possible per als adults i especialment per als nens.

Habitualment, s’oblida que sota el delicat procés de la ruptura hi ha un component emocional, psicològic i social que afecta tant a la parella i els fills, com a la resta de la societat. Per això, aquest document pretén abordar el tema del divorci des d’una altra perspectiva, més enllà de l’enfocament jurídic-legal.

Les claus per a una separació no traumàtica
“Tota ruptura familiar comporta a més d’un procés legal, un procés emocional, personal i psicològic que viuen tant els adults com els fills de la parella”. Es pretén orientar als adults perquè el pas a la nova etapa familiar no sigui dolorós ni traumàtic.

Sense oblidar-se de les qüestions que sorgeixen amb més freqüència en els divorcis, es recomana fomentar el diàleg amb els fills o afavorir la relació entre els pares. Així mateix, apunta aquelles conductes que han d’evitar-se, com implicar als menors en el procés judicial o criticar a l’altre progenitor davant d’aquests.

Aquesta és una de les patologies més habituals en els casos de divorci, la síndrome d’alienació parental. Segons el psicòleg Benito Peral, “el pitjor que li pot ocórrer a un nen és que un dels pares, conscient o inconscientment, indueixi al nen a odiar a l’altre”.
S’ha de fer reflexionar als adults i explicar-los quins són les seves responsabilitats envers els fills. Una custòdia no implica únicament donar de menjar al fill, sinó també fomentar la figura de l’altre progenitor.

Els programes de mediació, un èxit

La mediació familiar intrajudicial és una alternativa a la via judicial, i la seva fi és que la separació sigui de mutu acord i el menys traumàtica per als fills. Els pares han de fixar els punts de la separació, amb l’ajuda d’un mediador, sempre que aquests s’ajustin a les necessitats dels fills.

Gràcies a aquestes mesures, s’evita als menors un patiment emocional, inseguretats o sentiment de culpa habituals en les separacions conflictives. Però sobretot, i gairebé el més important, es garanteix als nens el seu dret i necessitat de tenir a tots dos pares.

El sorteig de la loteria de Nadal, en directe a TV3 i 3/24 amb la psicòloga Cristina Martínez

Diumenge, a partir de les 8.45, TV3 i el 3/24 emetran conjuntament el sorteig de la loteria de Nadal que se celebra a Madrid.
La conducció anirà a càrrec de Lídia Pràdanos i Josep M. Soro des dels estudis de Sant Joan Despí, i de Josep Capella des del Saló de Sortejos i Apostes de l’Estat a Madrid.

Un ampli desplegament de reporters i tècnics estarà a punt per desplaçar-se i oferir, en directe, informació des de les administracions que hagin estat afavorides amb els premis més importants.

El programa comptarà també amb la col·laboració d’Emili Garcia, propietari de l’administració de loteria La Bruixa de Drap de Barcelona, l’economista Carles Torrecilla i la psicòloga especialista en patologies del joc Cristina Martínez Viana.

La transmissió està previst que s’allargui fins a dos quarts d’una del migdia, que és quan segons les previsions s’acabarà el sorteig.

Les compres compulsives

Durant les festes nadalenques hi ha qui gasta més del que pot, però existeix una part de la població pels quals aquestes dates només són una excusa perfecta per comprar de tot i a tota hora. El fet de comprar una mica més del compte és una cosa normal, donada la societat en la qual ens movem, però aquesta activitat es pot convertir en alguna cosa perillosa i fins i tot patològica.

S’entén per compra compulsiva un trastorn que es caracteritza, bàsicament, per una urgència irresistible de compra massiva d’objectes superflus. Aquesta adquisició s’acompanya de sentiments d’ansietat, irritabilitat i nerviosisme. Després d’un breu període d’alleujament temporal de la tensió, la persona experimenta un sentiment de culpa que no li impedeix, no obstant això, tornar a comprar, ja que no hi ha cap control sobre els impulsos i no es distingeix entre desig i necessitat.

La compra compulsiva la sofreixen aquelles persones que compren només pel plaure de comprar, no perquè necessiten el que adquireixen. El perfil de la persona que pateix addicció a la compra és molt similar al del ludópata. Per a molts compradors compulsius, la compra els atorga el poder de decisió negat en el seu entorn familiar o laboral.?El sector de la població que destaca com a compradors compulsius són dones joves, amb un nivell econòmic, cultural i professional elevat. La compra compulsiva sol començar als 18 anys i es manifesta com un problema entre 7 i 10 anys més tard, pels deutes acumulats, sensació de ser rebutjat, sentiments de culpa, dificultats financeres, legals, problemes conjugals i familiars.?

Pel que fa a l’origen o etiologia d’aquesta problemàtica es desconeix la causa de la compra compulsiva, però en l’àmbit professional s’esgrimeix com a raons que provoquen aquest trastorn el tipus de vida de les societats consumistes i les possibles manques afectives i descompensacions personals o professionals, a les quals es dóna sortida amb compres excessives d’objectes per a un mateix o pels altres.?

Podria dir-se, que les principals causes de l’addicció al consum són les següents:?
a) Preexistència de trets psicològics específics (ser capritxós i impulsiu, un nivell alt d’ansietat en relació amb la compra, etc.)
b) Insatisfacció personal?
c) Atracció pels estímuls de consum ?
d) Major acceptació de valors consumistes i vulnerabilitat psicològica cap als missatges que relacionen el consum amb la felicitat i l’èxit social
i) Baix nivell d’autoestima i desconfiança cap a les pròpies aptituds o habilitats.?

La compra compulsiva és com qualsevol altre comportament obsessiu. És un trastorn d’una conducta normal que, en aquest cas, a força de repetir-se i de provocar una sensació agradable, pansa a ser buscada amb ansietat. ?

L’objectiu del tractament és aconseguir una conducta controlada. Per a això, inicialment es prenen una sèrie de restriccions, així per exemple, s’impedeix l’ús de targetes de crèdit, o portar efectiu, per gradualment, permetre un accés al consum controlat.

La intervenció sol ser de tipus multidisciplinari i busca un enfocament integral de la problemàtica. Sobre la base d’això, el tractament pot contemplar tractament farmacològic, educació individual i familiar, teràpia ocupacional, teràpia familiar i psicoterapia amb les variacions necessàries segons la gravetat del cas.

Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) i a les seves famílies

La Generalitat impulsa un Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) i a les seves famílies
El nombre de pacients d’autisme augmenta un 340% en sis anys i s’atenen 3.876 casos a Catalunya durant el 2012.
A Catalunya, l’any 2012 es van atendre des dels Centres de Salut mental Infantil i Juvenil 3.876 casos d’autisme, que suposen una taxa de 26,5 casos per cada 10.000 menors de 18 anys. Aquesta dada suposa un increment del 340% entre els anys 2006 i 2012 en el nombre de pacients amb TEA atesos en aquests centres. La directora general d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament, Alba Espot ha explicat que degut a aquest “creixement en progressió geomètrica” la Generalitat ha decidit impulsar un Pla d’atenció integral a les persones autistes i a les seves famílies que coordinarà esforços del Departament de Salut, Benestar Social i Família i Educació.
Els pacients atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) amb TEA l’any 2006 eren 881, mentre que l’any 2012 es van atendre un total de 3.876 casos. Això suposa un increment del 340% entre els anys 2006 i 2012 en el nombre de pacients atesos amb aquest trastorn.
Pel que fa als casos atesos en els CDIAPS, d’un total de 9.875 infants que han iniciat l’atenció, un 6,77%, 669 casos suposen trastorns de la relació i la comunicació on s’hi engloba el TEA. I les dades aportades pels EAPs constaten que l’any 2012 van estar escolaritzats un total de 2.173 alumnes amb Trastorn generalitzat del desenvolupament, dels quals 745 en Centres Ordinaris i 1.428 en Centres d’Educació Especial.
Segons la Generalitat, les causes d’aquest increment poden atribuir-se a diferents factors, entre els quals possiblement hi ha una millor detecció, tant per part dels professionals sanitaris com de les mateixes famílies. També cal destacar l’avenç important en les tècniques de diagnòstic i la posada en marxa el 2004 del programa específic d’atenció als trastorns mentals greus.
És per això que el Departament de Salut, el Departament de Benestar Social i Família i el Departament d’Educació sumaran esforços per impulsar un Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA) i a les seves famílies. El Pla estableix un circuit per millorar la detecció precoç de l’autisme, el tractament especialitzat, el model organitzatiu assistencial, el sistema de derivació i el treball amb les escoles. També crea un marc d’actuació per facilitar la cohesió i complementarietat entre els diversos serveis de què disposa la Generalitat.
La peça fonamental del Pla seran les unitats funcionals que es crearan a cada territori on hi treballaran conjuntament professionals dels diferents àmbits: salut, social i educatiu, per afavorir el diagnòstic interdisciplinari. S’espera, d’aquest manera, millorar la detecció precoç, establir un diagnòstic pluridimensional i pluriprofessional i millorar l’atenció i garantir la continuïtat assistencial.

Amb els mateixos recursos.
“No estem posant més recursos humans sinó que els hi demanem que facin un valor afegit” ha especificat Carmela Fortuny. En aquest sentit Alba Espot també ha remarcat que no s’afegiran recursos sinó que es tractarà de coordinar d’una millor manera els que ja es tenen. Seran els millors professionals especialitzats en autisme els encarregats de donar una millor atenció a aquests pacients i a les seves famílies en cada un dels territoris corresponents. Els directors han remarcat el benefici que suposarà pels pacients i les famílies el fet d’ajuntar professionals dels tres àmbits diferents. D’aquesta manera, els infants seran tractats conjuntament des d’una perspectiva social, educativa i sanitària.

Inici de les proves pilot.
Aquest 2013 s’han iniciat proves pilot d’aquest Pla a 7 territoris: Gironès, Tarragonès, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cerdanyola, Terrassa i districtes de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. En la posada en marxa d’aquesta prova pilot hi participen 89 professionals dels diversos recursos dels tres departaments que s’encarregaran d’elaborar un pla d’atenció integral individualitzat per a cada infant.
Amb aquestes proves pilot es cobreix una població, menor de 18 anys, de 203.574 persones, que representa un 14,5% de la població total de Catalunya.

Enllaç directe a la noticia:
http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2013/07/el_nombre_de_pacients_d_autisme_augmenta_un_340_en_sis_anys_i_s_atenen_3_876_casos_a_catalunya_dura_31133.php