La hipervigilancia (autoconciència o autoatenció cap al propi funcionament mental o corporal) és un estat comú en les persones que pateixen dolor o han patit dolor. Molts autors defensen la importància central de l'autoatenció o atenció selectiva cap al funcionament mental o corporal com un predisponent o una conseqüència de l'ansietat, de manera que té un paper central en la percepció del dolor i el manteniment del mateix.

L'estrès és un fet habitual en les nostres vides. No pot evitar-se, ja que qualsevol canvi al que hàgim d'adaptar-nos representa estrès. No obstant això, en pensar en fets estressants, sempre acudeixen a la ment successos negatius com dany, malaltia, separació, mort d'un ésser estimat, sense adonar-nos que un succés positiu pot arribar a ser igualment estressant (per exemple canviar de casa o ascendir en el treball representen l'estrès d'un nou status i de noves responsabilitats, fins i tot enamorar-se pot representar, per a algunes persones, el mateix grau d'estrès que trencar una relació).

La ira – igual que la resta de les emocions- pot augmentar o disminuir en intensitat. Quan la ira augmenta en intensitat, es tracta d'una escalada. Hi ha persones que es tornen furioses i “s'escalfen” ràpidament. Malgrat això, aquest “subidón de la ira” no és instantani. La ira comença habitualment amb uns nivells baixos de malestar o d'irritació i a poc a poc, va augmentant fins que en alguns casos esclata de forma explosiva.

Un estudi de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, revela que les persones amb fòbia social produeixen massa serotonina. Quanta més serotonina produeixen, més angoixats es troben en situacions socials, segons els autors d'aquesta recerca, els resultats de la qual es revelen en ‘JAMA Psychiatry’.