L’Imperatiu Nadalenc de la Felicitat

La temporada nadalenca, en la seva essència, evoca alegria, amor i celebració. No obstant això, darrere dels llums brillants i els somriures forçats, existeix un imperatiu silenciós però omnipresent: l’expectativa de ser i sentir-se feliç durant aquestes festes. Aquesta pressió pot desencadenar una àmplia gamma d’emocions i sentiments ambivalents i contradictoris, generant efectes negatius en la salut mental d’algunes persones.

 

El context cultural i social que envolta Nadal sovint estableix un estàndard inassolible de felicitat i celebració constant. S’espera que tots participem de l’esperit nadalenc, però per a molts, aquesta època de l’any pot ser aclaparadora i desafiadora emocionalment. Alguns elements desestabilitzadors són:

 

La pressió per a la felicitat constant

La pressió per a sentir-se feliç durant les festes pot ser intensa, especialment per a aquells que enfronten dificultats personals o familiars. Aquesta expectativa d’alegria perpètua pot provocar sentiments de culpa, ansietat, estrès i fins i tot depressió en aquells que no compleixen amb aquest ideal imposat.

Comparació i aïllament

Les xarxes socials i els mitjans de comunicació sovint mostren imatges idíl·liques de Nadal, generant un entorn propici per a la comparació. Les persones tendeixen a comparar les seves vides amb les representacions perfectes que veuen en línia o en els mitjans, la qual cosa pot portar a sentiments d’inadequació i aïllament.

Càrrega emocional i expectatives no complertes

La temporada nadalenca sol estar carregada d’expectatives sobre com haurien de ser les reunions familiars, els intercanvis de regals i la qualitat del temps que passem amb els éssers estimats. Quan aquestes expectatives no es compleixen, ja sigui degut a conflictes familiars, dificultats financeres o pèrdues personals, es pot generar una sensació de decepció, tristesa i desil·lusió.

Com podem afrontar el desafiament

  • Valida els teus sentiments: Comprèn que està bé sentir-se de manera diferent durant el Nadal. No tots experimentem alegria o felicitat en aquesta època, i està bé sentir tristesa, melancolia o fins i tot estrès.
  • Maneig d’expectatives: Ajusta i revalua les teves expectatives sobre la temporada nadalenca. Moltes vegades, la pressió de complir amb expectatives poc realistes pot ser aclaparadora. És important ser realista sobre el que es pot donar, aconseguir i sentir durant aquestes dates.
  • Autocura i límits: Realitza pràctiques d’autocura durant la temporada nadalenca. És necessari establir límits saludables, dir “no” quan sigui necessari i dedicar temps per a activitats que et brindin calma i benestar.
  • Focus en les connexions significatives: Busca connexions autèntiques i significatives en lloc de centrar-se en “el que toca”. Això pot incloure passar temps amb persones que no són familiars biològics.
  • Flexibilitat en les tradicions: Sigues flexible amb les tradicions. Explora noves maneres de celebrar o fins i tot optar per no seguir tots els costums típics si et generen estrès o malestar.
  • Busca suport professional: Si el malestar persisteix o es torna aclaparador, recorda que al Gabinet Psicològic Mataró podem oferir-te suport professional. La teràpia pot proporcionar un espai segur per a explorar aquests sentiments i trobar estratègies més específiques per a afrontar-los

 

El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online i et podem ajudar en aquest tema i molts altres. Si tens algun dubte, pots trucar-nos i estarem encantats d’atendre’t.

 

Pere Balaguer.

Les memòries prenatals

La majoria dels models de psicoteràpia s’han centrat a abordar les problemàtiques i trastorns que la persona ha patit des de la seva infància fins al moment present. No obstant això, cada vegada s’està tenint molt més en compte el paper fonamental que juguen les memòries prenatals a la nostra salut mental, emocional, física.

 

Molts dels traumes que ens aguaiten tenen el seu origen a les memòries prenatals (vida intrauterina) i naixement que, encara que latents, influeixen en el nostre moment i estat actual. Rescatant del subconscient la informació necessària podem alliberar, transformar i sanar aquests traumes, creences, patrons, emocions… Per això resulta crucial abordar amb especial interès aquesta temàtica.

 

Les memòries prenatals són totes aquelles memòries que han estat impregnades a les cèl·lules a través dels impactes emocionals, sensacions, experiències que l’embrió/fetus ha rebut a través de diversos canals i ha emmagatzemat, processat mitjançant programes inconscients. Quan es viuen impactes emocionals, d’intensitat considerable, durant l’embaràs les cèl·lules i les seves funcions queden afectades donant com a resultat que aquests traumes puguin romandre després del naixement i cronificar-se a la vida adulta.

 

Indagar sobre l’inici de la teva vida i treballar en això et pot ajudar a respondre interrogants que han estat molt de temps presents, a donar sentit a experiències viscudes, a conèixer-te millor, a adquirir les eines per a construir el teu futur comprenent el teu passat.

 

Estudis científics refereixen que aquest estudi de l’inici de vida englobaria els 6 mesos abans de la concepció a més del període gestacional pròpiament dit; ja que seria totalment decisiu, crucial i determinant per al nostre futur. El paper fonamental que exerceix la vida afectiva intrauterina, la importància de les reaccions dels progenitors, la influència dels incidents, de les emocions maternes, del seu estat anímic, de la gestió duta a terme, etc. Tot això quedarà reflectit a la nostra vida actual. La influència d’aquests primers mesos és tan gran que determina la manera d’enfrontar-nos als reptes, de relacionar-nos en l’àmbit intrapersonal i interpersonal, el nivell de gestió emocional, l’existència de patrons mentals, creences i esquemes mentals.

 

Important formular les següents preguntes i poder indagar en la seva resposta: Va ser un embaràs buscat/planificat? Va ser un embaràs desitjat? Et van tenir per a “salvar” la seva relació de parella? Com es van sentir els teus pares quan es van assabentar de la notícia? Desitjaven nen o nena? Va haver-hi alguna pèrdua gestacional prèvia? Com era l’estat emocional dels teus pares abans de l’embaràs? I durant l’embaràs? I l’estat de salut física? Parlaven amb tu durant l’embaràs? Va succeir alguna situació traumàtica durant la gestació?

 

L’embrió/fetus sent i percep els sentiments materns i les experiències queden gravades a foc a la memòria primitiva que residiran en el pla subconscient i condicionaran la resta d’experiències. A través de la teràpia de la vida intrauterina aquestes memòries es poden desactivar, reprogramar, alliberar, sanar.

 

Si estàs interessat/ada en aquesta teràpia i creus que et pot ajudar en el teu procés actual acudeix al nostre gabinet de psicologia i psiquiatria, situat en ple centre de Mataró, on comptem amb professionals altament qualificats en la temàtica. Estarem encantats d’atendre’t.

 

Norma Gallart Sánchez.

La teràpia regresiva

Una regressió la podem definir com el procés de reviure un moment esdevingut en el nostre passat. Cal esmentar que reviure i recordar són dos conceptes diferents. Quan recordem utilitzem la part de l’intel·lecte, la part racional, el nostre lòbul frontal. En canvi, reviure significa sentir en el moment present les emocions, sentiments, sensacions, percepcions, reaccions,… Tot això acompanyat dels pensaments, creences, idees que experimentem en el passat.

 

L’abordatge terapèutic és holístic, és a dir, es té en compte l’àrea mental, emocional, física i espiritual per a poder connectar amb l’experiència i alliberar-la, processar-la, desactivar-la, transformar-la.

 

Els pioners a portar al nostre país la Teràpia Regressiva han estat, principalment, el Dr. Brian Weiss i el Dr. José Luis Cabouli. Tots dos tenen moltíssima experiència en aquest camp i han escrit gran quantitat de llibres en els quals es pot comprovar el gran benefici que pot aportar aquesta teràpia.

 

Les sessions de Teràpia Regressiva han de ser dirigides per experts altament qualificats en la matèria per a ajudar el pacient a assolir els objectius terapèutics durant el procés. El terapeuta utilitza diverses tècniques, eines i estratègies, que poden ser hipnòtiques o no hipnòtiques, per a aconseguir que la persona connecti amb aquests records que resideixen al subconscient i poder reviure’ls. Fent ús d’un simbolisme seria com baixar al soterrani dels nostres records per a rescatar-los. El pacient està conscient en tot moment i decideix com processar l’experiència; ja que l’objectiu d’aquesta teràpia és fer conscient l’inconscient per a transformar. Així doncs, el pacient exerceix un rol actiu en cadascuna de les sessions.

 

La Teràpia Regressiva resulta molt útil per a poder alliberar la sobrecàrrega emocional i física, fer conscient l’inconscient, comprendre com aquest record, experiència, vivència continua afectant en el moment present, desactivar, processar, sanar, transformar l’impacte d’aquestes experiències a l’aquí i ara. Podem parlar de diferents tipus de regressions depenent del moment que es reviu: disseny de vida, vida intrauterina i naixement, infància, adolescència i vida adulta, vides passades, mort i espai entre vides, progressions cap al futur. Aquesta teràpia, no sols la podem utilitzar per a solucionar un símptoma o conflicte sinó també com a camí d’autoconeixement i transformació personal (la qual cosa ens pot enriquir i beneficiar moltíssim en el nostre desenvolupament vital).

 

Al nostre Centre de psicologia i psiquiatria, situat en ple cor de Mataró, comptem amb un equip de professionals altament qualificats en aquesta teràpia i en moltes altres. Si creus que podem ajudar-te estarem encantats d’atendre’t.

 

Norma Gallart Sánchez.

Les cartes projectives

Les cartes projectives també es coneixen com a cartes associatives, terapèutiques o metafòriques. Són una eina molt útil per a treballar i abordar els processos més subconscients de la persona.  Aquestes s’utilitzen, normalment, a la fase d’intervenció i tractament encara que també poden resultar útils a la fase d’avaluació. És un complement important al llarg del procés terapèutic perquè facilita l’accés al conscient del material subconscient, la connexió, expressió i alliberament d’emocions bloquejades, així com la transformació d’aquestes, la presa de decisions, estratègies d’afrontament, el processament de la informació, etc.

 

Existeixen diversos tipus de cartes projectives depenent del que es desitgi treballar: aspectes de la personalitat, abordatge de traumes, dols, aspectes relacionats amb l’àmbit de la parella, àmbit familiar, relacional, etc.

 

Resulta de vital importància que el terapeuta estigui degudament format i especialitzat en el maneig d’aquestes tècniques perquè l’art resideix a tenir uns objectius clars i específics abans de treballar amb les cartes. Les preguntes que es formulen i el com es dirigeix la sessió són fonamentals per a obtenir els resultats terapèutics. Cal destacar que en aquest procés s’activen els hemisferis cerebrals perquè quan el pacient tria la carta aquesta selecció s’efectua des de l’hemisferi dret i quan la interpreta actua l’hemisferi esquerre.

 

Al present article em centraré a explicar en què consisteixen i de què tracten les cartes associatives Tandoo, Inner Active, Shame i les cartes MAR; ja que cadascuna d’elles són específiques i aborden aspectes diferents que requereixen explicacions idiosincràtiques. Hi ha models que contenen només una pila de cartes i altres que en contenen dues, com en el cas de les cartes Tandoo. Les cartes contenen imatges que han estat dissenyades per artistes i professionals de la psicologia.

 

  • Cartes Tandoo: consten de dues baralles; una d’elles conté 99 imatges que simbolitzen diferents estats, situacions que es poden donar a l’àmbit de la parella tant positives com negatives (com ara enamorament, seducció, plaer, desig, conquesta, descobriment, respecte, projecte de vida, companyia, compromís, família, problemes, conflictes, desacords, gelosia, traumes, abandó, ruptura, violència, problemes d’ira, traïció, etc.) i l’altra està formada per 44 imatges de senyals que representen un possible pla d’acció relacionat amb la situació a treballar. En ser cartes projectives no hi ha una única manera d’interpretar les cartes sinó tantes com la persona expressi, ja que es treballa amb la part metafòrica.

 

  • Cartes Inner Active: la baralla està formada per 75 cartes. A través d’elles es treballen els estats emocionals profunds i el que denominem “Les Parts del Self” que es refereix a les diferents parts que habiten a la nostra personalitat. El treball terapèutic consisteix a detectar aquestes parts, quin protagonisme té cada part a la vida de la persona, com influeix a la seva vida, què representa, etc. i la finalitat és integrar cadascuna d’elles com si estiguéssim encaixant cada peça d’un trencaclosques. Existeixen diverses “Parts del Self” però les més comunes són: la part controladora, la part impulsiva, la part ferida, la part rebutjada i la part d’afrontament i acceptació. El treball realitzat és molt profund i s’obtenen resultats molt potents a través de diverses sessions utilitzant aquesta eina terapèutica. El terapeuta ajuda al pacient en aquest camí d’autodescobriment dirigint-lo a través de les preguntes adequades, però és el mateix pacient qui exerceix el rol actiu en aquest procés.

 

  • Cartes Shame: estan compostes per 49 cartes i s’utilitzen per a treballar, principalment, els sentiments de culpa i vergonya des de la memòria implícita. La persona accedeix no sols a la part emocional sinó també experimenta les sensacions físiques i fisiològiques que li desencadena la culpa i la vergonya connectant amb els processos cognitius generats.

 

  • Cartes MAR: estan formades per una baralla per 72 cartes les quals estan indicades per a abordar els diversos processos del dol que una persona pot transitar al llarg de la seva vida com ara: ruptures de relacions, pèrdues materials, desastres naturals, defuncions, crisis vitals, suïcidis, pèrdues gestacionals/perinatals/neonatals, etc. així com l’afrontament de cada fase del dol. Aquestes cartes es basen en el procés MAR (Moviment cap al Record Agraït) de Carlos Odriozola i Teresa Garcés amb enfocament holístic, integrador i humanista podent-se utilitzar tant amb adults com amb nens i adolescents.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat a Mataró, disposem d’un equip de professionals especialitzats en aquestes tècniques i moltes més que estaran encantats d’atendre’t si així ho desitges. Realitzem teràpies presencials i en línia perquè puguis triar la modalitat que més s’ajusti a les teves necessitats.

 

– Norma Gallart Sánchez.

La vibració de les emocions

L’il·lustre psiquiatre nord-americà, doctor en filosofia i medicina, David Hawkins, en el seu llibre “El Poder Contra La Força” explica que en ser tots els àtoms energia, això també es podia aplicar a la consciència humana. La seva tesi doctoral va ser validada científicament, i postula que tots els objectes posseeixen energia i que aquesta energia produeix una vibració determinada.

 

El Dr. Hawkins va crear i va elaborar l’Escala de la Consciència que es representa a partir d’un gràfic el qual va d’1 a 1.000; sent el primer el nivell de vibració d’un bacteri i aquest últim valor la vibració interna més elevada que pot aconseguir un ésser humà. Aquestes freqüències vibratòries són mesurables i estan basades en proves musculars que realitzen el mesurament pertinent.

 

A l’Escala queda reflectit que les emocions catalogades com a “desagradables” (com per exemple la ira, la culpa, la vergonya…) vibren a freqüències més baixes i les “agradables” (amor, alegria, pau…) ho fan a freqüències més altes. D’aquesta manera va dissenyar un Mapa de la Consciència en el qual explica com evoluciona aquesta fins a aconseguir el nivell superior.

 

Diferencia dos nivells: el Nivell de la Força Física i el Nivell del Poder Espiritual. En el Nivell de la Força Física se situen les següents emocions de menor a major nivell de vibració representat pel seu algorisme corresponent: vergonya (20), culpa (30), apatia (50), patiment (75), por (100); desig (125), ira (150), orgull (175). I el Nivell del Poder Espiritual està format per: coratge (200), neutralitat (250), voluntat (310), acceptació (350), raó (400), amor (500), alegria (540), pau (600), il·luminació (700-1000).

 

A l’estudi que va efectuar el Dr. Hawkins es va observar que la mitjana vibracional de la majoria de persones se situava al 207 de l’Escala (més del 85% de la població) i que el nivell al qual hauríem d’aspirar seria el de 500 en endavant. La freqüència energètica d’una persona no sols l’afecta a ella sinó també a l’entorn que l’envolta.

 

Els bloquejos, traumes, conflictes, negativitats, relacions tòxiques, etc. ens fa baixar el nivell de vibració d’una manera significativa. En canvi, la resolució, afrontament, resiliència, empoderament, amor propi, relacions sanes, autocura… eleven la nostra vibració. També podem elevar-la a través de la música, ja que s’ha comprovat que pot actuar com a eina terapèutica per a expressar, alliberar, transformar i sanar estats emocionals. Les més apropiades per a elevar la nostra vibració són les músiques harmòniques com ara la música clàssica, bols tibetans, cants gregorians, òpera, sons de la naturalesa, instrumental, mantres.

 

Si desitges més informació sobre aquesta temàtica o altres no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i estarem encantats d’atendre’t. El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat a la part cèntrica de Mataró, disposa d’un gran equip de professionals que ofereixen sessions tan presencials com en línia perquè triïs la modalitat que més s’ajusti a les teves necessitats.

Les reunions familiars tornen per Nadal

Les festes nadalenques són dies de tradicions i trobades familiars on afloren damunt la taula molts esdeveniments alhora, tant en l’àmbit individual com en l’àmbit familiar.

Existeixen tantes realitats com persones en el món, i existeixen tants conflictes com famílies d’arreu de les cases. Durant el Nadal és l’època on es fan més evidents alguns aspectes com per exemple el pas del temps. Any rere any poden haver-hi canvis en les cadires que s’ocupen al voltant de la taula; familiars que marxen, però d’altres que en poden arribar de nous al sistema (la filla que s’ha fet parella, la parella que ha tingut naixement…). En algunes famílies, els dinars familiars es poden donar quasi cada cap de setmana, i en altres una vegada l’any, per això aquests poden tenir encara més pes.

Potser ha sobtat la frase anterior de: “existeixen tants conflictes com famílies“, i aquesta afirmació no està lluny de casa vostre (evidentment,  amb diferents graus) i això succeeix perquè les famílies són grups de persones on cadascuna de les que el formen evolucionen en diferents direccions. A més, no són grups estàtics, és a dir, cada membre de la família es relaciona amb altres membres i es creen les noves unitats familiars. Per això, no tots els membres familiars estan relacionats pel vincle sanguini. L’arribada dels nous membres en aquestes unitats a vegades encaixen a la perfecció, i a vegades no; o bé, alguna separació matrimonial durant l’any crea una fragmentació important.

Segur que t’has trobat en alguna ocasió parlant amb la teva parella de quin dia vas a casa els pares, quin dia a casa els sogres, la família que reclama passar els dies amb el nen que acaba de néixer, suant la gota grossa perquè veus a venir els comentaris de cada any, anticipant-te a com reaccionaràs quan vegis al tiet amb el qual no tens relació…

El Nadal, moments d’il·lusió, però també de gran enyorança, de pèrdues i melancolia, i és possible que en alguna trobada et faci especialment mandra, o inclús et generi certa ansietat pels motius que sigui.

Cal recordar que el més rellevant quan entrem a la vida adulta, és la família que hem creat. La parella amb la qual volem construir una vida i potser aquesta vida és diferent del que han fet els nostres pares i avis. Si hi ha dinàmiques més “disfuncionals”, pots separar internament del que et pertany a tu i del que no et pertany a tu com a adulta.

I per això us recomanem…

  • Parlar molt amb la parella i arribar a acords. Probablement, els dos haureu de cedir per ambdues bandes, mirant d’arribar a un equilibri.
  • Donar valor a altres coses de Nadal, que per tu o que amb la teva parella siguin valuoses: sortides per Nadal, celebració i trobades amb amics, prioritzar descans i temps a casa…
  • Els límits també calen per Nadal, acorda’ls abans d’anar a un dinar. Pots pactar l’hora de marxar i acotar sobre quins temes que no parlareu.
  • En funció de quin moment vital estiguis, i de quina sigui la situació que t’envolti en l’àmbit familiar, s’haurà de prioritzar el benestar emocional propi i la salut mental. Que un any no hi puguis assistir no vol dir que més endavant no es pugui fer diferent.

Les trobades Nadalenques poden ser, per tant, festes que generin un canvi en el nostre estat d’ànim, generar certa tensió i malestar o bé ens facin obrir algunes ferides. En alguns casos les persones necessitem abordar aquest tema del qual socialment no es parla de manera tan oberta.

El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online i et podem ajudar en aquest tema i molts altres. Si tens algun dubte, pots trucar-nos i estarem encantats d’atendre’t.

La desconnexió d’un mateix: El “fals self”

El “fals self” o el “fals jo”, es refereix a una estructura defensiva que algunes persones desenvolupen per a ocultar el seu veritable jo en voler satisfer les expectatives dels altres. En aquest article, explorarem en què consisteix la patologia del fals self i com la psicoteràpia relacional pot ser una eina efectiva per a abordar-la.

La Patologia del “Fals Self”:

El Fals Self és una adaptació defensiva que una persona crea en resposta a les pressions d’un entorn més o menys desfavorable en la infància. Winnicott, un destacat psicoanalista, va descriure com els nens poden desenvolupar un Fals self per a complaure els seus cuidadors, sovint a costa de la seva veritable identitat. Això pot ocórrer quan un nen percep que la seva autenticitat no és acceptada o és castigada, la qual cosa porta a una desconnexió respecte al seu ésser real.

Així doncs, el “fals self” és una màscara que la persona desenvolupa per a adaptar-se a les demandes i expectatives de l’entorn, sobretot durant les experiències primerenques. Aquestes estructures defensives es formen com un mecanisme de supervivència per a ocultar el veritable jo, que se sent vulnerable i no acceptat. L’individu es desconnecta gradualment d’ell mateix, creant una imatge socialment acceptable però artificial.

El “fals self” pot manifestar-se en una falta d’autenticitat, una sensació de buit intern i una lluita constant per complaure als altres. Les persones amb aquesta patologia sovint es senten desconnectades dels seus veritables sentiments i desitjos, la qual cosa pot portar a la depressió, l’ansietat i una sensació de buit existencial.

Problemes de Salut Mental Associats al Fals Self

  1. Dificultats en l’autoregulació emocional. El manteniment constant del Fals Self pot dificultar l’expressió d’emocions reals, la qual cosa pot portar a problemes d’autoregulació emocional i, en última instància, a l’ansietat i la depressió.
  2.  Falta d’autoconsciència. Les persones amb un Fals Self molt arrelat poden perdre el contacte amb els seus desitjos, necessitats i autenticitat, la qual cosa pot portar a una sensació de buit existencial i una falta de propòsit.
  3.  Relacions interpersonals problemàtiques. En ocultar el seu veritable jo, les persones amb un Fals Self poden tenir dificultats per a establir relacions autèntiques i satisfactòries amb els altres, la qual cosa pot portar a la solitud i l’alienació.

La Psicoteràpia Relacional i el seu Paper en la Curació:

La psicoteràpia relacional és un enfocament terapèutic que se centra en la relació entre el terapeuta i el pacient com un mitjà per a promoure la curació i el creixement personal. En el cas de la patologia del “fals self”, la psicoteràpia relacional pot exercir un paper crucial en la reconnexió de l’individu amb el seu veritable jo.

  1. Construcció d’una Relació Segura. En la psicoteràpia relacional, es prioritza la creació d’un ambient terapèutic segur i empàtic; un entorn favorable. Això és essencial perquè el pacient comenci a sentir-se acceptat i comprès, la qual cosa pot ser especialment desafiador per a aquells amb un “fals self” ben desenvolupat.
  2. Exploració de la història personal. La teràpia relacional implica una exploració de la història de vida del pacient, la qual cosa permet comprendre millor com es va formar el Fals Self i com ha afectat la seva salut mental
  3. Desenvolupament de l’Autenticitat. A través de la relació amb el terapeuta, els pacients tenen l’oportunitat d’explorar les seves emocions i desitjos autèntics. Això implica descobrir qui són realment i el que desitgen en lloc de continuar complaent als altres.
  4. Aprenentatge d’habilitats d’autoregulació. La teràpia relacional també s’enfoca en el desenvolupament d’habilitats d’autoregulació emocional per a ajudar el pacient a bregar amb les emocions de manera saludable.
  5. Desmanegament del “Fals Self”. La psicoteràpia relacional ajuda als pacients a desmuntar gradualment el seu “fals self”, permetent-los enfrontar les seves vulnerabilitats i pors. Aquest procés pot ser desafiador, però és essencial per a la curació.
  6. Reconnexió amb el Veritable Self. A mesura que el pacient avança en la teràpia, es produeix una reconnexió amb el veritable self. Això implica una major autenticitat, acceptació d’un mateix i la capacitat de viure una vida més plena i satisfactòria.

La patologia del “fals self” pot tenir un profund impacte en la vida d’una persona, però la psicoteràpia relacional ofereix una via eficaç per a abordar-la. A través de la construcció d’una relació segura, l’exploració de l’autenticitat i el desmuntatge del “fals self”, els individus poden reconnectar amb el seu veritable jo i viure una vida més autèntica i satisfactòria.

El problema de la soledat no desitjada de la joventut

La soledat no desitjada és una problemàtica que ha estat present al llarg de molts anys i que a l’actualitat, en el món interconnectat en el qual vivim, continua sent-hi present. Aquest sentiment de soledat no desitjat repercuteix negativament en l’ànim de moltes persones i per aquest motiu esdevé primordial parlar-ne al respecte.

 

Ens referim a soledat no desitjada quan parlem d’un desajust entre les relacions socials que tenim i les que desitjaríem tenir. Aquest malestar no només contempla el nombre de relacions socials que tenim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions. D’aquesta manera, podem sentir que no tenim a ningú en qui confiar, ens sentim exclosos o amb sensació de buidor.

 

Aquest malestar, socialment ha estat atribuït a les persones grans, sobretot a les persones majors de 65 anys, qui solen viure sols. Però que una persona visqui sola, no implica que se senti sola. De fet, hi ha moltes persones que gaudeixen de la soledat. El fet de viure sol o acompanyat no té relació amb el sentiment de soledat no desitjada. Actualment, hi ha moltes persones que viuen acompanyades, i malgrat això, se senten soles. És per aquest motiu que anteriorment, destacaven que els factors principals que influeixen en el sentiment de soledat no només és la quantitat de relacions socials que establim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions.

 

La soledat no té edat. Aquest sentiment pot aparèixer en qualsevol de les etapes de la vida, sobretot en els moments de transicions entre etapes educatives, de domicili, de separació de la parella, viudetat, maternitat/paternitat, pèrdua de feina o jubilació, patir alguna malaltia o convertir-se en o la principal persona cuidadora d’una persona dependent. És a dir, els processos de canvi o d’adaptació a noves situacions ens fan més susceptibles a aquest malestar.

 

Les persones joves, així com els grups de població més grans, són aquells grups poblacionals que se senten més sols. Però sobretot, durant l’adolescència i joventut, és freqüent sentir-se sol, ja que són moments en què configurem la nostra identitat i alhora, estem sotmesos a molts canvis físics, relacionals i ambientals. Els joves són el grup d’edat que més malestar pateix en relació amb la soledat no desitjada.

 

Hem de tenir en compte la influència de les expectatives socials, familiars i personals a les quals se sotmeten les persones joves al pas a la incorporació a la vida adulta. L’ideari col·lectiu sobre les “coses que cal fer” durant certes etapes crea un marc sense precedents i impacta en l’autoconcepte i autoestima dels i les joves. Marxar de casa dels pares, tenir parella, cursar estudis universitaris, tenir una feina digna o formar una família són aspectes que s’han estereotipat, creant molt malestar entre les persones joves al fet de no haver assolit aquestes metes.

 

Alhora, actualment, es creen nous imperatius de formes de realitzar la vida, allunyats de les necessitats que tenim com a éssers socials. El model social i cultural actual ens anima a ser persones independents, autònomes, que gestionem els nostres problemes de forma individualitzada. Cal reflexionar de forma crítica sobre tots aquests missatges que ens arriben, ja que som éssers socials, i dels qui neix ja des d’etapes primerenques, la necessitat de formar part d’un grup i identificar-se amb aquest.

 

Les xarxes socials tenen un fort impacte sobre el nostre imaginari i expectatives socials. A aquestes, hi publiquem les nostres “millors” fotografies, mostrem aquells moments impregnats de felicitat, però poc sovint contingut relacionat amb el malestar. Fugim contínuament de les emocions desagradables, i no són aspectes que normalitzem o compartim, basant-nos amb què “hem de mostrar la nostra millor cara cap a la resta“. Imposicions que poden negar, invalidar, invisibilitzar i fer encara una mica més tabú el fet que tothom sent malestar en alguna etapa de la seva vida. Generar un criteri propi que ens ajudi a ser crítics amb el model actual és imprescindible per a poder començar a fer front a aquest malestar.

 

Hem de tenir en compte que no és el mateix sentir-se sol que estar sol. A vegades caiem en la trampa de raonar a través de les emocions, per tant, interpretem els nostres sentiments com a màximes: si em sento sol és que realment estic sol. Revisar si estem essent víctimes d’un pensament distorsionat i descobrir quines imposicions o creences hi ha al darrere pot ser útil.

 

Posar-nos metes poc assolibles tampoc ens ajudarà a resoldre aquest malestar. Revisar-nos i observar si les nostres expectatives són realistes és un aspecte imprescindible per a poder resoldre aquest malestar. Treballar en el creixement personal, autoestima i aprendre a tenir un diàleg compassiu amb nosaltres mateixos pot ajudar-nos a fer-li front i evitar trastorns de l’estat d’ànim. 

 

Sense dubte, el problema de la soledat no desitjada és un malestar comú que requereix el treball individualitzat i social per a fer-li front. Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.

La imatge corporal

Què és el primer que ens ve al cap quan pensem en imatge corporal? Probablement, la resposta és que són aquelles característiques físiques que els altres perceben de nosaltres, allò que pensem sobre el nostre propi aspecte físic o com ens comportem amb el nostre cos. No obstant això, la imatge corporal es tracta de com una persona percep (grandària corporal conjunta i de cadascuna de les parts), imagina, sent (actituds, sentiments i tot el que ens desperta el nostre cos com a satisfacció o preocupació) i actua (conductes que són resultat de com percebem el nostre cos, com per exemple evitar anar a alguns llocs, dissimular algunes parts o presumir-les) respecte al seu propi cos.

 

Per tant, la imatge corporal inclou tant la percepció que tenim de tot el cos i les seves parts, com del moviment i límits d’aquest, l’experiència subjectiva d’actituds, pensaments, sentiments i valoracions que fem i sentim i la forma de comportar-nos en conseqüència.

 

Però, com es crea la percepció que tenim del nostre cos? Podríem dividir els factors en dos grups: causes històriques i les actuals. En les primeres trobem:

  • Socialització de la cultura. En què es basa la societat per a valorar positivament o negativa un cos? Què es fomenta a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, els estereotips…? Les respostes a aquestes preguntes varien amb el pas del temps. Actualment, es posa pressió cultural a tenir cossos esvelts, musculats, alts… Tanmateix, en altres moments històrics això ha estat senyal de pobresa i de poc valor. Per tant, fins a quin punt té sentit regir la nostra percepció corporal en funció d’un aspecte tan canviant com el valor social?

 

  • Experiències interpersonals. Són tots aquells comentaris que ens fan les altres persones sobre el cos (nostre o aliè), sobre com hem de vestir o comportar-nos, etc. Aquí s’inclou també l’anomenat modelatge: si convivim amb algú que sempre s’ha preocupat pel seu aspecte físic aprenem que això és important, si lloen a algú per una determinada característica o critiquen unes altres aprenem què està bé i què no, si hem sofert burles li donem valor als comentaris, entre altres exemples.

 

  • Característiques personals. Totes les persones ens veiem influenciades per la societat on vivim i la cultura que la regeix, però, per què no ens afecta a totes per igual? Aquí és on les diferències individuals aporten una explicació: no és el mateix comptar amb una baixa que amb una alta autoestima ni la importància que li donem al nostre aspecte físic i la valoració que fem -i fan- del nostre cos. Tampoc el viurà igual una persona que tingui molt arrelades unes certes creences respecte a l’aparença física, ja que influeixen en els nostres pensaments, conductes i emocions. Són importants també les pors (a quedar-me sol, a ser rebutjat, a no ser suficient) que tenim i com convivim amb elles. Per tant, és crucial cuidar la nostra autoestima i potenciar-la.

 

Pel que fa a les causes actuals, és a dir, què està ajudant a mantenir la imatge corporal que tinc sobre mi mateixa, s’estableixen aquests tres aspectes principalment:

  • Atenció selectiva cap a les parts que ens preocupen, ignorant aquelles que ens agraden o fins i tot menyspreant la funció que compleixen aquestes parts.

 

  • Conductes d’evitació com no anar a certs llocs, no vestir algunes peces de roba o cancel·lar plans socials. En un principi sentim molt alleujament perquè no hem de vivenciar allò que ens genera malestar, però a llarg termini el que aconseguim és el contrari: agafem més por i ens sensibilitzem per a pròximes situacions similars que, de nou, és probable que evitem, potenciant així el cercle.

 

  • Comprovacions habituals, no sols enfront del mirall, sinó sol·licitant l’opinió a altres persones sobre com ens veuen, sobre la presència o no d’un “defecte”, canviar-nos de roba, pesar-nos… Totes aquestes conductes fomenten la meva inseguretat.

 

  • Errors cognitius. És molt habitual que extraguem conclusions a partir d’informació incompleta i les prenguem com a certes, ho fem múltiples vegades diàriament en molts àmbits. No obstant això, n’hi ha alguns que són particulars respecte a la imatge corporal i que podrien resumir-se en què no som capaces de trobar punts intermedis en les valoracions que fem de nosaltres mateixos. Volem aconseguir un ideal que no és real i que, per tant, mai aconseguirem. Ens comparem amb altres persones i, malgrat que les comparacions són esperables, el tracte que ens donem a nosaltres mateixos sol ser culpabilitzador. Creiem que els altres ens veuen com ho fem nosaltres.

 

Per tant, veiem com la concepció que tenim de nosaltres mateixos es veu influenciada per molts factors culturals i altres punts propis, a més de per com processem la informació que rebem. Això, quan es combina amb una baixa autoestima, alta necessitat de control i autoexigència pot acabar propiciant que sofrim un trastorn de la conducta alimentària, amb els riscos per a la salut física i mental que comporta. Per això, és important ser conscients de tot l’anterior i aprendre a entendre i acceptar la nostra imatge corporal, sent amables amb nosaltres mateixos i amb els qui ens envolten.

 

En el nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte sobre aquest tema, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.

Les xarxes socials (plaer o competència?)

Coneixes algú que no tingui cap aplicació al seu telèfon mòbil? Ho estàs pensant oi? Potser la mare, el pare, o l’avi… Però ja és el 97,5% dels joves que utilitzen diàriament alguna aplicació mantenint-los connectat amb el món virtual a través d’algunes aplicacions com Instagram o Tik-Tok. I no estem parlant d’un passatemps puntual, o un ús estratègic d’Instagram per desconnectar un moment, sinó que estem parlant de fer servir aquestes aplicacions com una font motivadora per realitzar més coses o inclús una eina per donar a conèixer un estil de vida en concret.

La nova era virtual, ha vingut per quedar-se, però, sabem realment l’impacte que pot generar en les vides dels adolescents i no tan adolescents? És “escandalós” la quantitat d’informació que entra per als nostres ulls, la quantitat d’imatges que es penetren a les nostres retines sense quasi adonar-nos-en.

A poc a poc hem anat adquirint un hàbit inconscient de comparar-nos amb la resta de persones en molts nivells: comparem des del més petit detall fins al més gran: des de la roba que fan servir els més “famosos”, fins a les activitats que han fet alguns amics teus, fins a ideals de vida que es colen i es filtren dins nostre. Cada vegada sembla més “frustrant” això de quedar-te un diumenge a casa descansant, o el simple fet de no fer res.

I és que cada vegada més, és més fàcil arribar a distorsionar la realitat perquè hi ha certs ritmes de vida que no tots podem assolir, i que potser estan una mica lluny de poder-los duu a terme. Per això, molts de nosaltres tenim la necessitat de mostrar una part d’aquesta, encara que quedi lluny de la vivència.

Tot aquest conjunt pot arribar a crear, inclús, una competència o rivalitat entre amics, entre coneguts, o inclús familiars, arribant a voler mostrar part de la vida amb una intenció amagada de generar admiració. Per tant, fem una activitat pensant en gaudir 100% o a vegades l’hem arribat a fer per buscar un “like”? És difícil reconèixer que en algunes ocasions, darrere d’una foto hi ha una necessitat de mostrar, juntament amb: problemes d’autoestima, falta de motivació, crisis d’identitat, recerca de validesa externa… i no podem descuidar, que l’ús inadequat d’aquestes eines també poden arribar a generar una addicció a les pantalles creant així: simptomatologia ansiosa i depressiva, distorsions cognitives i problemes importants en l’alteració de la son, juntament amb sensacions importants de soledat.

Què podem fer, doncs, davant d’aquest ús inadequat del telèfon i les xarxes socials?

El més important per començar a regular aquest aspecte és:

  • Ser-ne conscient. Alguns de nosaltres, ens pot ajudar, inclús, mirar el temps que ens passem al dia connectats a les xarxes. (En el mateix mòbil hi ha una opció concreta que ho comptabilitza).
  • Fer un repàs o un registre de les activitats que has dut a terme al dia i introduir noves activitats motivadores.
  • Fer una llista d’activitats motivadores que no estan introduïdes en el teu dia a dia i començar a fer planificació d’aquestes.
  • Cal proposar una desintoxicació conscient de les xarxes socials i inclús de l’ús d’aquesta eina (aquest punt també inclou l’ús diari dels Whatsapp i els pertinents grups). En aquest procés, personalment també recomano, almenys durant un temps concret, no penjar cap fotografia a les xarxes per tornar a posar de nou el focus en la intenció personal de desconnectar.
  • Calendaritzar, sobretot a l’inici, la nova rutina i la introducció dels nous hàbits. (mirar que siguin objectius clars, específics, assumibles i fer una introducció progressiva i treballar amb la mateixa força de voluntat).

Certament, estem vivint noves maneres de comunicar-nos i de relacionar-nos, però no podem oblidar els beneficis psicològics i físics que aporta el contacte directe amb els nostres. Perquè recorda:  si realment estàs en bona companyia i en una bona conversa, no et caldrà mostrar-ho, et centraràs a viure’ho.

A les sessions de teràpia tant presencial com online que es realitzen al nostre centre també ho treballem, per això si teniu algun problema relacionat amb aquest article, podeu demanar cita amb el nostre equip escrivint un email a: info@gabinetpsicologicmataro.cat o bé trucant al 937968596; estarem encantats d’atendre’t i acompanyar-te.