La cadira buida

Hi ha multitud de tècniques i eines dins de la psicologia clínica, les quals van encarades a treballar diferents aspectes de la persona, sempre amb l’objectiu de millorar-ne l’estat emocional, potenciant el benestar. A més, en funció de la corrent o orientació, podem observar diferències en quan a les característiques que es pretenen potenciar. Així, comunament es coneixen el Psicoanàlisi, els models cognitivoconductuals, els sistèmics, i els humanistes. La tècnica aquí presentada neix dins aquests darrers.

 

La cadira buida sorgeix dins de la Teràpia Gestalt, promoguda per Fritz Perls (1893-1970), neuropsiquiatre i psicoanalista. Sota aquesta orientació s’emfatitza la importància de la consciència del que passa en el moment present, aquí i ara, tant mental, afectiva com corporal. Es concep l’individu en la seva totalitat, el qual té una tendència natural a completar la seva existència, a l’autorealització. La tècnica exposada cerca precisament això procurant generar i expressar nous significats que puguin resoldre conflictes oberts ja sigui entre pols oposats del propi subjecte o amb una altra persona, juntament amb afrontar experiències contraposades de manera vivencial i directa.

 

PROCEDIMENT

El procediment consisteix en que el pacient s’assegui davant d’una cadira i imagini que s’hi troba asseguda una persona significativa de la seva vida o un aspecte concret de si mateix. Tot seguit s’inicia un diàleg on la persona explica, pregunta, acusa o es disculpa. Posteriorment aquest canvia de posició, s’asseu a la cadira buida, i es transforma en l’altra persona o part de si mateix. Finalment es fan intercanvis de cadires fins que s’arriba a alguna resolució o nova comprensió de la situació. 

 

FORMES

Una situació o esdeveniment: La persona pot buscar reprocessar o reinterpretar una experiència concreta, la qual ha pogut tenir un impacte emocional elevat, i que a més se li ha proporcionat un significat específic que ha repercutit en el seu estat d’ànim posterior. Per això, donar una nova connotació al succés i canviar els sentiments mitjançant la representació pot ser un objectiu clau.

 

Una persona significativa amb un assumpte inconclús: És comú i especialment útil en casos de dol o desvinculació de persones significatives. Així, aquest subtipus és rellevant per comprendre el punt de vista de l’altre, fomentant la comprensió i l’empatia.

 

Un aspecte de la pròpia personalitat: Aquesta última versió és particularment atractiva quan existeixen certs aspectes de la pròpia personalitat que no són acceptats o que han estat rebutjats, generant un conflicte intern, i creant un malestar emocional o problemes de comportament.

 

D’aquesta manera, aquesta tècnica s’encara cap a potenciar l’exteriorització, gestió i reprocessament d’aspectes que han pogut quedar ancorats o haver-se vist distorsionats, permetent a la persona reubicar un esdeveniment, persona o característica de la personalitat, i promovent un major benestar psicològic i emocional.

 

Si vols rebre més informació o tens qualsevol pregunta sobre aquest tema o algun altre, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, t’atendrà ràpida, individual i professionalment. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.

Depressió, Ansietat i Fibromiàlgia: relació i característiques

És poc comú que una problemàtica es presenti totalment sola. De fet, el més freqüent és que coexisteixin dues o més dificultats o patologies, les quals a més, habitualment es relacionen entre elles, retroalimentant-se o influenciant-se mútuament a nivell simptomatològic, o fins i tot compartint certes característiques. Aquest és el cas de la depressió, l’ansietat i la fibromiàlgia.

 

La fibromiàlgia es defineix com aquella alteració en què apareix dolor musculoesquelètic generalitzat superior a tres mesos pel qual no es troba una causa mèdica específica, acompanyat per fatiga o cansament, dificultats relacionades amb el son, alteracions cognitives (p.ex., memòria ), i alteracions en l’estat d’ànim. Entre aquestes darreres, els símptomes relacionats amb l’ansietat, o la depressió, acostumen a ser els més comuns, ja que la persona es troba progressivament més impedida i limitada per fer activitats i tasques que abans podia dur a terme amb normalitat. Amb això, són freqüents les dificultats relacionades amb l’autoestima, ja que la percepció d’un mateix pot estar molt malmesa, acompanyant-se d’autocàstig i sentiments de culpa accentuats. Per això, la fibromiàlgia sol ser la causa o antecedent dels altres problemes derivats.

 

Tot i això, és important destacar que l’ansietat i la depressió poden cursar amb dolor accentuat, molèsties físiques i somatitzacions, a més de fatiga i pèrdua d’energia. De fet, en els diferents manuals de classificació i diagnòstic aquestes característiques apareixen tant en alguns trastorns d’ansietat (p.ex. el Trastorn d’Ansietat Generalitzada o TAG), com en la depressió i la distímia. Únicament farem un diagnòstic a part de fibromiàlgia quan els dolors siguin accentuats, o quan aquests hagin aparegut abans o haver-se mantingut posteriorment durant un període perllongat.

 

El mecanisme etiopatogènic de l’associació entre aquestes patologies no està ben demostrat, però s’han proposat diferents causes, entre les quals destaquen l’estrès o el dolor crònic, la frustració personal tant dependent com independent de la malaltia, el retard en el diagnòstic, l’automedicació , o la manca d’eficàcia dels diferents tractaments. A més, els problemes en l’àmbit laboral o familiar influencien de manera negativa a l’estat d’ànim de la persona, podent acudir a l’automedicació tant per disminuir el dolor com per regular altres símptomes i sentiments associats, com la desesperació, la culpabilitat o la desesperança.

 

La comorbiditat o aparició de més d’una dificultat o patologia en una mateixa persona és el fenomen més comú. Convé fer un diagnòstic diferencial adequat per tal d’adequar les ajudes i el tipus d’eines que utilitzarem en cada cas. Al costat d’això, en aquests casos caldrà una atenció multidisciplinària, des de l’àmbit mèdic, psiquiàtric i psicològic, per tal d’atacar tots els fronts i símptomes de les diferents patologies que presenti la persona.

 

Posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals i et proporcionarem tota la informació que necessitis. Comptem amb especialistes de la psicologia i psiquiatria que us ajudaran a resoldre tots els vostres dubtes.

Principals motius de consulta en teràpia de parella

La psicologia, i en concret la psicologia clínica abasta molt més que la teràpia individual, podent aplicar-se i mostrant la seva eficàcia davant de grups, famílies, i evidentment parelles. A més, quan es realitza tractament individual, és comú que el terapeuta faci algunes sessions amb algunes persones de l’entorn, per separat o conjuntament, de manera que aconsegueixi tant una visió més àmplia i objectiva de la situació, com proporcionar una ajuda que es generalitzi a les dinàmiques relacionals de la persona.

 

Les dificultats experimentades en la parella suposen quelcom comú, natural, i fins i tot útil dins de les nostres relacions. És potser l’absència de malentesos allò que pot suposar un problema significatiu, ja que possiblement emmascara moltes altres problemàtiques (p.ex., dèficit de comunicació, exigència de perfeccionisme, pors…). Entre ells, a continuació s’exposen alguns dels principals motius de consulta que observem i treballem més en teràpia:

 

  • Problemes de comunicació: És potser un dels més comuns, sinó el principal. Aquest pot ser tant causa com a conseqüència d’altres dificultats, i pot consistir tant en una absència de comunicació com en una interacció defectuosa basada en demandes constants o exigències, reaccions agressives, silencis… Treballar aquest component, independentment del motiu de consulta, pot resultar clau per al bon funcionament de la teràpia i de la parella.

 

  • Infidelitat: Constitueix un motiu comú, el qual genera principalment desconfiança, necessitat de control i, en definitiva, por. A més, pot repercutir en la percepció que es té de l’altra persona, cosa que fomenta la insatisfacció i el malestar. Haurem d’atendre a com viu cadascun dels membres el que ha passat, atenent a les seves creences i la seva percepció de l’altre per plantejar objectius que fomentin el benestar tant individual com relacional.

 

  • Sexualitat: Els problemes sexuals són especialment freqüents, i especialment quan es tracta de relacions duraderes. A més, les dificultats sexuals en forma de disfuncions, o de qualsevol altre tipus, són especialment útils treballar-les quan estem davant de parelles. Tot i que pugui ser un dels membres el que presenti la dificultat, sempre hi ha factors de la relació que haurem de tenir en compte per treballar-la.

 

  • Economia: Les dificultats en l’àmbit econòmic poden ser font de malestar significatiu, i especialment quan ja s’ha creat una família, amb la qual cosa la preocupació es trasllada al benestar dels fills. Per això, la gestió del malestar generat per això és clau i rellevant.

 

Finalment, val la pena remarcar que els problemes relacionals poden aparèixer en qualsevol fase, en tot moment dins de la relació. Tot i que es tendeix a fer-ho, no cal esperar molt de temps per demanar ajuda, ja que fer una feina a temps pot ajudar a prevenir altres problemes. Així, serà la gestió comuna, és a dir, actuar com a equip cap a un mateix objectiu, ajudats pel terapeuta, el que marcarà la diferència i permetrà trobar l’estabilitat i el benestar tant dins de nosaltres mateixos com a la nostra relació.

Al nostre centre trobaràs especialistes en teràpia de parella, en teràpia familiar i individual. Estem situats al centre de Mataró. No ho dubtis i acosta’t o contacta amb nosaltres per mail o per telèfon, serà un plaer atendre’t.

Ansietat per la salut o hipocondria: conceptualització i mètodes per afrontar-la

L’ansietat és un mecanisme adaptatiu que apareix quan percebem un perill real o imaginari, que ens ajuda a combatre o fugir. La seva aparició pot ser ràpida o progressiva, acompanyant-se de símptomes físics com taquicàrdia, sudoració, visió borrosa, tremolor, dificultats per respirar…entre d’altres. El seu aliment principal és la por i la preocupació, intensificant-se quan aquesta adopta escenaris especialment catastròfics o negatius. Dins d’aquesta, i entre les patologies principals que l’engloben, hi ha les fòbies (fòbies específiques, agorafòbia i fòbia social), el mutisme selectiu, l’ansietat per separació, el trastorn de pànic i el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG).

 

El trastorn d’ansietat per la salut o hipocondria es defineix com la preocupació per patir o contraure una malaltia greu, en què a més hi pot haver símptomes somàtics lleus, i apareixen recurrents conductes de comprovació corporal i cerca d’informació tranquil·litzadora. Així doncs, encara que la patologia se situa en la categoria de trastorns de símptomes somàtics i relacionats, novament el principal component és la preocupació. Hi ha diferents tractaments validats per a aquesta problemàtica, sent la Teràpia Cognitiu-Conductual la més eficaç. Tot i així, les diferents intervencions coincideixen en una sèrie de mètodes considerats especialment útils:

 

  • Autoobservació i identificació: Observar les nostres reaccions davant d’estímuls que ens facin connectar amb la possibilitat d’emmalaltir, juntament amb la nostra reacció emocional i els pensaments negatius associats, és un primer pas especialment important. Aquí ens podem adonar que molts dels nostres pensaments són irracionals i improbables.

 

  • Més enllà del pensament: Els primers pensaments automàtics i negatius que ens assalten acostumen a emmascarar altres pors, com ara morir, la solitud o no poder estar amb els nostres familiars. Anar més enllà del pensament inicial ens pot fer connectar amb altres emocions, com la tristesa.

 

  • Mètodes de respiració i relaxació: Trobar una eina que ens permeti connectar amb el nostre cos, de manera calmada, no només facilita que es redueixi l’activació associada a la nostra por, sinó reinterpretar algunes creences negatives associades a aquesta. Algunes són la respiració controlada o diafragmàtica i la relaxació muscular progressiva de Jacobson.

 

  • Estil de vida i variables relacionades: Procurar portar un estil de vida saludable i atendre a com ens comportem en general és una estratègia molt útil. Entre les principals variables vinculades a la hipocondria es troben la necessitat de control (necessitat de tenir-ho tot estructurat, vigilat i controlat), la intolerància a la incertesa (no permetre’ns tenir interrogants a la nostra vida, coses sense saber o resoldre), la rigidesa, i sensibilitat a l’ansietat (aprensió o por envers els símptomes d’ansietat propis).

 

Si vols conèixer més sobre aquesta problemàtica o altres mètodes per fer-hi front, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajut que necessitis.

Signes d’alarma indicatius que hem de tenir cura de la nostra salut mental

Podem trigar molt a demanar ajuda, de vegades per vergonya, por, o per certes reticències. Però moltes altres vegades, ho retardem bé per no ser-ne conscients o no saber identificar el que ens passa, o per no donar-li prou importància. La nostra salut mental no es mereix que la deixem de banda. Si ho fem, l’únic que provoquem és fer-la malbé, mantenint el patiment. A més, aquesta no dubtarà a enviar-nos senyals continus perquè li prestem atenció com cal.

 

Per això, a continuació us presentem alguns dels signes d’alarma que ens evidencien que hem de tenir cura de la nostra salut mental:

 

  • Pensaments negatius: l’aparició d’aquests de manera repetitiva, i sobretot associats a emocions intenses de tristesa, angoixa, ràbia i/o culpa que no ens deixen viure en pau, suposen un criteri bàsic que cal tenir en compte.

 

  • Símptomes físics: Les molèsties i/o dolors físics poden ser especialment limitants. A més, mereixen una atenció especial quan en aquests es descarta mèdicament un origen orgànic.

 

  • Records del passat: Les imatges intrusives respecte a situacions del passat que ens turmenten i que no ens podem treure del cap són especialment rellevants, ja que ens impedeixen estar connectats i conscients amb el moment present, limitant el nostre dia a dia actual, arrossegant-nos cap enrere .

 

  • Alteracions en el son: Tenir un somni poc reparador, problemes per conciliar-lo, o sentir que el nostre cap va a mil per hora, aixecant-nos esgotats, és un dels senyals més importants que hem d’atendre la nostra salut mental.

 

Aquests són alguns dels senyals d’alarma principals que ens indiquen que és important cuidar-nos. Entre les causes, l’estrès laboral o familiar, haver patit alguna experiència significativa en el passat, o tenir hàbits poc saludables, són algunes que es poden associar a l’aparició de malestar en forma d’algun dels símptomes exposats anteriorment.

 

Si presenteu algun dels esmentats, o simplement voleu rebre més informació sobre això, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró, us proporcionarà tota l’ajuda que necessiteu. Truca’ns! Estarem encantats d’atendre’t.

Què és la Tripofòbia?

La por és un sentiment universal, el qual compartim tots els éssers humans, fins i tot amb altres espècies, i la qual posseeix un valor adaptatiu, ja que actua com a mecanisme de supervivència i de defensa, que ens permet respondre davant de certes situacions amb rapidesa. Algunes poden ser racionals (p.ex., por de suspendre un examen, o de no rendir bé a la cursa…), però d’altres les podem identificar com a irracionals. Aquestes últimes no només es caracteritzen per estar basades en prediccions de molt baixa probabilitat, sinó que ens paralitzen i ens fan patir de manera més accentuada, podent constituir una fòbia.

 

Les fòbies es defineixen com a temors intensos i irracionals cap a un estímul (persona, situació o cosa), que representa poc o cap perill real. Així, es tractaria d’una por que genera una limitació o malestar per la seva intensitat, i en la que solen acompanyar-se símptomes d’ansietat (p.ex., nerviosisme, agitació interior, preocupació constant, tremolor, marejos…) quan la persona és a prop o anticipa l’estímul temut. Entre elles, la tripofòbia o por als forats o al patró repetitiu, és el temor o repulsió que es genera en veure o estar a prop de figures geomètriques molt juntes, especialment davant d’orificis molt petits i aglomerats (p.ex., formiguers, bresques , certs fruits o fongs). A la persona li genera angúnia, fàstic, repulsió presenciar aquests estímuls, i evita mirar-los o apropar-se. A més, entre els seus principals símptomes apareixen el pessigolleig, la picor, la pruïja, i fins i tot les nàusees.

 

Es parla d’una afectació de fins a un 17% a la població, i és més freqüent en dones. A més, Tot i que no se l’ha de confondre amb altres fòbies com la dermatopatofòbia (por a les malalties de la pell), comparteix amb aquesta i algunes altres, certs símptomes. A més, s’han proposat mecanismes comuns entre aquestes, i la fòbia als insectes, les injeccions, i per exemple el Trastorn Obsessiu-Compulsiu amb rituals de neteja. Aquests són la sensibilitat a l’ansietat (por als símptomes propis d’ansietat), la sensibilitat al fàstic (aprensió cap a la brutícia o la contaminació), la sensibilitat al dany (por a estímuls que puguin causar un dany físic) i l’alta necessitat de control.

 

La Desensibilització Sistemàtica (DS) o la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) suposen alternatives eficaces i útils per tractar aquesta fòbia. En totes dues el denominador comú és l’aproximació progressiva cap a l’estímul temut, sent una de les principals diferències el fet que en la DS s’empra alguna estratègia per contrarestar o disminuir els símptomes d’ansietat (sobretot relaxació), i a la TCC o bé no es fan servir, o es fa ús de tècniques més cognitives (p.ex., Reestructuració Cognitiva).

 

Pots obtenir més informació tant sobre aquest com altres problemes, al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró. A més, et podràs beneficiar de la nostra ajuda en cas de necessitar-la. Comptem amb professionals especialitzats en diferents àrees i patologies. No ho dubtis i truca’ns!

Persones Altament Sensibles (PAS)

Dins del món de la psicologia, hi ha constructes que van més enllà de les patologies, i que defineixen perfils i estils de personalitat que ens ajuden a comprendre la gran varietat i complexitat existents en cadascun de nosaltres. Aquest és el cas de l’alta sensibilitat o de les persones altament sensibles (PAS); un concepte que està en ple procés destudi i evolució, el qual s’indica, de moment, que pot afectar fins a un 20% de la població.

 

La seva aparició se sitúa l’any 1991, quan la investigadora Elaine Aron proposa el terme “sensibilitat de procés sensorial”, representant aquest a persones amb un sistema nerviós més sensible, les quals poden percebre i ser conscients de certes subtileses a l’entorn, imperceptibles per a la majoria, i que es mostren aclaparades amb facilitat quan es troben en un context altament estimulant. Així, aquestes persones acostumen a patir un fort impacte emocional davant d’estímuls estressants. Per exemple, una persona sensible es preocupa i empatitza amb el dolor dels altres, mentre que una hipersensible arriba a experimentar el seu dolor. D’aquesta manera, aquestes persones processen i perceben molt més tot allò que els envolta, reflexionant, elaborant i fent associacions contínues. I no pas per ser més febles o inadequades, sinó per la seva genètica.

 

A continuació s’exposen les principals característiques de les persones altament sensibles (PAS):

 

  • Sobreestimulació i sensibilitat cap a subtileses: Perceben una quantitat d’estímuls molt més ampli dins de cada ambient, i a més, ho fan amb més intensitat. A més, tenen facilitat per detectar detalls que poden passar desapercebuts per a la majoria de les persones.

 

  • Processament profund: Aquestes persones no només perceben i capten una quantitat més gran d’estímuls, sinó que duen a terme un processament minuciós i profund de la informació. Avaluen i comparen escenes del passat i presents per prendre la millor decisió.

 

  • Alta emocionalitat i empatia: Connecten amb facilitat amb els estats emocionals propis i aliens, i se solen sentir identificats amb l’expressió “muntanya russa”, ja que viuen tan intensament els sentiments, que solen variar amb facilitat. A més, s’està evidenciant que tenen una major activitat en les zones cerebrals on se situen les neurones mirall.

 

  • Somatització o expressió física: Acostumen a expressar els seus estats emocionals a través del cos, i a més a més refereixen una extrasensibilitat cap a certes textures. Això pot provocar que se sentin incòmodes en algunes circumstàncies, especialment davant de l’excés d’estimulació (sobretot sorolls) o davant de reaccions emocionals intenses.

 

Inicialment aquestes persones eren etiquetades com a tímides, introvertides o inhibides, però tot al contrari. Es comenta que el 30% són en realitat extrovertides, i només semblen inhibits perquè en realitat són molt conscients de totes les possibilitats de cada situació. Per això, s’aturen abans d’actuar, reflexionant i analitzant experiències anteriors.

 

Per acabar, cal esmentar que el PAS no és un trastorn psicològic com ho poden ser els trastorns d’ansietat o depressius, sinó un tret de personalitat, temperamental, el qual ajuda a comprendre el funcionament de moltes persones a la nostra societat.

 

Si et sents identificat i vols conèixer-ne més, o t’interessa qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et brindarem tota la informació i ajuda que necessitis.

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH): Conceptualització i subtipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o TDAH forma part dels trastorns del neurodesenvolupament. Aquests constitueixen un grup d’alteracions heterogènies amb una base neurològica que es caracteritzen per un retard o alteració en l’adquisició, la retenció o l’aplicació d’habilitats en una varietat de dominis del desenvolupament, entre els quals s’inclou el social, el motor, el llenguatge i la cognició (memòria, resolució de problemes, atenció, percepció…). A més, afecta aproximadament un 5% de la població infantil a nivell mundial, té inici a la infància, i es dóna més al sexe masculí.

 

Tot i que tots podem tenir una certa idea sobre les característiques d’aquesta patologia, no es tracta únicament de nens i nenes moguts, o que els costa concentrar-se, ja que aquesta interpretació porta moltes vegades a un sobrediagnòstic, i a l’estigmatització i patologització de certes persones. El TDAH representa un patró persistent (mínim 6 mesos) d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o desenvolupament, que es presenta de manera primerenca a la vida (abans dels 12 anys), i que es dóna de manera generalitzada, és a dir, calen dos o més contextos (p.ex., a casa i a l’escola) per diagnosticar-se. A continuació es diferencien els símptomes principals del trastorn:

 

Símptomes d’Inatenció

 

  • Presta poca atenció a detalls i comet errors per distracció.
  • Dificultats per mantenir atenció.
  • Sembla que no escolta.
  • No segueix instruccions.
  • Dificultats per organitzar tasques/activitats.
  • Evita iniciar tasques que requereixen esforç mental sostingut.
  • Perd coses.
  • Es distreu amb facilitat.
  • Oblida activitats quotidianes.

 

Símptomes d’Hiperactivitat i impulsivitat

 

  • Juga amb mans/peus o es recargola al seu seient.
  • S’aixeca quan s’espera que estigui assegut.
  • Correteja o grimpa (adults: estar inquiet).
  • Incapaç de jugar o realitzar tranquil·lament activitats recreatives.
  • Actúa com si “li impulsés un motor”.
  • Parla excessivament.
  • Respon abans d’acabar la pregunta.
  • Interromp o s’immiscueix amb altres

 

Així doncs, es poden presentar els dèficits d’inatenció o hiperactivitat i impulsivitat de manera aïllada, o de manera combinada. Aquesta darrera presentació comporta més complexitat, tant a nivell de simptomatologia, com a l’hora d’intervenir des de les escoles i des de centres i serveis especialitzats en psicologia i psiquiatria. A més, el trastorn difícilment acostuma a presentar-se sol, és a dir, sovint l’acompanyen altres problemàtiques, de les quals la més recurrent són els trastorns de conducta.

 

Els professionals de la nostra clínica, situada al centre de Mataró, estan formats i especialitzats en aquesta i moltes altres problemàtiques. Truca’ns per rebre més informació i tota l’ajuda que necessitis.

Què implica acudir a teràpia?

Demanar ajuda, de qualsevol mena, no és un procés fàcil. A més a més, considerant el motiu que ens pot portar a acudir a un psicoterapeuta, aquest aspecte pot resultar més comprensible. Obrir-nos emocionalment, exterioritzar, i procurar comprendre i treballar aspectes que inicialment ens poden resultar confusos, suposa un esforç, i una mostra de valentia. És una experiència en la seva totalitat, la qual implica endinsar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos, i crear una relació de confiança i proximitat amb una persona que actua com a facilitador, com a canal per potenciar i millorar els nostres recursos personals a l’hora d’afrontar situacions o aspectes que ens generin malestar.

 

Els motius que ens poden portar a iniciar tractament psicològic poden ser diversos, conscients i inconscients, individuals o múltiples, i poden generar més o menys malestar. Comunament coneixem els problemes d’ansietat, depressió, dificultats relacionades amb l’autoestima, addiccions…entre molts d’altres; sent el seu denominador comú el malestar propi o aliè. A més, moltes vegades aquests mateixos emmascaren altres dificultats implícites que poden ser identificades i treballades a les sessions. La forma en què s’aborden depèn principalment de l’orientació seguida pel terapeuta, i n’hi ha de diferents dins de la psicologia clínica: Cognitiu-Conductual, Psicoanàlisi, models humanistes, sistèmics… Tots ells es presenten com a alternatives útils i eficaces per a diferents situacions, i varien principalment en la conceptualització de les patologies, les eines utilitzades, el nombre de sessions i el caràcter del terapeuta. Tot i això, tenen un denominador comú, que és l’estructura o el procés seguit:

 

  • Fase d’exploració, valoració i diagnòstic: En aquesta primera part, l’objectiu és conèixer profundament la persona i delimitar les variables/situacions problemàtiques que cal treballar. Cal una bona comprensió tant del pacient com de la seva situació vital per poder plantejar objectius terapèutics que s’adeqüin a les seves necessitats. Aquí és comú utilitzar qüestionaris de valoració de l’estat d’ànim i altres eines per complementar la informació obtinguda mitjançant l’entrevista. Un cop realitzada l’exploració, es fa un diagnòstic o una explicació de la situació de la persona.

 

  • Fase de tractament o seguiment: Suposa la part gruixuda i nuclear de la intervenció, la qual compta amb més sessions i on es treballen els objectius plantejats. Aquí és on trobem les principals diferències entre orientacions, tot i que la majoria utilitzen tècniques tant dins la sessió com fora, per tal de generalitzar l’efecte de les intervencions, i comunament s’utilitza també la col·laboració de tercers per potenciar els resultats.

 

  • Fase de prevenció de recaigudes: Representa la part final del procés, i on principalment es consoliden els recursos i les eines assolits, reforçant els avenços i anticipant possibles dificultats. Això permet mantenir l’efecte de la teràpia a llarg termini, afavorint l’autonomia i la resiliència de la persona.

 

Sobre aquesta base a més, tots coincideixen que la psicoteràpia és un treball constructiu i en col·laboració entre pacient i terapeuta, en què l’ús de la paraula és clau tant per treballar mitjançant diferents tècniques a les sessions, com per establir un vincle basat en l’empatia, l’escolta activa i la reciprocitat. Al costat d’això, en totes les orientacions les sessions poden dur-se a terme de forma individual, grupal, de parella o familiar, depenent del motiu de consulta.

 

Si vols aprofundir més sobre aquest tema, o tens qualsevol pregunta, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et facilitarà tot allò que necessitis. Tenim una àmplia formació en diferents branques, no ho dubtis i contacta amb nosaltres.

Estratègies per combatre la procrastinació

Deixar les coses per a l’últim moment és una constant al nostre dia a dia i la nostra societat. I en això consisteix precisament la procrastinació. De vegades per manca de motivació, d’altres per prioritzar fer altres tasques o activitats, d’altres per manca d’autoexigència, o d’altres per factors emocionals com la por al fracàs o la manca de confiança en un mateix. També és comú en èpoques com l’actual, en què hem de tornar a la rutina laboral i acadèmica, i aquesta transició implica adaptar-nos a una nova estructura, en què hem de deixar o disminuir el temps dedicat a fer una sèrie de coses, per prioritzar-ne d’altres. Així, tots aquests motius ens porten al mateix, a endarrerir responsabilitats, provocant que haguem de fer un esprint al tram final, o fins i tot si ho aconseguim, endarrerir-lo encara més per a un altre moment.

 

Amb això, a més, apareixen conseqüències emocionals evidents, com estrès, ansietat, sentiments de culpa, i en general malestar amb nosaltres mateixos. Aquest pot expressar-se de moltes maneres, però és comú mostrar-nos irritats o molestos davant de gairebé qualsevol situació, generant conflictes freqüentment. I això pot alimentar encara més la procrastinació, al trobar-nos en un estat d’ànim desfavorable per començar i acabar les tasques o activitats.

 

Com podem trencar el cercle? A continuació es proposen algunes estratègies útils per afrontar aquesta situació:

 

  • Estructura i organització: Utilitzar una agenda o calendaris per gestionar el temps és clau per facilitar-nos sentir-nos estructurats i organitzats. Si aquests són fets a la nostra manera, vius, i a poder ser visibles (p.ex., penjant-los en un lloc visible), suposen una eina imprescindible.

 

  • Subobjectius i valoració: Per arribar a un destí cal traçar un camí, i moltes vegades enfocar-nos especialment en aquest. Definir submetes i subobjectius a aconseguir dins de la tasca, pot actuar com a facilitador claríssim d’energia. Si a més aconseguim aturar-nos a valorar el que estem ja fent i aconseguint, i com ens estem apropant, mantenir-nos-hi ens resultarà molt més senzill.

 

  • Focalització en la meta: No hem de perdre de vista on volem arribar, i com ens podem sentir quan ho aconseguim. Això principalment repercuteix en el nostre grau de motivació, augmentant-la.

 

  • Condicionar l’espai: A l’hora de fer qualsevol cosa, tasca o activitat, tenir un espai i un ambient adequats ens facilita, i molt, enfocar-nos i treballar còmodes. Així doncs, són importants tant una estructura i organització interna com a externa.

 

  • Descansos: Podem i hem d’anar més enllà del que volem aconseguir o fer. Pautar-nos no només espais per treballar, sinó també per desconnectar, fent alguna cosa que ens agrada, i com a recompensa a allò realitzat, és una estratègia especialment útil.

 

Aquestes són algunes de les propostes que us facilitem per combatre la procrastinació. Si vols conèixer més sobre això, o et veus afectat/da per problemes similars o altres, no ho dubtis i posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres. Estem situats al centre de Mataró, serà un plaer atendre’t.